Editorial |
La crisi i els valors |
|
El 25 de juny el tema d’aquest editorial de cada dimarts sota el títol “Un esport fatigant” va ser el dels anomenats valors líquids (en contraposició dels valors sòlids). Valors líquids, és a dir, valors sense consistència i sense durada. Valors que no reclamen ni compromís ni exigència. Ni esforç. I dèiem que sense valors sòlids i operatius ni tirarem el país endavant ni nosaltres mateixos, en el terreny personal, podrem construir el nostre futur.
Llegir més
|
 |
| |
Col·laboracions |
Dependència energètica |
|
L’economia i la societat europees tenen una evident dependència de l’exterior pel que fa a dues fonts d’energia primària: el petroli i el gas. Aquestes dues, a més a més, cobreixen una part molt important de l’energia destinada a generar electricitat, perquè aquesta no és una energia primària però sí el vector energètic bàsic a l’hora de transportar l’energia dins del sistema europeu i fer-la arribar capil•larment als centres d’activitat productiva i a les llars.
Llegir més
|
A l’entorn de les obres d’art del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal |
|
A Catalunya, com a d’atres llocs d’Espanya, a partir de la segona meitat del segle XIX i fins ara, els bisbats recullen les imatges que pertanyen a les parròquies i que no s’utilitzen per al culte. Sovint el canvi de litúrgia pressuposa la necessitat de modificar les imatges de culte, i això farà que entrin en desús imatges concretes essent substituïdes per altres.
Llegir més
|
L’estiu: vacances per créixer |
|
En una sobretaula d’un grup de companys, amb els quals vaig compartir un curs en una prestigiosa escola de negocis, es parlava de la dificultat de trobar personal qualificat i responsable quan un directiu d’una empresa de comunicació va afirmar taxatiu: “A igualtat de formació i experiència per a qualsevol lloc jo trio sempre el que ha fet de cambrer”. La seva afirmació em va sorprendre: “Són persones que saben què és treballar, aguanten tot tipus d’excentricitats...”, va continuar explicant-se.
Llegir més
|
 |
| |
El comentari del lector |
Sobre l’article de Francesc Torralba ‘Demanar perdó’ |
|
En relació a l'article publicat en el butlletí anterior, potser el més important no és pas demanar perdó. Més aviat crec que és (1) convèncer l’altri que el seu dolor i plany és també el teu, (2) que s’ha reconegut la causa del mal, (3) que es vol canviar i (4) com es farà el canvi.
Possiblement això falla, no hi ha la cultura de la reparació (que no rescabalament) i queda tot en un exercici retòric d’assumpció de responsabilitats buit de contingut pràctic (a Catalunya amb el retard en l’arribada de l’AVE hem patit espectacles d’aquesta mena).
No he sentit mai ningú, tret de Joan Pau II, demanar perdó d’aquesta manera per les malifetes d’una institució o, més aviat, per les malifetes dels dirigents d’una institució.
Autor: Albert Comellas
|
 |
| |
Tria de notícies |
| |
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Victimisme, 2008 El conseller d’Economia ha denunciat la manca de voluntat negociadora del Govern central en relació amb el finançament de Catalunya, ben definit a l’Estatut aprovat, i el ministre Solbes explica que no entén el que està passant. CiU ha donat suport al conseller, i sindicats i patronal s’han sumat a la reclamació dels partits polítics catalans. En els anys dels governs de CiU, de les justes qualificacions d’espoli en deien victimisme, des de fora, els partits espanyols i des de dintre de Catalunya, els partits de l’oposició. Avui es torna a qualificar els catalans de victimistes per part de la resta d’Espanya. La publicació de les balances fiscals, feta pel Govern central, complint les exigències de CiU en el debat d’investidura del senyor Zapatero deixa, encara més, en evidència la mala fe dels pronunciaments anticatalans.
El document del Cercle d’Economia La gravetat de la crisi econòmica i financera que s’està patint ha rebut una resposta contundent per part del Cercle d’Economia en el document “Per una resposta urgent a una crisi greu. La necessitat d’un acord social i econòmic”. A la conclusió de l’esmentat document, s’apel•la el Govern a convocar, amb l’acord de l’oposició, un gran acord que, a més de reduir l’impacte de la crisi, la converteixi en una oportunitat per encarrilar l’economia cap al futur. Resulta evident que la sol•licitud és ben pertinent, demostrada la inactivitat, la ineficàcia i l’ensopiment dels responsables del Govern.
L’anglès dels joves catalans El conseller Maragall va presentar l’informe del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, fet sobre una mostra de 1.500 alumnes i que posa de manifest que només la meitat dels estudiants de 4t d’ESO, després de vuit anys d’estudiar anglès arriben a un nivell bàsic. El nivell bàsic correspon a dos cursos d’una escola oficial d’idiomes i és equiparable al B1 del Marc Europeu per la Llengua. En resum, la comprensió oral i lectora i l’expressió oral dels estudiants és molt baixa. La gravetat de la situació s’explica pel corporativisme dels sindicats, pel baix nivell d’anglès del professorat i per la manca de resposta a aquesta situació per part de l’Administració que exigiria la contractació de professors de llengua habitual anglesa.
