|
|
|
 |
|
|
França respon
|
|
|
Un dels grans defectes de la nostra dreta és que és profundament conservadora: ja no parlo tant de valors, que també, sinó de l’actitud. Ser “d’ordre” és a Catalunya i a Espanya una màxima entre aquells partits que volen contraposar-se al dogmatisme d’esquerres, i la millor resposta que hi troben és el dogmatisme de l’estancament i la paràlisi. Que no es mogui res, que tot quedi invariable. Defugen, en definitiva, tot concepte de transformació i, evidentment, de transgressió.
Llegir més
|
Autor: Jordi Cabré
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Societats de capital risc o private equities?
|
|
|
Els americans anomenen venture capital les nostres societats de capital risc, que són aquelles en les quals un inversor entra amb recursos econòmics en una empresa per donar impuls a un projecte ja engegat. El seu objectiu es donar-li gruix i volum, fins que pugui volar sol. A diferència dels Estats Units, l’experiència a casa nostra no ha estat gaire reeixida per una sèrie de raons, culturals, en bona part. Sovint se les confon amb les private equities, amb terminologia americana, que no són altra cosa que unes empreses que recullen recursos per aplicar a un sector determinat, que pot donar una rendibilitat interessant. De private equities sí que se n’han constituït a Catalunya, amb resultats molt diversos.
Llegir més
|
Autor: Francesc Cabana
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
L’alta societat i el país
|
|
|
Nissagues de gran reputació industrial i financera participaren fa pocs dies en la batalla per presidir el Círculo Ecuestre, aquest club privat que congrega un bon nombre de notables de l’alta societat barcelonina. La informació pública del moment de l’entitat, en ocasió de les seves eleccions presidencials, convida a unes reflexions en relació amb la circumstància de present d’aquest país.
Llegir més
|
Autor: Josep M. Puigjaner
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
VI Tribuna EDU 21: “En un entorn de crisi els experts reclamanen més autonomia dels centres per gestionar els recursos”
|
|
|
Els centres educatius catalans han de deixar de “distribuir i gestionar la misèria” si realment “volen ser competitius i prestar un servei de major qualitat i excel•lència”. Així de contundent es va manifestar Eva Salvà, secretària general de l'Agrupació Escolar Catalana durant la taula rodona que va organitzar a Barcelona el projecte educatiu Edu21 que promou el Centre d'Estudis Jordi Pujol. La resta de participants en aquesta nova edició del cicle Tribuna, que representaven a diferents opcions de centres educatius –públics i privats concertats bàsicament– també van recolzar sense embuts aquesta tesi.
|
|
|
|
Presentació del llibre de Jaume Sarramona "Qui té raó? El permanent debat dialèctic en l'educació
|
|
|
El Col•legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya va acollir la presentació del darrer llibre del pedagog i professor universitari Jaume Sarramona que porta per títol "Qui té raó? El permanent debat dialèctic en l'educació". L'obra, editada per Cossetània Edicions dins la seva col•lecció Prisma, presenta a dos professionals de l'educació que expressen punts de vista i opinions enfrontades sobre els problemes del món educatiu i la forma de resoldre'ls. La presentació va córrer a càrrec del propi autor i d'Enric Roca, coordinador del programa educatiu Edu21 que promou el Centre d'Estudis Jordi Pujol.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Per fer front a la crisi
La Comissió Europea ha anunciat un pla de 200.000 milions d’euros per pal•liar els efectes de la crisi, revifar l’ocupació i afavorir el creixement. Aquests diners equivalen a l’1,5% del PIB comunitari. També el Govern central espanyol va aprovar un pla per destinar fins a 20.000 milions d’euros en dos anys per obra pública i rehabilitació urbana. Anteriorment, el Govern central ja havia compromès 31.000 milions en rebaixes fiscals i altres mesures. Hi ha una gran coincidència que l’èxit d’aquestes mesures dependrà de l’eficàcia de la seva aplicació i que en realitat signifiqui una bona política de creixement. Cal també que serveixi per recuperar la confiança que s’aconseguirà per l’esforç col•lectiu i una major productivitat.
L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)
L’any 1999 es va signar a Bolonya una declaració assumida per 29 països, avui ja en són 47, creant l’Espai Europeu d’Educació Superior, vulgarment conegut com a Pla Bolonya. L’adaptació requereix un gran esforç, ja que ha de representar un pas important a l’actualització de les universitats i a la seva europeïtzació. Uns quants estudiants s’han tancat als rectorats de les seves universitats per protestar contra Bolonya. Pretenen paralitzar l’activitat acadèmica i el progrés de les universitats cap a l’EEES. Els rectors, les autoritats acadèmiques i una gran part de la societat responsable han comdemnat aquestes actituds. Tot l’estament universitari ha de tenir present que cal afrontar i resoldre els problemes que comporta la reforma, així com que les autoritats proporcionin a les universitats els recursos necessaris per realitzar-la.
