|
|
Dues maneres (dolentes) de fer política
|
|
|
La valoració que es fa de la política i dels polítics és baixa. De vegades fins i tot molt baixa. Però per altra banda la política és del tot necessària. Sense política, i sense bona política, un país no pot anar endavant.
Podríem discutir si el conjunt dels nostres polítics mereix o no la baixa valoració que l’opinió pública els dóna. És un tema molt important que mereixeria alguna cosa més que la clàssica enquesta superficial que se’ns ofereix cada dos per tres.
Però el propòsit d’aquest editorial no és aquest, sinó assenyalar algunes inclinacions que –ja d’entrada o per degradació progressiva- malmeten la política. Concretament ens concentrarem en dos punts.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Myanmar o la crònica d’una desgràcia anunciada
|
|
|
Malauradament, poques coses es poden fer per contenir els capricis i l’obstinació de la mare naturalesa. Tot i això, no hi ha d’haver lloc per a la resignació. Avui, ningú no dubta que es pot fer molt per evitar i gestionar les conseqüències d’un desastre natural. Més enllà dels avenços tecnològics a l’hora d’advertir com neixen i evolucionen aquests fenòmens, l’organització política del país afectat serà responsable, en gran part, de l’abast de la tragèdia. Precisament, les seqüeles devastadores del cicló Nargis sobre Myanmar han posat de manifest per què són importants les institucions democràtiques.
Llegir més
|
Autor: Marc Bou
Temps de lectura: 5 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Música, on ets?
|
|
|
Si ens hi fixem, tret dels canals especialitzats tant de ràdio com de televisió, la música no acostuma a ser gaire present als mitjans audiovisuals. Els formats d’entreteniment, basats en les actuacions musicals, han passat a la història. Ara, la música, quan ha assolit un cert grau de rellevància, ho ha fet en realities tipus Operación Triunfo. Però aquests han buscat més el morbo que no pas la qualitat. Decididament, la música no ha d’agrair gaire cosa a aquesta mena d’espectacles.
Llegir més
|
Autor: Jordi Margarit
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Alternatives per als joves
|
|
|
Fa un parell d’anys, el procés d’integració de les anomenades bandes llatines a Catalunya va ser definit com a modèlic. Els Latin Kings es legalitzaven formant l’Associació Cultural de Reis i Reines Llatins de Catalunya, i els Ñetas iniciaven un procés similar.
Llegir més
|
Autor: Joan Vidal
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
V Tribuna d’Edu21: Propostes per a la direcció dels centres educatius
|
|
|
Quin ha de ser el model de direcció dels centres educatius a Catalunya? Hem d'avançar cap a la "professionalització" de les direccions de les escoles? Edu21 organitza la seva V Tribuna el proper 27 de maig a les 19:30h a la Sala Cotxeres del Palau Robert (Passeig de Gràcia 107, Barcelona) per debatre les diferents propostes per a la direcció dels centres educatius, amb una taula rodona formada per Joaquin Gairín (catedràtic de didàctica i organització escolar de la UAB), Montserrat Ros i Alsina, (secretària general de la Federació d'ensenyament de CCOO de Catalunya), Carles Mata (president d'AXIA) i Josep Menéndez (director general de la Fundació Joan XXIII).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
La cinquena cimera d’Amèrica Llatina, el Carib i la Unió Europea S’ha celebrat a Lima, i ha finalitzat amb bons propòsits, millors paraules i cap acord concret. Es van plantejar els problemes més actuals: la crisi alimentària, el canvi climàtic i les desigualtats entre països i persones, 200 milions viuen per sota el nivell de pobresa. Excepte el Brasil, molts dels països han elegit governants carregats de demagògia i bones intencions, però que no han aconseguit produir millores socials notables, malgrat el creixement econòmic generalitzat a tot el món. Va ser especialment significativa i important la presència d’Angela Merkel, que visualitza la preeminència d’Alemanya a Europa i la seva incidència mundial. El president Zapatero també va exhibir talante i, malgrat l’absència de resultats consistents, va aconseguir bones paraules del president de Veneçuela. El Tribunal Constitucional Miquel Roca, un dels pares de la Constitució, que ara exerceix l’advocacia i que és una de les persones amb un prestigi polític més reconegut, va demanar als membres del Tribunal Constitucional que dimitissin en bloc, tot i afirmant que la sentència que faran de l’Estatut “no tindrà res de jurídica i serà política” i que, en conseqüència, els membres del Tribunal quedaran deslegitimats professionalment. Roca va demanar unitat a tots els catalanistes per evitar qualsevol retallada d’un Estatut aprovat pels parlaments català i espanyol, avalat per referèndum i plenament constitucional. L’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) Es va celebrar a l’Albert Hall Complex de Brussel•les un acte, al qual van assistir quatre-cents convidats del món polític, empresarial i cultural, de presentació de la candidatura de Sant Cugat del Vallès per acollir la seu de l’Institut Europeu. El nou organisme té l’objectiu d’impulsar les relacions entre la universitat, la recerca i la empresa i disposarà d’un pressupost de 2.400 milions d’euros per als propers sis anys. Malgrat la concurrència d’altres ciutats, entre les quals hi ha Viena i Budapest i la tendència