|
|
Perplexitat? Sí, però amb molts actius
|
|
|
S’ha publicat un estudi sociològic de molt bona qualificació científica sobre l’estat d’ànim dels catalans. I la conclusió és que a Catalunya hi ha un alt nivell de perplexitat. Que hi ha desconcert i confusió.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 5 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Noor
|
|
|
Hi ha històries de ficció que tenen la capacitat d’induir canvis profunds en la societat. Noor és una jove musulmana, dissenyadora de moda, a qui arreglen el casament amb Mohammad, un jove, també musulmà, del que està secretament enamorada des de la infància. A Mohammad, però, fa poc que se li ha mort la nòvia. Quan el matrimoni comença a caminar, ho fa coix, perquè Mohammad no vol mantenir relacions sexuals amb Noor pel respecte que sent per la seva nòvia morta.
Llegir més
|
Autor: Martí Anglada
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Quan la mentida no té importància
|
|
|
Per a un observador estranger, sobretot si prové d’un país anglosaxó, ha de resultar molt sorprenent la impunitat amb què menteixen alguns dels nostres polítics. D’ençà de la recuperació de la democràcia, i d’això fa més de trenta anys, podríem dibuixar un itinerari de mentides referides a algunes de les grans qüestions polítiques que s’han suscitat.
Llegir més
|
Autor: Agustí Pons
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
‘Fast food’ global
|
|
|
L’actualitat informativa, i més concretament la nova visibilitat que colonitza la política, va fer coincidir fa pocs dies dues curioses notícies a les portades dels grans diaris. En un altre temps aquestes dues informacions no haurien passat de ser rumors o xiuxiuejos a cau d’orella que haurien rodat en un circuit reduït. La categoria de notícia segurament els hauria quedat ampla. Però una tendència s’estén, és filla de la nostra societat hipermediàtica i no només afecta el relat informatiu polític.
Llegir més
|
Autor: Toni Aira
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Conferència sobre les polítiques de família a França a càrrec del diputat Bruno Le Maire
|
|
|
El Centre d'Estudis Jordi Pujol organitza una conferència a càrrec del Sr. Bruno Le Maire, diputat i ex-director del Gabinet del Primer Ministre Villepin, que porta per títol "Les polítiques de família a França". L'acte tindrà lloc el proper 18 de setembre de 2008, a les 19.30h a l'Hotel Majèstic de Barcelona (Passeig de Gràcia, 68).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Les sentències del Tribunal Constitucional
La sentència del TC sobre la llei de la consulta basca nega la seva realització. La Constitució defensa la unitat sacrosanta de l’Estat i, per tant, qualsevol actuació equivalent a una consulta sobre el dret a l’autodeterminació és contrària a la Carta Magna. Cal tenir també present que en una sentència recent sobre l’Estatut valencià, el TC va crear un nou principi fonamental: la lleialtat constitucional, que vincula els estatuts al desenvolupament general de l’Estat. En un altre, la sentència 13/2007, un recurs de la Junta de Andalucía contra els pressupostos de l’Estat, el TC recorda que els estatuts orienten però no poden condicionar res. Ara esperem la sentència sobre l’Estatut de Catalunya, aprovat per referèndum dels catalans i pels parlaments català i espanyol. Els senyors magistrats tenen la paraula i malgrat les aprovacions de tots els parlaments, ja sabem qui són, com han estat nomenats i com les gasten. Les crisis de l’Amèrica Llatina
Bolívia fa temps que pateix els desacords d’Evo Morales amb els departaments de l’Oriente que volen un nou model autonòmic. Aquestes desavinences ja van provocar una consulta electoral que no va resoldre els problemes i ara, una escalada de violència que ha produït catorze morts i desenes de ferits. Tant La Paz com Caracas, per emmascarar els seus conflictes interns, provoquen enfrontaments amb els Estats Units, dels quals ja n’ha resultat la retirada dels ambaixadors d’ambdós països. Veneçuela pateix una gran inflació, desabastament de productes bàsics i una gran delinqüència i, a més, ha de realitzar eleccions regionals el mes de novembre. Ni la demagògia d’Hugo Chávez, ni els preus del petroli poden resoldre, com és lògic, els problemes d’un país abocat al desori i a la corrupció, quan els més desemparats empitjoren la seva situació econòmica. El Papa a París i Lourdes
Benet XVI ha fet un viatge a França, on ha pronunciat diversos discursos, un dels quals, amb 700 representants de la cultura francesa, afirmava la viabilitat de conciliar la religió amb la ciència. També, el Papa va coincidir amb Sarkozy en el concepte de “laïcitat positiva”, que formula l’Estat separat de l’Església, però obert al diàleg, la tolerància i el respecte envers les diferents religions. Benet XVI va insistir en la formulació irreemplaçable de la religió en la formació de les consciències. La separació de l’Església i l’Estat és una realitat molt estricta, a França, des de l’any 1905, però, com va expressar Sarkozy, “seria una bogeria prescindir de les religions, seria una falta contra la cultura i el pensament”. L’accelerador de partícules LHC ja ha començat a funcionar
