O potser caldria dir «el fracàs de La pell de brau». O bé «el fracàs de Sepharad». O només «el fracàs de Catalunya».

I caldria afegir un epíleg titulat «I ara, què?»

Llegir més

Obama se la juga a l’Àsia 20 anys després de la caiguda del mur de Berlín el 1989. Un nou ordre mundial està emergint i el seu centre gravita cap a l’Àsia-Pacífic amb la Xina i l’Índia, convertides avui en les grans locomotores de l’economia global. En canvi, els EUA i la UE a dures penes han sortit d’una recessió econòmica. La crisi que va esclatar el 2008 ha accelerat un trasllat de poders i influències d’Occident a Orient.

Llegir més

La defensa de la Declaració Universal dels Drets de l’Home (1948) no és una qüestió menor. Tampoc no és un pur acte litúrgic. Ens hi juguem molt. La Declaració fou signada just després de la Segona Guerra Mundial, quan la comunitat internacional havia quedat consternada pels actes contra la humanitat que s’havien perpetrat durant el nazisme i durant la Segona Guerra Mundial. La ferida va ser la causa eficient de la Declaració. La consciència desperta del mal, del sofriment de milions d’éssers humans fou el teló de fons que va fer emergir la Declaració. El crit “Mai més!” està present en tot el text, però particularment en el prefaci.

Llegir més

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en la recent sentència Lautsi contra Itàlia, de 3 de novembre de 2009, ha decidit que exhibir un crucifix a les aules d’una escola pública d’Itàlia vulnera tant el dret dels pares a educar ideològicament els seus fills com el dret a la llibertat de creences. En conseqüència, convé retirar-los.

Llegir més

En temps de Franco hi havia el concepte de "l’enemic comú": el franquisme, és clar. Bandejat aquell mur, recuperades les llibertats, instal·lats en la bonança econòmica..., ens hem relaxat.

Tots plegats, poc o molt, hem cregut en algun moment que la feina ja estava feta. La feina d’aixecar el país (tenim Estatut, tenim Govern...), la feina d’omplir-lo (amb infraestructures, equipaments...), la feina de "realitzar-lo" (gaudim de llibertats i d’un poder adquisitiu mai vist...). Què més podem demanar?

Però hem abandonat l’ànima, o si més no, hem permès que s’adormís. I això és el que, novament, trobem a faltar a dia d’avui.

Els que tenim una edat recordem amb enyorança les coses bones dels anys dolents, la companyonia, el moviment social, la solidaritat... El més joves busquen quelcom que no saben ben bé què és, amb el perill d’enlluernar-se amb el primer foc d’artificis que els posin davant.

Sortosament la resposta sempre és dins nostre, tant a escala individual com de país, i quan els interrogants es fan massa grans... acabem trobant-nos.

Catalunya, els catalans, ens retrobem amb nosaltres mateixos cada dia una mica més, de forma directament proporcional als intents d’invisibilitzar-nos.

En el butlletí 186, l’autor del comentari del lector és Jordi Llorach i no Joan Casas com, per error, va sortir publicat la setmana passada. L’esmena ja ha estat actualitzada.

“El tema de l’Estatut posa en col·lisió la democràcia i la llei. El Constitucional s’hauria d’inhibir perquè això és desastrós”, ha manifestat avui l’escriptor Javier Cercas en el decurs d’un esmorzar amb el president del CEJP, Jordi Pujol, i un grup de periodistes, on s’ha debatut i reflexionat sobre l’art de la política.

En referència a aquest assumpte Pujol ha afegit que “aquest tema, a més, ens ha reportat un gran desgast, tan a nivell intern dels partits, com a nivell de govern i de les relacions entre Catalunya i Espanya. Tot això s’ha traslladat al carrer i està causant un gran desànim en la gent”.

“El polític —ha dit Cercas— ha d’estar disposat a tacar-se les mans i en algunes ocasions el fi podria justificar els mitjans”. Al respecte, Pujol ha dit que “en casos extrems pot ser així” i ha afegit que “a vegades els polítics es veuen obligats a prendre decisions que no són del tot justes i que poden no ajustar-se als teus principis”.

Què ha d'ensenyar l'escola? és el títol de la X Jornada d'Edu21, en la qual es plantejaran els nous reptes educatius que ha de garantir l'escola en funció dels canvis socials i educatius que s'han esdevingut en els últims temps. La sessió se centrarà en la idoneïtat dels currículums en competències i es preguntarà, de forma participativa, si aquests responen a les necessitats de la societat, si serveixen de guia suficient perquè l'escola doni resposta al que s'espera d'ella o si deixen de banda algun tema cabdal. La Jornada se celebrarà dimarts vinent, 2 de desembre, a les 18.00h a la FPCEE Blanquerna (Torre Tamarita. Pg. de Sant Gervasi, 47 de Barcelona). La inscripció és gratuïta i pot formular-se trucant al 93 342 85 35 o bé per correu electrònic a info@jordipujol.cat.

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

Més Europa
La designació del president d’Europa i de la responsable d’Exteriors representa un pas endavant en la construcció europea. En aplicació del Tractat de Lisboa, el flamenc Van Rompuy, actual primer ministre belga, i la britànica Catherine Ashton són les personalitats escollides per assumir les responsabilitats de presidir i harmonitzar la UE i de dur a terme una política exterior coherent i eficaç. S’ha dit que la seva elecció demostra la força dels estats i la seva pretensió de seguir essent determinants i independents en la realització de les seves polítiques. Per als europeistes, l’acompliment del Tractat de Lisboa i aquests nomenaments evidencien que és irreversible el camí a una Europa més forta i més coherent.

