|
|
La Casta
|
|
|
A l’editorial de fa vuit dies −“Dues maneres (dolentes) de fer política”− vàrem parlar que la salut política d’un país depèn molt de la qualitat moral dels seus polítics. Amb especial referència als joves que estan descobrint i encaminant la seva vocació política. Avui volem insistir en una altra xacra de la política, capaç d’asfixiar i de fer degenerar la societat. És el que els italians en diuen “la casta”. Avui recomanem un llibre italià que porta aquest nom i que en parla.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Sud-àfrica: catorze anys després
|
|
|
Els nivells de violència que Sud-àfrica està vivint aquests dies no s’havien vist des de les eleccions de 1994. Acusen els estrangers, els immigrants, de prendre la feina als locals, als qui ells anomenen True South African. Les imatges de violència extrema han estat un xoc per a tothom, i la policia, incapaç de fer front a aquests brots indiscriminats de violència, ha demanat ajuda a l’exèrcit. Les conseqüències per a Sud-àfrica van molt més enllà de les pèrdues humanes i el desplaçament massiu dels immigrants. La percepció d’inseguretat per a tot aquell que sigui estranger pot perjudicar seriosament l’economia d’aquest país.
Llegir més
|
Autor: Marta Reynal-Querol
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Quantificar per finançar
|
|
|
Una de les característiques que ha possibilitat el lideratge d’Occident ha estat la quantificació de les activitats: de la bona marxa d’un negoci, de la natura, etc. Fins i tot, la intensitat dels terratrèmols es quantifica. La cultura àrab –les orientals, en general– tendeix a la poesia inflamada, que si bé fa de bon veure –“aquesta nit és fresca com l’aigua que baixa de les muntanyes”–, impossibilita l’acció humana que ha permès a Occident millorar els estàndards de vida, propis i d’altres –“aquesta nit fa 12°C”.
Llegir més
|
Autor: Xavier Roig
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Obama-Clinton: “dream ticket” o malson?
|
|
|
Només un veritable cataclisme podria evitar que Barack Obama fos el candidat demòcrata a les eleccions presidencials de novembre als Estats Units. A falta de tres primàries, i fins i tot si els vots de Florida i Michigan arribessin a comptar-se, l’avantatge d’Obama en delegats sembla a hores d’ara més que suficient. L’última arma que es reservava Hillary Clinton, el suport dels superdelegats a la convenció de finals d’agost, també li ha fallat: recentment, el senador per Illinois ha aconseguit superar-la en el nombre de superdelegats que ja han fet públic el seu suport.
Llegir més
|
Autor: Oriol Vidal-Aparicio
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Sobre l'editorial "Dues maneres (dolentes) de fer política"
|
|
|
En la pràctica d'un polític hi ha dos escenaris. Un, quan governa, des del qual ha de treballar amb l'objectiu de consolidar la seva posició per a poder desenvolupar el seu projecte, i a la vegada gestionar amb la màxima eficàcia els recursos de què disposa amb l'objectiu de fer créixer el país, talment com l'equip directiu d'una empresa. L'altre, quan és a l'oposició, des d'on ha de ser capaç de proposar una alternativa de govern que engresqui a la gent, amb l'objectiu d'obtenir la majoria necessària que li permeti portar-la a la pràctica. En ambdós casos, es requereix imaginació, compromís, dedicació i esforç. I també ambició, no tant personal, que també, com de projecte de futur de país.
Crec que la gent té la impressió que els nostres polítics estan mancats d'aquestes qualitats i d'aquests objectius, o si més no, no ens ho saben transmetre. La sensació és que hi ha una gran mediocritat en la classe política, i que les estratègies de poder ocupen el dia a dia, com si fos el seu objectiu últim. Ens agradaria tenir uns polítics que ens sabessin transmetre la il•lusió per un projecte de país, que ens moguessin a participar en la construcció d'aquest projecte, i que ens donessin comptes dels resultats de la seva gestió en la direcció del govern del nostre present per a la millora del nostre futur.
|
Autor: Felip Barba |
|
|
|
|
V Tribuna d’Edu21: Propostes per a la direcció dels centres educatius
|
|
|
Quin ha de ser el model de direcció dels centres educatius a Catalunya? Hem d'avançar cap a la "professionalització" de les direccions de les escoles? Edu21 organitza la seva V Tribuna el proper 27 de maig a les 19:30h a la Sala Cotxeres del Palau Robert (Passeig de Gràcia 107, Barcelona) per debatre les diferents propostes per a la direcció dels centres educatius, amb una taula rodona formada per Joaquin Gairín (catedràtic de didàctica i organització escolar de la UAB), Montserrat Ros i Alsina, (secretària general de la Federació d'ensenyament de CCOO de Catalunya), Carles Mata (president d'AXIA) i Josep Menéndez (director general de la Fundació Joan XXIII).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Més detencions d’ETA
La col•laboració França–Espanya ha portat noves detencions de membres significats de l’estructura d’ETA. Més persones a la presó i més atemptats. Cada operació de la policia amb èxit reforça l’estat de dret i la convicció de la ciutadania que la democràcia és absolutament incompatible amb la violència. La democràcia ha de permetre la solució pacífica dels problemes polítics de les comunitats i de les persones.
