Dèiem el setembre de 2006 –conferència “Davant d’una històrica cruïlla i d’un gran repte”, del 7 de setembre de 2006, que Catalunya es trobava en una cruïlla i que, segons què decidís, podria iniciar un camí ascendent o trobar-se entortolligada amb una problemàtica difícil, de caràcter polític i econòmic, però també d’imatge, d’autoestima i de relació amb el conjunt de l’Estat.

Llegir més

Si es mira i reflexiona sobre la història del cos central del segle XIII a Europa hom sempre hi troba el Monarca català Jaume I. I així hi hem d’incloure, en un resum molt breu, des de les conquestes territorials que van perfilant l’Europa que ha arribat fins al present que van comportar unes annexions cap al sud i l’est peninsular ibèric –nascudes en initio per l’origen francocarolingi de la Marca Hispànica que és el que fa néixer Catalunya–, a la consolidació plena de la llengua catalana a partir de la creació literària fet pel rei, la conformació confederal dels seus regnes, les disputes greus amb una església vaticana cada cop més terrenal de poder absolut, sense oblidar l’avenç en les lleis.

Llegir més

Molt abans d’arribar el 4 de novembre, les eleccions presidencials del 2008 als Estats Units ja s’han guanyat un lloc d’honor als llibres d’història. Per primera vegada, una dona ha guanyat unes primàries –Hillary Clinton a Nou Hampshire–, i Barack Obama ja ha superat el nombre d’estats que Jesse Jackson, un altre candidat afroamericà, va guanyar a les primàries del 1988.

Llegir més

Només serà un Papa provisional i de transició. Així es va dir quan Angelo Giuseppe Roncalli (1881) fou escollit el 28 d’octubre de 1958 amb el nom de Joan XXIII. Tenia setanta-set anys. Va morir el 1963. Prengué decisions ràpides i agosarades, fruit de la seva llarga experiència espiritual, eclesial i diplomàtica. La cúria romana va quedar descol•locada. Vaticanòlegs i gent del poble quedaren sorpresos i esperançats.

Llegir més

La dinàmica política dels últims anys ha introduït canvis que comporten noves relacions amb l'estranger, que fan més complexa la transmissió de fets i actituds que tenen Catalunya i els catalans com a protagonistes principals.  Sobretot, pel que fa al manteniment i defensa de la nostra personalitat. Per tot això, el CEJP cregut oportú debatre sobre la imatge de Catalunya a l'exterior amb els responsables que aquesta imatge es projecti amb tot el seu potencial en el decurs del seminari "Catalunya als mitjans de comunicació estrangers" que se celebrarà el proper dimecres, 13 de feber, a les 16:00 h. a l'Hotel Majèstic de Barcelona (Pg. de Gràcia, 68). Es prega confirmació al 93 342 85 35 o bé per correu electrònic a info@jordipujol.cat.

Sota el títol "Els centres educatius com a organitzacions que aprenen" EDU 21 organitza la seva V Jornada per escoltar la veu dels professionals de l'ensenyament i els altres actors implicats i debatre sobre l'organització dels centres educatius i les possibilitats que esdevinguin institucions eficaces, intel·ligents per la seva capacitat per aprendre i amb projectes i direccions que les liderin de forma clara. La Jornada tindrà lloc el proper dissabte al matí, 16 de febrer, a partir de les 09:00 h. a l'IES Josep Brugulat de Banyoles (Ctra. Figueroles, s/n). EDU 21 és una iniciativa impulsada pel CEJP per articular un pensament pedagògic que afronti els reptes actuals de l'educació.

El CEJP ja ha publicat el llibre que recull tots els editorials apareguts al butlletí durant els anys 2007-2008. Aquest volum és la continuació del que es va publicar l'any passat sota el mateix títol, però en què s'hi reporduïen els editorials del període 2005-2006. El llibre es pot adquirir gratuïtament enviant un correu a info@jordipujol.cat o bé per telèfon, al 93 342 85 35.

