Seguim esperant la sentència del TC sobre l’Estatut. I se segueix fent suposicions sobre si serà una sentència interpretativa a la baixa, més o menys ben maquillada, o si anul·larà més dràsticament articles importants. En tot cas seria molt sorprenent que no signifiqués una rebaixa important i real de l’autogovern que el nou Estatut pretenia aconseguir. Ja és molt altament probable que el grau d’autogovern català no millori realment, i molt altament probable que tot plegat deixi molt mal gust de boca i que s’hagi trencat en gran part la capacitat de diàleg i la confiança entre Catalunya i la resta de l’Estat.

Llegir més

Músic, jurista i desenganxat del poder

I és que, per començar, el nou president croat és un d’aquests insòlits polítics que no estan perdudament enamorats del poder o –com és norma als Balcans– fan de la política la seva principal font d’ingressos. A l’era comunista va militar, com tothom, a la Lliga dels Comunistes, partit comunista que va canviar el seu nom arran de les guerres iugoslaves pel de Partit Socialdemòcrata (SDP). Com a la resta del món excomunista (la República Democràtica Alemanya és un cas a part a causa de la seva unió a la RFA), el canvi va ser clar en les sigles, prometedor en els principis i programes i gairebé nul en la nomenclatura.

Llegir més

La intersecció entre aplicacions tecnològiques, comunicació global i processos de creació, recepció i consum canvien i capgiren les relacions de producció, adquisició i ús de productes que fins ara han circulat per àmbits relativament abastables i per part d’un nombre d’usuaris relativament –només relativament– limitats. Però la xarxa i les seves capacitats de producció, reproducció i ús són il•limitades i el que en principi és un guany social inqüestionable –l’accés a la informació i a tot el que pot existir a la galàxia virtual, que és tot– constitueix, alhora, una font de problemes. Si més no perquè s’imposa el canvi de relació i de correlació de forces entre el creador, l’intermediari i el destinatari i també entre el producte i el seu usuari final.

Llegir més

L’article 90 de l’Estatut vigent (se suposa) diu que “la vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia”. El mateix article 90 de l’Estatut vigent (se suposa) diu que “el govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria”, que l’escullen d’entre els seus membres.

Llegir més

El president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, ha manifestat en el decurs d’un esmorzar amb periodistes organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol (CEJP) que “el país no està en decadència”. Segons el banquer tot i que encara s’han de superar molts reptes per assolir la normalitat, la crisi “s’està superant”.

El Centre d'Estudis Jordi Pujol publica un nou exemplar de la col·lecció Obra de Govern de la Generalitat de Catalunya (1980-2003), en aquest cas, referent a l'àmbit d'Interior. En aquesta nova publicació es descriu l’autogovern de Catalunya en matèria de seguretat pública, la qual cosa constitueix un espai privilegiat per estudiar les relacions entre la Generalitat i els poders centrals de l’Estat en els darrers vint-i-cinc anys, a través de conceptes tant nuclears com la sobirania, la garantia dels drets i llibertats o el model polític i territorial d’Estat.

La darrera publicació que ha editat el CEJP correspon a la transcripció del seminari sobre "religions i espiritualitat en un món en crisi" i a la posterior conferència de cloenda, que van celebrar-se a Castellet i la Gornal el passat mes de maig i octubre, respectivament.

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

Morts i misèria a Haití
Un terratrèmol ha devastat la capital d’Haití, un dels països amb més misèria del món. Segons la Creu Roja, 50.000 morts i centenars de milers de persones sense casa, menjar ni aigua. El president Obama va afirmar que “aquest és un dels moments que requereixen el lideratge americà”. Ja ha anunciat la tramesa de 100 milions de dòlars, sis vaixells, un portaavions, un hospital flotant i 5.000 marines completant un desplegament civil i militar. Europa i molts països participen per afrontar la urgència de la situació, que es podria resumir amb les paraules del professor Jocelyn Ozines: “Només un suport massiu i de veritat de la comunitat internacional podrà aixecar aquest poble, però ha de ser un ajut que no es quedi a l’atenció del moment i no s’oblidi de nosaltres”.

La proposta del Govern central sobre el Prat
El ministre de Foment va anunciar el nou model de gestió dels aeroports i el calendari d’aplicació i també, concretament, el de Barcelona. AENA es dividiria en dues entitats: navegació aèria, que segueix 100% en mans del Govern central, i gestió aeroportuària. La xarxa d’aeroports s’integra a una societat mercantil estatal, 70% administració central i 30% iniciativa privada. D’aquest holding es podran crear societats filials per a aeroports especials com el Prat. El capital central és 100% de l’Administració central, però el consell d’administració s’obriria a la Generalitat i a les comunitats autònomes amb la següent composició: 51% Govern central, 39% Generalitat, Ajuntament i Cambra, i 10% sector privat. El nou model no resulta acceptable per la quasi totalitat dels partits catalans i tampoc per la societat catalana. El president de la Generalitat el considera insuficient, el president de CiU inacceptable, ERC centralista i unipolar, el president de Foment absolutament insuficient i la Cambra vol l’autonomia del Prat. CiU ha presentat una moció al Parlament de Catalunya per rebutjar el model que exigeix que les institucions catalanes “siguin majoritàries i determinants”.

