|
|
Editorial |
Ens cal una reacció política, però també moral |
|
|
Col·laboracions |
Jaume I |
|
|
Dos contra dos després del súper dimarts |
|
|
Roncalli, cinquanta anys d’aggiornamento permanent |
|
|
Activitats del CEJP |
EL CEJP organitza el seminari "Catalunya als mitjans de comunicació estrangers" |
|
|
"Els centres educatius com a organitzacions que aprenen", és el títol de la V Jornada EDU 21 |
|
|
El CEJP publica el segon volum del Recull d'editorials publicats al butlletí durant el període 2007-2008 |
|
|
Tria de notícies |
|
L’aigua a Catalunya Els embassaments de les conques catalanes estan en uns nivells molt baixos, i no és previsible que les pluges de primavera puguin resoldre el problema de la sequera. És un problema que, deixant de banda les circumstàncies molt singulars d’aquest any, ja fa molt temps que era de preveure. A les conques internes de Catalunya es concentren 4,5 milions d’habitants, i per atendre aquesta població caldrien 500 milions de metres cúbics, però no hi ha prou recursos hídrics. El Govern de la Generalitat, tard i malament, anuncia possibles arribades d’aigua en un futur. Diu que s’utilitzaran vaixells, que transportaran aigua, procedents de Marsella, del canal de la Provença, de Tarragona i de Carboneras, una solució insuficient, cara i complexa. També decreta multes per malbaratar aigua per regar jardins, omplir piscines i rentar cotxes, i preveu la solució definitiva en les futures dessaladores, malgrat el preu del petroli. Els governs de Madrid i de Catalunya no volen considerar, per motius patriòtics – com deia Aznar–, la solució de futur, l’única raonable, el transvasament del Roine. En un estudi fet públic per la Fundació Catalunya Oberta, el preu per metre cúbic d’aigua procedent del transvasament és de 0,49 euros/m3, i el de dessalar, de 0,80 euros/m3. Els alumnes catalans de batxillerat podran estudiar a la UE Com ja fan els universitaris amb l’Erasmus, els estudiants de batxillerat podran estudiar un curs sencer o part d’un curs a l’estranger, a un país de la UE. El programa s’aplicarà als alumnes d'educació postobligatòria, de setze a divuit anys, d’aquí a dos cursos. Segons el director general d’innovació, Joan Badia, s’està estudiant els països destinataris, la convalidació d’assignatures i les qüestions derivades de l’allotjament. En aquest cas s’aposta per les estades en famílies, que permeten una millor integració i un coneixement més complet del país. És un programa europeu que promou l’intercanvi d’estudiants, l’aprenentatge d’idiomes i també d’experiències educatives. Un nou pla de museus El conseller de Cultura va presentar un nou pla que agrupa diferents museus, amb canvis de noms i construcció de grans edificis. El Catalònia és, segons el projecte del Departament, el museu de la societat, incloent-hi els d’Història, Arqueologia i Etnologia. La contestació ja ha provocat alguna rectificació del Departament, que proposa un canvi de nom, ja no Catalònia sinó Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia. Però més de tres-cents professionals dels museus i de la cultura ja han signat un manifest reclamant el manteniment i potenciació del Museu d’Arqueologia, i adverteixen que la seva dissolució, en un altre equipament, allunyaria Catalunya d’Europa. També, el director del Museu d’Història raona de manera convincent que el museu és necessari, que compleix la seva funció i que requereix més recursos. El nou pla sembla respondre més a la improvisació i a l’obsessió de fer canvis que a un treball amb la participació dels estaments implicats i els professionals, i que respongui a les veritables necessitats de Catalunya.
El Palau va ser construït fa cent anys en sintonia amb les aspiracions d’un poble i amb coherència amb les idees més avançades de l’època. Va ser projectat, per encàrrec de l’Orfeó Català, per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i s’ha convertit en una institució fonamental per a la música i la cultura de Catalunya, al mateix temps que l’edifici remodelat i ampliat sota la direcció de l’arquitecte Òscar Tusquets forma part fonamental del patrimoni monumental de Catalunya, amb el reconeixement internacional en ser qualificat com a Patrimoni de la Humanitat. Cent anys d’edifici, amb la renovació del Cor de l’Orfeó, la creació del Cor de Cambra del Palau i l’Escola Coral de l’Orfeó Català. El monument és propietat de l’Orfeó, però és gestionat pel Consorci del Palau de la Música Catalana, que aplega institucions polítiques i societat civil. També es va crear, l’any 1990, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, amb la finalitat d’obtenir els recursos necessaris per al desenvolupament del col•lectiu coral, i també l’organització de cent cinquanta concerts anuals. El dia de la celebració del centenari, milers de persones van visitar el Palau i el grup Comediants va organitzar la festa popular. El president de la Generalitat va estar present a l’acte commemoratiu i va dir que “és el temple de la música catalana per excel•lència i un dels més singulars de la música universal”. Els empresaris catalans i la crisi Els empresaris, a traves de les organitzacions patronals catalanes, reclamen mesures immediates per afrontar la desacceleració. Provoca preocupació i alarma l’increment de l’atur –el més alt dels últims deu anys–, l’augment de preus –l’IPC era, al més de gener, d’un 4,4%–, la baixada de la recaptació de l’IVA, la disminució de les inversions, els problemes del sector immobiliari i altres indicadors, com la caiguda de la venda de cotxes. El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, resumia els punts de vista dels empresaris: “Ara toca governar i no fer campanya. El ministre d’Economia ha de comparèixer públicament i anunciar un paquet de mesures sense esperar les eleccions”, al mateix temps que insisteix que són moments de retallar despeses, però no inversions. En aquest sentit, el president del Cercle d’Economia, José Manuel Lara, anima els empresaris a invertir en innovació i afirma que cal tenir sempre present que cal renovar els negocis adaptant-los a les circumstàncies del present i a les previsions del futur. L’arquebisbe de Canterbury demana l’adopció de la xara L’arquebisbe, cap de l’església anglicana i persona que va condemnar la guerra d l’Iraq, va declarar a la BBC que la incorporació de la xara –la llei islàmica– al sistema legal britànic seria benvinguda per un sector molt considerable dels 1,6 milions de musulmans del país, i contribuiria a fomentar la cohesió social i la convivència entre les diferents comunitats. La resposta a aquestes declaracions extravagants no s’ha fet esperar. El primer ministre ha reaccionat amb disgust, explicant que tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i jutjats de la mateixa manera i no per lleis diferents en funció de les creences religioses. Cal recordar que la llei islàmica –la xara– implica una cultura diferent envers les dones, els matrimonis, la poligàmia, els càstigs corporals. Diversos clergues de l’església d’Anglaterra ja han demanat la dimissió de l’arquebisbe, i han dit que: “Molta gent li ha perdut la confiança”. I atribueixen les seves declaracions a una debilitat envers alguns líders musulmans. Els mateixos dies que es produí aquest pronunciament de l’arquebisbe, a Riad, l’Aràbia Saudita, una dona de negocis americana de trenta-set anys, casada i mare de tres fills, va ser empresonada d’acord amb la llei vigent, per seure amb un company de treball a un Cafè Starbucks. El motiu és que la llei prohibeix les relacions públiques entre homes i dones no emparentats. L’aplicació d’aquestes lleis al Regne Unit sembla bastant difícil, àdhuc entre musulmans. |
El llibre recomanat |
Internet, videojocs, televisió… Manual per a pares preocupats |
|
|
El web recomanat |
Policy Exchange |
|
|
| Subscripció al butlletí |