Les societats actives i amb un esperit de superació constant acumulen, amb el temps, actituds i valors que els fan més forts i els situen en un pla d’avantatge davant les adversitats. L’esforç i l’excel•lència, la superació i la creativitat, la innovació i la lluita per millorar en tots els terrenys, ajuden a travar les societats. Les estructuren, les fan més fortes i, el que és més important, les fan resistents i alhora obertes: sense por als canvis i disposades, quan cal, a començar de nou.

Llegir més

Els vaivens polítics turcs dels últims cent anys –des de la radical modernització, portada a terme per Atatürk després de la Primera Guerra Mundial, fins a la tímida tornada a un estat islamista emprès pels anatòlics de l’AKP– resulten inintel•ligibles si un no es fa càrrec que la República Turca és un ens polític i social totalment diferent de l’Imperi Otomà que s’ensenya a les classes d’Història dels instituts d’Ensenyament Mitjà.

Llegir més

La consigna del “canvi” ha ajudat Barack Obama a convertir-se en el primer president afroamericà de la història dels Estats Units. Ara Obama ha de començar a concretar aquest canvi i decidir quines d’entre les seves múltiples promeses electorals tenen prioritat.

Llegir més

Quina és la salut de la democràcia del país? A trenta anys de la Transició, encara escassa, i difícilment homologable amb els estàndards de qualitat europeus. El país té poca salut democràtica. Bàsicament, segur, perquè hi ha encara un esperit democràtic massa feble en la societat, no prou vigilant ni prou exigent amb els seus representants, però tampoc amb ella mateixa. El sentit de la responsabilitat fluixeja. Es reclamen tots els drets, però es practiquen poc els deures.

Llegir més

Jordi Pujol va explicar en una conferència davant d'un auditori de diversos centenars de persones com és d'important practicar l'estima per allò proper: la família, la pàtria, el país, la seva gent... per no caure en la desvinculació i el desarrelament. “Hem de combatre la moral de la desvinculació” va afirmar, rotund, atès que “és un dels principals enemics” d'un dels valors prioritaris del catalanisme ètic: la realització personal de la gent.

El sociòleg Manuel Castells ha manifestat avui en el decurs d’un esmorzar de treball amb periodistes organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol que “sense innovació no es pot sortir de la crisi”. Pel professor –un dels experts internacionals més qualificats pel que fa a la incidència de les noves tecnologies de la informació en la societat- les entitats bancàries no han de tenir por de finançar projectes innovadors ja que en temps de crisi “per sortir-ne s’ha d’apostar per finançar el risc”.

El professor d'ESADE Àngel Castiñeira parlarà sobre la importància de cultivar la capacitat de l'optimisme per saber adaptar-se i sobreposar-se als canvis en l'actual societat del risc i la immediatesa. Ho farà durant la darrera de les sis conferències emmarcades en el semiari de valors organitzat pel CEJP, que portarà per títol "El valor de la resiliència" L’acte tindrà lloc el dimarts, 11 de novembre, a les 19:30 h. a la sala cotxeres del Palau Robert.

Sota el títol "Les polítiques familiars a Alemanya", la portaveu del ministeri de família alemany, Iris Bethge presentarà les principals propostes que es desenvolupen en aquest país per tal de fomentar la natalitat. L'acte tindrà lloc el proper dilluns, 17 de novembre, a les 19:30 h. a l'Hotel Majèstic (Pg. de Gràcia, 68). La inscripció és gratuïta i pot formular-se per correu electrònic o bé trucant al 93 342 85 35. Aquesta conferència s'emmarca dins el cicle de xerrades sobre les polítiques familiars als Estats europeus que ha organitzat el CEJP i que es va encetar el passat 18 de setembre, amb la conferència de Bruno Le Maire centrada en França.

De l'actualitat de la darrear setmana, hem triat les següents notícies:

Barcelona, capital mediterrània
Els 43 ministres d’Exterior de la UPM (Unió pel Mediterrani) han decidit que sigui Barcelona, la capital de Catalunya, la seu del secretariat permanent de la Unió. El president de l’organisme, per dos anys, és Sarkozy, juntament amb l’egipci Hosni Mubarak. El secretariat començarà a treballar en sis àmbits: descontaminació del Mediterrani, autopistes del mar, és a dir, rutes entre ribes, protecció civil, energies renovables, desenvolupament empresarial i recerca i ensenyament superior. La seu serà al Palau de Pedralbes i l’abast del secretariat serà fonamentalment diplomàtic, de relacions internacionals més que no pas econòmiques.

La reunió del G-20 a Washington
Se celebrarà el divendres dia 15 amb l’objectiu de planificar mesures per resoldre la crisi financera i econòmica que pateix en general tot el món. La reunió ha estat precedida d’una cimera europea convocada per Sarkozy per formular la proposta europea; també els ministres de Finances dels principals països emergents s’han reunit a São Paulo. La proposta europea consisteix en la construcció d’un marc més transparent de les relacions econòmiques, el control dels fons especulatius i l’enfortiment de les institucions econòmiques globals, com el Fons Monetari Internacional. El president del Govern central espanyol hi assistirà, gràcies a la seva insistència, i ocuparà un dels dos llocs que corresponen a França, ja que és també un francès el president de la Unió Europea. Fins avui, a l’Estat espanyol no s’ha aplicat encara cap mesura per pal•liar la crisi i aturar el creixent i desbordat atur, amb l’excepció del repartiment de 400 euros entre molts espanyols.