Pas endavant de la Unió per al Mediterrani
Els 43 socis de la Unió per al Mediterrani, el nou organisme amb seu al Palau de Pedralbes de Barcelona, han designat com a secretari general el diplomàtic jordà Ahmad Massadeh. Aquest nomenament i la cimera que se celebrarà a Barcelona del 5 al 7 de juny han de servir per impulsar la Unió per al Mediterrani, copresidida durant dos anys per Sarkozy i l’egipci Hosni Mubarak. S’han seleccionat sis àmbits de treball: la descontaminació del Mediterrani, les autopistes del mar, la protecció civil, la investigació i l’ensenyament superior, les energies renovables i el desenvolupament empresarial.

Una llei per al cinema català
El Govern ha aprovat portar al Parlament una llei del cinema que exigeix que tots els films no europeus s’hagin d’exhibir també en català. El conseller de Cultura explica que la nova llei satisfarà els objectius de qualitat democràtica en permetre que les persones puguin triar en quina llengua veuen la pel•lícula. També estableix l’obligació d’incloure la versió catalana a les edicions de DVD, sempre que hagi estat doblada per als cinemes. L’èxit del projecte implica un diàleg per arribar a un acord amb el sector, sense renunciar als principis que vertebra la llei.

Renzo Fratini, nou nunci per a Espanya
És la persona que, designada pel Vaticà, ocupa la nunciatura del Vaticà a Madrid. Li correspon, també, el deganat de la delegació diplomàtica. A la recepció anual celebrada al Palau Reial, el nunci va fer una crida “a l’honradesa, com a regla fonamental d’una societat justa i fructífera, i que aquestes qualitats troben el seu marc a la família, el primer deure de la qual és l’educació, ja que també la família és la millor escola on s’aprenen els valors que dignifiquen a les persones i fan grans els pobles”.

Antoni Tàpies, una exposició d’obra recent
Tàpies acaba de fer 86 anys i presenta una exposició de 17 peces sobre fusta i tela, de diferent format, que ha creat els darrers dos anys a la seva casa de Campins, al peu del Montseny. És una exposició que significa un repàs minimalista a tots els camins artístics de Tàpies: “Ja tinc 86 anys però m’aguanto”. Diu: “Estic molt content d’aquestes obres, però només quan les he vist fetes”. Arnau Puig, crític i filòsof, explica que “Tàpies es mou per impulsos, ho porta tot a dins. Tapies és ja com un poeta, un poeta que deixa anar els mots”.

Cada vegada més les situacions per les quals travessen els països depenen menys de les condicions internes. Cada cop més l’economia és més interdependent. Cada vegada més, per tant, les claus del benestar o malestar dels països es troben menys a les seves mans. A Catalunya fa temps que es parlava del fenomen de la globalització, però és al 2008 quan en constatem la dimensió real. En aquest any la perplexitat de la societat catalana expressada el 2007 en l’informe anual de l’Associació Catalana de Sociologia (Institut d’Estudis Catalans) ha crescut, s’ha generalitzat i s’ha transformat en incertesa, fins i tot en angoixa per a amplis sectors. L’estudi Societat catalana 2009 recull vuit informes de diversos àmbits que configuren el panorama de l’estat de la societat catalana al 2008 pel que fa a temàtiques tan diverses com l’educació, la llei de barris, la desocupació laboral o la pobresa i l’exclusió social. Ha estat coordinat per la sociòloga Marina Subirats i incorpora un ampli llistat d’indicadors socials enormement útils per a una descripció ajustada de l’estat de la societat catalana.

Per primera vegada a la història, ahir va sortir a la llum pública el manuscrit original que relata l’anècdota de Newton i la caiguda d’una poma mentre estava assegut al jardí de casa seva, observació que després el va portar al descobriment de la teoria natural de la relativitat. Tots els detalls sobre les seves indagacions, les preguntes sobre per què els objectes només cauen perpendiculars al terra i el famós “eureka” final, poden llegir-se en una pàgina virtual que ha creat la Royal Society britànica per commemorar el seu 350è aniversari, tal com apuntàvem al web del Butlletí 189. Fins ara, romanien guardades al fons d’aquesta prestigiosa entitat, la qual, per cert, Isaac Newton va arribar a presidir. Els manuscrits formen part d’una biografia sobre el científic escrita pel seu amic William Stukeley i constitueixen un dels instruments científics més cabdals per la humanitat.

Obrir enllaç web