Dèiem en el nostre editorial de fa vuit dies que encara no era hora d’analitzar les eleccions. Avui comença a ser-ho.

Com han quedat les coses?

No correspon a aquest butlletí fer una anàlisi política dels resultats. Simplement cal prendre nota del molt bon resultat del PSC, del resultat mediocre del PPC, tot i guanyar també dos diputats i del resultat realment molt dolent –més del ja previst– d’ERC. Pel que fa a CiU es poden fer dos possibles judicis. Un de tirant a bo, que és el que fa molta gent del carrer i alguns analistes i la direcció de la federació nacionalista –i és lògic, perquè simplement resistir en un escenari de tanta bipolarització i tanta por es pot considerar realment un èxit. I un de més preocupant si analitzem els resultats –els del conjunt de partits– des de la perspectiva de l’actual estat del país.

Llegir més

Les eleccions municipals franceses han constituït una autèntica garrotada al president N. Sarkozy, però també van suposar un revés per als socialistes i, especialment, per al seu alcalde parisenc, B. Delanoë. A tots els països democràtics les eleccions “menors” constitueixen una vàlvula d'escapament per a la població, que pot expressar així el seu disgust amb el Govern nacional sense ficar-se en la camisa d'onze vares que suposa un canvi de poder.

Llegir més

Arran del resultat de les darreres eleccions del 9 de març, Catalunya ha manifestat allò que no vol. No vol que aquells que de manera sistemàtica han utilitzat Catalunya, els catalans i la seva llengua per confrontar comunitats i persones governin a Espanya.

Llegir més

A la taula de la Diputació de Barcelona, presidida per Samaranch, i més tard a la Generalitat del president Tarradellas es bevien vins de la Rioja. Sóc el primer a apreciar alguns vins no catalans, però trobo absurd que a Catalunya s’estimin poc els vins de la terra, i em sabria molt de greu que les institucions catalanes no els servissin a la taula, de la mateixa manera que els cotxes oficials o els dels Mossos d’Esquadra han de ser amb preferència Seat o Nissan, que són empreses que donen ocupació a molts catalans.

Llegir més

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

Els set pecats socials

Al segle VI, el Papa Gregori I va enumerar els set pecats capitals: supèrbia, enveja, gola, luxúria, ira, avarícia i peresa, i va enunciar que va ser assumit per Sant Tomàs d’Aquino. Avui, l’arquebisbe Gianfranco Girotti, plenipotenciari apostòlic del Vaticà i expert en qüestions de consciència, ha presentat els set pecats capitals socials que corresponen a les actuacions negatives realitzades a la societat contemporània: les violacions bioètiques com l’anticoncepció, els experiments moralment dubtosos com les investigacions en cèl•lules mare, la drogoaddicció, contaminar el medi ambient, contribuir a incrementar el desfasament entre rics i pobres, la riquesa excessiva i generar pobresa. Els pecats anomenats capitals, ho són perquè, segons els moralistes, són els principals responsables de moltes actuacions que ofenen Déu i el pròxim.

Revolta al Tibet

Molts morts, centenars segons algunes fonts, ferits, detinguts i una gran protesta a Lhasa, la capital del Tibet, regió autònoma sota tutela xinesa. Els principals monestirs han estat tancats i s’han produït nombrosos actes de violència, i han alterat el període de tranquil•litat des de març de 1989, en què va ser necessari aplicar la llei marcial al territori. Aquesta revolta i la corresponent repressió succeeix a pocs mesos dels Jocs Olímpics, pocs dies després que als Estats Units hagin tret la Xina de la llista de països que no respecten els drets humans i que tampoc no s’hagi atès la petició de Samaranch que s’alliberessin els presos polítics. També la Xina ha donat suport a les actuacions del Govern del Sudan, que ja ha provocat que el cineasta americà Steven Spielberg es negués a col•laborar amb l’organització dels Jocs, on hauria participat com a conseller artístic.

El preu del petroli

El preu segueix pujant, 110 dòlars al mercat de Nova York, cosa que contradiu la majoria de previsions, també la del Govern espanyol, que anunciaven que es produiria una moderació dels preus. Els transportistes amenacen amb apujades del 20% i, conseqüentment, els analistes preveuen un increment general de preus. Les patronals demanen als governs una revisió de les tarifes, dels impostos, per minorar l’impacte sobre els preus. La conclusió és que cal donar per finalitzada l’època de preus energètics moderats, tal com indicava fa uns mesos en un esmozar amb Jordi Pujol, el Sr. Felicià Fuster. Ara, cal afrontar, segons els economistes, la inevitable revolució energètica.

