Sembla que no es tingui una idea clara de què significa Autonomia. Autonomia de debò. En tot cas Autonomia com sempre l’hem entès a Catalunya, i com en alguns moments de la Transició va semblar que s’acceptava a Espanya.

Llegir més

Quan els nostres sociòlegs van advertir-nos que som un país en estat de perplexitat, vaig recordar una deliciosa obra filosòfica de l’economista britànic E. F. Schumacher. Va titular-la A Guide for the Perplexed (1977) i hi intentava donar les pautes per les quals, en general, no acabem de comprendre el món. I, com que una cosa porta a l’altra, també vaig rememorar l’altre gran llibre d’aquest autor, Small is Beautiful (1973), del qual m’interessa destacar sobretot el subtítol “Economics as if People Mattered” (‘economia com si la gent importés’).

Llegir més

Si tanta i tan angoixosa és la dificultat de viure en un estat que es nega a reconèixer el caràcter nacional d’un país, pot ser psicològicament sa i moralment convenient pensar en l’objectiu de la independència. A la llarga, no és suportable la constatació que la nació pròpia, aquella que hom sent com a irrenunciable, és comminada a desaparèixer diluïda com un sucret en l’àmbit de la nació-estat dominant.

Llegir més

Internet és un nou suport que es diferencia dels tradicionals perquè facilita la velocitat de transmissió de la informació i la multiplicitat de punts de recepció. Res més.

Llegir més

“La democràcia és una institució fràgil, per això cal respectar-la”, va afirmar Josep M. Esquirol, filòsof i professor universitari, en el decurs de la conferència que va pronunciar a Barcelona sobre “el valor del respecte” i organitzada conjuntament pel Centre d'Estudis Jordi Pujol i la Fundació lluís Carulla el passat 07 d’octubre en el marc d'un seminari sobre valors.

“Polònia només és una paròdia de la realitat. Em preocuparia que la gent penses que el programa és un reflex de la realitat política. Confio que la gent sàpiga discernir entre una cosa i l’altra i que això no condicioni cap vot”, va manifestar el periodista i humorista Toni Soler durant un esmorzar amb Jordi Pujol i un grup de periodistes. L’esmorzar va estar organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol amb l’objectiu d’analitzar la imatge que projecten els polítics a la societat.

Llegir més

Sota el títol "El valor de la veritat" Ferran Sáez pronunciarà la segona de les sis conferències que han organitzat conjuntament el Centre d'Estudis Jordi Pujol i la Fundació Lluís Carulla en el marc del seminari "Valors útils per a la Catalunya del futur". La sessió tindrà lloc el dimarts, 14 d'octubre, a les 19:30 h. a la sala cotxeres del Palau Robert.

Sota el títol "El valor de l'excel·lència, la creativitat i la innovació", l'arquitecta i dissenyadora Beth Galí pronunciarà la tercera de les sis conferències que han organitzat conjuntament el Centre d'Estudis Jordi Pujol i la Fundació Lluís Carulla en el marc del seminari "Valors útils per a la Catalunya del futur". La sessió tindrà lloc el dimarts 21 d'octubre, a les 19:30 h. a la sala cotxeres del Palau Robert.

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

Crisi global
La caiguda de les principals borses, que va suposar unes pèrdues d’un 25% la setmana passada, simbolitza la desconfiança generalitzada dels ciutadans vers les institucions financeres i la capacitat dels governs occidentals, inclosa Rússia, per afrontar les mesures adequades per a l’actual situació. S’han produït un conjunt de reaccions dels mateixos governs, que han aportat milers de milions d’euros per tractar de garantir la liquidesa i la sostenibilitat dels bancs i també per assegurar els diners dels impositors. Hi ha coincidència que una crisi global exigeix una resposta global i no un desgavell de respostes parcials. Cal confiar que els governs dels països més desenvolupats es coordinaran amb els principals països emergents i, amb el suport de la Xina, aportaran un pla conjunt que generi la confiança indispensable per iniciar la sortida de l’actual crisi. Una solució que s’apunta és el model britànic, que consisteix en la participació del Govern en l’accionariat de les institucions financeres, tot i assegurant els diners dels estalviadors.

Les inversions de l’Estat a Catalunya
Malgrat l’Estatut i els pactes sobre inversions, la contractació d’obra pública de l’Estat baixa a Catalunya un 37,2% en un any. La Generalitat, en canvi, ha augmentat les licitacions un 7,5%, però el balanç total és negatiu i representa un 13,2% menys que l’any passat. El dèficit d’infraestructures a Catalunya és responsable que Barcelona perdi punts com a ciutat europea adequada per fer negoci. Així, segons l’empresa Cushman & Wakefield, que fa dinou anys que publiquen un rànquing de les ciutats europees més aptes per establir-hi la seu de negocis, aquest any Barcelona ha quedat en cinquè lloc, i ha perdut una posició en favor de Brussel•les, atribuint-ho a les insuficients connexions aèries i ferroviàries amb la resta d’Europa.