El Corredor Mediterrani compta amb l’aval europeu
FERRMED és el lobby pensat i impulsat per Joan Amorós, que ha elaborat un gran estudi europeu que estableix la ruta ferroviària, especialment de mercaderies, que passa per les principals regions econòmiques europees, des d’Algesires fins a Helsinki. El treball demostra, amb criteris econòmics, que el corredor, que passa per Catalunya, és el més lògic, ràpid i sostenible. L’estudi i el lobby compten amb el suport de 130 empreses i entitats europees i el projecte representa una inversió de 177.000 milions d’euros, dels quals 35.000 corresponen al Corredor Mediterrani. En la seva presentació a Barcelona, el Govern català va assumir la proposta i el president de la Cambra va insistir que el Govern espanyol aprofiti la presidència europea per aconseguir que la Comissió prioritzi les inversions a partir del 2010. El Govern espanyol haurà de comprometre’s a la realització del Tarragona-Castelló. El treball s’ha guanyat la validesa i l’aprovació dels representants de la UE.

El Tribunal Constitucional, un tribunal sense cap prestigi
El president Zapatero ha dit que el TC és “el corazón de la democracia” i ho ha dit d’un tribunal que creu que es pot permetre deslegitimar una llei aprovada pels parlaments català i espanyol i referendada per referèndum popular. Un tribunal que simbolitza la pitjor imatge d’una justícia en la qual els seus representants són designats per partits polítics que interfereixen en els criteris dels seus designats. Un tribunal que es permet tot tipus de filtracions i que ja hauria d’haver estat renovat. Aquests personatges volen decidir, ara sembla que amb el vistiplau de Zapatero, el futur legal de Catalunya en el marc d’Espanya.

L’OCDE recomana a Espanya retardar la pujada d’impostos
L’OCDE recomana que Espanya emprengui d’una vegada reformes estructurals per aconseguir la sostenibilitat de les cobertures socials. També recomana que es retardi, com a mínim un any, la pujada d’impostos per permetre iniciar la represa econòmica que confia que s’iniciï a l’any 2011. Aquest creixement es retarda més que als altres països i inicialment no es preveu que pugui crear ocupació. L’informe introdueix també algunes millores en les seves previsions per a l’economia espanyola, com la pujada de les exportacions els propers anys i, per tant, un millor equilibri de la balança comercial.

Rescatats els tripulants de l’Alakrana
Els 36 tripulants del tonyinaire basc Alakrana han estat segrestats durant 47 dies. S’hauran pagat entre 2,3 i 2,7 milions d’euros als pirates somalis i tot l’afer, inclosa la detenció i la portada a Espanya de dos segrestadors, ha representat un espectacle indigne i impropi d’un estat modern i d’un govern competent. La millor notícia és l’alliberament dels mariners i la pitjor és que sembla que a ningú li ha caigut la cara de vergonya.

La FP és una solució
Per primera vegada en els últims anys, les matriculacions d’estudiants a FP han superat les de batxillerat. S’ha fet públic l’estudi “Inserció laboral dels ensenyaments professionals”, encarregat pel Departament d’Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya. Aquest estudi indica que el 89,6% dels enquestats ha aconseguit feina o ha continuat estudiant per millorar les seves expectatives professionals. La taxa de desocupació dels graduats de FP és del 10,4%, enfront del 36,4% del col•lectiu de joves de 16 a 24 anys. I 7 de cada 10 tenen una feina relacionada amb els estudis cursats. La taxa d’inserció dels graduats en FP superior, amb un 64,6%, és superior als titulats de grau mitjà, 49,5%.

Encara que no sigui un fenomen exclusiu de la política catalana assistim a una tendència creixent segons la qual l’èxit ho justificaria tot. I donar per bona aquesta tendència suposa admetre que els interessos personals o de partit podrien passar per davant de l’interès general del país. La pregunta que es formula l’autor del Política i valors editat per la Fundació Carulla i ESADE és “Com restaurar la grandesa de la política?” Segons l’autor, fer política a Catalunya hauria de permetre posar un èmfasi especial sobre certs valors: des de l’acceptació general de la democràcia i el rebuig de la violència a l’estima pel país, l’esperit positiu, la il·lusió i les ganes de treballar per a la comunitat.

El llibre és una reflexió constant a posar en primer pla els valors ètics de la política i a significar-ne aquells que han estat valors de referència constant al llarg de molts anys. Com la sinceritat, la veritat, el rigor de pensament, la responsabilitat o la lleialtat. Sobretot per contraposar-los a d’altres valors negatius que han aflorat en el camp de la política com la demagògia, la maniobra política, la manca de respecte a la paraula donada, o faltar a la veritat. Un llibre molt clar i molt directe que ha d’esdevenir una eina eficaç per ajudar a millorar la nostra qualitat democràtica en uns temps marcats per la desafecció de la ciutadania envers la política.

La Fira del Llibre de Frankfurt va servir d’escenari per presentar la primera biblioteca digital de la Unió Europea. Ofereix de forma oberta i gratuïta més de 14 milions de pàgines en format PDF, reuneix prop de 370 autors de les institucions europees i hi estan presents cinquanta llengües: les dels estats membres de la UE i d’altres com el xinès o el rus. A un ritme previst de creixement de 1.600 publicacions per any, conté tots els tresors de la història europea, com la intervenció de Jean Monnet al 1952 durant la primera sessió de l’Assemblea Comuna. El seu contingut també serà accessible a través del projecte Europeana, que ja vam recomanar al Butlletí 140.

Obrir enllaç web