Si així fos - si fos cert que ara valors com l’esforç, el sentit del bé comú, l’autoexigència, el sentit de la família, l’ambivalència de drets i deures, es comencen altre cop a valorar, etc., -hauríem de preguntar-nos si això és a causa de la crisi. Perquè des de diversos sectors durant molt de temps hi ha hagut gent –nosaltres també- reivindicant aquests valors, que hem apel•lat al sentit de responsabilitat, que hem fet apel•lació als valors sòlids i que contra la indisciplina cívica que poc o molt s’ha fomentat hem reclamat que a la gent, i especialment als joves, se’ls eduqués en el sentit del bé comú, dels drets i deures, i del respecte.

Llegir més

Sovintegen darrerament les comparacions entre la gran depressió del 1930 i la crisi actual, així com també s’ha pretès fer de la cimera de Washington d’aquest cap de setmana el Bretton Woods del segle XXI. Bretton Woods va ser, però, la culminació de dos anys llargs de negociacions per desenvolupar l’economia global un cop s’acabés la Segona Guerra Mundial. A Washington, en canvi, líders de 20 països tot just s’han fet una foto d’inici de converses, que seguiran a Londres l’abril del 2009.

Llegir més

Són conflictes clàssics. Israel i Palestina. Islam i cristianisme. Bin Laden i George Bush. Xoc de civilitzacions. Atacs a musulmans a Bòsnia i a cristians a l’Orient Mitjà. Hi ha avui enfrontaments a causa de les religions? El pare general de la Companyia de Jesús, Adolfo Nicolás, màxim responsable dels jesuïtes al món i indiscutible autoritat de discerniment espiritual i humà, n’ha parlat durant la seva recent visita a Catalunya.

Llegir més

Barack Obama, l’home de moda, va recollir per la seva campanya electoral 600 milions de dòlars en contribucions. Una xifra que suposava l’equivalent al que van gastar-se George W. Bush i John Kerry, plegats, en els comicis presidencials nord-americans el 2004. Una xifra que sobretot ha anat destinada a sufragar la despesa en propaganda. I aquest és només un dels molts indicadors que ens reflecteixen a la clara cap on va la política. On hi posa l’accent.

Llegir més

El filòsof i professor del departament de Ciències Socials d’ESADE, Àngel Castiñeira, va tancar el seminari Valors útils per a la Catalunya del futur amb una conferència sobre la resiliència, definida com aquella capacitat humana de fer front a les adversitats de la vida, superar-les, sortir-ne enfortit, i fins i tot, positivament transformat. “Més que un valor, la resiliència és una actitud, la d’encarar-se a les situacions adverses amb positivisme”, va explicar Castiñeira.

La portaveu del Ministeri Federal de Família, Adults, Gent Gran, Dones i Joventut d’Alemanya, Iris Bethge, va assegurar ahir al vespre a Barcelona que “els alemanys hem de tenir coratge per tenir més fills” ja que, juntament amb Japó, “Alemanya és el país del món que envelleix més ràpidament”. Iris Bethge va fer aquestes manifestacions en el decurs d'una conferència organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol on es va abordar el tema de “Les polítiques de família a Alemanya”.

Permeten les TIC el canvi i la innovació pedagògica a l'escola?Quins aspectes ho faciliten i quins aspectes ho dificulten? Aquestes i d'altres qüestions sobre l'escola digital del futur es debatran en la VII jornada per a professionals de l'ensenyament organitzada per EDU 21 i que portarà per títol "Avancem cap a l'escola digital?". La trobada serà el proper divendres, 21 de novembre, a les 09:30 h. a l'escola CETEI de l'Hospitalet (Avinguda Mare de Déu de Bellvitge, 100). Les inscripcions són gratuïtes i poden fer-se trucant al 93 34285 25 o bé per correu electrònic.

L'actual deficiència econòmica dels centres educatius públics i concertats catalans, més enllà de les queixes pertinents, requereix estimular més que mai aquelles iniciatives que puguin assenyalar noves vies de finançament i que serveixin per poder prestar un servei de major qualitat i excel·lència. Per això EDU 21 ha organitzat una taula rodona amb diversos professionals, especialistes i responsables de l'ensenyament a casa nostra. La tribuna se celebrarà el proper dimarts, 25 de novembre, a les 19:30 h. al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rbla. Catalunya 8, pral. Barcelona) i portarà per títol "Com millorar els recursos econòmics dels centres educatius". Durant la tribuna també es presentarà el darrer llibre del catedràtic emèrit de Pedagogia de la UAB, Jaume Serramona "Qui té raó?". Les inscripcions són gratuïtes i poden formular-se trucant per telèfon al 93 3428535 o bé per correu electrònic.

