|
|
Amb el que tenim. I amb bona política
|
|
|
Durant les últimes setmanes s’han produït fets importants al llarg i accidentat procés relacionat amb l’Estatut i la situació de Catalunya en el marc de l’Estat. Fets positius pel que han significat d’afirmació catalana i de reforçament de la nostra dignitat i de la nostra autoestima com a poble, i negatius perquè han ratificat les actituds dominants fora de Catalunya, de vegades erràtiques i poc consistents, altres cops simplement hostils. I han confirmat també l’anquilosament del sistema polític i institucional espanyol.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 6 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Corea del Sud: una trepidant diplomàcia econòmica i energètica
|
|
|
Corea del Sud ha estat el primer país membre de l’OCDE a sortir de la recessió i entrar en el camí del creixement econòmic. L’economia va créixer un 3,2% en el tercer trimestre. L’OCDE ha pronosticat un creixement positiu del 0,1% el 2009, que pujarà al 4,4% el 2010. Com ha estat possible aquesta ràpida recuperació econòmica? Dues respostes.
Llegir més
|
Autor: Jaume Giné
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Som insensibles a la naturalitat?
|
|
|
En els darrers temps, es fa cada vegada més evident en la nostra societat una preferència envers l’espectacularitat, la grandiloqüència, l’exageració, l’artificiositat. Aquesta tendència, que és força generalitzada, es mostra molt clarament en les manifestacions culturals, artístiques, urbanístiques, fins i tot culinàries. De vegades, sembla que només valgui impressionar, sorprendre, frapar.
Llegir més
|
Autor: Àlex Figueras
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
“Time Out”: ja som a mig camí
|
|
|
La revista Time Out proposa que a Barcelona no es treballi divendres. Potser tinc algun tipus de desviació, però quan es proposa treballar menys temps (per resoldre els problemes d’atur o per anar a esmorzar, tant me fa), em poso molt neguitós. Només els països que no tenen fe en el seu futur pretenen treballar menys. El cas de Barcelona m’enerva especialment perquè, d’ençà les Olimpíades, l’esperit laboriós de la ciutat s’ha trencat.
Llegir més
|
Autor: Xavier Roig
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Conclusions de la Jornada d'Edu21 'Què ha d'ensenyar l'escola?'
|
|
|
En la X Jornada d’Edu21 Què ha d’ensenyar l’escola? s’ha reflexionat, de forma participativa i des de diferents perspectives, sobre els aprenentatges escolars que es consideren imprescindibles d’assegurar en l’escola actual. Algunes de les qüestions que s’han posat damunt la taula han estat sobre si el currículum en competències és el més adequat per les necessitats d’aprenentatge real, si respon a allò que com a societat esperem de l’escola, si oblida algun aprenentatge cabdal o si esdevé guia suficient per donar respostes. Després del treball realitzat en grups reduïts i en plenari, s’han proposat per al debat posterior a la Jornada una sèrie de competències que hauria d’ensenyar l’escola. També s’ha obert una reflexió en relació a quin tipus de currículum les podria garantir. A més, roman oberta la possibilitat d’ampliar, matisar, afegir o reformular les competències proposades al web d’Edu21.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Funcionaris per la crisi
Molts joves a Catalunya decideixen orientar la seva vida assumint iniciatives empresarials o treballant a la indústria, el comerç o els serveis, conscients que la innovació i una productivitat més elevada són les millors solucions per superar les situacions de crisi i per resoldre els seus problemes personals i del seu país. Molts altres joves veuen el seu esdevenidor essent funcionaris, un somni d’estabilitat i seguretat. Amb la crisi, creix el nombre de persones que opten al funcionariat. Segons l’empresa de treball Adecco, líder mundial del sector de recursos humans, el 14,7% dels aturats s’estan preparant oposicions i el 39,5% es plantegen preparar-se’n. A tot l’Estat hi ha més de 600.000 persones amb aquest propòsit, i una majoria tenen més de 45 anys. No són bones notícies. La formació de joves emprenedors és un dels reptes més importants de la nostra societat perquè els joves amb iniciativa i que assumeixen riscos són la millor garantia de progrés i de bon futur per a un país.
Crisi al Ministeri de Ciència
El Govern central va crear un nou ministeri, el de Ciència. Poc temps després, li va retirar la responsabilitat de les universitats, i ara, li redueix sensiblement el pressupost per investigació. El secretari d’estat d’Investigació, Carlos Martínez, va dimitir. Martínez és un reconegut científic i va ser president del CSIC. Havia acceptat el càrrec convençut que el Govern creia necessari un nou model de creixement, un nou model productiu on la innovació, la investigació i el desenvolupament serien uns elements indispensables. No ha estat així i la seva dimissió esdevé un acte de responsabilitat i és molt sorprenent, en un país on no dimiteix ningú.