El Consell Europeu de Recerca Nuclear (CERN) va posar en funcionament l’accelerador de partícules més gran, més sofisticat i més car que tots els existents, amb l’objectiu d’estudiar la matèria i de resoldre les grans preguntes “d’on ve tot, com hem arribat fins aquí, de què està fet el món i per què tot és com és”. Es pretén simular, a petita escala, l’explosió, el Big Bang, que fa 15.000 milions d’anys va donar origen a l’Univers. L’anell, instal•lat a Suïssa té 26,65 km, el tub està a 271,3 ºC sota zero i hi treballen més de 10.000 científics. Més responsabilitat per a la infermeria
L’Institut Català de la Salut es proposa que als CAP les infermeres assumeixin més responsabilitats. Es concretaria en el fet de poder atendre els processos aguts, com ara grips, lumbàlgies, diarrees i d’altres afeccions, ja que es calcula que corresponen a un 60% de les visites de pacients amb malalties lleus i que arriben sense cita prèvia. Podran ser atesos per les infermeres que estan professionalment capacitades per assumir més funcions que les que estan exercint fins ara. Això ja succeeix en altres països, com ara Anglaterra. En tot cas, la prescripció de medicaments queda reservada als metges. La soledat domèstica infantil
El 17% dels nens passen la tarda sols a casa, segons una enquesta realitzada a nivell de tot l’Estat. Un de cada quatre, amb edats entre 6 i 11 anys, afirma trobar-se sol al domicili familiar i un 3% afirmen que sopen sense els pares. Segons l’estudi, és una conseqüència, en bona part, dels horaris laborals. També es dedueix que les situacions econòmiques i personals de les famílies contribueixen a aquesta problemàtica, que és més important en llars amb pocs recursos i amb pares immigrats o divorciats, quan els nens afirmen tenir sentiments de soledat, d’aïllament i d’incomunicació.
|
|
|
|
|
|
|
Cultura i municipi. Polítiques culturals municipals a Catalunya: 60 aportacions
|
|
|
Una obra col•lectiva excel•lent sobre les polítiques culturals dels ajuntaments catalans, coordinada per Àngels Ponsa i pels professors del Deptartament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB Josep M. Figueres i Antoni Reig, amb el suport de les quatre diputacions. Hi han col•laborat més de seixanta autors –estudiosos, especialistes, gestors i tècnics– de diferents àmbits de la cultura, d’arreu del territori, i de tendències polítiques diverses. Els coordinadors, amb molt bon criteri, han agrupat els textos en cinc apartats temàtics: polítiques del patrimoni (monuments, biblioteques i arxius, associacions, tradicions), polítiques de producció i de creació, polítiques de promoció (llengua, indústria cultural, turisme, infraestructures), formes de gestió i planificació, i polítiques per a la preservació de la identitat del municipi. D’altra banda, atesa l’heterogeneïtat de les aportacions, cada apartat conté un text més extens d’anàlisi conceptual del tema tractat, seguit de textos més breus que apleguen experiències i opinions. Per la riquesa temàtica del seu contingut i la multiplicitat de punts de vista, de propostes i de dades pràctiques, és un llibre molt adequat i útil com a instrument de reflexió i de debat per a tots els qui s’interessen o treballen per al progrés cultural de Catalunya.
|
Autor: Josep M. Figueres, Àngels Ponsa i Antoni Reig (Coord)
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Linguapax
|
|
|
L’objectiu principal de Linguapax, recollit en el seu nom, és aplegar les diferents comunitats lingüístiques al voltant de la convicció que les llengües, com a vehicles essencials de les expressions culturals i identitàries, que poden i han de ser un factor de pau i de comprensió intercultural. D’aquesta manera Linguapax, sorgida en una reunió d’experts impulsada per la Unesco l’any 1987, vetlla per la preservació i la promoció lingüística mundial a partir de tres àmbits: l’assessorament als governs estatals o subestatals, la participació en projectes de revitalització i normalització dirigits a les comunitats lingüístiques minoritàries i l’elaboració de materials didàctics. Des de l’any 2006 disposa d’una extensa xarxa de delegacions regionals, una de les quals és al centre UnescoCat de Catalunya. Cada any atorga un premi a persones de la societat civil que han destacat pel seu treball a favor de la promoció de la diversitat lingüística i l’educació multilingüe.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
