|
|
Els mestres
|
|
|
L’editorial d’aquest butlletí del 26 de juny de 2007 es titulava “Mestres, poetes i polítics”. Parlava de la contribució important i positiva que fan els diagnòstics sociològics i econòmics per conèixer millor la situació del nostre país i, per tant, actuar eficaçment. Però deia, textualment, que “això sol no resol els problemes, no mou la societat, no mobilitza la gent... que a més d’especialistes i analistes de tota mena necessitàvem mestres, poetes i polítics. És a dir, formació, emoció, acció i ordenació públiques”.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 5 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Demanar perdó
|
|
|
Sol•licitar el perdó és difícil, perquè cal superar l’amor propi, però, concedir-lo encara és més ardu, ja que cal vèncer el dolor de l’ofensa. Des que l’Església catòlica, abans de la celebració del Jubileu, va demanar perdó pels seus errors històrics i pels episodis en els quals es va allunyar explícitament de l’esperit i la lletra de l’Evangeli, moltes altres institucions, governs i organitzacions han emprès la tasca de demanar perdó per aquells actes o omissions que, en el passat, van cometre contra persones físiques, col•lectivitats, pobles o minories socials
Llegir més
|
Autor: Francesc Torralba
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
No em demanin que plori
|
|
|
La crisi que patirà la societat catalana (només acabem de començar) és típicament espanyola. Es veia a venir. La prosperitat no ha servit per augmentar productivitats, millorar serveis, etc. La majoria d’empresaris s’han enriquit (i embrutit) abaixant salaris, aprofitant-se d’una immigració de baix perfil professional. La majoria d’empleats han aprofitat per gandulejar (“em paguen poc, treballo poc”). Però no s’hi amoïnin, les crisis serveixen per posar les coses al seu lloc. No sé si estic content d’aquesta crisi. Però no em demanin que plori.
Llegir més
|
Autor: Xavier Roig
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Si quis ut in populo…
|
|
|
Si m’emparo en aquesta llatinada és perquè, per a mi, pensar en l’exili, en especial en termes literaris, sempre passa per les Tristia (Tristes) d’Ovidi, de la mateixa manera que hi passa la poesia. Recordo que, desterrat, o exiliat, pel seu emperador el poeta diu a la seva companya que “si hi ha algú entre la multitud (si quis ut in populo) que es recordi de mi, li diràs que visc amb salut però no pas amb alegria...” (cito de memòria i, ja se sap, per seguir llatina, que labilis ist memoria, que en el meu llemosí és, més o menys, ‘voluble és la memòria’).
Llegir més
|
Autor: Marta Pessarrodona
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
El nou model de finançament
L’Estatut estableix l’acord bilateral Generalitat-Govern central. El ministre Solbes presenta una proposta que no té en compte la negociació bilateral ni els altres conceptes aprovats per l’Estatut. El conseller Castells titlla la proposta de “decebedora, insuficient i preocupant”, desencís i preocupació compartides per CiU i pels altres partits catalans. La publicació, per part del Govern central, de les balances fiscals demostra, de manera fefaent, la insuficiència i l’espoli que pateix la hisenda catalana. El futur del país i dels catalans, en aquest aspecte, hauria de quedar resolt, segons l’Estatut, els primers dies d’agost. Es produirà, per part del Gobierno, un nou incompliment d’una llei orgànica fonamental, ells que són tan exigents amb el que estableix la Constitució.
Trobada d’empresaris valencians i catalans
Es van reunir una cinquantena d’empresaris valencians i catalans, una trobada impulsada per l’AVE (Associació Valenciana d’Empresaris) i pel Cercle d’Economia. Els reunits van coincidir que el dèficit d’infraestructures de qualitat i d’estratègies de gestió eficients els està limitant les seves oportunitats de desenvolupament social i econòmic. Cal tenir present que, segons les balances fiscals publicades, les Balears, Catalunya i València són els països més mal finançats i més espoliats. El president de la Cambra de Comerç Valenciana va dir que “per fi sembla que Catalunya ha comprès que sola no va enlloc, i nosaltres sabem que la necessitem i molt”.
El Fòrum Europeu de la Ciència
S’ha celebrat a Barcelona l’ESOF 2008, amb una participació de més de 4.000 investigadors, polítics, empresaris, periodistes i afeccionats. S’han pronunciat més de 100 conferències i han tingut lloc 430 ponències sota el lema “Ciència per a una vida millor”. Enric Banda, president de l’Euroscience i copresident de l’ESOF 2008 va afirmar que trobades com aquesta ajuden a crear una nova Europa basada, cada vegada més, en el diàleg i el coneixement i que al mateix temps, ajuden a europeïtzar la ciència i la tecnologia. El fòrum dóna especial rellevància a la presència i les activitats dels joves investigadors i dels joves amb interès i vocació científica.