La Constitució francesa
Des del 20 de maig, es debat a l’Assemblea Nacional francesa el projecte de llei de revisió de les institucions de la cinquena república. La Constitució és vigent des del 1958 i ja ha rebut vint-i-dues modificacions, la primera l’any 1962, d’elecció del president per sufragi universal i la última, l’any 2008, amb motiu de la ratificació del Tractat de Lisboa. Ara, es preveu que s’introduiran canvis a un terç de la Constitució, es reforçarà el Parlament i es donarà més representació als territoris. Significativament, es va votar quasi per unanimitat una esmena de reconeixement “per primera vegada” de les llengües regionals. Les constitucions són lleis que cal adaptar als temps i a les voluntats dels ciutadans i de respecte als territoris. No són textos sagrats.
Itàlia aposta per les nuclears
El ministre italià de Desenvolupament Econòmic ha anunciat que es construiran un grup de centrals nuclears de nova generació. Itàlia s’afegeix així, als països que consideren que la millor solució als problemes energètics són les centrals nuclears, tenint en compte el cost del petroli i la menor consistència d’altres energies. L’any 1987, els italians van votar per referèndum, desprès de Txernòbil, abandonar l’energia nuclear. Actualment, el ministre del ram reconeix que s’han produït vint anys de retard i d’ineficàcia.
La immigració i els vint-i-set països europeus
Els governs de la Unió Europea han acordat harmonitzar les polítiques d’expulsió de vuit milions de persones, immigrants il•legals no comunitaris i residents actualment a països de la Unió Europea. Expliquen que es pretén acabar amb situacions com les retencions indefinides que apliquen nou països. S’ha optat per una sèrie de mesures que afecten, des del temps de retenció, fins a donar facilitats per les repatriacions voluntàries.
En un altre ordre de coses, a l’Estat espanyol es calcula que un milió de llars es componen exclusivament per immigrants, dels quals una cinquena part fa més de tres anys que treballen.
Els barcelonins i el seu Ajuntament
Un 60% dels ciutadans creu que paga molts impostos municipals i rep poc. Considera que els problemes més greus són el transport, la inseguretat i la neteja i també expressa que els àmbits que més han empitjorat els darrers temps, són els aparcaments, la circulació, el soroll i la seguretat. Els ciutadans enquestats donen una nota mitjana global a l’Ajuntament de 5,4 sobre 10.
Més sobre la COPE
L’emissora de la Conferencia Episcopal Española ha augmentat la seva audiència, segons l’últim Estudio General de Medios. I ha renovat els contractes al presentador de La Mañana, Federico Jiménez Losantos, i al de l’espai nocturn La Linterna, César Vidal. Aquests presentadors reben així el suport del nou president de la Conferencia, malgrat les queixes que han rebut de moltes persones i institucions, especialment catalanes, a les quals també s’ha d’afegir una part del Partit Popular. Els bisbes han optat per la rendibilitat econòmica i pel menyspreu a Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|
La casta. Così i politici italiani sono diventati intoccabili.
|
|
|
Els periodistes S.Rizzo i G.A. Stella han escrit el llibre de denúncia política més venut i llegit mai a Itàlia. Descriuen les corrupcions, privilegis, malbarataments i abusos dels polítics italians, de totes les filiacions. Una classe política que s’ha convertit en una autèntica casta capritxosa, inútil, i deslleial amb l’Estat i amb el ciutadà que la manté amb impostos creixents. Els autors es guanyen la credibilitat del lector perquè ho exposen tot amb naturalitat, fredament, sense opinions, només amb fets i dades fiables, investigades, documentades i contrastades. I el que expliquen és, certament, molt greu. Per això, el llibre ha tingut un ressò extraordinari i ha suscitat nombrosos debats apassionats a tots els mitjans de comunicació i a l’opinió pública. Sergio Rizzo comenta en una entrevista que potser l’èxit del llibre rau en què posa el dit a la nafra perquè hi ha una gran onada de desafecció envers la política, fins i tot d’indignació popular, i que s’ha arribat a un punt sense retorn, en què cal fer alguna cosa. També diu el periodista que la única solució per canviar la política en una democràcia malalta, és fer política bona i participar. La responsabilitat no és només dels polítics sinó també dels qui els elegeixen. La solució rarament ve per pròpia iniciativa de dalt.
|
Autor: Sergio Rizzo i Gian Antonio Stella. Ed. Rizzoli
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Cercle d’Economia
|
|
|
Aquest fòrum d'opinió empresarial fundat l’any 1958 per un club de joves universitaris i empresaris barcelonins encapçalats pel professor i historiador Jaume Vicens Vives, celebra enguany el seu Cinquantenari. El Cercle d’Economia va néixer amb la voluntat de modernitzar la vida econòmica i social espanyola, fomentant els desitjos de liberalització i obertura i afavorint la integració a Europa. En aquests 50 anys, ha anat adquirint prestigi i presència, convertint-se en un referent per a moltes organitzacions, al mateix temps que ha anat creixent pel que fa al nombre de persones i empreses que en formen part, amb un cens actual de 1.300 socis i un centenar d’entitats col•laboradores amb les activitats del Cercle. La seva funció social i dinamitzadora s’ha caracteritzat per promoure iniciatives d’interès general, alhora que ha posat en marxa projectes per fomentar el progrés polític, econòmic, social i cultural. Així, des dels seus inicis, han passat per la tribuna del Cercle més de 500 personalitats nacionals i internacionals. Actualment, el conseller delegat d’Abertis, Salvador Alemany, ha assumit la presidència del Cercle d’Economia substituint a José Manuel Lara.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
