Aquesta setmana Barcelona acull l’última tanda de negociacions prèvies a la Cimera de Copenhaguen, la que ha d’establir les regles del joc per combatre el canvi climàtic a partir del 2012. És una bona notícia que la capital de Catalunya pugui ser l’amfitriona d’esdeveniments de tanta importància mundial. I, encara que alguns creguin que és el moment d’amagar el cap sota l’ala, no hauríem de desaprofitar l’ocasió per mostrar al món el que som i el que volem ser, tot el que de bo hi ha en la realitat de Catalunya i en les seves expectatives de futur.

Llegir més

La segona legislatura sota un govern d’Angela Merkel hauria de promoure la reactivació de l’economia del país molt més que el Gabinet sortint, format per cristianodemòcrates (CDU/CSU) i socialdemòcrates (SPD). Aquest últim va ser un maridatge per mor del pànic provocat per la crisi global, mentre que l’actual Govern el formen dos socis de criteris polítics molt pròxims. Però la tasca del segon Gabinet Merkel dista molt de ser fàcil. Primer, perquè els indicis que Alemanya està recuperant-se són molt fràgils i una recaiguda segueix sent possible. Però serà difícil sobretot perquè, si els principis generals de la coalició són compartits, les prioritats no ho són.

Llegir més

Des de la recuperació de la democràcia el 1990, la coalició de centreesquerra (Concertación) ha governat el país de manera ininterrompuda. Ara bé, les coses podrien canviar després de les eleccions presidencials del pròxim 13 de desembre. Algunes enquestes vaticinen que el candidat de la dreta, Sebastián Piñeira, s’imposaria al candidat de Concertación, el senador i expresident del país Eduardo Frei. Independentment de qui serà el guanyador i aprofitant la proximitat d’aquests comicis, és oportú, si més no interessant, fer un balanç de l’evolució del país.

Llegir més

Seria convenient que, en circumstàncies com l’actual, d’una estesa inquietud i de clar trasbalsament social per fets impactants com el de Fèlix Millet i companyia, ens poséssim davant els ulls les paraules d’algun clàssic antic. Per exemple, algun text de Plató de la seva Antologia de Sòcrates, com el que segueix:

Llegir més

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les segünets notícies:

Justícia i grolleria
El jutge Garzón es caracteritza per la deficient qualitat dels seus treballs i l’espectacularitat mediàtica i escandalosa de les seves actuacions. Només cal recordar l’operació Pinochet, en què demanava l’extradició de Londres; l’operació Nècora, en què els suposats traficants van sortir tots alliberats per manca de proves; A Catalunya, l’afer Cahispa, finalment arxivat després de l’escàndol provocat i els danys morals irreparables a les persones... Ell mateix té pendent un possible judici per prevaricació; volia jutjar retrospectivament el franquisme.
El tracte vexatori als expolítics Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, actualment sense responsabilitats públiques, però eficaços i actius servidors públics durant molts anys, a l’alcalde i regidor electes d’un dels ajuntaments més importants de Catalunya i a tres empresaris, ha estat la notícia rellevant, per sobre de la realitat de les acusacions que se’ls puguin fer, de la presumpció d’innocència i del que, en definitiva, n’acabi resultant. S’ha humiliat aquestes persones, com denuncia la mateixa presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i molts catalans hem percebut, una vegada més, la discriminació selectiva que es fa des de Madrid als que no consideren de la seva colla.

Els EUA surten de la recessió
El tercer trimestre d’enguany, el PIB als EUA ha crescut un 3,5%, per sobre de les previsions que calculaven que seria del 3%. Aquest resultat sembla indicar que els plans d’estímul del Govern d’Obama han tingut efecte: els milers de milions de dòlars injectats a l’economia, l’augment de la despesa dels consumidors, el repunt de l’habitatge i un tipus d’interès pràcticament al 0%. Obama diu que encara queda un llarg camí per restablir totalment l’economia i els analistes temen que sense aquest estímul no es pugui sostenir el creixement. De totes maneres, els indicadors assenyalen que l’economia americana es recupera.

Espanya no surt de la recessió
El darrer trimestre, el PIB ha moderat, per primer cop, la seva caiguda, –0,4% enfront de –1,9% del primer trimestre i el –1,1% del segon. En canvi, l’atur segueix creixent, supera el 19%, el doble de la mitjana dels països europeus. També l’INE va donar a conèixer la xifra de la inflació harmonitzada, que suposa una lleu millora respecte al mes anterior; va recular un 0,6%, quatre dècimes menys que el mes passat. El president del Govern afirma, per qui se’l vulgui creure, que l’Estat ja es troba en la fase final de la recessió.

