|
|
El somni europeu en el nou Tractat constitucional: de nan polític a gegant democràtic?
|
|
|
Amb motiu de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, publiquem un editorial del Director General de l'Institut d'Europeu de la Mediterrània (IEMed) a fi de reflexionar sobre les potencialitats de futur de la Unió amb el nou marc legal.
Llegir més
|
Autor: Senén Florensa
Temps de lectura: 5 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
La Cimera de Copenhague i l’«eix bolivarià»
|
|
|
La Cimera sobre el Canvi Climàtic de Copenhaguen va acabar amb un polèmic acord i a contrarellotge. Algunes veus sostenen que l’acord és insuficient i poc ambiciós per la falta de compromisos concrets i pel seu caràcter no vinculant, mentre que altres asseguren que és un primer pas important, sobretot perquè és fruït de les negociacions directes entre els Estats Units i quatre dels països emergents més estratègics en la lluita contra el canvi climàtic, a saber, la Xina, la Índia, el Brasil i Sud-àfrica. Tot i que la immensa majoria de països, inclosos els europeus que aspiraven a liderar el procés, van assumir l’acord com un fait accompli, cinc d’ells -Veneçuela, Cuba, Bolívia, Nicaragua i el Sudan- s’hi van oposar diametralment.
Llegir més
|
Autor: Marc Bou
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Frustració rima amb desafecció
|
|
|
El govern britànic va publicar, l’any 2002, un informe titulat “Transforming youth work”. Segons sembla, fou en aquest text que va aparèixer per primera vegada la sigla NEET. Significa: “not in employment, education or training”. S’aplica als joves que ni treballen ni estudien, que no han trobat feina ni s’estan preparant de cap manera per a aconseguir-ne. El fenomen ja era prou notori perquè els experts consideressin convenient de crear una categoria específica. Al Japó, han descrit els “furita”, que s’hi assemblen: són joves que no tenen prou preparació per a accedir a una feina ben pagada i van malvivint amb treballs precaris i l’ajut dels pares. El fenomen no és exclusiu d’Anglaterra o el Japó, sinó generalitzable a totes les economies industrials.
Llegir més
|
Autor: Pere Torres
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Cicle electoral i possibilitats de canvi
|
|
|
La situació política catalana, i espanyola, pot experimentar notables modificacions a curt termini si tenim en compte el cicle electoral que comença aquest 2010: eleccions al Parlament de Catalunya, el mes de novembre; eleccions municipals el maig de l’any vinent; i eleccions al Parlament espanyol el març del 2012. Aquestes serien les previsions si no es produís cap avançament en la convocatòria d’eleccions, una probabilitat no descartable tenint en compte les conseqüències que en la continuïtat del Tripartit pot provocar la sentència del Tribunal Constitucional sobre el vigent Estatut de Catalunya. En realitat, tota la política catalana, i bona part de l’espanyola, viu en estat condicional des de fa temps en espera d’una sentència que, ara ja sí que ho sabem amb certesa, ha d’aclarir si la voluntat majoritària d’autogovern de la societat catalana té encaix en la Constitució o bé si cal anar decididament cap a altres vies seguint l’exemple d’Escòcia, per exemple.
Llegir més
|
Autor: Agustí Pons
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
El Centre d'Estudis Jordi Pujol publica mensualment un nou butlletí monogràfic on-line
|
|
|
A partir del proper dijous, 14 de gener, i amb una periodicitat mensual, el Centre d'Estudis Jordi Pujol publicarà en tres idiomes -català, castellà i anglès- un butlletí monogràfic on-line. Els articles seran més extensos i de caire més reflexiu que els de l'actual butlletí setmanal, que continuarà publicant-se cada dimarts. El primer número està especialitzat en Europa i conté articles de Pat Cox, Francesc Torralba i Joaquim Muns, que versen respectivament sobre la dimensió política, cultural i econòmica de la UE. El disseny dels butlletins combina l'audiovisual de l'editorial del President -serà en format entrevista i s'emetrà íntegrament en vídeo- amb la redacció dels articles dels col·laboradors i la infografia complementària que acompanyarà els articles. Tots els subscriptors del butlletí setmanal, el rebreu de forma automàtica en català, però si ho preferiu podeu demanar-lo en qualsevol dels altres dos idiomes adreçant un correu a info@jordipujol.cat.