L’aigua a Catalunya

Segueix la sequera i les actuacions i els comentaris sobre com afrontar la situació. El conseller del ram diu que s’han de prendre totes les mesures per resoldre el problema i, especialment, el molt greu de Barcelona i el seu entorn. S’ha dit que el Govern pretén transvasar aigua del Segre, ho va comentar el secretari general del Departament. El conseller no diu res i se’ls acusa de preparar les coses d’amagat, així, es denuncien unes senyalitzacions que marcarien la zona on s’agafaria l’aigua del Segre, sense informar-ne als propietaris ni a l’Ajuntament. Mentrestant es demana al Govern que fixi un calendari per finalitzar el transvasament del Ter a Barcelona. L’aigua del Roine, tota l’aigua dels Alps, segueix alimentant el Mediterrani, segons el tripartit és cara i està allunyada, segons els experts és la solució.

Inversions a Catalunya

A tot l’Estat s’estan construint 1.321 quilòmetres d’autovies, la consolidació del sistema que va dotar l’entorn de Madrid de molts quilòmetres d’autovia gratuïta i que ara s’amplia a tot l’Estat, amb l’excepció de Catalunya, a qui li corresponen només 77,8 quilòmetres, un 6% del total. Una anàlisi de les obres en construcció revela, una vegada més, els objectius del Govern central, de dotar d’infraestructures gratuïtes tot l’Estat excepte Catalunya, i assegura la radialitat amb Madrid com a eix central.

La salut mental dels espanyols

Segons l’última enquesta realitzada a tot l’Estat sobre salut, s’ha investigat per primera vegada la salut mental. Un 21,3% dels espanyols de més de quinze anys estan predisposats a patir algun tipus de patologia. Les dones, amb un 26,8%, presenten més símptomes de poder desenvolupar trastorns psicològics que dificultin l’activitat diària, enfront d’un 15,6% dels homes. Dels entrevistats a Catalunya, un 13,5% diuen haver patit depressió o ansietat l’últim any. La mitjana espanyola és del 13,75%.

El monjo de Montserrat i Professor de teologia, Lluís Duch, aborda, en aquest llibre, la crisi actual que afecta la transmissió de la fe. La intenció de l’autor és la d’oferir aquesta anàlisi emmarcada en la crisi global de les transmissions, en un món amb poca memòria, que viu d’esquena a les tradicions. La humanització de l’ésser humà depèn, en gran mesura, de la qualitat del que li és transmès, des del naixement. Duch comença per estudiar les tres estructures d’acollida, els mecanismes de transmissió que integraran l’home a la comunitat: la família, la ciutat i la religió. Darrerament se n’hi ha afegit un quart, els mass media, en especial la televisió, que afebleix i distorsiona els altres tres. Després d’exposar alguns factors que incideixen en les transmissions, centra ja l’anàlisi en la transmissió de la fe, en uns temps de crisi de la raó i la història. Creu que, si bé és cert que el cristianisme ha estat la religió d’Europa, és evident que està a punt de perdre la primacia, principalment perquè el missatge ha perdut el seu vigor original i es troba allunyat dels problemes actuals. Duch pensa que cal renovar i adequar el missatge per què l’home reconegui Déu en la vida quotidiana. I, quan les paraules fallen, recomana el testimoniatge, el millor exemple i la publicitat més eficaç, davant de creients i no creients.

A més del seu compromís amb Montserrat, l’Església i el país en els moments més difícils, Cassià M. Just va destacar per la defensa dels drets socials. Per això, catorze anys abans de morir, va crear una fundació innovadora, que porta el seu nom, destinada a promocionar sociolaboralment les persones amb risc d’exclusió social a través dels aliments, l’oci i la formació. Així, mitjançant l’empresa Cuina Justa i el restaurant l’Ermita de Sant Boi de Llobregat, forma i dóna feina a més de cent trenta joves amb fragilitats, alhora que ofereix serveis de càtering, manipulació, i distribució del menjar. Mitjançant l’àrea d’oci Ocioteka organitza activitats lúdiques els caps de setmana, en col•laboració amb una xarxa de voluntaris, i mitjançant el programa Capctua ofereix tallers de formació.

Obrir enllaç web