|
|
Unes quantes conclusions
|
|
|
Un cop passada la temporada d’eleccions i de congressos, i amb l’experiència de trenta anys de democràcia, d’autonomia i de canvis molt profunds a Espanya i a Catalunya, es poden treure unes quantes conclusions. Conclusions sobretot sobre el paper i el lloc de Catalunya dintre d’Espanya, a tenir en compte en la nostra acció futura.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 5 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Per a què serveix un congrés?
|
|
|
Última setmana de tot un seguit que han comptat amb successives cites congressuals dels principals partits, en l’àmbit català i espanyol. Aquest cap de setmana el PSC tanca el cicle sense novetats a la vista. I és que el més cridaner de la majoria de congressos és que, abans de celebrar-se, ja es coneixien força ajustadament els seus resultats.
Llegir més
|
Autor: Toni Aira
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Depressió en les relacions Catalunya-Vaticà
|
|
|
Avui, segons informacions fidedignes arribades de Roma, les relacions del Govern de Catalunya amb el Vaticà són absolutament inexistents. El govern tripartit, potser per desídia, potser per desconeixement de la importància dels contactes, potser per imperícia, no està atenent aquest flanc de la projecció exterior del país. Cosa que perjudica el coneixement i el reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya.
Llegir més
|
Autor: Josep M. Puigjaner
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
A Saragossa hi falta gent
|
|
|
L’Exposició de Saragossa és molt més que un aparador o que una campanya de màrqueting i d’imatge. Com en el cas de Barcelona 1888, 1929, 1992 i 2004, un gran esdeveniment internacional ha servit per millorar una ciutat i dotar-la d’unes infraestructures necessàries i modernes.
Llegir més
|
Autor: Joaquim Roglán
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
El congrés de Convergència
S’ha celebrat el 15è Congrés de CDC, que ha reafirmat i consolidat el lideratge d’Artur Mas. Amb el projecte de la Casa Gran del Catalanisme es pretén fomentar un gran consens dels catalans, retornant la il•lusió amb una política viva de benestar, de justícia social i de protecció del medi ambient, amb l’objectiu que Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana, on les paraules de Mas “el dret a decidir, per un nacionalista, és un camí que no pot tenir sostre” cobren ple sentit.
El dèficit fiscal de Catalunya
El conseller d’Economia ha fet públiques les balances fiscals elaborades per un comitè de tretze experts. El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Administració central, corresponent a l’any 2005, és de 16.735 milions d’euros, el que representa el 9,8% del PIB català. La mitjana del dèficit entre el 2002 i el 2005, és de 13.822 milions, un 9% del PIB. Aquests números expliquen l’ofec que està patint l’economia catalana, és a dir, els catalans, i el dèficit d’infraestructures, si es compara amb les inversions realitzades durant molts anys, pel Govern central a la resta de l’Estat. Catalunya és tan solidària que li han pres el pèl i s’entenen les negatives dels successius governs de Madrid de fer públiques les balances fiscals. Ara, el ministre diu que ho farà, caldrà veure com s’ho munta. La realitat és que de cada 100 euros aportats per Catalunya, no en tornen 32.
Neix la Unió pel Mediterrani
Nicolas Sarkozy, president de torn de la Unió Europea, ha impulsat la creació de la Unió pel Mediterrani, que pretén associar les potències mediterrànies europees a projectes de cooperació amb les del sud. La idea inicial de Sarkozy era crear la Unió Mediterrània, així ho havia anunciat durant la seva campanya electoral, fent-la compatible amb la Unió Europea. Aquest projecte va ser mal vist per la senyora Merkel i s’ha reconvertit en l’actual Unió per la Mediterrània, de pretensions notablement inferiors. L’antecedent és la Conferència de Barcelona de l’any 1995 que pretenia fonamentar un espai de cooperació euromediterrània. La presència a París de més de quaranta caps d’estat de països mediterranis podria fer pensar que l’actual iniciativa generarà alguns resultats positius.
Catalunya i Mèxic
El mes d’octubre se celebrarà a Guanajuato el Festival Internacional Cervantino de Guanajuato, la trobada multidisciplinar més important d’Amèrica Llatina. El certamen té 36 anys d’història i les principals activitats són la música, el teatre i les arts plàstiques, i es considera una de les principals cites internacionals de races i cultures i una gran exposició de la creativitat del moment. Els anys passats, la Xina i el Japó van ser els països convidats i, ara, Catalunya és el primer país sense estat que mereix l’especial consideració de convidat a aquest festival. Els responsables van explicar que la trobada serà un bon reforç dels lligams ja existents entre Catalunya i Mèxic.