|
|
|
|
Jordi Pujol i Josep Oliu analitzen la situació del sector financer català
|
|
|
El proper esmorzar per premsa amb Jordi Pujol que ha organitzat el CEJP porta per títol "El sector financer català" i el convidat en aquesta ocasió és el President del Banc de Sabadell, Josep Oliu. La sessió tindrà lloc el proper divendres, 15 de gener, i com és habitual serà a porta tancada.
|
|
|
|
L'estat de la cultura, a debat a VIA 11
|
|
|
L'onzè número de la revista VIA, publicat al desembre, reprodueix una conferència de Jordi Pujol en què divaga sobre la seva relació personal amb Bertol Brecht. El dossier central, dedicat a l'estat de la cultura, conté articles que tracten sobre l'actual situació de la cultura occidental, sobre la fórmula per esdevenir català, de la importància de la paraula o la marca Barcelona. Justin Greenwood també fa un anàlisi sobre el lobbisme i la democràcia participativa i Antoni Simon recorda, a partir de la històrica Diputació del General, el model d'estat pactista català. L'entrevista, a càrrec de Joan Vergés, recull el testimoni d'Avishai Margalit, exprofessor de la Universitat Hebrea de Jerusalem.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Unitat davant la sentència de l’Estatut
S’espera que finalment el TC emeti la seva sentència sobre l’Estatut. El president de la Generalitat ha enviat una carta a 201 entitats de la societat civil demanant el seu suport per donar una resposta conjunta, tant a nivell d’institucions com dels ciutadans. La iniciativa ha estat ben acollida, al mateix temps que, tot i donant-hi el seu suport, el principal partit de Catalunya i des de l’oposició, reclama també al president, la unitat política, insistint en la convocatòria d’una cimera dels partits. La Llei de vegueries no tira endavant
La Llei era una dels principals compromisos electorals d’ERC i també del tripartit. El conseller del ram havia anunciat una immediata aprovació de la Llei per part del Govern. No ha estat així, el president de la Generalitat i del PSC no la creu convenient i els promotors, una vegada més, s’han vist defraudats. Deixant a part dels diferències del tripartit, una llei que racionalitzés les administracions públiques catalanes és cada vegada més necessària, però requeriria eliminar les diputacions, atendre més les exigències dels serveis simplificant i fent més eficients les instàncies administratives de Catalunya. Presidència espanyola de la UE
Aquest semestre correspon a Espanya la presidència de la UE. S’inaugura també l’Europa del Tractat de Lisboa, amb el nou president de la UE, Van Rompuy i la senyora Ashton com a responsable de les relacions exteriors. Tot i celebrant el semestre espanyol, que hauria de servir, si més no, per impulsar la Unió pel Mediterrani i la Secretaria per Barcelona, planteja dubtes la multiplicitat de presidents, el de la Comissió, el de la UE i el del torn semestral i, especialment, quan en el cas espanyol, el president Zapatero assumeix el càrrec amb un notable desprestigi interior –que segons les enquestes és de més del 60%– i també exterior. Espanya és el país més malalt d’Europa per la seva economia i no sembla que es pugui permetre donar gaires lliçons a ningú, com han assenyalat molts diaris europeus importants. Més matrimonis civils a Catalunya
El nombre de matrimonis catòlics s’ha reduït a Catalunya a la meitat en només cinc anys. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre total de matrimonis s’ha mantingut estable durant els últims deu anys, uns 30.000, però els catòlics han passat dels 16.000 l’any 2003, fins als 8.800 de l’any passat. S’han incrementat molt les segones núpcies de persones divorciades. Segons l’Idescat, la població immigrada no té gaire influència en el tipus de matrimoni. El senyor Manuel Claret, delegat de Pastoral Familiar de Barcelona, considera que un 30% de matrimonis catòlics a Catalunya no és una xifra dolenta. El Consell Europeu d’Investigació (ERC) creu en la investigació catalana
