|
|
Dos grans problemes, inajornables
|
|
|
Caldrà analitzar la situació de Catalunya després de les eleccions. Sobretot des de la perspectiva de les seves possibilitats de seguir promovent un projecte propi de país amb forta identitat catalana, basat en el respecte, la convivència i el propòsit integrador, cohesionat i socialment just, capaç d’estar al dia del canvi tecnològic i d’afrontar el repte de la globalització.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Més socialisme, més incertesa
|
|
|
Les urnes han tornat a donar una victòria pírrica al president ZP i, per segona vegada, un personatge que desconeix el funcionament de les modernes economies de mercat i dels mecanismes més bàsics que determinen el creixement econòmic tornarà a presidir el Govern espanyol amb una certa comoditat. Ara, però, la improvisació a què ZP ens té acostumats en els grans temes (pel que fa als catalans, finançament autonòmic i descentralització de la gestió dels aeroports) es donarà en un context de recessió econòmica global i de crisi econòmica molt forta en el sector de la construcció estatal, que ja comença a afectar alguns altres sectors d’activitat.
Llegir més
|
Autor: Ramon Tremosa
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Cansats de Catalunya
|
|
|
En els últims anys, Espanya s’ha repensat ella mateixa i, en conseqüència, ha repensat el paper que hi té Catalunya, la seva relació amb el fet català. El sentiment bàsic sobre el qual ha descansat aquesta nova imatge d’Espanya de cara a ella mateixa és el que podríem anomenar l’orgull en la modernitat. El progrés econòmic, el reconeixement polític, la construcció d’un estat democràtic raonablement eficient, ha casat orgull espanyol i afany de modernitat, que fins al franquisme estaven clarament divorciats. Els qui volien un país modern, sentien que “les dolía España”. Els qui proclamaven l’orgull espanyol ho feien des de valors aliens i fins i tot contraris a la modernitat, al crit –entre d’altres– del “que inventen ellos”.
Llegir més
|
Autor: Vicenç Villatoro
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Aigua, el debat pendent
|
|
|
S’anuncia que s’haurà de portar aigua a Barcelona i revifen les actituds reivindicatives. D’aquells territoris on podria sortir el cabal anhelat s’alcen veus contràries, amb uns arguments que mostren un sentiment implícit de propietat sobre aquest recurs vital. Vet aquí una clau del problema.
Llegir més
|
Autor: Pere Torres
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Sobre l’article “Parlament Europeu”
|
|
|
Coincideixo plenament amb l'article de Joan Vallvé. Però hi trobo a
faltar, entre els grans projectes europeus que es van endegar fa
cinquanta anys, alguna menció al CERN. El CERN es va crear, a iniciativa de la UNESCO, el 1957 amb la mateixa idea d'establir col•laboracions entre els participants a la Segona Guerra Mundial. Amb el temps, ha estat un dels grans èxits d'Europa i ha esdevingut el més gran laboratori de física de partícules del món.
|
Autor: Ramon Pascual |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Les eleccions espanyoles
El Partit Socialista ha guanyat les eleccions d’una manera clara. S’ha confirmat la polarització dels vots en els dos partits estatals: PSOE i PP. Pel que fa a Catalunya, CiU ha mantingut les seves posicions i ERC ha caigut, però en relació amb una interpretació de les eleccions catalanes, és il•lustratiu l’article que el dissabte passat va escriure a l’Avui Ferran Sáez. La campanya electoral d’ETA
ETA ha tornat a assassinar, aquesta vegada un exregidor de la localitat guipuscoana d’Arrasate, feia cinc anys que no matava a Euskadi, l’última mort es va produir el 8 de febrer del 2003, va ser el cap de la policia municipal d’Andoaín i també militant socialista. ETA sempre està present a la política d’Euskadi i també a la d’Espanya, com s’ha demostrat a les campanyes electorals de Rajoy i Zapatero, on s’ha confirmat la incapacitat de la democràcia de l’Estat espanyol i de la política dels governs espanyol i basc. La presència europea a l’espai
S’ha efectuat el llançament del Vehicle de Transferència Automàtica (ATV) Jules Verne, la nau espacial més gran i més sofisticada que mai s’ha produït a Europa. Un mes abans es va posar en òrbita el laboratori espacial Columbus. Això demostra l’eficàcia i la bona feina de l’Agencia Espacial Europea (ESA), que ha fet passes importants en el desplegament de la indústria espacial. Les tecnologies emprades seran d’utilitat, no només per al transport, en un futur, de naus, tant tripulades com no tripulades, sinó també per la seva utilització en altres sectors de les indústries tradicionals. Per part espanyola, la principal empresa implicada és EADS CASA. Menjar sa