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

L’aigua a Catalunya

Els embassaments de les conques catalanes estan en uns nivells molt baixos, i no és previsible que les pluges de primavera puguin resoldre el problema de la sequera. És un problema que, deixant de banda les circumstàncies molt singulars d’aquest any, ja fa molt temps que era de preveure. A les conques internes de Catalunya es concentren 4,5 milions d’habitants, i per atendre aquesta població caldrien 500 milions de metres cúbics, però no hi ha prou recursos hídrics. El Govern de la Generalitat, tard i malament, anuncia possibles arribades d’aigua en un futur. Diu que s’utilitzaran vaixells, que transportaran aigua, procedents de Marsella, del canal de la Provença, de Tarragona i de Carboneras, una solució insuficient, cara i complexa. També decreta multes per malbaratar aigua per regar jardins, omplir piscines i rentar cotxes, i preveu la solució definitiva en les futures dessaladores, malgrat el preu del petroli. Els governs de Madrid i de Catalunya no volen considerar, per motius patriòtics – com deia Aznar–, la solució de futur, l’única raonable, el transvasament del Roine. En un estudi fet públic per la Fundació Catalunya Oberta, el preu per metre cúbic d’aigua procedent del transvasament és de 0,49 euros/m3, i el de dessalar, de 0,80 euros/m3.

Els alumnes catalans de batxillerat podran estudiar a la UE

Com ja fan els universitaris amb l’Erasmus, els estudiants de batxillerat podran estudiar un curs sencer o part d’un curs a l’estranger, a un país de la UE. El programa s’aplicarà als alumnes d'educació postobligatòria, de setze a divuit anys, d’aquí a dos cursos. Segons el director general d’innovació, Joan Badia, s’està estudiant els països destinataris, la convalidació d’assignatures i les qüestions derivades de l’allotjament. En aquest cas s’aposta per les estades en famílies, que permeten una millor integració i un coneixement més complet del país. És un programa europeu que promou l’intercanvi d’estudiants, l’aprenentatge d’idiomes i també d’experiències educatives.

Un nou pla de museus

El conseller de Cultura va presentar un nou pla que agrupa diferents museus, amb canvis de noms i construcció de grans edificis. El Catalònia és, segons el projecte del Departament, el museu de la societat, incloent-hi els d’Història, Arqueologia i Etnologia. La contestació ja ha provocat alguna rectificació del Departament, que proposa un canvi de nom, ja no Catalònia sinó Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia. Però més de tres-cents professionals dels museus i de la cultura ja han signat un manifest reclamant el manteniment i potenciació del Museu d’Arqueologia, i adverteixen que la seva dissolució, en un altre equipament, allunyaria Catalunya d’Europa. També, el director del Museu d’Història raona de manera convincent que el museu és necessari, que compleix la seva funció i que requereix més recursos. El nou pla sembla respondre més a la improvisació i a l’obsessió de fer canvis que a un treball amb la participació dels estaments implicats i els professionals, i que respongui a les veritables necessitats de Catalunya.

El centenari del Palau de la Música Catalana

El Palau va ser construït fa cent anys en sintonia amb les aspiracions d’un poble i amb coherència amb les idees més avançades de l’època. Va ser projectat, per encàrrec de l’Orfeó Català, per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i s’ha convertit en una institució fonamental per a la música i la cultura de Catalunya, al mateix temps que l’edifici remodelat i ampliat sota la direcció de l’arquitecte Òscar Tusquets forma part fonamental del patrimoni monumental de Catalunya, amb el reconeixement internacional en ser qualificat com a Patrimoni de la Humanitat. Cent anys d’edifici, amb la renovació del Cor de l’Orfeó, la creació del Cor de Cambra del Palau i l’Escola Coral de l’Orfeó Català. El monument és propietat de l’Orfeó, però és gestionat pel Consorci del Palau de la Música Catalana, que aplega institucions polítiques i societat civil. També es va crear, l’any 1990, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris per al desenvolupament del col•lectiu coral, i també l’organització de cent cinquanta concerts anuals. El dia de la celebració del centenari, milers de persones van visitar el Palau i el grup Comediants va organitzar la festa popular. El president de la Generalitat va estar present a l’acte commemoratiu i va dir que “és el temple de la música catalana per excel•lència i un dels més singulars de la música universal”.

