|
|
Què és el que està en joc?
|
|
|
Catalunya viu un moment de crisi. Precisem que una crisi no necessàriament ha d’acabar malament. Pot acabar bé. És més, de vegades la crisi és condició d’evolució favorable d’una malaltia o d’una situació política difícil o, en general, d’una situació d’estancament. Una crisi pot acabar d’afeblir la resistència d’una societat o pot provocar la mobilització i la reacció salvadores.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
La sensibilitat moral com a recepta per a la crisi econòmica
|
|
|
Mentre la crisi econòmica omple l’agenda dels principals líders polítics mundials i preocupa profundament els agents socials, provocant que les principals qüestions que preocupen la ciutadania siguin l’atur, l’accés al finançament o el tancament d’empreses, sorprèn que el president del Govern espanyol s’obstini a introduir, en aquest moment, temes a l’agenda política com una nova llei d’avortament o la regulació per una mort digna.
Llegir més
|
Autor: Joan Vidal
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Les “dues Bolívies” i l’estabilitat regional
|
|
|
Bernard Crick va definir magistralment la política com “l’activitat mitjançant la qual es concilien interessos divergents dins d’una unitat de govern determinada, atorgant-los una parcel•la de poder proporcional a la seva importància per al benestar i la supervivència del conjunt de la comunitat”. Aquestes paraules, algunes d’elles carregades de molta significació, semblen no tenir auditori en el si de l’elit política boliviana, tant del Govern com de l’oposició. A Bolívia hi regna la no-política en grans dosis.
Llegir més
|
Autor: Marc Bou
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Tornar als clàssics. A propòsit de la reedició dels clàssics de la Fundació Bernat Metge
|
|
|
Qualsevol literatura, per gran i important que sigui, necessita d’un horitzó utòpic de perfectibilitat com a mirall de la seva pròpia realitat. Aquest horitzó s’ha de mantenir no només en el temps, com a desig col•lectiu, sinó que s’ha de renovar generació a generació per mantenir un sistema de valors que no són sempre a l’ull de la funcionalitat i ús del moment. El cànon, com el podem entendre avui, no és altra cosa que la construcció de la dificultat, una dificultat que es basteix amb excel•lència per entendre el món del passat, del present i del futur sense els manlleus a què ens obliguen les urgències diàries.
Llegir més
|
Autor: Susanna Rafart
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Comentari sobre l'article 'Noor'
|
|
|
Respecte aquest article, només podem, doncs, alegrar-nos que alguns dels països on no és habitual la igualtat entre l'home i la dona derivin cap a una satisfactòria correcció d'aquest tipus d'hàbits i comportaments. A banda d'aquesta importantíssima dada, em sembla també molt interessant la idea principal del text d'en Martí Anglada, que diu que hi ha històries de ficció que poden induir canvis profunds en la societat. És una realitat inqüestionable que les històries fictícies, en tota la diversitat de canals que presenten, influeixen en el comportament humà. La llàstima d'aquesta qüestió rau en el fet que la televisió actual –si més no en gran part del seu contingut– només és capaç d'induir comportaments perniciosos i grollers.
|
Autor: Ignasi Batlles |
|
|
|
|
Bruno Le Maire: “A França la família ha esdevingut un refugui important en temps de crisi"
|
|
|
El diputat francès Bruno Le Maire, ex cap de gabinet del primer ministre de França Dominique de Villepin, ha declarat a Barcelona que al seu país “la família ha esdevingut un refugi important en temps de crisi”. El polític, que ha pronunciat una conferència sobre “les polítiques de família a França” organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol, ha assegurat que la clau de l'èxit d'aquestes polítiques són “la unanimitat i el consens” de totes de forces polítiques, tant de dretes com d'esquerres.
|
|
|
|
El CEJP organitza el seminari "Valors útils per a la Catalunya del futur"
|
|
|
El CEJP ha organitzat una nova sèrie de conferències sobre "Els valors útils per a la Catalunya del futur" per analitzar i debatre el paper de virtuts tant útils com l'esforç, el patriotisme, la veritat, el respecte, la innovació o l'excel·lència. La primera d'elles, a càrrec de Josep M. Esquirol, versarà sobre el respecte i tindrà lloc el 07 d'octubre a les 19.30 h. al Palau Robert.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Una resposta a la crisi
S’ha explicat que fonamentalment s’ha generat una extraordinària crisi financera, amb les consegüents repercussions a les institucions bancàries. Les persones volen assegurar els seus diners i cerquen les garanties dels estats, no cal dir-ho, especialment als EUA. Els governs que són beneficiaris d’aquesta confiança han de respondre assegurant, en el que sigui possible, les fórmules per afrontar la crisi. Les mesures excepcionals per encarar-la suposen 1,1 bilions d’euros, aportats en gran part pels Estats Units i pels bancs centrals de tot el món occidental. Aquest és un primer pas, però, posteriorment, caldrà analitzar i posar remei als factors que han provocat aquesta situació: la irresponsabilitat de les institucions financeres i la despreocupació i incompetència d’una bona part de la classe política que ha permès que es produïssin, sense cap control, unes actuacions clarament especulatives i fora de tota mesura. Les normes aplicades no donen resposta a moltes situacions personals, ja que es limiten especialment a garantir el funcionament de les polítiques de crèdit interbancari.
