|
|
Comptem amb el que comptem. Afegim-hi seriositat
|
|
|
Dèiem a l’editorial del dia 3 de juny que ja és hora de dedicar el nostre pensament i la nostra acció a anar amunt. A aplegar les nostres energies per anar amunt. Que ja no és hora de dedicar el nostre esforç principal a analitzar-nos, sinó a agafar embranzida. Que hem fet bé d’autoanalitzar-nos. Que hem fet bé de prendre consciència del que no ha anat prou bé. I de constatar que hem perdut algunes posicions. I hem de seguir mantenint el nostre esperit autocrític. Hem de seguir essent vigilants amb nosaltres mateixos. Vigilants i seriosos, que no n’hem estat prou.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 5 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
El segon Maig francès
|
|
|
Quan el filòsof André Glucksmann diu, al sisè número de la Revista VIA, que és compatible, en el seu cas, sentir-se hereu del Maig del 68 i donar suport públic a Sarkozy –tot i que Sarkozy hagi promès la liquidació d’un suposat esperit del 68–, hi ha una paraula impronunciada que fa de pont entre una cosa i l’altra: sacseig. El Maig del 68 va voler sacsejar la França al bany maria que naixia de l'status quo entre gaullistes i comunistes, de De Gaulle i de Marchais.
Llegir més
|
Autor: Vicenç Villatoro
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Euro, deu anys
|
|
|
Gràcies a l’euro, els catalans hem gaudit en els darrers deu anys d’un tipus d’interès molt més baix del que hauríem tingut si encara tinguéssim la pesseta a la butxaca. La moneda única europea ha intensificat també el procés d’integració econòmica i comercial de l’economia catalana a Europa, ja que ha fet més transparent la comparació de preus, tant de productes com de factors productius, que l’euro permet entre els diferents països que l’integren.
Llegir més
|
Autor: Ramon Tremosa
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Espanya davant l’alça independentista
|
|
|
Els polítics espanyols estaran aviat a l’aguait de com evolucionen, els mesos de juny i juliol, els congressos dels partits nacionalistes catalans, i observaran amb lupa quin és el tractament que es dóna a un tema de fons: el plantejament independentista.
Llegir més
|
Autor: Josep-Maria Puigjaner
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Xavier Rubert de Ventós reflexionarà sobre "Corrents ideològics a l'Europa actual: moral i immigració" en un esmorzar per premsa
|
|
|
Coincidint amb la recent commemoració del 40 aniversari del maig del 68 francès i com a complement a les aportacions publicades al nou exemplar de la Revista VIA que compta amb un dossier especial sobre la vigència dels valors que van sorgir de les revoltes estudiantils del 68, el Centre d’Estudis Jordi Pujol ha convidat al filòsof, polític, assagista i professor, Xavier Rubert de Ventós, per reflexionar amb Jordi Pujol sobre els “Corrents ideològics a l’Europa actual: moral i immigració”.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
La crisi mundial dels aliments
S’ha celebrat a Roma, a la seu de la FAO, una cimera amb més de cinquanta líders mundials, amb l’objectiu de donar solucions a la fam del món, en un moment que l’augment del cost de les matèries primeres amenaça amb un increment molt notable del preu dels aliments. Ha finalitzat, sense pràcticament cap acord important i amb una declaració de bones intencions. La realitat és que, segons la FAO, 862 milions de persones passen fam, 178 de les quals són nens. El secretari general de les Nacions Unides va advertir que la producció d’aliments ha de créixer un 50% fins al 2030, per cobrir la demanda actual.
S’apuja la tarifa elèctrica
Ho farà en sis mesos el doble que l’IPC, i ja han expressat la seva disconformitat, a través de les institucions representatives, usuaris i famílies des de l’OCU i la Federación Española de Familias Numerosas i les empreses, que critiquen el Govern central perquè “juga amb els preus de la llum en comptes de determinar una estructura definitiva”. El ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, va anunciar una sèrie de mesures amb el propòsit, diu, d’activar l’economia. L’Asociación Española de Fabricantes de Automóviles ja ha expressat que, pel que fa al seu sector, un dels més afectats per la crisi, les mesures són clarament insuficients. El ministre, que va ser assessor d’economia del president del Govern l’anterior legislatura, podrà anar comprovant que no és el mateix prendre decisions que aconsellar fer promeses que desprès, si s’escau, no es compleixen.
Les carències del sistema sanitari
Falten metges a Catalunya i la conselleria ha pres la decisió d’incorporar professionals estrangers encara que no estiguin homologats. Es veia venir fa temps que això passaria i el Govern no va prendre les mesures adequades i pertinents, si es té present que l’Estat espanyol és un dels països amb més metges per habitant, més que Holanda, França i Alemanya, per citar-ne alguns. A Espanya estan mal repartits i la mobilitat està poc incentivada. A les universitats catalanes, amb numerus clausus a Medicina, des de fa anys, són molts els joves catalans que no poden accedir a aquests estudis. Hi entren, en canvi, molts estudiants de fora que, un cop acabada la carrera, retornen al seu lloc d’origen.
