|
|
Què està passant?
|
|
|
Estan passant coses molt importants i negatives des del punt de vista català. (També n’hi ha de positives, però d’aquestes en parlarem un altre dia).
1. L’opinió pública espanyola, a tots els nivells –des dels nivells més alts fins a l’home del carrer, passant pels mitjans de comunicació–, i en tots els àmbits –des del polític a l’intel•lectual passant per l’econòmic–, és a dir, l’actitud general respecte a Catalunya, és hostil.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 6 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
De la persuasió a la coerció
|
|
|
No hi ha cap mena de dubte que la tolerància té límits. La dificultat rau a discernir les fronteres d’aquesta virtut que, si esdevé molt elàstica, es converteix en una forma d’indiferència activa. El dret a la llibertat d’expressió, de moviments, d’associació, de credo i de pensament cal que es complementi dialècticament amb el deure de respectar la dignitat, la integritat i la intimitat de les persones.
Llegir més
|
Autor: Francesc Torralba
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
La dolça decadència
|
|
|
Cada vegada més, es parla del concepte de dolça decadència, referint-se a una espiral negativa que afecta l’ambició dels diferents sectors de la societat catalana i que es trasllada a vivències, actituds, pors, capacitats i valors. La dolça decadència és la disjuntiva entre l’anar tirant esperant que per casualitat les coses millorin, tot buscant excuses per justificar el present, o bé assumir el repte col•lectiu que tenim al davant i treballar per guanyar el futur.
Llegir més
|
Autor: Joan Vidal
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
La rellevància de la memòria històrica
|
|
|
El fet de rememorar és del tot necessari perquè qualsevol societat conegui la seva història, però això sí, de manera equànime i sense distorsions intencionades que vulguin enterbolir els esdeveniments del passat per dirigir-los vers uns interessos particulars. La memòria és un fet plural on intervenen les vivències i els sentiments de les persones, per això aquesta no pot ser ni dogmàtica ni excloent, sinó que ha de ser explicada i estudiada tal com va succeir amb els seus pros i contres.
Llegir més
|
Autor: Josep Lluís Martín Berbois
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Sobre l'editorial "Un esport fatigant"
|
|
|
En referència a l'editorial de la setmana passada, les enquestes, per definició, dibuixen canvis, situacions, la part líquida dels afers humans. El discurs, en canvi, neix de la raó, de la facultat que abstreu els aspectes canviants per quedar-se en allò permanent, en allò invariable, en allò sòlid. Ningú fa el discurs i tothom s’embadoca amb les enquestes. Falta discurs, falta ideari, els valors només s’esmenten com a decoració de discursos buits i normalment prenyats de laments i crítiques.
Llegir més
|
Autor: Narcís Llauger |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Junts per Catalunya
Òmnium Cultural va convocar els partits i també la ciutadania a fer front a una possible sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, tot i reclamant un nou pacte dels partits de Catalunya. El president d’Òmnium, Jordi Porta, va qualificar de “manca de respecte i de sentit democràtic que l’executiu central no apliqui l’Estatut”, i en el cas que el TC degradés el text aprovat pels parlaments català i espanyol i referendat per un referèndum, Jordi Porta va plantejar diverses alternatives, des d’una nova consulta, a fer un nou projecte de marc institucional per Catalunya. A la convocatòria hi van assistir àmplies representacions de CDC i ERC i també, d’ICV i del món sindical.
Interconnexió elèctrica França-Espanya
El president del Govern central i el primer ministre francès van signar un acord de creació d’una societat conjunta que s’encarregarà de posar en funcionament la interconnexió elèctrica entre França i Espanya. L’acord és especialment important per Catalunya i encara més en concret, per les comarques gironines, ja que les infraestructures actuals es troben al límit del col•lapse energètic. També és necessari per fer viable l’ampliació de les noves infraestructures, com el tren de gran velocitat i també les dessaladores ja previstes. Les reserves i l’oposició de molts ajuntaments, han obligat a buscar solucions més cares però també més respectuoses amb el medi ambient, con el soterrament d’una part del projecte. Aquest serà finançat per França i per l’Estat espanyol, però també es confia amb la participació d’ajuts europeus.
Millors notes a la selectivitat 2008
El 90,1% dels alumnes han superat la selectivitat i la nota mitjana és de 6,6, superior a la de l’any passat i dels últims nou anys. És remarcable que la diferència entre les notes del batxillerat i de la selectivitat han arribat a menys d’un punt de diferència en relació amb altres anys. És una bona notícia. Les millors notes de les principals assignatures corresponen a Biologia, Geografia i Llengua Castellana, el Català, les Matemàtiques i la Física aproven amb notes superiors al 5,25. El número 1 de les proves de selectivitat és l’alumne Eduard Ansaldo, que va treure un 9,94. Ha estudiat al CIC i vol fer la carrera de Biotecnologia a l’Autònoma.
