La proximitat de les eleccions europees i la visita del president europeu han fet que aquests dies es parli molt d’Europa (i de la Unió Europea). Benvingut sigui aquest renovat interès.

Benvingut sigui perquè Europa, i l’europeisme, i la Unió Europea han estat sempre uns referents bàsics de Catalunya. De Catalunya i del catalanisme.

Repassem la història, primer. I parlem d’ara, després. I fem-ho per parts i per períodes.

Llegir més

El president de Bolívia, Evo Morales, ha aconseguit finalment que la seva proposta de text constitucional hagi estat referendada pel 61,5% de la població. Si s’aplica, sense més, la regla de la majoria, hauríem d’arribar a la conclusió que la nova carta magna neix amb la suficient legitimació democràtica per ser implementada en els propers anys. No obstant això, la realitat boliviana ens obliga, un cop més, a desagregar territorialment els resultats d’aquest referèndum i a fer-ne una valoració força més crítica.

Llegir més

És més difícil nomenar bisbe auxiliar de Barcelona que escollir papa. El conclave per elegir Joseph Ratzinger va durar dos dies. El període que va des de la renúncia del bisbe Joan Carrera en complir 75 anys (12 de maig del 2005) fins a l’anunci del nomenament de Sebastià Taltavull com a bisbe, el 28 de gener passat, ha durat quasi quatre anys.

Llegir més

Cíclicament, filòlegs, intel•lectuals de tota mena i polítics fan debats i escriuen llibres i articles a l’entorn de previsions adverses sobre el català: s’està morint?, s’empobreix? Es va fonent amb el castellà? Aquests debats serveixen d’esperó o desanimen? Qui ho sap?

Llegir més

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

Spanair, línia aèria catalana
Majoria de capital català, públic i privat, participació de gairebé un 20% de SAS, l’empresa escandinava que garanteix la qualitat de la gestió i un futur amb Lufthansa, la línia aèria alemanya que pot apostar pel Prat com a hub. L’èxit de l’operació és la bona resposta a les sol•licituds de la societat catalana i a la necessitat, pel futur econòmic de Catalunya, de disposar d’un aeroport internacional que doni resposta a les exigències d’un país amb voluntat de seguir essent una potència industrial, de serveis i amb un turisme de qualitat. Cal ara assegurar la viabilitat de l’empresa, una tasca gens senzilla, per a la qual caldrà comptar amb la participació i l’esforç de tots els sectors del país.

Més diners per a les universitats
La incorporació de les universitats a l’espai europeu d’educació superior (el procés de Bolonya) és una necessitat que exigeix també un esforç econòmic per part dels governs. És una bona noticia que el Govern central faci una nova aportació de diners per a beques de grau i màster i també, per l’adaptació de les universitats de les titulacions i la renovació de les seves estructures d’acord amb les exigències de Bolonya. El pla també inclou un projecte que permet proporcionar una millor informació dels avantatges de l’espai europeu, als estudiants universitaris i de secundària, a les famílies i a la societat en general.

Els catalans no escolten el president del Govern central
Un programa d’explicacions i respostes a preguntes a TVE “Tengo una pregunta para usted” va tenir com a convidat el president Zapatero. L’audiència a Catalunya va ser molt baixa, un 17%, enfront d’un 38,6% d’Astúries; 36,1%, al País Valencià; 30,6%, a Andalusia. La mitjana estatal va ser d’un 30,5%. L’interès dels catalans per escoltar Zapatero va ser molt discret i molts comentaristes ho atribueixen a la seva baixa credibilitat per l’incompliment de les seves promeses i les inconcrecions de les seves actuacions. En aquest mateix sentit, experts de l’IESE van afirmar a la presentació de la revista Coyuntura Económica que, sorprenentment, el Govern central no ha fet encara cap diagnosi de la crisi econòmica espanyola.

Els estrangers aprenen el català
En els vint anys d’història del Consorci per a la Normalització Lingüística més d’un milió de persones han après català en els cursos per a adults. El creixement d’inscripcions ha estat continu i molt important. Els responsables del consorci destaquen que la gran majoria dels alumnes són estrangers, un de cada dos llatinoamericans, però actualment estan augmentant els procedents d’Àsia i Àfrica. Els marroquins han passat de 4.000 l’any 2005 a 9.000 el 2007.

Augment de funcionaris a Catalunya
En cinc anys, el Govern català ha incorporat un total de 79.068 persones, segons un estudi presentat per CiU, i les despeses en funcionaris s’han disparat un 42% des del 2006. En definitiva, la Generalitat en aquests últims anys, ha incrementat en més d’un terç, el nombre d’empleats. L’informe qualifica de dolenta la gestió del tripartit amb els empleats públics.
També, un estudi del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) depenent del Govern, suspèn el Govern català en gestió econòmica. És el resultat d’una enquesta realitzada a 2.000 persones.

Més energia nuclear a França
França construirà el reactor nuclear número 61. Actualment, el 78% del total de producció d’electricitat és d’origen nuclear i Sarkozy ha decidit incrementar-la amb un nou reactor, convençut que és la millor solució per a l’economia de França i també, per al medi ambient. El percentatge d’electricitat nuclear a l’Estat espanyol és d’un 20%.

Es diu que la història de la humanitat la fan, en gran part, uns quants grans protagonistes: líders polítics, intel•lectuals, homes i dones d’acció, que deixaren la seva petjada i dominaren el rumb dels pobles, tant per bé com per mal. L’historiador Julio Crespo ha escrit un assaig biogràfic sobre la transformació d’Europa a la segona meitat del segle XX, a través dels seus actors principals. Crespo presenta vint-i-quatre personatges que contribuïren a la idea i creació de la Unió Europea, amb el seu europeisme i també, alguns, amb el seu euroescepticisme. Vides fascinants, plenes d’alts i baixos, d’unes figures com ara: Monnet, Schumann, De Gasperi, Spaak, Adenauer, Churchill, De Gaulle, Ataturk, Kohl, Thatcher, Gorbatxov o Delors. Una característica comuna a tots ells és l’ambició; ambició de poder i també ambició de servir el seu país, de contribuir a una causa, d’esperit d’aventura i de voluntat de deixar empremta en el seu temps. Així mateix, una gran capacitat per cercar solucions a grans crisis i problemes aparentment irresolubles, per exemple, la situació de desfeta a l’Europa de la postguerra. L’autor descriu els personatges, amb les seves admirables virtuts, però, també, amb els seus defectes. En l’epíleg, ens ofereix unes claus per endinsar-nos en el futur de la integració europea del segle XXI.

L’any 1988, Catalunya va signar un acord pioner, juntament amb Baden-Württemberg, Llombardia i Roine-Alps, per crear la primera xarxa de cooperació transfronterera al vell continent. L’aliança, anomenada Els Quatre Motors d’Europa, volia contribuir a donar veu als ciutadans que integraven aquestes quatre regions, a l’hora de buscar mecanismes alternatius per implicar-se en el procés d’unificació europea. La seva capacitat d’influència es va posar de manifest amb l’aplicació del principi de subsidiarietat de la Unió, és a dir, al fet de donar més poder administratiu a les entitats subestatals respecte als Estats, per aconseguir un apropament al ciutadà en la presa de decisions. La comunió d'interessos entre aquestes quatre regions que, de fet, són els motors econòmics dels seus respectius estats, també s’ha traduït en la col•laboració en projectes en l'àmbit tecnològic, sociocultural, econòmic i institucional.

Obrir enllaç web