Els empresaris catalans i la crisi

Els empresaris, a traves de les organitzacions patronals catalanes, reclamen mesures immediates per afrontar la desacceleració. Provoca preocupació i alarma l’increment de l’atur –el més alt dels últims deu anys–, l’augment de preus –l’IPC era, al més de gener, d’un 4,4%–, la baixada de la recaptació de l’IVA, la disminució de les inversions, els problemes del sector immobiliari i altres indicadors, com la caiguda de la venda de cotxes. El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, resumia els punts de vista dels empresaris: “Ara toca governar i no fer campanya. El ministre d’Economia ha de comparèixer públicament i anunciar un paquet de mesures sense esperar les eleccions”, al mateix temps que insisteix que són moments de retallar despeses, però no inversions. En aquest sentit, el president del Cercle d’Economia, José Manuel Lara, anima els empresaris a invertir en innovació i afirma que cal tenir sempre present que cal renovar els negocis adaptant-los a les circumstàncies del present i a les previsions del futur.

L’arquebisbe de Canterbury demana l’adopció de la xara

L’arquebisbe, cap de l’església anglicana i persona que va condemnar la guerra d l’Iraq, va declarar a la BBC que la incorporació de la xara –la llei islàmica– al sistema legal britànic seria benvinguda per un sector molt considerable dels 1,6 milions de musulmans del país, i contribuiria a fomentar la cohesió social i la convivència entre les diferents comunitats. La resposta a aquestes declaracions extravagants no s’ha fet esperar. El primer ministre ha reaccionat amb disgust, explicant que tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i jutjats de la mateixa manera i no per lleis diferents en funció de les creences religioses. Cal recordar que la llei islàmica –la xara– implica una cultura diferent envers les dones, els matrimonis, la poligàmia, els càstigs corporals. Diversos clergues de l’església d’Anglaterra ja han demanat la dimissió de l’arquebisbe, i han dit que: “Molta gent li ha perdut la confiança”. I atribueixen les seves declaracions a una debilitat envers alguns líders musulmans. Els mateixos dies que es produí aquest pronunciament de l’arquebisbe, a Riad, l’Aràbia Saudita, una dona de negocis americana de trenta-set anys, casada i mare de tres fills, va ser empresonada d’acord amb la llei vigent, per seure amb un company de treball a un Cafè Starbucks. El motiu és que la llei prohibeix les relacions públiques entre homes i dones no emparentats. L’aplicació d’aquestes lleis al Regne Unit sembla bastant difícil, àdhuc entre musulmans.

En l’educació dels infants sembla que hi ha tasques que són responsabilitat directa dels pares, i que l’escola no pot suplir. Així ho creu Serge Tisseron –psiquiatra i psicoanalista francès, especialista en imatges i també dibuixant de còmics–, que en aquest llibre s’adreça als pares interessats a conèixer com els seus fills van descobrint el món a través de les imatges, i a aprendre a ajudar-los a interpretar-les i donar-les significat. És un camí que comença ja al bressol i segueix amb els primers jocs i contes, la premsa infantil i els còmics, la televisió, el cinema, la publicitat i les revistes, els videojocs, els jocs de rol i Internet. La relació de l’infant amb els pares s’ha complicat amb les nombroses imatges que li arriben per mitjà de les noves tecnologies. L’autor respon, de manera molt didàctica, les preguntes més freqüents que preocupen els pares i, a més, els ofereix consells i suggeriments perquè sàpiguen treure’n partit per crear nous vincles amb els fills que enriqueixin la relació. El llibre desfà molts tòpics i dóna una visió positiva del paper que els nous mitjans audiovisuals –sobretot els més recents– poden tenir en el desenvolupament i l’educació de l’infant.

El món industrialitzat s’està movent cap a l’esquerra o cap a la dreta? El darrer informe d’aquest think tank britànic, que analitza el centre polític als trenta estats de l’OCDE, l’evolució del vot i els canvis en la composició dels governs respectius en les tres últimes dècades, desvela que dos terços de la població d’aquests països està governada per la centredreta, especialment pel que fa a les economies capdavanteres. O com l’hegemonia del centreesquerra als anys noranta –amb comptades excepcions com a l’Estat espanyol– ha donat pas a la centredreta i les grans coalicions a l’estil alemany. Respecte a altres àmbits en què treballa el Policy Exchange destaquen els governs locals, sobre els quals conclou que aquelles nacions més descentralitzades i, per tant, amb governs locals forts, són les més desenvolupades.

Obrir enllaç web