Els supercreuers ja podran atracar al port de Barcelona
El port estrena la nova terminal A al Moll Adossat. Aquest disposa de 400 seients, 44 mostradors de facturació i 350 metres de línia d’atracament. Podrà acollir creuers de més de 6.000 passatgers, vaixells que actualment estan en construcció i que entraran en servei l’any 2009. La nova terminal ha costat 15 milions d’euros i les obres de construcció han trigat un any i tres mesos. Actualment només Barcelona i Florida tenen ports adequats per rebre aquests supercreuers.
El Carmel sense culpables
La Fiscalia ha demanat el sobreseïment de la causa per l’ensorrament del Carmel. Segons els fiscals, els responsables de l’obra van pecar de falta de diligència i hi veu delicte però no pot tirar endavant el procés perquè els afectats van retirar les seves demandes. La conclusió és que amb diners procedents dels impostos de tots els ciutadans, s’ha comprat la pau amb els perjudicats i consegüentment, els responsables de l’obra queden deslliurats de qualsevol perjudici i responsabilitat. Cal recordar que el desastre va afectar a 1.266 desallotjats i 58 comerços tancats, amb un forat de 18 metres d’alçada per 20 d’amplada.
S’acaba “El Matí” d’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio
Segons l’Antoni Bassas, hi ha diferències insalvables amb la direcció de l’emissora i això ha provocat la no renovació del contracte amb el seu director-conductor. És el programa de més audiència de Catalunya Ràdio i de totes les emissores que s’escolten a Catalunya. No es pot evitar pensar que el que va anunciar un diputat del PSC, que calia treure la crosta nacionalista dels mitjans de la Generalitat ha produït el sacrifici d’un dels millors conductors de l’emissora de la Generalitat. Hi ha polítics dels partits del Govern que quan anuncien quelcom té conseqüències, i d’altres que, per conservar la cadira, xiulen mirant cap a una altra banda.
|
|
|
|
|
|
|
Déu, cosmos, caos. Horitzons del diàleg entre ciència i religió
|
|
|
Ciència i religió no mantenen unes relacions fàcils. Molts diuen, fins i tot, que són incompatibles. David Jou aborda la qüestió des de la seva triple condició de científic –és catedràtic de Física–, de creient i de poeta. El seu llibre mereix l’esforç d’una lectura atenta i reposada, perquè és una reflexió sobre dos aspectes essencials de la vida: la raó i la fe. Primer, exposa les diferències i els possibles punts de contacte entre el mètode científic, basat en la raó i l’anàlisi, i la vivència religiosa, fundada en el sentiment del que és sagrat i del misteri. Després, examina les grans aportacions de la ciència i esbossa una panoràmica de les idees essencials d’alguns descobriments científics: l’indeterminisme de la física quàntica, la cosmologia i les incògnites de l’origen, la formació i el dinamisme de l’Univers, la biologia molecular, la medicina, entre moltes altres. De les certeses objectives i immutables d’una ciència determinista s’ha passat a un univers on el caos, l’assaig, el tempteig i el relativisme obliguen a resituar l’home i ofereixen noves perspectives sobre el lloc de Déu al món. En la part final, l’autor fa una recapitulació del que ha exposat des del vessant de l’emoció poètica i a través de poemes seus i d’obres d’altres autors. Aquest llibre ensenya que estimar i practicar la ciència i viure la fe no són incompatibles. Els ponts de diàleg existeixen i David Jou ens els ha mostrat. Només cal tenir la ment i el cor ben oberts.
|
Autor: David Jou. Ed. Viena
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Nelson Mandela Foundation
|
|
|
L'expresident de Sud-àfrica Nelson Mandela va voler celebrar el seu norantè aniversari d’una manera ben especial. A través de la seva fundació, va iniciar una campanya de lluita contra la sida, convidant tothom que ho volgués a felicitar-lo per sms. Entre els missatges rebuts, n’hi havia d’artistes, polítics i altres personalitats que van col•laborar en la iniciativa. També per festejar l’aniversari, el Hyde Park de Londres va acollir un concert que commemorava l’històric “Free Mandela” vint anys després, amb què es demanava la llibertat a l’expresident i Premi Nobel de la Pau. Al recital s’hi van aplegar 46.664 persones. Aquesta xifra té una gran significació per al primer president negre que ha tingut Sud-àfrica, ja que és el número que duia a la presó de l’illa de Robben on va estar empresonat 27 anys de la seva vida durant el règim de l’apartheid. Tots els beneficis obtinguts amb els missatges i el concert serviran de fons per a la Fundació Nelson Mandela, que vetlla pel seu llegat i lluita per les causes benèfiques a les quals dóna suport, com la sida, la protecció dels infants i la formació de persones per liderar Àfrica.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