Un nou centre de biologia evolutiva a Barcelona
La Universitat Pompeu Fabra i el CSIC han creat un nou centre de biologia evolutiva, que és el resultat de dues unitats de recerca ja consolidades, la unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciència Experimental i de la Salut de la UPF, que dirigeix el catedràtic Jaume Bertranpetit i el Departament de Fisiologia i Biodiversitat Molecular de l’Institut Molecular de Barcelona, que lidera el professor Xavier Bellés del CSIC. Les línies d’investigació aniran des dels aspectes moleculars i genètics fins als morfològics i fisiològics. Es potenciaran els estudis de genòmica evolutiva i les seves aplicacions. La seu és un nou edifici del campus de la Ciutadella de la UPF que estarà acabat l’any 2012, amb aportacions econòmiques d’ambdues institucions.
Nous bisbes de Girona i de Lleida
El papa ha nomenat bisbe de Girona el sacerdot Francesc Pardo Artigas, actual vicari general de Terrassa i rector de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, que substituirà l’actual bisbe Carles Soler i Perdigó, que va renunciar al seu càrrec quan va fer 75 anys. El nou bisbe de Lleida serà l’actual bisbe de Menorca, Joan Piris, que substitueix l’actual administrador apostòlic Xavier Salinas. El nou bisbe de Girona va néixer a Torrelles de Foix i Joan Piris, a Cullera (la Ribera Baixa), i va ser rector de diferents parròquies de València. S’han produït comentaris positius als nomenaments d’ambdues personalitats, tot i afegint que se situen en la tendència moderada de l’actual episcopat català, molt en la línia del cardenal Carles.
L’accés a les universitats catalanes
Medicina és la carrera més sol•licitada i que deixa més de 3.000 estudiants sense poder cursar-la, tot i que s’han incrementat el nombre de places. La segueixen Infermeria i Magisteri. Cal destacar que a la necessitat de més metges i infermeres correspon una limitació de places i unes notes d’accés molt altes. Es produeix, en canvi, una disminució de les sol•licituds per als estudis de les carreres d’Enginyeria i de Ciències Experimentals, inconseqüent amb les necessitats de l’economia catalana, mentre creix l’interès dels alumnes per les Ciències Socials, Economia i Direcció d’Empreses.
|
|
|
|
|
|
|
L’eterna desunió dels catalans. L’oposició catalanista a Franco (1939-1950)
|
|
|
Aquest llibre, de la professora de Política comparada de la UAB, Casilda Güell, és la tesi amb què es doctorà a la London School of Economics, i que dirigí el professor Paul Preston. L’autora hi explica la història de l’oposició catalanista a Franco des del 1939, just després de la desfeta, fins a l’any 1950, i investiga les causes del seu fracàs. La diàspora, a l’acabament de la Guerra Civil, portà molts catalans –polítics, intel•lectuals, professionals– a l’exili cap a diferents països d’Europa, Amèrica i del nord d’Àfrica. La professora Güell ha consultat nombrosos arxius públics i privats i ha estudiat a fons els factors que obstaculitzaren la tasca de les organitzacions polítiques catalanistes, tant a l’exili com a Catalunya, en la seva lluita contra el règim franquista: la dispersió geogràfica dels grups i les dificultats de comunicació, la manca de recursos econòmics, la forta repressió del règim, i el nul recolzament internacional. Però, la causa principal i decisiva que impedí una oposició eficaç fou la manca d’unitat, deguda a les divergències i als enfrontaments entre els diferents nuclis de resistència, a les lluites pel lideratge i a rivalitats personals. A l’exili i a Catalunya, els exemples de desunió són analitzats amb rigor per l’autora. Una oposició unitària no fou possible, i la solució s’ajornà fins a la transició, després de la mort del dictador. Un llibre molt interessant, valent i documentat. Tant de bo la desunió no sigui eterna, com es diu en el títol.
|
Autor: Casilda Güell
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Euroscience
|
|
|
Aquesta organització va néixer l’any 1997 amb la voluntat d’acostar la ciència als ciutadans i, a la vegada, donar un gran impuls a la investigació per trobar respostes als grans reptes del segle XXI, situant la ciència al centre del debat social europeu. Per desenvolupar aquesta complexa missió, l’Euroscience organitza cada dos anys la reunió interdisciplinària sobre ciència, tecnologia i humanitats més important del continent. En la tercera edició del congrés Euroscience Open Forum (ESOF) 2008 Barcelona ha estat l’escollida per convertir-se en la capital europea de la ciència. La trobada va arrencar el 18 de juliol amb uns 3.000 participants, 430 ponents i 112 conferències, a més de 70 exposicions i actes per a joves i famílies i on s’han abordant qüestions com la recerca amb cèl•lules mare, el canvi climàtic, la lluita contra el nou terrorisme o la política europea de Recerca i Desenvolupament. El 22 de juliol s’acaba el fòrum, organitzat per l’Euroscience i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, i podrem conèixer els resultats positius que se n’han extret.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