El programa Gustino es proposa que les persones que mengen diàriament fora de casa facin una alimentació sana. S’estableix un decàleg, deu compromisos per fer un menjar saludable: verdures, guarnició verda, fruites i sucs, peix, planxa i pocs greixos, oli d’oliva, pa integral sense sal, menjar menys i beure aigua. A Espanya, 26.000 restaurants oferiran un menú que contempla el decàleg indicat i podran lluir un distintiu que així ho acredita. Hi ha acords similars en altres països com França, Itàlia i Argentina. El cas espanyol és el resultat d’un conveni entre Accor Services, l’empresa que aplega 26.000 restaurants que accepten el tiquet restaurant, utilitzat per 175.000 persones i el Ministeri de Sanitat i Consum. L’atur dels immigrants L’atur va créixer a Catalunya, els mesos de gener i febrer, més que la mitjana de l’Estat espanyol, com a conseqüència de la davallada de la construcció. Els estrangers representen un 45% dels nous aturats a Catalunya, entre el febrer del 2007 i el del 2008. L’atur creixent evidencia un canvi de cicle i una situació econòmica preocupant, atur que afecta a la construcció i especialment als immigrants, sobretot als homes. Cal preguntar-se quin serà el futur de la immigració a Catalunya, atesa la importància que ha tingut aquests últims anys. Seria previsible una disminució de la població que ja va sobrepassar els set milions l’any passat. Les eleccions de la Conferència Episcopal Espanyola
S’ha produït un canvi a la presidència de la Conferencia, fet inusual, ja que el president acostumava a repetir el seu primer mandat. El cardenal de Madrid, Antonio María Rouco Varela m’és el nou president, ja ho havia estat i va ser substituït pel bisbe de Bilbao Ricardo Blázquez. La interpretació del canvi s’ha fet com un triomf de la línia més conservadora, espanyolista i menys comprensiva amb les realitats nacionals de Catalunya i Euskadi. Cal lamentar especialment la desunió dels bisbes catalans. Segons es diu, en una votació que s’ha presentat tan important per al futur i per l’actitud política de l’església a Espanya, si bé la majoria dels bisbes catalans va ser favorable al bisbe Blázquez, tres ho van fer per la línia Rouco.
|
|
|
|
|
|
|
100 preguntes que ens fem els pares
|
|
|
Ramon Casals reuneix dues experiències en el camp de l’educació. D’una banda, ha estat professor d’ensenyament primari durant catorze anys i setze de secundari. De l’altra, és pare de dos fills. Aquest llibre el dedica a orientar els pares en la tasca d’educar els fills, i, per això, dóna resposta a les preguntes més freqüents que els pares es plantegen, des d’un principi fins a l’adolescència. Amb un estil planer i amb sentit pràctic, Casals parla sobre la decisió de tenir fills, els quatre eixos de l’educació, els principis bàsics per ser uns bons pares, els drets i els deures de l’infant, com exercir l’autoritat i fer-se respectar, els papers del pare i de la mare, si hi ha d’haver diferències entre l’educació dels nens i de les nenes, què se li ha de demanar a l’escola, si la immigració afectarà als fills, així com sobre l’etapa de l’adolescència i els problemes que comporta de llibertat, de comunicació, de canvis en el comportament, d’iniciació a la sexualitat, dels perills de la droga, la influència dels amics i de les modes. Finalment, l’autor fa referència a la pregunta de si els pares poden ser amics dels seus fills, i de si hi ha alguna fórmula màgica per ser un bon pare i una bona mare. Un llibre oportú que servirà per a tothom, als pares i als qui s’interessin per l’educació de les generacions futures.
|
Autor: Ramon Casals. Editorial: Proa, 2007.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
European Bureau for Lesser-Used Languages
|
|
|
El 2008 ha estat declarat any de les llengües per la UNESCO. A Europa, hi ha quaranta-sis milions de parlants de més de seixanta comunitats lingüístiques minoritàries, algunes fins i tot en perill d’extinció. El català, per exemple, té prop de set milions de parlants, però se segueix utilitzant només com a llengua de treball de la UE sense que ni tan sols es reconegui la seva oficialitat. Per corregir aquest dèficit que presenten certes llengües, tenir veu davant les institucions europees, fer valer els seus drets i garantir-ne la seva supervivència, aquestes comunitats lingüístiques, les quals formen part dels estats membres de la Unió Europea, van constituir el 1982 l’European Bureau for Lesser-Used Languages, amb seu a Dublín. Es tracta d’una ONG que actua a mode de lobby davant la UE, i que també elabora notícies i informes sobre les llengües minoritàries a través de l'oficina Eurolang, que va impulsar la mateixa ONG el 2000. En el cas de l’Estat espanyol, hi són representades el català, el gallec i el basc.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