La crisi a l’Estat espanyol
Hi ha coincidències, és una crisi de gran abast i que afecta a gairebé tots els sectors de l’economia i que provocarà molt d’atur i, no cal dir-ho, una notable reducció del consum. La presència i les explicacions dels responsables governamentals, el president i el ministre del ram són, a parer d’una gran majoria d’empresaris i de responsables de finances, insuficients i inconsistents. Al parlament espanyol, les propostes més rellevants van ser les de CiU, vint mesures que van rebre el suport del PSOE, PP i IU. Al mateix temps que cal insistir en l’aplicació d’aquestes mesures, cal remarcar la incompetència d’un govern d’un país que es considera modern i que parlava no fa gaire de superar econòmicament a França i d’una oposició que no havia previst la desfeta de l’economia espanyola.
Ha començat el curs escolar
A Catalunya, amb més barracons que mai, i amb la convocatòria d’una vaga de mestres per al 13 de novembre. També, amb la presentació d’un informe de la Fundació Jaume Bofill catastròfic en relació amb la qualitat de l’escola pública. El conseller d’Educació ha desqualificat l’esmentat informe, tot i afirmant que “el sistema educatiu català ha aconseguit encaixar el fenomen migratori,” i ha defensat la qualitat de l’escola pública. El conseller, però, no ha pogut explicar que després de tants anys de tripartit, s’incrementin els barracons i tampoc que la seva llei provoqui tants recels, tantes crítiques i tants temors. En aquest moment, cal per a tothom, seny i diàleg i especialment, valorar el gran esforç que fan totes les escoles, mestres, pares i titulars per donar resposta a la necessitat d’una bona formació per afrontar el futur del país i dels seus ciutadans.
El model lingüístic de Catalunya
El comissari europeu de Multilingüisme, Leonard Orban, va elogiar el model lingüístic català que “permet als que no són catalanoparlants poder viure amb facilitat a Catalunya” tot i afirmant que ningú s’ha queixat mai a Brussel•les que el castellà estigui discriminat a Catalunya. També cal recordar que al setembre de l’any passat, un grup d’experts va elogiar la immersió lingüística i va proposar estendre-la a d’altres països d’Europa. El comissari va insistir, a més, que cal aprendre la llengua pròpia del país com un factor essencial de la integració. També és notícia que cap dels diaris i emissores espanyols que tant critiquen la política lingüística de Catalunya, ni un sol diari, ni tampoc l’emissora dels bisbes, han informat de les declaracions de la Comissió Europea.
Un desgreuge al president Companys
El 29 de setembre, el cònsol d’Alemanya, Christian Gläser i el de França, Pasqual Brice, participaran en un acte al Palau de la Generalitat, de desgreuge a Catalunya i al president Companys, en relació amb el greuge ocasionat durant la Segona Guerra Mundial, de la França ocupada a les autoritats franquistes, sense respectar el Dret Internacional d’Extradició. L’acte està organitzat per la Comissió de la Dignitat i serà presidit pel vicepresident del Govern de Catalunya.
Progressos en la lluita contra el càncer
L’oncòleg català Joan Massagué ha explicat que espera que l’any 2009 podrà anunciar uns bons resultats en relació amb el procés que produeix la metàstasi de mama i de pulmó al cervell. El director del programa de Genètica i Biologia del Càncer del Memorial Sloan Kettering Center de Nova York va recordar que cada any que passa permet afirmar que es pot curar una nova modalitat de càncer.
|
|
|
|
|
|
|
Aquiles en el gineceo, o aprender a ser mortal
|
|
|
El mite d’Aquil•les és el punt de referència d’aquest assaig filosòfic de Javier Gomà, actual director de la Fundació Juan March, sobre l’experiència de la vida de l’home. L’heroi adolescent fou reclòs per la seva mare, la deessa Tetis, al gineceu per tal de preservar-li la immortalitat, fins que en sortí, cridat per Ulisses, per anar a lluitar a Troia, conscient que això el portaria a la mort. El gineceu significa el subjectivisme, les possibilitats infinites, la comoditat, la vida fàcil i gratuïta: l’estadi estètic. La sortida representa la maduresa, la incorporació a la polis, el deure, el compromís i la responsabilitat, l’acceptació i l’aprenentatge de ser mortal: l’estadi ètic. El dilema entre restar al gineceu o integrar-se a la societat constitueix el nucli de l’experiència vital de l’home. L’autor analitza i narra el mite i el seu significat des de plans diferents, també en el pensament d’altres filòsofs i escriptors, de manera que la lectura del llibre capta de seguida el nostre interès perquè anem descobrint la seva indagació profunda, lúcida i rica en matisos. Al final, l’autor arriba a la constatació que, en els temps postmoderns, el dilema entre individu i societat s’ha inclinat decididament cap al subjectivisme, el gineceu, i es pregunta si és possible construir una nova objectivitat ètica que permeti l’exercici virtuós dels deures i les obligacions dins de la comunitat. La resposta la donarà en un assaig proper que titularà Exemplaritat pública. Esperem que no tardi.
|
Autor: Javier Goma Lanzón. Editorial: Pre-textos, 2007.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Institut Montaigne
|
|
|
Ens trobem davant un laboratori francès d’idees socials, econòmiques i polítiques que, des de fa vuit anys, elabora propostes a llarg termini sobre els grans problemes que França i Europa han d’afrontar en polítiques públiques. Els seus tres eixos principals d’investigació són la mobilitat i cohesió social –consideren que les possibilitats que oferien ascensor social cada cop són menys factibles i alerten sobre la creixent segregació de la societat francesa–, la modernització de l’esfera pública –aposten per incentivar més la competitivitat– i l’estratègia econòmica i europea. Entre els projectes en els quals treballa actualment destaquen la promoció d’igualtat d’oportunitats a l’escola, la reforma de la formació professional, l’acceleració dels processos judicials, l’aplicació d’una política exterior comuna europea en matèria energètica i crear una macrofundació continental d’R+D.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
