|
|
L’hora de tornar a anar amunt
|
|
|
Moltes coses no han anat prou bé a Catalunya durant els últims anys.
Algunes per causes externes, d'altres per culpa nostra. És de justícia dir-ho. Però també és just fer constatar que molta gent a Catalunya n’ha pres consciència, i ha fet autocrítica. A tots els nivells i en camps molt diversos: l’intel•lectual, el de la iniciativa econòmica, el polític, el moral –és a dir, el dels valors–, etc. I des d’aquest butlletí ho hem fet amb especial insistència. Hem dit, per exemple, que darrerament els catalans no ens hem agradat i no hem agradat, i que calia que ens analitzéssim i féssim autocrítica.
Ho hem fet, i ho hem de seguir fent. Amb serenitat i sense menystenir tot el que tenim de positiu.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 6 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
La 'futbolització' de la política
|
|
|
Tot i que hi ha honroses i molt properes excepcions, sempre he pensat que el món del futbol és un dels exemples més clars de gestió poc professionalitzada, impulsiva i, en molts casos, erràtica. En disculpa dels dirigents futbolístics, cal reconèixer que aquest fet es deu, en bona part, a la manca de racionalitat inherent a tot el que envolta el futbol, governat per la passió, els sentiments i la immediatesa, i al fet que al final tot es mesuri per, com es diu vulgarment, si la pilota entra o no.
Llegir més
|
Autor: Àlex Figueras
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Rouco, temptat pel poder
|
|
|
La continuïtat de Federico Jiménez Losantos i César Vidal a la COPE és una decisió de política informativa. És una decisió política del comitè executiu de la Conferencia Episcopal Espanyola que presideix el cardenal Antonio M. Rouco. Ambdós locutors empren un estil insultant, i representen i impulsen l’ultraconservadurisme i l’ultraespanyolisme del sector més dur i extremista del PP.
Llegir més
|
Autor: Oriol Domingo
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Disciplina, comportament i educació
|
|
|
Què se n’ha fet de la tradicional aliança entre l’autoritat de l’escola i la dels pares, que mostrava la coherència d’uns valors personals i socials compartits i exemplars i amb capacitat de modelatge? Els joves d’avui són més irreverents i indisciplinats que els d’abans? Resulta fàcil culpabilitzar l’escola i els mestres d’aquesta aparent laxitud dels costums cívics i conductuals. Però la indisciplina no és un fenomen nou, ha existit sempre, encara que més difusa, oculta i latent abans, i més explícita, insolent i directa ara. És cert que l’autoritat del mestre actualment està més qüestionada, però, ho està més que la dels pares, la dels agents de l’autoritat o les figures rectores de la societat com sacerdots, militars, polítics, grans empresaris, etc.?
Llegir més
|
Autor: Enric Roca
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Edu21 debat la problemàtica de la direcció dels centres educatius
|
|
|
Un centenar de persones van seguir la V Tribuna d’Edu21 centrada en el model de direcció de centres educatius a Catalunya. En l’acte, celebrat la setmana passada a la sala cotxeres del Palau Robert de Barcelona hi van participar Joaquín Gairín (catedràtic de Didàctica i Organització escolar de la UAB), Montserrat Ros i Alsina, (secretària general de la Federació d'Ensenyament de CCOO de Catalunya), Carles Mata (president d'AXIA) i Josep Menéndez (director general de la Fundació Joan XXIII). Tots els ponents van coincidir en la necessitat d’una més gran professionalització de les direccions dels centres públics i concertats.
Llegir més
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
L’aigua del cel
El conseller de Medi Ambient ho tenia clar, la solució era l’aigua del cel, l’aigua de la Moreneta a Catalunya. Ha plogut, s’han omplert els pantans i el ridícul dels governs espanyol i, especialment, el català culminarà amb la retirada del decret del Govern central que garantiria, ara i en un futur, els transvasaments de conques. Un personatge de Tarragona ja ho havia anunciat, si plou molt tornarem a tenir problemes.
Els cinquanta anys del Cercle d’Economia
S’ha celebrat el cinquantè aniversari d’una institució que aplega empresaris, executius, acadèmics i societat civil en general. Fundada sota la inspiració de Vicens Vives, els anys foscos del franquisme, propugnava l’economia de mercat, la democràcia, l’europeisme i la societat oberta. Els seus postulats són ben vigents i l’economia i la societat catalana necessiten que el Cercle segueixi essent una plataforma de debat, d’opinió i de proposta, i que encari els problemes i les solucions del nostre país.
La Llei d’educació
L’avantprojecte de llei no satisfà, segons sembla, pràcticament ningú, des que va ser, diuen, “pastelejada” per Esquerra Republicana i per Iniciativa. L’escola concertada ha recollit més de 225.000 signatures presentant al•legacions contràries al projecte i una gran majoria de les quaranta entitats signants del Pacte Nacional per a l’Educació expliquen que se senten decebudes, ja que el document presentat no respon ni a l’esperit ni a la lletra del Pacte. També els sindicats expressen la seva disconformitat. El Cercle d’Economia reclama als partits un pacte per a l’educació, i la societat catalana és conscient de la necessitat d’una reforma important del sistema. Sembla clar que aquest avantprojecte no va pel bon camí.