La natalitat creix a Catalunya
L’any 2007 van néixer un 2% més de criatures que l’any anterior, 83.716 nadons, i la natalitat es va situar als nivells dels anys 70. Havia caigut des de la dècada dels 80 fins al 2000. Als anys 70 es va produir l’anomenat baby boom, traduït en 80.000-90.000 naixements. L’actual creixement és atribuïble també a la immigració. Quasi un 30% dels nadons tenen un dels pares o tots dos estrangers. És remarcable l’augment de la fecunditat de les joves de 15 a 19 anys, majoritàriament estrangeres i de les dones de 40 a 49, sobretot catalanes.
Una campanya per promoure la indústria
El Foment del Treball, la Cambra de Comerç i el Departament d’Empresa de la Generalitat van presentar la campanya Indústria XXI, amb l’objectiu de potenciar la indústria catalana, presentant les manufactures tradicionals i els grups de serveis a les empreses com a sector clau per reforçar la conjuntura actual. Segons els promotors de la campanya, es pretén que la indústria representi entre el 55% i el 60% del valor afegit català, tot i afirmant que una societat que es creia postindustrial assumeixi que ha de seguir sent una societat neoindustrial.
La renovació de les escoles taller
És un programa de Barcelona Activa que pretén donar la formació adequada per a la inserció laboral de joves menors de 25 anys, proporcionant l’aprenentatge d’un ofici en un context productiu. El programa 2008-2010 ofereix, a través de quatre escoles taller, la formació de 208 alumnes, en vint perfils professionals diferents, entre els quals, tècnics de so, d’il•luminació, vídeo DS i també paletes, pintors, fusters i jardiners. En el període 2003-2005 les escoles taller van assolir índex d’inserció laboral del 76,3% i en el 2005-2007, un 66,2%.
Sense TV3 a comarques del País Valencià
El Govern valencià va segellar els repetidors d’Alginet i la Llosa de Ranes; amb aquest ja són tres els repetidors clausurats pel Govern. No ho ha pogut fer als de Gandia, Castelló i València, ja que els jutges no ho van autoritzar. És remarcable l’interès de la Generalitat Valenciana a impedir que TV3 arribi als ciutadans valencians que ho desitgin i encara és més notable l’actitud del Govern central, que incompleix el que repetidament havien anunciat els dos anteriors ministres d’Indústria, que s’aprovaria un reial decret que permetria la reciprocitat entre els dos territoris. El Govern català, presidit ara per un dels exministres, ha reclamat el compliment d’aquest compromís, sense cap èxit, com queda ben clar.
|
|
|
|
|
|
|
La vocació de modernitat de Barcelona. Auge i declivi d’una imatge urbana.
|
|
|
Juan Ramon Resina, professor i director d’Estudis Ibèrics a la Universitat de Stanford, ha escrit un estudi crític sobre l’evolució de la ciutat de Barcelona, des de l’últim terç del segle XIX fins ara. Una reflexió que es basa en l’anàlisi de la literatura de cada època perquè l’autor creu que les obres literàries són una font que reflecteix, com cap altra, l’essència més profunda i autèntica de la ciutat i dels seus habitants. Així, l’obra de Narcís Oller li serveix per explicar l’eclosió de la ciutat burgesa, modernista i noucentista. L’exegesi de La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda il•lustra la Barcelona republicana i la ciutat derrotada de la postguerra. El amante biblingüe, de Marsé, el problema de la identitat lingüística, i La ciudad de los prodigios, de Mendoza, la Barcelona olímpica. A partir dels Jocs, l’autor analitza directament el model de desenvolupament de la ciutat, basat en grans esdeveniments i tributari de grans operacions urbanístiques. És profundament crític amb una política i una planificació que han transformat Barcelona en una megàpolis espectacle, un aparador per a turistes, i en una ciutat descatalanitzada, capital desvinculada d’un territori residual. Amb paraules de l’autor: “Barcelona ha devastat la seva història per consumir-la com a imatge”. Un llibre molt recomanable, ben documentat, que podria servir per a un debat seriós i lliure sobre el futur de la capital de Catalunya.
|
Autor: Juan Ramon Resina. Ed. Cercle de Lectors
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Asociación para Racionalizar los Horarios Españoles (ARHOE)
|
|
|
L’Estat espanyol és el país europeu on es treballen més hores, però paradoxalment està a la cua en productivitat i competitivitat. I també som els qui anem a dormir més tard i matinem més, però en canvi tenim el temps com un bé escàs. Aquestes són algunes de les conclusions del III Congrés Nacional per a la Racionalització d’Horaris, celebrat aquesta setmana a Tarragona. Per pal•liar-ho, l’ARHOE es dedica a sensibilitzar l’Administració i els ciutadans sobre la necessitat de conciliar família i feina i de millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Així, amb estadístiques a la mà sobre l’eficiència laboral i horaris en altres estats europeus, reivindica que les jornades intensives permeten més motivació dels empleats, estalvi energètic, una millor optimització del temps –milloren la puntualitat i eradiquen les reunions innecessàries respecte el “presentisme” laboral–, promouen la flexibilitat i les noves tecnologies a la feina. Ara és qüestió que l’Administració, sindicats i empreses hi posin fil a l’agulla.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
