|
|
Canvi climàtic i política mediambiental
|
|
|
Avui hi ha més d’un tema de gran actualitat, començant per les consultes populars per la independència i el que signifiquen. Però temps hi haurà per a parlar-ne. Podem, per tant, fer passar al davant un altre tema d’avui, que és la conferència de Copenhaguen sobre el canvi climàtic. I el tema general de la política mediambiental. Que no són ben bé el mateix.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Escalada de tensió a Amèrica Llatina
|
|
|
Les últimes setmanes han estat marcades per una creixent tensió a l’Amèrica Llatina. Per una banda, l’acord signat entre Colòmbia i els EUA, en què el primer permetria l’accés del segon a set de les seves bases militars, ha encès els ànims del president veneçolà, que ho ha interpretat com un estratagema, sobretot dels nord-americans, per derrocar-lo i apartar-lo del poder. Per l’altra, les dures acusacions d’espionatge que ha formulat el Perú en contra de Xile, després que els cossos de seguretat peruans detinguessin i acusessin un suboficial de la seva Força Aèria per passar, presumptament, documents classificats i desvelar secrets nacionals als serveis d’intel•ligència xilens.
Llegir més
|
Autor: Marc Bou
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
El llegat Centelles
|
|
|
La pèrdua dels arxius d’Agustí Centelles i el seu destí final a l’Arxiu de Salamanca és irreparable. Fou el primer fotoperiodista de la nostra història contemporània. Nascut a València el 1909, visqué a Barcelona des del primer any de la seva vida on també morí el 1985.
Llegir més
|
Autor: Josep Maria Solé i Sabaté
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Sentir emoció pel país
|
|
|
A cada revolt del camí que fem com a poble, els catalans ens hem de reinventar, compromesos com estem en la tasca col•lectiva de construcció nacional. Aquesta és una tasca que demana imaginació i que exigeix esforç i capacitat de decisió. Per això és convenient que divulguem idees noves i propostes en perspectiva de futur. Com la de Salvador Cardús, qui, amb sensibilitat i intel•ligència, suggereix una nova utilització de la paraula arrels en relació amb el país.
Llegir més
|
Autor: Josep M. Puigjaner
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Consulta molt cívica a Catalunya
S’ha celebrat a 167 municipis de 29 comarques la consulta popular sobre si els ciutadans volen la independència de Catalunya. El 99,2% ha dit que sí i la participació global ha estat del 28,2%, encara que amb desigualtats. Així, a la comarca d’Osona la participació ha estat del 41,4% i del 42,4% a la ciutat de Vic. L’organització ha correspost només a entitats cíviques, a cap ajuntament ni cap partit. Hi han treballat uns 15.000 voluntaris. La jornada ha estat un èxit. Molta festa i cap incident i un gran seguiment d’importants mitjans de comunicació estrangers. No hi han participat directament els partits polítics, malgrat CDC, el més important a Catalunya li ha donat suport, però no l’ha encoratjat, i ERC també s’hi ha pronunciat a favor. Sense cap participació oficial en l’organització, i sense pressupost, la participació ha estat de prop del 30%. La conclusió és que s’ha manifestat la important desafecció política existent a Catalunya envers aquesta Espanya. Obama, Premi Nobel de la Pau 2009
El president dels EUA va rebre el Premi Nobel de la Pau, malgrat que el seu país participa en dues guerres i fa poc va decidir enviar 30.000 soldats addicionals a l’Afganistan. Obama, al seu parlament d’acceptació, va defensar el principi de guerra justa i també el de legítima autoprotecció. Va dir que “amb ulls oberts podem comprendre que hi haurà guerres i, tot i així, ens escarrassarem per aconseguir la pau”. Els europeus som sensibles a aquest plantejament, no podem oblidar que la democràcia a Europa ha d’agrair la participació bèl•lica dels EUA a la Segona Guerra Mundial. Els problemes, encara vius, de les dones treballadores
Un estudi, encarregat per l’Institut de la Dona i realitzat pel CSIC, ha fet una enquesta a 10.000 dones espanyoles i estableix que el 76% de les treballadores de menys de 35 anys consideren que la maternitat representa un obstacle a la seva vida professional. El treball “Fecunditat i trajectòria laboral de la dona a Espanya” també assenyala que la discriminació laboral a causa de la maternitat és percebuda amb més intensitat, en el grup de les dones més joves, i com més alt és el nivell d’estudis, més tard arriba la reproducció. Aquestes dificultats són superiors per a les dones espanyoles en relació amb les d’altres països desenvolupats, fet que provoca la baixa natalitat existent a tot l’Estat i amenaça, en definitiva, l’estat de benestar. Discriminacions a la UE
