|
|
Aixecar Catalunya
|
|
|
Les eleccions de diumenge vinent ajudaran a aclarir on es troba ara Catalunya. I com s’orienta. Si cap a la renúncia al protagonisme, a un projecte ambiciós propi, a ser subjecte de la pròpia política i àdhuc de l’espanyola, o si ho fa cap a la reacció, cap al tornar a fer-se valer. Si ens orientem cap a un provincianisme potser còmode però mediocre, o si recuperem l’ambició i novament aixequem Catalunya.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Parlament Europeu
|
|
|
El dia 19 de març farà exactament cinquanta anys, el 1958, que a la ciutat alsaciana d’Estrasburg va tenir lloc la constitució del Parlament Europeu, que aleshores es deia Assemblea Parlamentària. Va ser-ne elegit primer president Robert Schuman, la mateixa persona que com a ministre francès d’Afers Exteriors, nou anys abans, havia proposat la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), primer pas cap a la unió dels estats que s’havien enfrontat a la Segona Guerra Mundial. De fet, aquesta Comunitat ja havia establert la creació d’una assemblea de parlamentaris amb funcions consultives, el primer president havia estat el polític belga Paul-Henri Spaak.
Llegir més
|
Autor: Joan Vallvé
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Quan el “què” és molt més important que el “quant”
|
|
|
Infinitat de vegades acceptem una idea, un principi que subratllem com a axioma irrefutable, simplement perquè ho diu tothom, tots pensen igual, és l'opinió majoritària, etc. Tanmateix, el que tots diuen, pensen o opinen no sempre és veritat o la veritat.
Llegir més
|
Autor: Miquel Gassiot
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Sarkozy i Obama: el poder de la il•lusió
|
|
|
Darrerament, en dos països tan diferents com França i els Estats Units, i en processos electorals ben diversos, hem pogut constatar la irrupció de líders carismàtics, capaços d’engrescar els ciutadans amb missatges que, més enllà de la ideologia, transmeten també il•lusió, aire fresc i voluntat de canvi.
Llegir més
|
Autor: Àlex Figueras
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Delenda est Catalonia
|
|
|
“Delenda est Cartago”, clamava el senador Cató, al final dels seus discursos. Enric Vila Casas substitueix Cartago per Catalunya, perquè creu que és el que s’escau i resumeix millor els abundants discursos anticatalans: Catalunya ha de ser destruïda. Advocat i escriptor, Vila Casas aplega en aquest volum una sèrie d’articles i comentaris periodístics –alguns no publicats–, en què glossa les peripècies de la política catalana, des del 2003 fins al 2007, en què els catalans han arribat a un grau de profund descontentament i de progressiva desconfiança en els polítics autonòmics i estatals. L’autor empra un to de fina ironia que, segons ell, compensa l’agressivitat d’aquest autèntic memorial de greuges. Vila Casas és un burgès català compromès amb el seu país i el seu temps, i, als seus vuitanta anys lúcids, tal com diu al final del llibre, ja en té prou. Molts catalans que llegeixin aquest llibre, tan vehement i abrandat, se sentiran identificats amb l’autor. I, per seguir amb els clàssics, es preguntaran amb Cicerò: “Quousque tandem abutere patientia nostra?” Vila Casas dóna als qui se’ls hagi acabat la paciència unes quantes respostes.
|
Autor: Enric Vila-Casas. Editorial: Viena, 2008
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
The Washington Institute for Near East Policy
|
|
|
En poc més de vint anys aquest think tank ha esdevingut un dels grups de pressió més influents pel Govern i els mitjans de comunicació nord-americans respecte a les qüestions militars, energètiques i econòmiques relatives a l’Orient Pròxim. Té per objectiu afavorir el procés de pau araboisraelià sota el lideratge dels Estats Units, si bé, arran de la caiguda de la Unió Soviètica, Turquia també ha passat a ser un dels seus centres d’atenció. El seu informe Construir la pau: una estratègia nord-americana per a l’Orient Mitjà, va esdevenir el full de ruta de George Bush i Bill Clinton en la matèria. Assessora els partits Demòcrata i Republicà, i des de la presidència de Ronald Reagan ha anat tenint representació directa als successius governs americans.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