Creix la natalitat a Catalunya
L’any passat es van registrar a Catalunya 89.024 naixements, un 6,3% més que a l’any 2007. El factor principal que explica l’evolució demogràfica són els immigrats, un 33,4% dels naixements correspon a parelles en què el pare o la mare o ambdós són de nacionalitat estrangera. El Marroc fa la principal aportació, seguit de l’Equador, Romania, Bolívia i la Xina. Les dones estrangeres residents a Catalunya tenen una mitjana de 2,03 fills, enfront d’1,38 de les espanyoles. Les comarques amb més naixements per mil habitants són el Gironès, l’Anoia i el Tarragonès i les més baixes, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

Més vols internacionals d’Spanair
El president de la companyia, Ferran Soriano, ha incrementat els contactes amb els diferents socis del grup Star Alliance, entre d’altres, amb Continental Airlines, Singapur Airlines i l’aerolínia brasilera TAM, i ha confirmat que es podrà volar amb Spanair directament a Nova York i Singapur i a São Paulo, des de Madrid. També preveu vols Barcelona-Washington i Barcelona-Chicago. Per al 2011 oferiran vols a Bogotà i Quito. Al juny de 2010 se celebrarà a Barcelona la reunió de treball del CEB, míting de Star Alliance.

Les obres del TGV a la Sagrada Família
L’Audiència Nacional ha denegat la petició dels responsables de la Sagrada Família de paralitzar les obres del TGV per errors d’Adif, l’empresa responsable. La solució tècnica que dóna Adif és desviar progressivament els pilons per separar-los una mica més de la façana; la pantalla protectora se situarà a 1,95 metres del temple, com s’havia previst inicialment, i no a 1,15 com s’estava fent. La realitat és que s’han aturat les obres per errors en l’execució del projecte i que l’Audiència ha denegat, una vegada més, la petició del patronat de buscar solucions alternatives.

L’editorial de la setmana passada feia referència al llibre que avui us recomanem. Europa ha estat, de sempre, l’escenari on Jordi Pujol ha situat la vocació internacional de Catalunya. Per formació i des dels seus inicis de militància política, Jordi Pujol ha estat un europeista compromès i actiu. Al llarg de la seva trajectòria política ha mantingut un continuat contacte amb la realitat, la història i els protagonistes de la construcció europea. Aquesta constant l’ha dut a pronunciar conferències i a escriure articles que tenen la temàtica europea com a eix central. A Sobre Europa (i altres coses) l’expresident de la Generalitat recull quatre de les conferències de temàtica europea pronunciades en els darrers cinc anys en diferents moments i àmbits, així com tres conferències més. Dues, que incideixen en els drets individuals i els col•lectius, en la política del coneixement, el pensament independent d’allò políticament correcte i la relació entre societat civil i política. La tercera, pronunciada a Lima (Perú), sobre la descentralització, el desenvolupament econòmic i la inclusió social. El conjunt del llibre aporta al lector una part molt important del corpus del discurs europeista de Jordi Pujol, però sobretot una visió d’Europa i la seva construcció des del punt de vista del nacionalisme català i de les lliçons que d’aquesta construcció es poden extreure. Adquireix especial interès i rellevància la conferència sobre “El procés d’independència dels nous estats europeus”, pronunciada el 5 de maig de 2004, per la profunditat de l’anàlisi que s’hi elabora i les conclusions del conferenciant sobre el paper del nacionalisme com a gran motor dels pobles”.

La crisi econòmica mundial ha portat aquesta mateixa setmana un esperançador brot verd en forma de fundació: George Soros ha anunciat, amb el suport de diversos Nobel d’Economia, la inversió de cinquanta milions de dòlars per a la creació d’un institut amb l’objectiu d’idear un nou sistema financer més estable. Per fer-ho es nodrirà d’experts cridats a elaborar un nou paradigma financer amb criteri renovador, que combina els factors econòmics, sociològics i psicològics en l’estudi sobre la regularització dels mercats. La pàgina web encara està en una fase embrionària però ja s’hi pot consultar tota la informació referent a la conferència inaugural, que serà a Cambridge el proper abril.

Obrir enllaç web