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

“How much is enough?”
És l’enunciat de l’article publicat a The Economist i el seu autor és el  Michael Reid. The Economist és una de les revistes més prestigioses del món i és una publicació de referència per a moltes persones i institucions. Michael Reid, l’autor del treball, és l’editor de la secció d’Amèrica Llatina de la revista i ha residit al Brasil, Mèxic i Perú. Actualment treballa des de Londres. Que quedi clar, i només faltaria, que tothom pot escriure, opinar i sentenciar com cregui oportú, i és clar, per tant, que també pot opinar sobre Catalunya i Espanya el Sr. Reid, encara que finalment resulti que ho ha fet després d’una estada de quatre dies a Catalunya i vint a Espanya. El Govern català i moltes persones opinen que el Sr. Reid estava poc o mal informat i si fos així, com sembla, el pitjor del cas és que una revista de prestigi publiqui informacions i en tregui conclusions equivocades o esbiaixades. També ho fan alguns mitjans de comunicació que es publiquen a Espanya, mitjans que no cal dubtar-ho gaire, són algunes de les fonts privilegiades del Sr. Reid. Reid va publicar, l’any 2007, Forgotten Continent: The Battle for Latin America’s Soul. Sobre aquest llibre, el professor Francis Fukuyama, director del Programa de Desenvolupament Internacional i de l’Escola d’Estudis Internacionals Avançats de la Universitat Johns Hopkins, a la revista Foreign Affairs, tot i argumentant les aportacions de l’obra, creu que són dos llibres diferents, per a audiències diferents. El primer és un compendi d’història, política i cultura d’un hemisferi molt desconegut per a moltes persones i, en relació amb el segon, sobre la situació de la política i els pobles, recomana fer una passada ràpida sobre la major part dels primers vuit capítols. Una lectura ràpida és també, si s’escau, la recomanació per aquest article fet per una persona que desconeix la realitat de Catalunya i d’Espanya.

La cimera del G-20 i escaig a Washington
Convocada per l’encara president Bush, s’ha celebrat la reunió que ha aplegat els caps d’estat o de govern dels països del G-20 més els d’Espanya, Txèquia i Holanda, la mal subtitulada Breton Woods 2, reunió que tenia per objectiu respondre a la crisi financera i econòmica que pateix el món. Una crisi global i que s’entén que requereix també una resposta global. I es van plantejar mitjans perquè no es torni a produir, especialment la financera. Més transparència dels mercats i, concretament, dels productes financers, com una regulació que asseguri la vigilància de les agències de classificació creditícia, reforçar la cooperació internacional i reformar les institucions financeres internacionals. Una reunió de bones paraules i intencions i pocs resultats pràctics immediats. El que queda clar és que malgrat les actuacions concertades internacionalment o a nivell europeu, les veritables solucions queden en mans dels governs de cada país. És per això que tothom espera les mesures del Govern central coordinades amb els governs autonòmics. Fa temps que s’espera!

La recessió de la indústria de l’automòbil
És greu i a nivell mundial. Obama reclama al president Bush que ajudi a superar la crisi de les empreses de Detroit, abocades a una fusió després de l’enfonsada de la General Motors. A Alemanya han caigut les vendes i els resultats de totes les empreses. Daimler envia 150.000 treballadors a casa per Nadal i també preparen actuacions semblants BMW i Volkswagen. Cal tenir presents els efectes d’aquesta crisi a Alemanya, on la indústria del cotxe dóna feina a un alemany de cada set. A Espanya la situació és semblant i encara més greu, donada la inexistència d’empreses automobilístiques de capital espanyol. A Catalunya l’ERE de Seat i de Ficosa i l’especialment complexa i conflictiva de Nissan. En relació amb aquesta última, la decisió de la qual correspon al Govern de la Generalitat, existeixen dubtes i conviccions, per part dels treballadors de l’empresa en relació amb la magnitud i les característiques de la proposta de Nissan. Només cal afegir que el problema d’aquest sector exigeix un replantejament seriós, per part del Govern central, coordinat amb els governs de les autonomies afectades. Una actuació urgent i eficaç. El Pla Vive s’ha rebut per part dels fabricants i concessionaris amb un total escepticisme.

