S’està parlant pel dret i pel revés de la societat civil. Molts en parlen com si, en aquest moment en què hi ha la sensació d’una certa aturada de Catalunya, d’ella n’hagués de venir la salvació.
Caldrà que analitzem si realment Catalunya està poc o molt frenada. En quin grau i en quin sentit. I des d’aquest butlletí, i d’altres instàncies, ho farem. Però no avui, encara.

Llegir més

La guerra rusogeorgiana no sorprèn més que al govern de Tbilisi
L'enfrontament bèl·lic d’aquest estiu ha commogut al món però no ha sorprès a ningú, perquè era un conflicte que es veia venir, una “guerra anunciada”. O, per parlar amb propietat, era una “esclafada anunciada”, perquè la correlació de forces era, més o menys, similar a la de l’enfrontament el segle passat entre els Estats Units i Granada.

Llegir més

La qualitat del sistema democràtic depèn, en bona part, del respecte escrupolós per les minories. De tothom és sabut que el col•lectiu homosexual ha sofert, fins a dates ben recents, persecucions judicials (recordem la Ley de Peligrosidad Social, promulgada pel règim franquista) o vexacions quotidianes, que van des del llenguatge groller fins a discriminacions laborals. Afortunadament, tot això ha quedat enrere, almenys en part.

Llegir més

Gent del barri, Veïns, El cor de la ciutat... No cal ser un veterà teleespectador ni un conspicu concursant del programa Els 25 de TV3 per reconèixer el nom d’algunes de les sèries televisives, nostrades o forànies, més remarcables de tots els temps. Formen part d’un gènere que ha resultat especialment exitós si ens atenim al fet que en molts casos han arribat a mentenir-se a la graella de programació un piló d’anys.

Llegir més

El Centre d'Estudis Jordi Pujol organitza una conferència a càrrec del Sr. Bruno Le Maire, diputat i ex-director del Gabinet del Primer Ministre Villepin, que porta per títol "Les polítiques de família a França". L'acte tindrà lloc el proper 18 de setembre de 2008, a les 19.30h a l'Hotel Majèstic de Barcelona (Passeig de Gràcia, 68).

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

El no del PSOE al finançament de Catalunya
La compareixença del ministre Solbes ha servit per definir la posició del PSOE i del Govern central: no a la negociació bilateral, no a l’aplicació de l’Estatut, que és un paper mullat, i ell mana i Catalunya ha d’obeir és el que correspon als països dominats. Amb això finalitza el “saltimbanquisme” del president Rodríguez Zapatero, que diu una cosa, en promet una altra i desprès ho oblida tot i no diu res. Cal una resposta catalana que tingui una expressió contundent a la votació dels pressupostos de l’Estat, què faran els diputats del PSC? Les apostes van 6 a 1; malgrat l’actitud i les paraules del president de la Generalitat, els apostadors ho fan amb la convicció que només es quedarà en paraules.

El cop de força de Rússia
L’ocupació de Geòrgia i la declaració unilateral proclamant la independència d’Abkhàzia i Ossètia per part de Rússia ha posat en evidència la feblesa d’Europa, per la seva dependència pel que fa al subministrament energètic de Rússia, la inconsistència de la política estrangera dels EUA i la realitat que Rússia segueix essent una gran potència militar i econòmica –és el país amb més reserves desprès de la Xina i el Japó. Malgrat això, s’ha produït un fet important, que ha provocat una suavització de la política russa. La pèrdua de confiança dels inversors com a conseqüència de la invasió ha produït una sortida de capitals de 1.500 milions de dòlars i una caiguda de la borsa de Moscou que va arribar al 30%. Queda clar que la UE, que rep el 25% del gas i el petroli de Rússia, encara el problema, d’una banda, de garantir el subministrament i, de l’altra, de proveir-se en un futur d’alternatives.

La Convenció del Partit Demòcrata als EUA
Ha creat una gran expectativa. El discurs d’Obama va ser escoltat per més de 40 milions de nord-americans, més audiència que els Jocs Olímpics. Molts dels que van intervenir a la Convenció van reclamar un nou New Deal. Alan Charney, director de Programes d’USAction, ho va resumir dient que “cal convèncer als nostres dirigents que, com abans, el país no se’n sortirà sense una implicació més gran de l’Estat en els grans temes nacionals”, i segueix, per ordre de prioritats, que cal “crear una economia ecològica que proporcioni cinc milions de treballadors verds, protecció mèdica universal, invertir en la degradada instrucció pública, reinvertir en infraestructures i reformar els mercats financers”. En definitiva, es proposa una gran intervenció de l’Estat al país del liberalisme.