de la UE d’afavorir els nou països incorporats, segons fonts oficials, Sant Cugat ha presentat el projecte més potent i més complert. Observatori dels valors Ferran Sáez ha publicat un llibre, a la col•lecció “Observatori dels Valors”, iniciativa conjunta de la Fundació Carulla i ESADE, que demostra amb dades, enquestes i anàlisis que l’element propagador dels valors a joves i adolescents són la família i els amics, molt per sobre dels mitjans de comunicació. L’autor explica que “igual que als anys noranta tot era culpa de l’escola, ara toca dir que el mal ve dels mitjans, especialment dels audiovisuals”. També afirma que Internet està guanyant audiència a la televisió i s’està convertint en un senyal d’identitat generacional. Els vins de Catalunya Un estudi de la consultora Nielsen, encarregat per la Generalitat, revela que els vins catalans només tenen a Catalunya una quota de mercat del 27,7%, enfront del 36% dels de Rioja i un 6,5% dels de Ribera del Duero. El director general de l’Incavi afirma que “només a Catalunya, d’entre totes les regions vitivinícoles del món, es produeix una situació semblant”. I això, malgrat el reconeixement, tant internacional com de molts catalans, de la qualitat i diversitat dels vins que es produeixen a Catalunya i de l’alt coneixement de les marques Penedès, Priorat i Empordà. Barcelona importa aigua També, posant de manifest la gestió gens brillant del Govern, molts mitjans de comunicació estrangers han ironitzat sobre el transport amb vaixells d’aigua a Barcelona. Els hidròlegs afirmen que la demanda d’aigua és ara i serà en un futur un dels problemes mundials més grans, a causa també de l’increment de la població. Prediuen que l’any 2025, 3.500 milions de persones viuran a països d’aigua escassa, comparats amb els 500 milions del 2002. Avui, Turquia exporta aigua a Israel i planeja fer-ho a Síria, Jordània i Grècia. França envia, amb tancs, milions de galons a Algèria. Malàisia prové d’aigua Singapur. I, entre molts d’altres, Rússia, Nova Zelanda i Escòcia consideren l’exportació d’aigua els propers anys. “En català per molts motius, en català per moltes raons” La Cambra de Comerç de Girona ha posat en marxa una campanya amb aquest eslògan, que reclama a les empreses dels sectors del comerç i el turisme que utilitzin el català en les seves activitats. La Cambra repartirà 2.500 tríptics i blocs de notes entre les empreses de la seva demarcació. Un bon exemple per a tots, com expliquen els promotors de la campanya, en qüestions de llengua només ens en sortirem si apliquem, irradiem –individualment i col•lectivament– grans dosis de fermesa, pedagogia i sentit comú.
|
|
|
|
|
|
|
Catalunya a judici
|
|
|
Francesc Homs, diputat i negociador de l’Estatut, ha escrit un llibre molt recomanable per comprendre el contingut i l’abast del nou Estatut de Catalunya, en vigor des del 9 d’agost de 2006. Un relat entenedor i rigorós, valent, documentat amb textos polítics i jurídics, que situa la qüestió en el nus substancial, amb la rellevància i la dignitat política que mereix, i que el ciutadà rarament ha percebut. Comença per explicar-ne els antecedents i analitza les primeres propostes dels partits polítics, així com l’informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics. Després, comenta a fons les importants novetats que aporta l’Estatut: el reconeixement nacional, dels drets col•lectius i dels drets històrics, el nou sistema competencial i les bases del nou finançament. Finalment, exposa quina és la situació actual. D’una banda, el poc que ha fet el Govern per desplegar l’Estatut, durant gairebé dos anys. De l’altra, el fet insòlit –sense precedents en països de tradició democràtica– que una llei, part del bloc constitucional, ben negociada, pactada, promulgada i referendada pel poble, hagi estat portada davant el Tribunal Constitucional per set recursos. El procés estatutari, doncs, no ha acabat, segueix, impulsat per unes forces que cerquen neutralitzar la millor eina jurídica de què disposa, legítimament, Catalunya des del 1714. Francesc Homs ens anima a combatre i a desfer, amb coneixement de causa, la teranyina que un estat de dret i una democràcia immadura s’obstinen a teixir sobre la llibertat dels catalans.
|
Autor: Francesc Homs. Ed. Ara Llibres
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Web en català del Parlament Europeu
|
|
|
Aquesta pàgina és un plagi perfecte i impecable de la web oficial del Parlament Europeu, amb la diferència que ofereix la informació, també en català. El portal oficial i autèntic només està traduït a les 23 llengües que tenen l’estatus d’oficialitat a Europa, tot i que moltes de les quals tenen menys parlants que en català. De fet, llengües com el letó, l’estonià, el finès, l’eslovè o el maltès, amb només uns 300.000 parlants, tenen un estatut de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l’àmbit europeu. Per això, un jove lleidatà va crear aquest lloc web que permet seguir en català l’actualitat de la Unió Europea i obtenir informació fonamental sobre els textos legislatius en vigor o en tràmit, les polítiques que desenvolupa i les competències que li confereixen els Tractats. Des del Parlament Europeu han descobert el plagi i tot i que s’han quedat sorpresos pel nombre de visites que ha rebut, estan disposats a tancar la versió catalana.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
