Fa un parell de mesos vaig escriure un article amb aquest títol a l’Avui. Deia que fins i tot suposant que al capdavall s’aprovés l’Estatut (aleshores això era molt dubtós) i que fos bo, fins i tot que fos com l’aprovat en el Parlament el 30 de setembre de 2005, que fins i tot i tot suposant això, amb l’Estatut no n’hi hauria prou per a tirar el país endavant amb força i eficàcia.

Crec que el que aleshores deia encara és més veritat ara.

Llegir més

Quan Samuel P. Huntington va dissenyar la seva teoria del xoc de civilitzacions, ara fa exactament deu anys, ni defensors ni detractors de les seves tesis podien preveure i ni tant sols imaginar des dels respectius laboratoris d’idees, molts dels esdeveniments ocorreguts des d’aleshores fins avui mateix. Fets que, si més no, han anat posant de forma recurrent sobre la taula alguns dels pronòstics que el politòleg nord americà havia plantejat en el seu polèmic assaig del 1996.

Llegir més

L’arribada de Hamas al poder a Palestina espanta molt més que no pas amenaça la fràgil, molt fràgil, estabilitat política del Pròxim Orient. El que ha mobilitzat al món democràtic en contra d’un govern islamista són els principis radicals que ha anat exhibint Hamas al llarg de la seva existència, al marge -i a vegades en contra- del poder palestí.

Llegir més

En aquests darrers mesos proliferen articles a la premsa, programes de ràdio o televisió i debats promoguts per ben diverses institucions, que ens parlen de les mancances de la formació dels nostres joves. Nombrosos estudis indiquen que el nivell dels nostres joves -i dels no tan joves, alguns d’ells ja estan fent de professors- és ben precari: escàs nivell intel·lectual, escassa capacitat d’esforç, pobríssima capacitat de comprensió, escàs nivell d’expressió, coneixements molt superficials, domini molt rudimentari de les matemàtiques i d’alguna llengua estrangera, etc.

Llegir més

He llegit l’anàlisi que Jordi Pujol fa de l’estat del benestar als països escandinaus. Segur que aquests països, una vegada més, ens mostren vies noves per defensar l’Estat del Benestar, amb un pragmatisme allunyat de tota ideologia.

Permeteu-me afegir dues altres actuacions que em semblen d’importància:

Primer. Han fet un esforç molt gran per millorar l’eficiència dels serveis públics : modernització del funcionament, formació dels funcionaris al mateix temps que disminució del nombre. Es diu que el ministeri d’Hisenda té 3000 empleats per 6 milions de Suecs, quan a França per 60 milions són 185 00)

Segon. Han canviat llur pensament sobre l’energia nuclear per eliminar la dependència energètica i garantir el futur, quan el petroli i el gas esdevindran escassos: Suècia ha traslladat la fi de les seves centrals nuclears, Finlàndia ha comprat una central EPR de nova generació. Catalunya podria fer el mateix per assegurar la seva autonomia energètica i les seves necessitats d’avui i futures. Una central EPR a Vandellòs, per què no ?

El catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Joaquín Arango, ha participat en el primer dels "Esmorzars amb Jordi Pujol" que ha organitzat el CEJP. El tema de la trobada, en la qual també hi han participat un grup de periodistes, han estat les relacions entre Catalunya i Espanya.

Llegir més

Inflació interanual. 4.2 % a Espanya, la més alta des de l´any 2002, pitjor encara a Catalunya 4.8. La mitja de l´eurozona, 2.2. Mala notícia per l´economia en general, es perd competitivitat i els ciutadans veuen disminuir el seu poder adquisitiu, especialment els jubilats catalans.

Atur. Baixa a Catalunya i Espanya l´any 2005. Més treball al sector serveis, a la construcció i a l´agricultura. En canvi la indústria, de tanta importància a Catalunya, perd 12000 llocs de treball.

Metges. El Departament de Salut de la Generalitat no troba metges per cobrir les vacants a Lleida, el Pirineu i les terres de l´Ebre. Segueix vigent el “numerus clausus” a les facultats de medicina de les universitats catalanes

Inmigració. Catalunya ja é un 11,4% d´inmigrants recents, un total de 798 904 persones. L´any 2005 varen ser 156 058 els nou registrats. L´increment a Espanya, el més important d´Europa, s´atribueix a l´ambient favorable a la tolerància dels il.legals i a la confiança de futures regulacions.

Energia nuclear. El Sr. Almunia, Comissari Europeu, demana que es reconsideri l´opció nuclear donades les incògnites i el preu del petroli. També el president dels Estats Units, en el recent discurs de l´estat de la Unió insisteix en la necessitat de potenciar les energies alternatives al petroli, en especial la nuclear.

Estatut valencià. Els partits socialista i el popular de València acorden incorporar al nou estatut el terme “idioma valencià”, que suposa la voluntat política de consagrar la segregació lingüística.

El 1998, la catedràtica de Filosofia Moral i Política, V. Camps, i el catedràtic de Sociologia, S. Giner, publicaren aquest “Manual de civisme”. Un text clar, didàctic, planer i rigoròs sobre el civisme com a ètica. Després de reimpressions diverses, ara es publica ampliat amb temes d’actualitat com el civisme i la violència i el civisme al conterx urbà. Els autors fonamenten la seva exposició en els filòsofs clàssics i moderns, dels quals n’extreuen i dedueixen principis ben fàcils de comprendre però tan difícils d’aplicar en la convivència diària. Que la bona educació és l’expressió del respecte a la persona i a la dignitat de tot ésser humà, que els drets sempre impliquen obligacions o deures, que civisme i democràcia són inseparables, que la democràcia necessita ciutadans actius i responsables, que hi ha circumstàncies en què dir que no és una virtut, o que el que de veritat ens fa respectar l’altre (aquest “altre” tan invocat i tan sovint oblidat o menystingut) és el respecte a nosaltres mateixos. En definitiva, unes reflexions i propostes fruït d’una feliç col.laboració intel.lectual, de lectura absolutament recomanable.

Amb seu a Washington DC, la Fundació Heritage és un centre d'investigació i educació -un think tank- la missió del qual és formular i promoure les polítiques públiques basades en els principis econòmics liberals del lliure comerç i associació, la protecció de les llibertats individuals i dels valors tradicionals de la societat americana així com fomentar els mandats públics de durada limitada. Després de més de deu anys d'existència, durant els quals ha organitzat diferents seminaris i ha finançat nombrosos treballs d'investigació, es nodreix d'una sòlida base de col·laboradors procedents de la societat civil internacional, experts tant en polítiques domèstiques com en relacions externes.

Obrir enllaç web