La Bernat Metge
La col•lecció “Bernat Metge” la va endegar Francesc Cambó l’any 1922, la cultura clàssica en català, els referents grecs i llatins traduïts pels millors traductors i en versions molt acurades. Ara s’ha signat un acord entre l’Institut Cambó i el Grup 62 per oferir la col•lecció també en edició popular. A partir de l’any 2009 es vendrà a quioscs, llibreries i a terminis. Francesc Guardans, vicepresident de l’Institut Cambó, explica que el propòsit és complir amb els objectius inicials de la Metge, orientats a la popularització de la cultura clàssica i la defensa de la llengua catalana.
Cantor Innovació Internacional
Una nova empresa del Parc Tecnològic de la Salle ha estat fundada per Montserrat Borràs, la qual pretén aportar, segons explica, amb sòlids fonaments científics noves solucions en camps com la intel•ligència artificial i el reconeixement d’imatge. Un primer projecte és el Thinkware, una aplicació de robòtica tipus Bot en què el cercador es pot comunicar amb l’usuari a través del llenguatge natural. Cantor aposta per la innovació en moments, com explica la fundadora de l’empresa, que cal assumir nous i decisius reptes tecnològics.
El Departament de Salut avala les teràpies naturals
El Departament va emprendre un programa pilot amb l’Hospital de Mataró, per avaluar l’aplicació de les teràpies naturals en el tractament del dolor de les zones cervical i dorsal. S’han tractat amb acupuntura i osteopatia 2.480 pacients i s’ha demostrat que aquestes teràpies alleugen el dolor, segons expliquen els afectats, gairebé a la meitat. També va augmentant un 33% la seva capacitat de moviment i el seu estat psicològic. Segons la coordinadora del programa, la Dra. Natàlia Flores, passats els tres mesos del tractament, el consum de fàrmacs contra el dolor es va reduir un 40%. Segons un estudi, el 22% dels catalans han utilitzat teràpies alternatives l’any 2007, la més usual és el ioga, seguida de l’acupuntura i el quiromassatge.
|
|
|
|
|
|
|
Nosaltres, els catalans
|
|
|
És reconfortant llegir aquest llibre d’entrevistes a vint personatges, originaris de països dels cinc continents, que viuen a Catalunya, al País Valencià i a les Illes. Entre els entrevistats pel periodista i escriptor Víctor Alexandre, n’hi ha qui destaquen en l’àmbit científic, artístic, periodístic, literari i lingüístic, d’altres són, senzillament, éssers humans. A les seves respostes veurem com no cal néixer en una terra per estimar-la, conèixer-la i parlar la seva llengua. Nosaltres, els catalans –que serem, cada cop més, gent d’arrels molt diverses– trenca molts prejudicis sobre la immigració. Per exemple, que no ha estat mai una amenaça ni un perill per a la nostra identitat, que no hi ha més raça que la humana, i que Catalunya ha sabut assimilar sempre, de manera natural, els nouvinguts. I que hi ha el dret de viure a qualsevol lloc, però també el deure de respectar la llengua i la cultura de la gent que hi viu. Cada personatge ens sorprèn amb les seves experiències i el diagnòstic que fa de la nostra realitat. En resum, un llibre que reforçarà la nostra autoestima i ajudarà a la convivència amb els nous catalans.
|
Autor: Víctor Alexandre. Ed. Pòrtic
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Center for Responsive Politics
|
|
|
El Centre de Política Responsable és una fundació sense afany de lucre, independent i sense cap finalitat partidista, que investiga la influència dels diners en la política Americana. De fet, el primer que crida l’atenció d’aquesta organització és que va ser fundada, ara fa 25 anys, per un demòcrata i un republicà, els exsenadors Frank Church i Hugh Scott. A més de la finalitat de treballar per la transparència política i per un govern responsable, aquesta fundació també té una missió didàctica amb la voluntat d’aconseguir una major educació, participació i capacitat de resposta de l’electorat. Per exemple, es poden conèixer dades sobre les aportacions econòmiques per part d’empreses i grups de pressió a cadascun dels candidats i en el finançament de les campanyes electorals o també els lligams que tenen alguns polítics amb empreses del país. La investigació desenvolupada pel Center for Responsive Politics ha estat premiada en nombroses ocasions per organitzacions com “National Press Club”, “Voice of America”, “Yahoo!”, “Time.com” i la revista “Forbes”. A més, la pàgina web de la Fundació ha rebut quatre Webby Awards –una mena d’Oscars en xarxa-, amb més de 90 milions de pàgines d’informació i uns 15 milions de visitants.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
