|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Crisi global La caiguda de les principals borses, que va suposar unes pèrdues d’un 25% la setmana passada, simbolitza la desconfiança generalitzada dels ciutadans vers les institucions financeres i la capacitat dels governs occidentals, inclosa Rússia, per afrontar les mesures adequades per a l’actual situació. S’han produït un conjunt de reaccions dels mateixos governs, que han aportat milers de milions d’euros per tractar de garantir la liquidesa i la sostenibilitat dels bancs i també per assegurar els diners dels impositors. Hi ha coincidència que una crisi global exigeix una resposta global i no un desgavell de respostes parcials. Cal confiar que els governs dels països més desenvolupats es coordinaran amb els principals països emergents i, amb el suport de la Xina, aportaran un pla conjunt que generi la confiança indispensable per iniciar la sortida de l’actual crisi. Una solució que s’apunta és el model britànic, que consisteix en la participació del Govern en l’accionariat de les institucions financeres, tot i assegurant els diners dels estalviadors. Les inversions de l’Estat a Catalunya Malgrat l’Estatut i els pactes sobre inversions, la contractació d’obra pública de l’Estat baixa a Catalunya un 37,2% en un any. La Generalitat, en canvi, ha augmentat les licitacions un 7,5%, però el balanç total és negatiu i representa un 13,2% menys que l’any passat. El dèficit d’infraestructures a Catalunya és responsable que Barcelona perdi punts com a ciutat europea adequada per fer negoci. Així, segons l’empresa Cushman & Wakefield, que fa dinou anys que publiquen un rànquing de les ciutats europees més aptes per establir-hi la seu de negocis, aquest any Barcelona ha quedat en cinquè lloc, i ha perdut una posició en favor de Brussel•les, atribuint-ho a les insuficients connexions aèries i ferroviàries amb la resta d’Europa. La cultura catalana a Mèxic Catalunya és el país convidat en el 36è Festival Internacional Cervantino de Guanajuato, l’esdeveniment més important de les arts escèniques a l’Amèrica Llatina. Catalunya ha aportat una gran representació de teatre, música, dansa i arts plàstiques de creadors catalans. La sessió inaugural va ser presidida, per la part catalana, pel president de la Generalitat i el concert va ser interpretat per Joan Manuel Serrat, a qui van lliurar la clau de la ciutat, com un reconeixement a la seva trajectòria i sensibilitat artístiques. Estimular el talent matemàtic El projecte Estalmat té l’objectiu d’estimular el talent matemàtic i està dirigit als alumnes de segon i tercer d’ESO que han superat una selecció prèvia. Consisteix en una prova que es fa cada any, hi participen uns 300 alumnes de sisè de primària i primer d’ESO, dels quals se’n seleccionen 25. Durant dos anys, cada dissabte al matí, reben classes a les aules de la UPC, i al desembre, es fa una prova amb participació d’alumnes d’altres ciutats i guanya el grup que aconsegueix acabar abans resolent una sèrie de problemes. L’any passat, van guanyar els representants de Catalunya. El projecte està patrocinat per Vodafone, Cassio i el CSIC. La Fira del llibre de Frankfurt Aquest any, Turquia és el país convidat, l’any passat ho va ser Catalunya. En fer balanç de l’any transcorregut, es constata que molts autors catalans van ser traduïts per editorials alemanyes, amb un bon èxit de vendes. De Pedra de Tartera, de Maria Barbal, editat per Trànsit se n’han venut 50.000 exemplars; 40.000 de Les veus del Pamano, de Jaume Cabrè; 25.000 de Pandora al Congo, de Sánchez Piñol i fins a quinze títols més, les vendes dels quals sobrepassen els 4.000 exemplars. Al marge de la venda de drets i de llibres, que és l’objectiu de la Fira, els crítics coincideixen a assenyalar la literatura catalana com una de les grans llengües cultes del món. L’esforç realitzat valia la pena.
Les bicicletes de Barcelona S’ha celebrat a Barcelona el Congrés Internacional Walk 21 per parlar dels vianants, que acull experts de 25 països. Els reunits van coincidir a assenyalar l’èxit de Barcelona, els últims anys, per alegrar la vida als vianants però van insistir en la necessitat de treure els ciclistes de les voreres per no crear un conflicte innecessari. Pieter den Haan, expert en ciències aplicades de la Universitat de Groningen va resumir que “mai s’han de barrejar les diferents velocitats de transport, sempre s’han de segregar”. Den Haan va afegir que Barcelona necessitarà temps per encaixar i acceptar els ciclistes en la seva vida diària. La conclusió: cal establir i formalitzar un canal bici dibuixat.
|