La cultura catalana a Mèxic
Catalunya és el país convidat en el 36è Festival Internacional Cervantino de Guanajuato, l’esdeveniment més important de les arts escèniques a l’Amèrica Llatina. Catalunya ha aportat una gran representació de teatre, música, dansa i arts plàstiques de creadors catalans. La sessió inaugural va ser presidida, per la part catalana, pel president de la Generalitat i el concert va ser interpretat per Joan Manuel Serrat, a qui van lliurar la clau de la ciutat, com un reconeixement a la seva trajectòria i sensibilitat artístiques.

Estimular el talent matemàtic
El projecte Estalmat té l’objectiu d’estimular el talent matemàtic i està dirigit als alumnes de segon i tercer d’ESO que han superat una selecció prèvia. Consisteix en una prova que es fa cada any, hi participen uns 300 alumnes de sisè de primària i primer d’ESO, dels quals se’n seleccionen 25. Durant dos anys, cada dissabte al matí, reben classes a les aules de la UPC, i al desembre, es fa una prova amb participació d’alumnes d’altres ciutats i guanya el grup que aconsegueix acabar abans resolent una sèrie de problemes. L’any passat, van guanyar els representants de Catalunya. El projecte està patrocinat per Vodafone, Cassio i el CSIC.

La Fira del llibre de Frankfurt
Aquest any, Turquia és el país convidat, l’any passat ho va ser Catalunya. En fer balanç de l’any transcorregut, es constata que molts autors catalans van ser traduïts per editorials alemanyes, amb un bon èxit de vendes. De Pedra de Tartera, de Maria Barbal, editat per Trànsit se n’han venut 50.000 exemplars; 40.000 de Les veus del Pamano, de Jaume Cabrè; 25.000 de Pandora al Congo, de Sánchez Piñol i fins a quinze títols més, les vendes dels quals sobrepassen els 4.000 exemplars. Al marge de la venda de drets i de llibres, que és l’objectiu de la Fira, els crítics coincideixen a assenyalar la literatura catalana com una de les grans llengües cultes del món. L’esforç realitzat valia la pena.

Les bicicletes de Barcelona
S’ha celebrat a Barcelona el Congrés Internacional Walk 21 per parlar dels vianants, que acull experts de 25 països. Els reunits van coincidir a assenyalar l’èxit de Barcelona, els últims anys, per alegrar la vida als vianants però van insistir en la necessitat de treure els ciclistes de les voreres per no crear un conflicte innecessari. Pieter den Haan, expert en ciències aplicades de la Universitat de Groningen va resumir que “mai s’han de barrejar les diferents velocitats de transport, sempre s’han de segregar”. Den Haan va afegir que Barcelona necessitarà temps per encaixar i acceptar els ciclistes en la seva vida diària. La conclusió: cal establir i formalitzar un canal bici dibuixat.

El professor de Filosofia Ferran Sáez ha escrit un assaig de denúncia de les utopies destinades a emancipar la humanitat, basades en un home irreal. El bon salvatge és una fantasia antropològica on l’home és bo, innocent, feliç, lliure, no corromput per la civilització, la cultura o el sistema. Concepte desenvolupat per Rousseau, serví després per sustentar ideologies que mai no han salvat ningú i que han causat mort i patiments. Si l’exposició de l’autor és rigorosa i clara en l’anàlisi de les doctrines filosòfiques, és quan descriu fets o exemples –alguns de ben propers– per reforçar la seva argumentació, que capta encara més l’interès del lector. La història del segle XX és plena d’utopies redemptores fracassades en la recerca del bon salvatge inventat i d’un home nou, alliberat i desalienat, inassolible. Així, els règims comunistes de l’est d’Europa i la seva acceptació per part de tants intel•lectuals occidentals, el nacionalsocialisme hitlerià, la utopia de la droga, la contracultura, la revolució maoista, el règim de Pol Pot, l’indigenisme a l’Amèrica del Sud, el fenomen “okupa”, la cultura pop, l’anarcoecologisme, els moviments alternatius, i tants exemples de mentalitat utòpica que encara perviuen. Un llibre apassionat, profund i necessari que mereix ser llegit i debatut. Com diu Sáez, mantenir a l’entrada del segle XXI els paradisos artificials del bon salvatge és una mostra d’irresponsabilitat i, fins i tot, de cinisme.

El saber i el coneixement mundial disposen d’un canal propi: Research Channel. Així, les darreres fites en ciència, art, economia, tecnologia, medicina o educació arriben en directe via satèl•lit i en línia –fins i tot permeten la interactivitat perquè el consumidor esculli al seu gust– a una audiència estesa per més de 210 països. Es tracta d’un megaconsorci investigador, amb seu a Washington, entre diverses universitats –Yale, Stanford, Singapur...– i centres de recerca mundials. El procés és molt senzill: la comunitat intel•lectual consorciada arreu del planeta intercanvia coneixements científics. Després, es posen a l’abast de la societat global gràcies a l’ús de tecnologies punteres que emeten de forma ininterrompuda i acumulen uns 3.500 documents diferents.

Obrir enllaç web