El model Wiki per investigar gens i proteïnes Gene Wiki i Wikiproteins són dos projectes, sobre gens el primer i proteïnes el segon, que recullen l’experiència de la Wikipedia, l’enciclopèdia general en línia, per crear grans bases de dades que serveixin per actualitzar contínuament els avenços sobre genètica. El model està recolzat per científics de les universitats de San Diego i de Washington i per l’Institut del Genoma de la Fundació Novartis. Les primeres decisions han estat col•locar a la Wikipedia centenars d’embrions d’articles, amb el resum del gen, la cadena de components i la posició en el cromosoma. Hi ha 25.000 gens en el genoma humà; a la Wikipedia hi ha col•locats 9.000 articles sobre el tema.
Els 25 anys del BCD Es va celebrar a la Casa Llotja de Mar un acte oficial per commemorar els 35 anys del Barcelona Centre de Disseny. Es va crear l’any 1973 amb l’objectiu de promoure el disseny a les empreses com a eina estratègica per a la innovació i la competitivitat. Ha rebut el suport permanent de la Generalitat, la Cambra de Comerç i l’Ajuntament de Barcelona i ha contribuït, de manera important, a reforçar en aquest àmbit, el lideratge internacional de Barcelona i de Catalunya.
La responsabilitat és per a tothom El jove futbolista Leo Messi i el Barça reben la pressió de la Federació Argentina per incorporar el jove als Jocs Olímpics. El capità del Barça, Xavi Hernández, va dir: “Messi ha de fer el que li demani el cor”, tot sol•licitant que es respecti la voluntat del jugador. És convenient que tothom, i especialment els futbolistes que són referència i objecte d’atenció per milions de persones, tinguin clar que la principal responsabilitat d’un professional és complir amb les seves obligacions, és a dir, amb els convenis legalment i lícitament establerts. El cor és molt important, però cal saber que moltes vegades no és compatible amb la responsabilitat, amb els deures i les obligacions. I Xavi Hernández, que guanya tants diners, ho hauria de tenir en compte.
|
 |
| |
El llibre recomanat |
Éloge des intellectuels |
|
El filòsof francès Bernard-Henri Lévy publicà aquest assaig breu, elogi dels intel•lectuals, l’any 1987. Tot i que fa més de 20 anys, el que hi diu té interès encara avui. Lévy es lamenta del poc relleu dels intel•lectuals i que la seva veu tingui tan poc ressò. La culpa l’atribueix a molts factors, que aleshores despuntaven i que amb el transcurs del temps s’han anat consolidant: la trivialització de les grans idees, el descrèdit del concepte d’elit, la banalització del concepte de cultura amb l’exaltació de gèneres menors de pensament simple i de gran difusió, el mestissatge, la desaparició dels debats en profunditat, enaltiment del consens, declinar del magisteri i de les humanitats. Al mateix temps, el filòsof assenyala que alguns intel•lectuals s’haurien implicat manifestament en compromisos polítics que hipotecaven la seva llibertat de pensament. Lévy reivindica la figura de l’intel•lectual, imprescindible en una societat democràtica. L’intel•lectual que creu en la raó, en una veritat complexa, en la justícia, que reformula els seus valors i els jerarquitza, que juga la carta de la claredat dels conceptes, enfront del magma pseudocultural o del sectarisme. Una persona que pensa en solitari contra la dictadura de l’opinió pública. Certament, unes reflexions que demostren que no passa el temps per a les grans qüestions fonamentals.
|
 |
| |
El web recomanat |
Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (ICTY) |
|
Aquests darrers dies s’han vist mostres de satisfacció de la comunitat internacional per la detenció de l’expresident de la República Sèrbia de Bòsnia, Radovan Karadzic, acusat de genocidi i crims de guerra i un dels homes més buscats del món. Les autoritats de Sèrbia han demostrat la importància que atorga Belgrad al seu ingrés a la Unió Europea, ja que la seva detenció era una condició dels 27 per negociar l’adhesió del país, però, a més, l’arrest també retorna el prestigi als tribunals internacionals. L’encarregat de processar Karadzic serà el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, establert l’any 1993 a l’Haia (Holanda) per una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides atorgant-li jurisdicció internacional per perseguir i processar a persones, però no a organitzacions ni públiques ni privades, culpables de delictes de violació del dret internacional. Els objectius del Tribunal es basen en portar davant la justícia a persones presumptament responsables de crims de guerra i genocidis des de l’any 1991, fer justícia a les víctimes, evitar nous delictes i contribuir al restabliment de l’harmonia i la pau al territori.
Obrir enllaç web
|
 |
| |
| Subscripció al butlletí |