L’Agència Europea pels Drets Fonamentals va presentar el seu informe anual i va denunciar que els immigrants i les minories que viuen a la UE pateixen alts nivells de discriminació. El treball és el resultat d’una enquesta a 23.000 persones dels 27 estats membres. El director de l’informe, Jo Godey, va declarar que “les xifres són força escandaloses i ens trobem davant d’un problema que requereix una actuació urgent”. Segons el document, els gitanos i els africans són els més maltractats en tots els aspectes de la vida quotidiana: l’escola, la feina, la vivenda, l’hospital. El 80% dels perjudicats expliquen que no han denunciat mai la seva discriminació. Existeix una legislació, aprovada per la UE a l’any 2000. Valors i escoles de negocis
Bernardo Kliksberg i Amartya Sen són els autors del llibre Primero la gente. L’argentí explicava que de les escoles de negocis havien sortit Frankensteins, caníbals del guany immediat. En el dinar de Nadal amb la premsa, el director general d’ESADE, Carlos Losada, va destacar el deure de la seva escola i de les escoles de negocis, de transformar i millorar la cultura empresarial. L’objectiu és complementar l’excel•lència acadèmica amb la transmissió de valors, recordant que aquest ha estat sempre un principi de la seva escola. La literatura catalana, endavant
L’any 2009 s’han publicat 102 obres catalanes a 21 llengües diferents, 31 títols al castellà, 13 al francès, 12 a l’alemany, 8 a l’anglès... Quim Monzó ha estat traduït a sis llengües i Albert Sánchez Piñol, aquest any, a quatre. L’Institut Ramon Llull, ha subvencionat 92 d’aquestes traduccions. El seu director, Josep Bargalló, explica que aquestes dades demostren la consolidació del bon estat de la projecció internacional de la literatura catalana.
|
|
|
|
|
|
|
Crònica de la Guerra civil a Catalunya (Govern de la Generalitat. Josep Tarradellas)
|
|
|
Amb la publicació del segon volum de la Crònica de la Guerra Civil a Catalunya es posa a l’abast del públic –especialitzat, o no– una quantitat significativa i essencial del contingut de l’Arxiu Tarradellas i Macià que es conserva al monestir de Poblet. Una obra densa –1.300 pàgines– que engloba el període més crucial i convuls del Govern de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936-1939. Aquest segon volum de la Crònica comprèn les circumstàncies que envoltaren els enfrontaments a la rereguarda entre els principals partits i organitzacions de masses del bàndol republicà a Catalunya. Les desavinences polítiques, la desconfiança entre els qui teòricament estaven del mateix cantó, els fets de maig, l’arribada de refugiats, l’establiment del Govern de la república a Barcelona, l’extensió dels bombardeigs franquistes a tot Catalunya i l’ensorrada final del front de guerra a l’Ebre i al Segre, preludi de la caiguda de Catalunya i, en definitiva, del desenllaç final de la guerra. La Crònica adquireix un valor de font de primera mà en recollir tres textos de Josep Tarradellas sobre la crisi d’abril de 1937 al Govern de la Generalitat, l’aportació de Catalunya a la República i el diari personal de la visita de Tarradellas al front de guerra quan l’exèrcit de la República a Catalunya es debat entre la confusió, el desànim i la manca d’una direcció militar eficaç. El caràcter directe, personal, íntim i en extrem crític d’aquests textos confereix a l’obra un valor més que remarcable per entendre el dramatisme del moment. I més si tenim en compte que donen el contrapunt a la part més extensa de l’obra –la Crònica pròpiament dita– formada pel relat, des de la pròpia institució del Govern de Catalunya, del dia a dia de la Generalitat, recollit cronològicament a través d’un ampli espectre d’actes, visites, notícies, disposicions, informes, actes de reunions, cartes i discursos. Un llibre apassionant que va més enllà de la funció de consulta.
|
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Fondazione Alcide de Gasperi
|
|
|
Manllevant el nom de qui ha estat el polític i intel•lectual més rellevant d’Itàlia en el darrer segle, aquesta institució cultural italiana s’inspira en els seus ideals cristians i europeistes per difondre els valors democràtics, la llibertat, la pau, la justícia, el sacrifici, la seguretat entre les nacions i la construcció europea. Creada el 1982, la presideix ara el també reconegut polític cristià, Giulio Andreotti i disposa d’una biblioteca de consulta pública que conté més de sis mil publicacions. Actualment, treballa en la inauguració d’una exposició itinerant sobre de Gaspri. Aquest mandatari és considerat el pare de la reconstrucció democràtica italiana i del miracolo economico que va protagonitzar el país durant el seu govern al capdavant de Democràcia Cristiana, partit que també va crear ell mateix. Va ser un dels quatre fundadors de la Unió Europea.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