Educar per menjar millor
Mercabarna i l’Associació Gremial d’Empresaris, Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província, promouen, des de l’any 1999, el consum de fruites i hortalisses entre els nens amb la campanya Cinc al dia. Cinc racions de fruites i hortalisses al dia és el que recomanen els metges per mantenir una dieta sana i equilibrada. I les estadístiques indiquen que no es compleix. La iniciativa s’adreça a nens d’entre nou i onze anys, segons els experts: “La idea central és educar els consumidors del futur i, quan siguin adults, tindran interioritzat un marc saludable d’alimentació”. Des del seu inici, la campanya ja ha arribat a més de quaranta mil nens.
Més morts en accidents de moto
S’han incrementat els morts en accidents de moto a les carreteres catalanes en un 37% l’any 2007 en relació amb el 2006, i un 9% a les ciutats, segons informa el Servei Català de Trànsit. Els accidents s’atribueixen principalment a la inexperiència, ja que són majoria els sinistrats amb permís de conducció més recent i també a la cilindrada, amb més accidents als que porten motos de més de 500 cc. L’any passat a Catalunya van morir 70 persones i 307 van resultar ferits greus.
Prohibició del vel a les universitats turques
El partit que governa l’AKP, islamista moderat, va introduir una esmena a la constitució de Turquia per permetre l’ús del vel a les universitats. El Tribunal Constitucional va invalidar l’esmena, la considera inconstitucional perquè infringeix el caràcter laic de la República de Turquia. La decisió del Tribunal permet preveure que àdhuc podria il•legalitzar el partit AKP i prohibir al primer ministre i setanta-un membres del seu partit a no pertànyer a cap formació política en els propers cinc anys. El número ú de l’exèrcit, kemalista com la seva institució, l’Administració universitària, el sistema jurídic i una bona part de la burocràcia va declarar: “Tots hem de respectar les decisions legals i Turquia és un estat laic, democràtic i social. Per molts anys!”.
|
|
|
|
|
|
|
Energía y sociedad: actitudes de los españoles ante los problemas de la energía y del medio ambiente.
|
|
|
El Club Español de la Energía, una associació que agrupa empreses i professionals del sector, ha publicat els resultats d’una enquesta dirigida per Víctor Pérez-Diaz, catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, i Juan Carlos Rodríguez. El treball dóna una informació molt interessant, sobre coneixements, opinions i actituds dels espanyols davant els problemes de l'energia. Per exemple, que el nivell de coneixements sobre aquest tema són baixos, i que no figura, en general, entre els principals problemes que preocupen els espanyols, tot i que alguns aspectes concrets, com el petroli i l’escalfament global, sí que són considerats una amenaça. Quant a les solucions, es fa cas dels ecologistes, no s’està disposat a fer massa sacrificis, es confia en els científics i tècnics i en algunes mesures de l’administració, però gens en els partits polítics que només cerquen vots. Els espanyols són, en comparació amb altres ciutadans de la Unió Europea, els més contraris a l’energia nuclear, per temor als accidents i als possibles efectes negatius de les centrals sobre la salut. En canvi, molts desconeixen, o es resisteixen a reconèixer, els avantatges de l’energia nuclear. És molt significatiu i fa pensar, que les respostes de les diferents categories sociodemogràfiques i d’orientacions polítiques diverses són molt homogènies, i que des de fa deu anys pràcticament no han canviat.
|
Autor: Víctor Pérez-Díaz i Juan Carlos Rodríguez. Club español de la energía
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Notre Europe
|
|
|
Notre Europe és una institució independent d’anàlisi i reflexió política per afrontar els nous reptes que es plantegen actualment en el si de la Unió Europea. La fundació va ser creada l’any 1996 per Jacques Delors, qui va ser president de la Comissió Europea entre 1985 i 1995, amb l’objectiu de “Pensar una Europa unida”, és a dir, de contribuir a millorar la unitat entre els pobles europeus. En aquest sentit, l’equip de Notre Europe produeix i difon investigacions, estudis i articles creadors d’opinió i organitza reunions i seminaris per promoure la participació activa de la societat civil en el procés de construcció de comunitat i el sorgiment d’un espai públic europeu. Totes les propostes i posicions adoptades per aquest think tank són de lliure accés a través de la pàgina web i se centren en quatre grans temàtiques al voltant de les perspectives i visions d’Europa i del seu espai comunitari; de la fortalesa de la seva democràcia; de la cooperació, la competència i la solidaritat; i de la governabilitat en l’escena internacional.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