La vaga de l’ensenyament a Catalunya
Es pot afirmar que va fracassar, ja que només la van seguir menys d’un 20% de la comunitat educativa. Cal interpretar que la Llei presentada pel Govern i que es troba en aquest moment en tràmit parlamentari pot ser evidentment millorada però té aspectes positius que haurien de permetre una millora del sistema educatiu. És discutible si calia fer una llei per aconseguir els resultats esperats o s’haurien pogut assolir per mitjà de disposicions reglamentàries, però cal confiar que un acord dels partits més importants de Catalunya proporcioni una base per millorar l’educació dels infants i joves catalans.

La participació de les famílies a l’escola
Hi ha una coincidència general que el procés educatiu exigeix la col•laboració de les famílies, de les escoles i de la societat. El sistema vigent preveu que els pares o tutors siguin presents als centres a través dels consells escolars. Aquest mes hi ha un nou procés electoral per formalitzar la seva presència. Cal una participació més gran que els anys anteriors, ja que la participació dóna el significat de l’interès dels pares per la col•laboració en l’escola dels seus fills. Com a recordatori, fa dos anys només van votar un 3% dels pares dels alumnes d’institut i un 14,5% de primària, i aquesta participació s’ha de considerar molt negativa.

Els joves i els diners
L’Agència Catalana del Consum va presentar els resultats d’un treball que estudiava els diners que consumeixen els joves entre 12 i 18 anys. L’objectiu és poder dissenyar polítiques de formació que s’adaptin millor a la realitat actual. De les 4.000 enquestes realitzades, es conclou que els nens de 12 i 13 anys gestionen 200 euros al mes; entre 14 i 15 anys, 276 euros; i entre 16 i 18 anys, 358 euros. L’ACC explica que aquestes quantitats corresponen a la capacitat d’intervenció en les decisions de compra, ja siguin realitzades directament o a través de la família. Així, un 60% gasta uns 33 euros bàsicament en el telèfon mòbil i un 90% dedica més de 30 euros a l’oci. L’estudi permet una bona comprensió dels efectes de la pressió del consum sobre els joves, especialment en uns temps, desgraciadament ja passats, d’una certa bonança econòmica.

Les memòries de Francesc Cambó, publicades pòstumament el 1981, que ara es reediten, feia anys que estaven exhaurides. Cambó no aconseguí enllestir-les en el seu exili a l’Argentina, abans de la seva mort, el 30 d’abril de 1947. Restablerta la democràcia, es decidí publicar-les, i Enric Jardí va ser encarregat d’ordenar, revisar i completar el material. Les memòries comprenen des del naixement de l’autor, el 1876, fins a l’esclat de la Guerra Civil, el 1936. Tot i que hi ha unes excel•lents biografies de Cambó (també exhaurides), no hi ha dubte que les memòries ens apropen molt més la seva personalitat humana i pública. La història de Catalunya i del catalanisme no es poden entendre sense la figura cabdal de Cambó. Advocat, financer, polític –líder de la Lliga- i també mecenes generós de la cultura catalana (Fundació Bernat Metge, Fundació Bíblica Catalana, Fundació Cambó a la Sorbona) arribà a ser ministre de Foment i de Finances d’Espanya. El llibre inclou també descripcions d’alguns dels seus viatges i uns interessants apunts biogràfics de personatges coetanis, com ara Prat de la Riba, Maura, Puig i Cadafalch, comte de Romanones i Companys, escrits pel mateix Cambó. Llibres com aquest ajuden a comprendre millor els protagonistes de la història de Catalunya de la primera meitat del segle XX.

El CEJP està organitzant una sèrie de conferències sobre les polítiques familiars als estats europeus, més necessàries que mai després que la incorporació massiva de la dona al mercat laboral hagi portat conseqüències com l’augment del conflicte entre l’horari familiar i laboral. Per tal d’analitzar ambdues realitats des de tots els punts de vista implicats –individu, societat i empresa– i influir en la legislació governamental i les polítiques empresarials perquè s’adaptin a la nova realitat afavorint la conciliació, l’IESE ha creat aquest centre d’investigació. Entre les eines que ha desenvolupat destaquen diversos qüestionaris que permeten diagnosticar a les empreses i particulars els seus nivells de conciliació, un índex d’organitzacions que anomenen “familiarment responsables” i un estudi sobre els frens i impulsos en la trajectòria professional femenina. Quant a propostes bàsiques, reclamen l’adaptació dels nostres horaris laborals a la resta d’Europa, promocionar el teletreball, valorar l’empleat no per les hores de feina, sinó per la qualitat i neutralitzar els impostos sobre la família.

Obrir enllaç web