Inversió en tecnologia de l’aigua
Dow Chemical invertirà uns 10 milions d’euros en la construcció d’un centre d’investigació a Tarragona especialitzat en les tecnologies de dessalinització i reciclatge d’aigües residuals. Segons el director general de Dow Water Solution, “la provisió d’aigua potable és un dels reptes més imminents a què s’enfronta la població mundial en el segle XXI. El Centre començarà a funcionar a finals de l’any 2009 i Antón Valero, president i director general de Dow Ibérica, va afirmar que hi treballaran 25 tècnics experts en aigua i que serà el centre de recerca per a tots els mercats de Dow i que situarà Espanya a l’avantguarda per fer front als reptes de la gestió d’aigua a Europa.
Catalunya necessita més infermeres
En farien falta 15.000, segons va explicar la degana del Consell de Col•legis d’Infermeria de Catalunya, ja que el sistema sanitari català només disposa de 5,4 infermeres per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana europea és de 8,4. La degana es lamentava que cau l’interès dels joves pels estudis, segons un treball elaborat per l’Escola d’Infermeria de Sant Pau, que demostra que la demanda ha passat d’11.500 el curs 2000-2001 a 7.938 al 2005-2006. Aquesta situació s’explica pel poc protagonisme de la Infermeria en el sistema de salut, massa medicalitzat, fet que comporta salaris més baixos i provoca una sortida d’infermeres a d’altres països que donen retribucions més elevades. També s’addueixen les dificultats per conciliar la vida familiar i laboral.
|
|
|
|
|
|
|
La ruta dels almogàvers
|
|
|
El 2011 es compleixen 700 anys de la conquesta d’Atenes pels almogàvers. La ciutat va pertànyer als dominis dels reis catalans durant 77 anys: del 1311 al 1388. El Partenó era una església: hi té afegit darrere un absis que avui encara es veu. Era seu arquebisbal: la seu de Santa Maria de Cetines, segons els documents catalans. Al Partenó hi deien missa bisbes catalans, el darrer dels quals es deia Antoni Ballester. Al Museu Bizantí encara s’hi pot veure un fresc conegut com la Madona Catalana d’Atenes. A finals del segle XIV, un terç de la població d’Atenes era d’origen català. Pel que fa a Turquia, a Istanbul es poden visitar les restes del palau de Blanquerna, on Andrònic II va rebre Roger de Flor i els almogàvers. També existeix encara l’església de Blanquerna, que va inspirar a Ramon Llull el títol d’una novel•la i que avui dóna nom a moltes institucions catalanes. Més enllà de la ciutat del Bòsfor, a Efes es poden visitar les restes de la basílica de Sant Joan, de la qual Ramon Muntaner va fer la darrera descripció abans que fos saquejada pels turcs. També es pot visitar les fortaleses de Gal•lípoli i Enez, bases de les ràtzies dels almogàvers. Són només uns quants exemples de la presència catalana a la Mediterrània oriental. N’hi ha molts més. Tots els estius, milers de turistes catalans visiten Grècia i Turquia desconeixent, en la major part dels casos, les intenses relacions que hi va haver, durant l’època medieval, entre Catalunya i aquelles terres. El llibre La ruta dels almogàvers. Un viatge a Grècia i Turquia, de l’escriptor Francesc Puigpelat, és el complement ideal per al viatger que vulgui anar més enllà de la descoberta turística actual –molt atractiva, és veritat– i que vulgui aprofitar per entrar en una parcel•la de la nostra història tan apassionant com mal coneguda.
|
Autor: Francesc Puigpelat. Ed. Proa
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Fundació Carnegie Endowment
|
|
|
El procés de globalització imperant en els darrers anys està remodelant les nacions, les cultures, les religions o també el terrorisme. Davant d’aquesta internacionalització del món, la Fundació Carnegie per a la Pau Internacional ha estat pionera en eixamplar mires i reflexionar a un nivell més global. Així, aquesta organització, fundada el 1910 als Estats Units amb l’encomiable anhel d’acabar amb la guerra, té oficines obertes a Washington DC, a Moscou, a Pequín, a Beirut i a Brussel•les. La seva missió es basa en contribuir a la seguretat mundial, aconseguir la cooperació entre nacions, construir alternatives viables i eficients als conflictes armats i promoure una participació activa dels països per afavorir l’estabilitat, la prosperitat i una vertadera cultura de la pau. Val a dir que aquest think tank publica la prestigiosa revista de política i economia internacional Foreign Policy, que ha rebut nombrosos premis, arriba a més de 120 països i s’edita en diversos idiomes.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
