|
|
Cal arribar a passar set?
|
|
|
La crisi de l’aigua que estem vivint permet una reflexió sobre la naturalesa de la política. I especialment sobre la dificultat d’intentar resoldre problemes amb perspectiva de futur. Hi ha un episodi ben conegut i molt il•lustratiu.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Bones paraules, però cap acció nord-americana al Tibet
|
|
|
Un petit grup de manifestants va protestar davant de la Casa Blanca, quinze congressistes van proposar un boicot de la inauguració dels Jocs Olímpics a Beijing, i el secretari del Tresor va expressar la seva “preocupació” per la repressió xinesa al Tibet –sembla que aquesta serà tota la “reacció” de Washington per defensar els drets humans dels tibetans.
Llegir més
|
Autor: Diana Negre
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Atrapats en la banalitat
|
|
|
Arribarà un dia en què a moltes facultats de periodisme es podrà cursar una assignatura d’interpretació, i una altra d’humorisme. Fer comèdia i fer riure s’han convertit en qualitats imprescindibles a l’hora de plantejar qualsevol programa de ràdio i televisió. No em consola pensar que aquest és un fenomen més extens que afecta molts dels mitjans audiovisuals dels països occidentals. Si això és així només vol dir que l’estupidesa i la banalitat no són patrimoni de ningú, però aquesta frivolització de la majoria dels temes que realment preocupen la societat, i on ens juguem el futur, em segueix semblant una mostra d’infantilisme agut.
Llegir més
|
Autor: Agustí Pons
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Són les bases una qüestió d’estat?
|
|
|
Només deu dies després de les eleccions els mitjans de comunicació ens han informat de la bona disposició del Partit Popular i el PSOE per tal d’arribar a signar acords en “assumptes d’estat”. Tot i que és urgent i inajornable no demorar més la normalització del funcionament de les principals institucions de l’Estat, teixint consensos i reiniciant el diàleg –absent, sobretot, entre els dos partits majoritaris referits– la notícia ens satisfà, ja que, d’una banda, denota un esperat inici de maduresa política en la relació entre els dos partits i, d’altra banda, es plantegen uns quants interrogants no només des dels partits minoritaris sinó també des dels observadors, analistes polítics i estudiosos constitucionalistes.
Llegir més
|
Autor: M. Eugènia Cuenca
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
José Manuel Lara: “El país pateix tres crisis: econòmica, financera i immobiliària”
|
|
|
El president el Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch, ha afirmat durant un esmorzar de treball amb Jordi Pujol organitzat pel Centre d'Estudis que porta el seu nom, que el país travessa una crisi que en realitat n’engloba d’altres tres de sectorials: crisi financera, crisi econòmica i crisi immobiliària.
Llegir més
|
|
|
|
VI Jornada d’Edu21 sobre els problemes de comportament a l’escola: de la indisciplina a la convivència
|
|
|
Francesc Xavier Moreno, expert en psicopatologia infantil i juvenil, va coordinar a Calafell, una conferència-col•loqui en el marc de la VI Jornada d’Edu 21, sota el títol “Els problemes de comportament a l’escola: de la indisciplina a la convivència”. Els 30 assistents, professionals de l’ensenyament, van treballar en grups per debatre i reflexionar sobre com es pot fer el pas de la indisciplina a la convivència, per després posar-ho en comú amb la resta. La sorpresa del dia la van protagonitzar dos adolescents conductuals que van assistir a la Jornada per fer aportacions des de l’experiència.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
El Cercle d’Economia demana eficàcia als polítics
El document d’actualitat del Cercle, Una nova manera d’entendre, d’exercir la política. Exigències i prioritats ciutadanes davant d’una nova legislatura, reclama consens en qüestions com l’aigua, l’energia, l’educació, el terrorisme o la política exterior, abandona la crispació i pacta els temes bàsics. La confrontació permanent, segons el document del Cercle, impedeix avançar com a país. A l’esmorzar organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol, José Manuel Lara, president del Cercle, va explicar que actualment es pateixen tres crisis: financera, econòmica –que encara no ha començat– i immobiliària, i coincideix amb el president Pujol en el fet que és molt difícil emprendre algunes iniciatives per culpa de la cultura del no. Lara va insistir a reclamar més inversió en formació contínua: “Si no volem jubilar la gent de trenta o quaranta anys per manca de reciclatge de coneixements”. El pla de reformes de Sarkozy
Va anunciar que suprimiria 105.000 funcionaris en tres anys, per estalviar 7.000 milions d’euros, bàsicament en els sectors de l’educació i l’exèrcit, i va afegir que un de cada dos empleats públics que es jubilin no es reemplaçaran. També va anunciar la supressió de trenta estructures de l’Administració central i d’organismes públics, es reduiran ministeris i es compartiran serveis. El president francès emprendrà una reforma molt àmplia, que arriba fins a l’enduriment en els requisits de l’adjudicació d’habitatges socials, i la revisió del sistema d’ajuts directes a les empreses que es reservaran a les que tinguin menys de 5.000 empleats. Mesures dures per a uns temps difícils. Progressos científics de catalans a l’àmbit de la salut
La investigació sobre metàstasi del càncer de mama, realitzat pel laboratori que dirigeix Joan Massagué als EUA, en col•laboració amb l’Hospital Clínic i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, ha suposat un pas molt important en la identificació de proteïnes que permeten que el càncer de mama s’estengui als pulmons. El descobriment publicat a la revista científica Cell s’espera que a mig termini pugui produir una millora en el tractament de les pacients amb càncer de mama.