El Clínic crea quatre empreses
L’Hospital Clínic, un dels més prestigiosos d’Europa, ha creat quatre empreses biotecnològiques, Transmural Biotech, que ha desenvolupat una tecnologia d’endoscòpia fetal; Bionure, que produeix fàrmacs neuroprotectors per a l’esclerosi múltiple; una de software per a la telemedicina; i una altra que desenvolupa fàrmacs contra el xoc sèptic. El director d’Innovació, Joan Bigorra, diu que el Clínic vol ser el “Karolinska del sud” i valora la seva recerca, que representa el 7,5% de tota la ciència d’Espanya. El Clínic també té 14 acords de transferència amb empreses del sector.
La llibreria digital
S’incrementa extraordinàriament l’oferta de llibres digitals a Espanya, que estava limitada, fins fa poc, als autors clàssics. S’ha presentat fa uns dies Leqtor, la distribuïdora més gran de llibre digital per Catalunya, Espanya i l’Amèrica Llatina. Han sortit, amb 500 títols, en català i castellà i produiran a partir d’ara, 200 títols per setmana. El lector és un petit aparell de 118 grams. Els socis de Leqtor són Vicenç Vives, Cultura 03 i Abacus. Calculen que l’any 2012 hi haurà un milió de títols disponibles. Al mercat hi ha altres plataformes digitals, Amabook.com, Edi.cat i Leer-e.es.
Creix el consum de vins catalans
El jurat de la tercera edició del concurs Cartavi va fer públic els premis corresponents. L’objectiu és fomentar la presència de vins catalans als restaurants, considerant que és la millor promoció per donar-los a conèixer. S’hi van inscriure 515 restaurants, un 13% més que l’any passat i el jurat va destacar la qualitat dels restaurants i la bona presència dels vins a les cartes. El director general de l’INCAVI va afirmar que s’incrementa la presència i el consum de vins catalans als restaurants i el secretari general de l’Associació Vinícola Catalana va assenyalar que s’està guanyant terreny als clàssics de La Rioja.
Tres catalans segrestats
La Caravana Barcelona Acció Solidària va sortir de Barcelona el 22 de novembre amb l’objectiu de repartir ajut humanitari de 33 ONG, corresponents a 106 projectes. El recorregut és de Tànger al Senegal. A Mauritània van ser segrestades tres persones, Albert Vilalta, Alícia Gamiz i Roque Pascual. A la Caravana hi anaven 30 persones més. El Govern central ha creat dues cèl·lules de crisi i l’única notícia és que Al-Qaeda ha reivindicat l’autoria del segrest.
|
|
|
|
|
|
|
Per un catalanisme cosmopolita
|
|
|
El cosmopolitisme no és sinònim de desconnexió amb tot allò que sigui nacional. Ben al contrari, el cosmopolitisme es funda en una sèrie de principis ètics capaços d’informar l’acció política amb el propòsit d’impregnar la cultura nacional amb una perspectiva cosmopolita. Traslladat al món de la política catalana, el desig de decidir el futur polític de Catalunya en una nació plena, democràtica i socialment justa, així com la construcció d’una societat pròspera, moderna i europea configuren el que Montserrat Guibernau denomina el “catalanisme cosmopolita”. Aquest és, segons l’autora, un moviment “radical, progressista i innovador” propi del segle XXI.
Guardonat amb el Premi d’Assaig Breu de la Fundació Josep Irla, Per un catalanisme cosmopolita fa una radiografia del país i del catalanisme; també analitza la situació dels moviments nacionalistes a Escòcia i el Quebec. A banda, descriu les diferents accepcions del concepte de cosmopolitisme i formula la iniciativa del catalanisme cosmopolita com un element capaç, segons Guibernau, de contribuir decisivament a retornar la il·lusió a un poble –el català– decebut, que ha de trobar la seva veu, redescobrir el veritable significat de la democràcia i lluitar per la seva llibertat. Entre els reptes més importants per aconseguir-ho, Guibernau en destaca la unitat del catalanisme per tal d’obtenir el reconeixement de Catalunya en el si de l’Estat espanyol i la necessitat d’encarar i enfortir la presència de Catalunya a la Unió Europea i la projecció internacional de la cultura i la llengua catalanes.
|
Autor: Montserrat Guibernau. Editorial: Angle, 2009.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Trailblazing
|
|
|
La Royal Society britànica celebra el seu 350è aniversari amb un viatge virtual per la història científica. A través del nou web Trailblazing (en català, ‘marcant camí’) es repassen més de tres segles de fites cientificotècniques, que van des de les anotacions sobre la manera de procedir en les primeres transfusions de sang o injecció de vacunes fins als manuscrits de Stephen Hawking sobre els forats negres. També s’inclouen notes d’Edward Stone del 1763 sobre els tractaments per baixar la febre que van conduir-lo a la creació de l’encara popular aspirina. Segons mostra un informe del 1770, Mozart ja era un geni als vuit anys i un document del 1672 conté el treball d’Isaac Newton sobre la naturalesa de la llum i el color. La Royal Society és una de les entitats científiques més prestigioses d’Europa, edita la revista més antiga del ram i ha comptat amb la col·laboració d’alguns dels científics més rellevants de la història.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