Els pobres del món
Segons un informe del Banc Mundial, des de l’any 1981 la població que considera pobre ha disminuït un 50%, uns 500 milions de persones, el que representa que s’ha passat del 52% de pobresa a un 26%. És el resultat d’una enquesta realitzada a 116 països que representen el 96% de la població considerada en desenvolupament. Cal explicar que el Banc Mundial situa el llindar de la pobresa a un dòlar diari a la India i la Xina i a dos dòlars a d’altres països, com ara Amèrica Llatina i Europa de l’Est. Tot i aquestes situacions, la pobresa s’incrementa a l’ Àfrica subsahariana.

La importància dels serials als països islàmics
Nour és un serial televisiu romàntic produït a Turquia i que provoca una gran mobilització de persones, des del Marroc fins a l’Iraq. Es diu que són milions els ciutadans que segueixen les tribulacions sentimentals de Nour i de Mohannad. Una estudiant de 19 anys ho resumeix: “Aquest serial és genial, perquè posa en escena les tradicions que ens són properes, com el respecte a la família, tot i acostant-nos a sistemes de vida més occidentals”. A la Universitat de Birzeit, a Ramallah, es considera que pot contribuir a canviar el comportament tradicional. La resposta del muftí de l’Aràbia Saudita no s’ha fet esperar: “Cada emissora que el transmeti és un enemic de Déu i del Profeta”.

Un nou centre d’ensenyament secundari en català al Rosselló
El van inaugurar el vicepresident del Govern i el president Pujol. Situat al municipi de Soler, prop de Perpinyà, és un institut que imparteix ensenyament secundari en català i permet als estudiants que finalitzin la primària a les escoles de La Bressola prosseguir els seus estudis en la nostra llengua. S’ha creat gràcies a l’impuls de l’associació d’Amics de la Bressola i ha rebut una aportació de 2,9 milions del Govern català.

El catedràtic de Lingüística de la UA de Madrid, Juan Carlos Moreno, fa una crítica rigorosa, acadèmica, del nacionalisme que els estats practiquen en matèria lingüística. Per començar, distingeix entre l’evolució natural de les llengües en contacte amb altres varietats, que s’explica amb criteris purament lingüístics, i l’imposició i protecció d’una sola llengua per part dels estats per motius extralingüístics. Es tracta d’una manifestació més del nacionalisme estatal, mai reconegut com a tal, que ignora o menysté les altres llengües del seu territori en nom d’una pretesa superioritat de la llengua oficial, dita també comuna, neutral i nacional. Aquestes imposicions no es poden explicar ni justificar mai amb criteris lingüístics, com es fa sovint, sinó que obeeixen a motivacions polítiques, ideològiques o de poder per part de l’estat que no reconeix el plurilingüisme. El professor Moreno estudia la discriminació que ha comportat el nacionalisme lingüístic en el colonialisme, així com les aspiracions imperials de les grans llengües. Després de tot, com diu l’autor, l’inventor indiscutible de l’immersió lingüística a Espanya ha estat l’Estat, que l’ha aplicat sense contemplacions durant segles sense oferir l’oportunitat, d’altra banda, d’estudiar l’idioma propi a catalans, gallecs o bascos. Un llibre que els catalans llegirem amb plaer, i que haurien de llegir, sobretot, els qui creuen encara que el castellà està perseguit i discriminat a Catalunya.

L'Oficina Internacional de la Pau (IPB) és la més antiga i vasta federació d'aquestes característiques, nascuda el 1891. El seu objectiu principal és avançar cap a la idea d'un món sense guerra. L'organització va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1910, i 13 dels seus membres dirigents han estat igualment premiats amb aquesta distinció. El paper de l'entitat és el de consolidar els esforços fets per diferents grups al voltant del món que treballen pel desarmament, la resolució pacífica de conflictes, i la cultura de la pau. Actualment, el programa principal de la federació “Desarmament per al Desenvolupament” busca construir una xarxa mundial sobre qüestions com la despesa militar i l'impacte de les armes en el desenvolupament sostenible. L'Oficina Internacional de la Pau agrupa 282 organitzacions de 72 països, entre les quals cal tenir en compte el paper destacat de l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.