Els hospitals públics de Catalunya
El 60% dels vint millors hospitals espanyols estan ubicats a Catalunya i encara més, quinze hospitals catalans, entre els millors 24 espanyols. La classificació s’estableix cada any i dóna a conèixer els quatre millors d’entre sis categories; es valora en conjunt el baix nivell de mortalitat i de complicacions i també l’eficiència de la distribució dels llits. Entre els quatre grans hospitals de referència regional i nacional hi ha l’Agrupació Sanitària Sant Joan de Deu - Clínic de Barcelona i l’universitari Vall d’Hebron. La selecció demostra la gran qualitat de la sanitat catalana i, en especial, dels hospitals, tant públics com privats, ja que entre aquests l’Institut Dexeus i la Clínica Quirúrgica Onyar de Girona figuren entre els millors de l’Estat.

El màster de Secundària
Vuit universitats catalanes tenen preparat el màster de professorat de Secundària, que hauran de cursar tots els graduats que vulguin accedir a la docència a ESO, a batxillerat i a la formació professional. Aquest màster substitueix al certificat d’aptitud pedagògica que es deixarà d’impartir 38 anys desprès de la seva creació. Es confia que el nou postgrau sigui eficaç en l’objectiu de proporcionar una formació pedagògica i didàctica adequada per a l’exercici de la docència.

Les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona
Es van celebrar les eleccions, s’hi presentaven quatre candidats i com que cap va obtenir la majoria absoluta necessària, els dos primers hauran d’anar a una segona volta. Van votar unes 7.500 persones d’un total de 65.000 convocats, és a dir, un 11,6%; a les anteriors ho van fer el 13,58%. El baix percentatge de la participació demostra el poc interès dels universitaris, especialment dels estudiants i demostra també de manera fefaent que aquest sistema de nomenament de rector no és l’adequat perquè ocupi el càrrec la persona amb les característiques necessàries per assumir-lo amb capacitat i responsabilitat.

El diàleg catolicisme-islam
S’ha dut a terme la primera reunió del Fòrum Catòlic-Musulmà que ha aplegat 58 personalitats religioses, 29 de cada costat. El tema del debat era “Amor de Déu, Amor al pròxim”. El Fòrum va néixer després d’una carta que 138 savis de l’islam van adreçar al Papa, argumentant que “la supervivència del món està en perill si els musulmans i els cristians no som capaços de viure en pau entre nosaltres”. Es calcula que hi ha al món 2.000 milions de cristians, 1.100 dels quals són catòlics i 1.300 milions de fidels a l’islam. El fòrum, segons els assistents, es va desenvolupar d’una manera molt positiva i va permetre que el Papa demanés garanties per als cristians als països musulmans, de la mateixa manera que els musulmans són respectats als països de majoria cristiana.

Els mitjans i les formes amb què els polítics i els partits arriben ara als ciutadans, per captar la seva atenció i el seu vot, han canviat radicalment. El periodista Toni Aira estudia en aquest llibre el nou escenari en què es mouen els polítics, ajudats pels mitjans de comunicació, les agències de publicitat i de relacions públiques. El màrqueting polític és, doncs, el mètode de comunicació que integra totes aquelles disciplines en un pla estratègic coherent, al servei d’un candidat o d’un partit, a fi que la seva imatge s’imposi al votant potencial. Periodistes, publicistes, politòlegs, sociòlegs, psicòlegs, assessors d’imatge, són els professionals que intervenen en aquest procés. L’autor, expert en màrqueting polític, analitza a fons i amb exemples de la pràctica política actual aquesta nova disciplina i el paper que hi juguen el líder polític i els diferents elements que el promouen: la televisió, la premsa, la ràdio, els periodistes, l’equip d’assessors del candidat, la publicitat i la propaganda, els nous formats de la xarxa –webs, blogs, Youtube, Facebook–, així com els vídeos i els telèfons mòbils. Els quinze dies de campanya electoral són només la recta final d’un llarg procés. Aira clou el seu interessant llibre amb uns apèndixs molt útils: una llista de conceptes bàsics del màrqueting polític, una imprescindible relació de materials i llocs de la xarxa i una bibliografia bàsica.

Després de vint anys treballant-hi, aquesta tardor s’ha materialitzat una de les fites científiques més rellevants de la història: la construcció de l’accelerador de partícules més gran del món, que haurà d’oferir noves pistes als científics sobre l’origen de l’Univers, la composició de la matèria i l’explosió del Big Bang. Aquest accelerador, conegut amb el nom de Hadron Collider (LHC), funciona mitjançant la col•lisió de centenars de milions de partícules subatòmiques –protons i neutrons– per segon i transcorre a 100 metres de profunditat entre territori francès i suís. Ha estat ideat pel CERN, una reputada associació d’estats –actualment en formen part vint– amb seu a Ginebra per col•laborar en temes científics. El CERN també ha estat notícia al llarg dels seus cinquanta cinc anys, per la invenció, el 1990, de la World Wide Web (WWW) i per la seva aportació de cinc premis Nobel.

Obrir enllaç web