|
|
Què hem de fer els catalans?
|
|
|
No podem limitar-nos a fer denúncies o a fer diagnòstics severs de la situació actual. Ens hem de preguntar què hem de fer.
A aquesta pregunta hi pot haver tantes respostes com individus. O com partits polítics. O com sectors socials. O com grups de reflexió. Tothom té dret a donar la seva resposta. I de fet seria bo que molta gent es fes la pregunta i se la contestés amb esperit de compromís.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 6 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
El sindicalisme responsable
|
|
|
Escric aquest article quan ja tenim més de 600.000 aturats a Catalunya i més de 4 milions en el conjunt de l’Estat. El Govern espanyol havia dit que aquestes xifres trigarien a arribar, si és que arribaven. Però encara no som a la meitat del 2009 i ja les tenim aquí. Com sol passar en aquests casos, i com ha passat des que va esclatar la crisi de les subprime, una munió d’especialistes s’ha afanyat, des dels mitjans de comunicació, a dir-hi la seva.
Llegir més
|
Autor: Agustí Pons
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Què llegir (II)
|
|
|
La literatura a Catalunya arrenca en el si d’una lírica potent com és la trobadoresca, i compta de seguida amb un personatge de notable envergadura com és Guillem de Berguedà, un dels escriptors més desinhibits de tots els temps i amb una capacitat per a la caricatura encara no superada. Els medievals van privilegiar la lírica per damunt de qualsevol altra opció i aquest és un tret que només ara comença a equilibrar-se. La narrativa sorgeix més tard, primer en vers –encetant una línia de narrativa breu que ens hauria de dur a Quim Monzó– amb un escriptor de tremp com Ramon Vidal de Besalú, i dóna, posteriorment, una obra tan genial com l’anònim Jaufré ja al segle XIII.
Llegir més
|
Autor: Anton M. Espadaler
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Més sobre el Pla Bolonya
|
|
|
Ja s’ha escrit molt sobre el que s’anomena Pla Bolonya. Però potser no tothom sap ben bé del que es parla. El document aprovat a Bolonya fa més de 10 anys, al qual s’han adherit quasi tots els països del nostre entorn, és un document de tres pàgines de les quals una i mitja són signatures. La resta diu poques coses. Que l’ensenyament universitari tindrà dues parts, grau i postgrau. Que el grau serà de tres o quatre anys i donarà accés al mercat de treball. Que el postgrau tindrà dues parts, màster i doctorat.
Llegir més
|
Autor: Ramon Pascual
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Anthony Giddens reflexionarà sobre la perspectiva anglesa de la crisi el proper 7 de maig
|
|
|
La propera sessió del cicle de conferències “L'Europa de la crisi” que organitza el Centre d'Estudis Jordi Pujol anirà a càrrec d'Anthony Giddens, qui fou conseller del premier britànic Tony Blair. La conferència, que abordarà la perspectiva anglesa de la crisi, tindrà lloc el proper 7 de maig a les 19:30 hores al Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
|
|
|
|
Josef Janning: “Sense l'euro Europa estaria dominada pel pànic”
|
|
|
El directiu de la Fundació Bertelsmann Stiftung i assessor del govern alemany Josef Janning, que ahir va participar a Barcelona en una conferència organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP) amb la col·laboració de l'Obra Social Caixa de Sabadell, va fer un elogi del paper de l'euro en l'actual crisi econòmica i financera que ens sacseja tot assegurant que “sense la moneda única ara mateix Europa seria un desastre i estaria dominada pel pànic”. Segons Janning, si la zona euro aguanta la crisi “la gent tornarà a creure en els polítics i augmentarà la confiança envers les institucions europees i els estats que formen la Unió Europea”.
|
|
|
|
Edu21 posa de relleu la importància de la coresponsabilitat educativa entre família i escola
|
|
|
La IX Jornada d'Edu21, celebrada a Lleida, ha servit perquè pares, mares i professors debatin sobre quina és la relació més òptima que ha d'existir entre l'escola i la família per tal que ambdues institucions es facin coresponsables en l'educació dels nens i joves. Malgrat es considera un element clau per a la qualitat educativa que les línies fonamentals del projecte educatiu d’un centre sigui compartit per les famílies, encara existeixen molts prejudicis i dificultats per assolir aquest compromís compartit. Per això la darrera sessió de treball d'Edu21 va aprofundir en les vies de superació de la malfiança i va proposar fórmules pràctiques per aconseguir una relació mútua de coresponsabilitat.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Seat, una indústria competitiva
La fabricació de l’Audi Q3, un tot terreny urbà, era l’objectiu de Seat per consolidar la planta de Martorell, dels treballadors i de la seva moderna tecnologia. Martorell i Seat han estat escollits per Volkswagen, i han superat la competència de Bratislava i també de la planta Audi d’Ingolstadt. És un mèrit de molts; de l’equip directiu, dels tècnics i dels treballadors de l’empresa que han sabut fer una empresa competitiva, amb una contribució especial dels últims, que van aprovar per referèndum una congelació salarial. També, de les administracions que han negociat bé la viabilitat del projecte. Una Catalunya molt espacial
Està previst que el proper mes de setembre, des del cosmòdrom de Plesestk a l’àrtic rus, s’enviarà un satèl•lit a l’espai per l’anomenada Missió Europea de l’Aigua, un projecte de l’Esmos (Agència Espacial Europea), que té per objectiu mesurar la salinitat dels mars i la humitat dels continents, per contribuir a comprendre el cicle de l’aigua, fonamental per la vida a la Terra, i per estudiar el canvi climàtic. Per primera vegada, una missió espacial europea és liderada per empreses i científics catalans, i situa Catalunya en una primera posició mundial en la tecnologia de detecció de microones des de l’espai. Els tres protagonistes: Adriano Camps, enginyer de la Universitat Politècnica que ja l’any 1993 va fonamentar la seva tesi doctoral en la medició de la salinitat dels mars des de l’espai; Josep Font, investigador principal de la SMS; i Pedro Mier, president de Mier, l’empresa que ha construït les 69 antenes per mesurar la salinitat i les humitat. Els pares davant l’educació general dels seus fills