L’ERC ha seleccionat l’oncòleg Josep Baselga, cap d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron i li ha atorgat a ell i al seu equip la màxima subvenció científica per investigar els motius que alguns càncers de mama no responguin a la quimioteràpia. La recerca permetria comprendre també la resposta no únicament de les cèl•lules canceroses del càncer de mama, sinó també d’altres resistents a la quimioteràpia. A la convocatòria de subvencions sènior d’investigació de l’ERC s’hi havien presentat 1.583 candidatures, de les quals se’n beneficiaran només 200. L’objectiu és estimular la investigació de màxim nivell a Europa. Poques investigadores en càrrecs directius
Només un 6% de les dones investigadores ocupen càrrecs directius en els parcs científics i tecnològics a Catalunya. El programa Femtalent durant uns anys ha treballat per reforçar el perfil tècnic i directiu de les dones que treballen als parcs científics i tecnològics. Una enquesta realitzada a 400 dones del sector demostra que, malgrat que la participació femenina és més elevada, no és així als càrrecs directius i s’atribueix al fet que els estereotips de gènere són encara vigents, malgrat que l’enquesta indica que el 80% de les entrevistades qualifica la seva trajectòria laboral com a positiva i també que les expectatives són millors que la realitat.
|
|
|
|
|
|
|
Crisi (Selecció de textos clàssics i moderns sobre les causes i mecanismes de les crisis)
|
|
|
Si no es poden evitar les errades, almenys corregeix-les. Aquesta és una de les conclusions a les quals hom pot arribar després de llegir Crisi, el recull de textos d’experts mundials que el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona Joan Tugores ha aplegat per a la col•lecció “Biblioteca d’Innovació, Universitats i Empresa” que edita la Generalitat de Catalunya. Una altra conclusió és que per sortir de l’embolic financer en el qual estem submergits, primer hem de comprendre com hi vam entrar. I per això el llibre recull les anàlisis de nou especialistes –Irving Fisher, Ludwig von Mises, Hyman P. Minsky, John B. Taylor, Barry Eichengreen, Axel Leijonhufvud, Daron Acemoglu, Michael D. Bordo i Ricardo Caballero– a banda d’un text del mateix Tugores. Els articles recollits en el llibre no es limiten a analitzar la crisi actual, sinó a aprofundir en el comportament i en la gran diversitat dels cicles econòmics. Hi predominen els escrits a partir de l’actualitat, i també, com el de Taylor, escrits a finals dels seixanta. D’altres –com és el cas del de Fisher, economista de gran prestigi format a Yale–, escrits immediatament després de la crisi del 1929. Aquest economista havia insistit abans d’aquesta data en la impossibilitat que passés el que va passar, fet que va contribuir en aquell moment a la mala fama dels economistes en matèria de prediccions. Un fracàs que, com explica Tugores, va esperonar Fisher a voler investigar a fons el que havia passat realment.
|
Autor: Joan Tugores (editor). Editorial: Lid, 2009
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Acció per la democràcia
|
|
|
Davant la nova llei electoral que, des del mes de novembre passat, s’està redactant al Parlament i a l’espera d’una imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que podria incrementar la preocupant desafecció política, Acció per la Democràcia s’ha mobilitzat per desterrar l’actual sistema de llistes tancades i bloquejades i exigir l’elecció directa d’almenys la meitat dels diputats. Inspirats en el sistema mixt alemany, proposen apropar la política al ciutadà, afavorir la relació de l’elector amb el seu diputat per circumscripció i enfortir el paper de les persones electes en detriment de la partitocràcia. Amb només dos anys d’existència, l’entitat està integrada per una cinquantena de personalitats de tots els àmbits socials i colors polítics que comprenen des dels exdiputats Joan Rigol i Heribert Barrera fins a periodistes, metges, catedràtics, empresaris o arquitectes. També compta amb el suport de més de 50.000 ciutadans.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