També, el Clínic ha obtingut una beca important d’una fundació britànica per investigar el dany cerebral. El Clínic és l’únic centre de recerca no britànic que rep aquest ajut, que té per objectiu trobar els factors i indicadors que ajudin a millorar la detecció i la prevenció, durant el període de formació neurològic, entre els cinc mesos d’embaràs i els dos anys de vida, amb la qual cosa es reduirà l’impacte del dany cerebral que afecta al 10% de la població, i que en el 80% dels casos s’origina durant els mesos d’embaràs. La valoració dels centres educatius a França
Per quinzè any consecutiu, el Ministeri d’Educació francès ha publicat una llista amb els resultats obtinguts en els liceus. Una llista establerta segons diferents criteris, i no només el percentatge d’èxit al batxillerat. El Ministeri afirma que no es tracta de proporcionar una classificació dels centres, sinó una indicació dels resultats per donar als pares dels alumnes elements de valoració dels instituts i ajudar als responsables educatius i als ensenyants a millorar l’eficàcia de la seva gestió. Segons aquesta relació, seixanta-tres liceus d’ensenyament general han obtingut un 100% d’èxit al batxillerat 2007. Els resultats es ponderen tenint en compte l’edat i l’origen social dels alumnes que cursen els estudis al centre. Les llengües de mediació social a Barcelona
Vint-i-quatre professionals actuen a l’Ajuntament de Barcelona per orientar la població immigrada en l’ús dels serveis socials, i proporcionen informació de com els nens han d’anar a l’escola o ajuden a interpretar un diagnòstic mèdic. El regidor de benestar social va explicar que a Barcelona el 16,2% de la població és immigrant i que les llengües més utilitzades en la mediació són l’àrab, el romanès, el punjabí i el rus. En total són trenta-quatre les que tenen traducció amb la mediació dels serveis socials. L’any passat van ser 1.500 les actuacions realitzades per tècnics municipals. Com una dada significativa, segons un estudi de la Universitat Politècnica, el 90% del creixement de les ciutats de Barcelona i Saragossa és per causa de la immigració. Decomís d’articles falsificats
És un espectacle habitual, al centre de les ciutats catalanes, i especialment a Barcelona, la presència dels “top manta” amb la venda de complements falsificats de moda i música, la qual cosa produeix un important perjudici als establiments i als fabricants de productes qualificats. Recentment s’ha anunciat un decomís important en un sol dia, 46.382 articles valorats en 14 milions d’euros. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil centraran la seva lluita en els magatzems de distribució. Cal esperar que l’eficàcia de la policia acabi amb aquesta vergonyosa pràctica que ridiculitza la imatge de les ciutats que la permeten.
|
|
|
|
|
|
|
Memòries I. De l’esperança a la desfeta, 1920-1939
|
|
|
El gener d’enguany, a punt de complir vuitanta-vuit anys, Josep Benet signava el pròleg d’aquesta primera part de les seves memòries, que, malauradament, ja no tindran continuïtat. El volum comprèn del 1920 al 1939, els primers gairebé vint anys de la seva vida. Benet completa i enriqueix els seus records personals d’infant i adolescent amb dades i fets que després ha estudiat com a historiador. El llibre té un interessant apèndix documental i un índex onomàstic. Així, a més de la seva trajectòria personal, el llibre es converteix en una crònica crítica d’un dels períodes més complexos i tristos de la història de Catalunya. Benet explica les seves circumstàncies familiars, els anys a l’Escolania de Montserrat fins al 1934, la seva militància a la Federació de Joves Cristians, com als setze anys viu l’inici de la guerra, la persecució religiosa i la revolució, el paper de la Generalitat i els seus governs, els fets de maig del 1937, la seva mobilització amb la lleva del biberó als divuit anys i la desfeta final. Benet té dinou anys i clou el llibre amb aquestes paraules: “No parava de plorar d’impotència, de ràbia… em vaig adonar que no m’havia de donar per vençut… havia de continuar el combat dedicant la meva vida a treballar per recuperar la perduda llibertat nacional”. El polític, advocat i historiador ha escrit un llibre que mereix ser llegit per tothom, especialment pels més joves, que coneixeran uns fets històrics i el sacrifici personal i l’esforç que ha significat, per a molts, la lluita per la dignitat de Catalunya.
|
Autor: Josep Benet. Editorial: Edicions 62, 2008
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Albert Einstein Institution
|
|
|
Aquesta fundació bostoniana és la vitrina ideològica de la teoria de la resistència no violenta com a arma política, desenvolupada pel filòsof americà Gene Sharp als anys setanta, a partir dels preceptes de Mohandas K. Gandhi sobre la desobediència civil. El seu nom ret homenatge al qui fou un dels grans pensadors i antibel•licistes del segle XX. Ha assessorat la CIA i l’OTAN en la mediació en conflictes ètnics i règims dictatorials, especialment durant la Guerra Freda. Té per objectiu principal promoure el poder de l’activisme pacífic per democratitzar el món a partir dels cent noranta-vuit punts que G. Sharp va recomanar en el seu famós llibre Política de l’acció no violenta, entre els quals enumera l’ús legítim de recursos tan variats com les pressions diplomàtiques, l’expulsió dels estats i/o entitats afectades dels organismes internacionals, embargaments, publicitat, boicots, discursos públics de denúncia, resar, treballar i cantar.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
