|
 La lluita per les llibertats, la llengua i la identitat de Catalunya ha tingut, al llarg de la història, protagonistes nombrosos i en molts àmbits. Un dels períodes més difícils i foscos fou el de la dictadura franquista i, en aquells anys, un dels factors que més eficaçment contribuí a la resistència cívica fou el dinamisme generat per una extensa xarxa d’entitats culturals de base popular. Pere Baltà, polític, escriptor i dinamitzador sociocultural, ha escrit una història d’aquesta lluita, del 1938 al 1975, a través d’unes entrevistes amb quaranta catalans, activistes a diferents associacions. En el llibre s’explica la petita història d’ateneus populars, cors i orfeons, esbarts, cobles, colles sardanistes, castellers, revistes comarcals, grups de teatre, cineclubs, centres excursionistes, agrupacions d’escoltes i associacions religioses, escampades per tot el territori català. Allò que s’anomena el teixit associatiu de Catalunya, font de civisme i model de catalanitat, encara es manté, ara en unes condicions socials i polítiques ben diferents. Pere Baltà creu que, a més de fer memòria de la seva lluita exemplar, cal que aquestes entitats rebin un nou impuls i ajuda per tal que segueixin tenint, ara i en el futur, un paper en el manteniment de la identitat de Catalunya.
|
Fa temps que des d’aquest butlletí hem expressat crítiques tant contra certes actuacions fetes des de Catalunya com també contra l’actitud en general dominant a Espanya, políticament i sobretot moralment molt negativa. Fa temps que reclamem una rectificació política i sobretot de mentalitat. 
Fa poc més de vint anys, Marcel Gauchet, un dels puntals del Centre d’Investigacions Polítiques Raymond Aron de l’EHESS de París i director de la prestigiosa revista francesa de pensament social i polític Le Débat, va publicar un llibre que ha marcat en molt bona mesura les reflexions posteriors sobre la relació entre la religió, la societat i la política en l’era de la modernitat. La tesi defensada per Gauchet a l’assaig Le désenchantement du monde. Une histoire politique de la religion, és que en les democràcies occidentals ja es pot parlar amb tota propietat d’un procés imparable de desencantament. 
La dita diu que “la llei és dura, però és la llei”, però caldria matisar-hi que només és la llei. A aquestes alçades de l’experiència en la professió d’advocat, però també en la professió de viure, un servidor arriba a la conclusió inevitable que la llei tant pot ser la solució última a molts problemes com simple paper mullat. Tot depèn de l’esperit amb què es faci servir. 
La prohibició és just el contrari de la llibertat, i cada dia vivim entre més prohibicions, de manera que cada dia som menys lliures. No podem conduir sense cinturó de seguretat, no podem passar de vuitanta quilòmetres per hora a la zona metropolitana, no podem fumar, no podem beure alcohol, no podem triar l’escola dels nostres fills, no podem demanar una segona opinió mèdica, no podem anar en bici escoltant música, ni sense casc, no podem menjar hamburgueses XXL, no podem viatjar amb tisoretes, encenedors, líquids i què sé jo, no podem regar el jardí ni omplir la piscina… 
Jordi Pujol 
La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) per Internet i gratuïta ja és una realitat des de la setmana passada, quan es va presentar a l’Ateneu Barcelonès Les més de 270.000 entrades que conté estan escrites en llenguatge rigorós i accessible i s’engloben en els continguts de l’antiga edició mare –el Diccionari de la llengua– i l’Encyclopaedia, on hi ha 30.000 articles de la GEC en anglès. Enciclopèdia Catalana ha creat aquesta gran eina de divulgació cultural del català amb motiu del seu quarantè aniversari, i preveu renovar el 40% dels continguts gradualment. A més, a partir de la tardor, l’Enciclopèdia adoptarà una versió bloc que permetrà la participació dels usuaris i l’actualització constant dels continguts sota filtre editorial a l’estil Wikipedia.