L’enunciat és el títol de l’estudi realitzat per FUNCAS (Fundació de Caixes d’Estalvis). Una primera conclusió del treball és que els pares espanyols, majoritàriament, consideren que el més important és que els estudiants es trobin a gust amb ells mateixos i amb els companys, més que l’adquisició de coneixements bàsics, com ho creuen el 53% dels pares de 15 països de la Unió Europea, davant d’un 24% dels espanyols. És important destacar que els pares afirmen que la principal causa del fracàs escolar són els alumnes (36%), seguit de les famílies (26%). També cal remarcar que els pares consideren que són les famílies, amb un 73%, i els amics, amb un 16%, els factors que influeixen més en l’educació dels seus fills, enfront d’un 7% de l’escola. Pla pilot per a la introducció de llibres de text digitals
El Departament d’Educació es proposa iniciar el proper curs un pla de substitució, total o en part, dels llibres de text per manuals digitals. El pla afectarà 10.000 alumnes de secundària de centres públics i concertats, amb una durada de quatre anys. Educació preveu fer una primera avaluació del pla al curs 2010-2011 per decidir prosseguir amb la implantació del sistema. El sector editorial ha expressat la seva indignació per no haver estat suficientment informat del projecte, i atribueix al Departament “manca de transparència i una total descoordinació”. Un nou gran museu a Barcelona
Antoni Vila Casas va crear fa anys la fundació que porta el seu nom. Aquests dies obre un nou espai a Can Framis, al 22@, on s’exposaran 270 pintures de les 600 que té el fons de la Fundació, i que representen els més importants pintors catalans de la segona meitat del segle XX. Aquest és el cinquè museu de la Fundació, que en deu anys s’ha implantat a Can Mario de Palafrugell, on s’hi ha instal•lat l’escultura; al Palau Solterra de Torruella, la fotografia; i a Volart i Volart II de Barcelona, on es fan exposicions temporals. 622.700 aturats a Catalunya
622.700 a Catalunya i més de quatre milions a tot l’Estat, amb un creixement de la destrucció d’ocupació que gairebé s’ha duplicat en un any i que es preveu que continuarà augmentant els propers trimestres, encara que a un ritme més lent. Els resultats superen molt les previsions del Govern central i demostren la ineficàcia de les mesures adoptades. Serveix de poc consol l’afirmació de la flamant ministra d’Economia: “No arribarem als cinc milions d’aturats”.
|
|
|
|
|
|
|
La identitat de les nacions
|
|
|
La catedràtica de Ciència Política a la Queen Mary University of London, Montserrat Guibernau, ha revisat i actualitzat la versió castellana d’aquest assaig, publicat inicialment en anglès. L’autora, estudiosa de fa temps dels nacionalismes i les identitats nacionals, analitza la transformació experimentada per la identitat dels estats nació, en els últims temps, arran de tres causes. Primera, la descentralització i l’autonomia polítiques, en resposta a les demandes de les nacions del seu territori. Segona, la pressió exercida per noves institucions polítiques supranacionals, com ara la Unió Europea, que podrien incentivar l’aparició d’una nova identitat. I, tercera, el factor principal de desestabilització: el fenomen migratori. Guibernau estudia en profunditat el repte plantejat als estats occidentals, que no saben com mantenir la cohesió social i un mínim d’identitat compartida entre una població d’orígens molt diversos, alguns sectors de la qual fins i tot es neguen a participar de la cultura, les lleis i els principis d’estil de vida del país d’acollida. Davant aquest problema s’estan produint dues reaccions: la proliferació de partits radicals de dreta populista, defensors de les identitats pures, i l’aparició d’un cosmopolitisme en què totes les persones haurien de rebre un tracte igual, dins d’un nacionalisme democràtic i un sentiment de ciutadania mundial. L’autora fa una exposició teòrica rigorosa i entenedora amb l’estudi dels casos exemplars d’Àustria, la Gran Bretanya, Espanya, el Canadà i els Estats Units, que coneix a fons. Una obra que il•lustra molt bé les conseqüències que la immigració en l’era global tindrà en les nacions occidentals.
|
Autor: Montserrat Guibernau. Editorial: Ariel, 2009.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Anna Lindh Euro-Mediterranean Foundation
|
|
|
Ens trobem davant la primera fundació finançada pels quaranta membres del partenariat euromediterrani, sorgit arran de la Declaració de Barcelona del 1995. Té per finalitat fomentar el diàleg civil entre les cultures que conviuen a les dues ribes mediterrànies a fi de promoure el progrés, l’estabilitat, la cooperació, el respecte i la diversitat. Per fer-ho, ha teixit una megaxarxa de més de mil organitzacions de la regió, a les quals dóna suport en la difusió d’aquests valors. Per dotar-lo de més força davant la UE, l’any passat el procés es va rebatejar a París sota el nom d’Unió pel Mediterrani i es va reformular amb la creació de tres grans àrees de treball: diàleg polític i seguretat, relacions socioculturals i relacions econòmiques, que preveu l’establiment gradual d’una àrea mediterrània de lliure comerç. La Fundació ha manllevat el nom de l’assassinada ministra d’Exteriors sueca, reconeguda per la seva tasca a favor del diàleg a la zona, i la seu es troba a la històrica ciutat d’Alexandria.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
