Vivim un moment molt determinant per a Catalunya. Que podria ser de caixa o faixa. No a efectes immediats, però sí en el sentit d’orientar el país cap a una molt gran pèrdua de personalitat en el termini de dues generacions. El país té prou força per a evitar-ho. Però n’ha de ser conscient. No s’ha d’autoenganyar. Ni tampoc s’ha de rendir. No cal.

Llegir més

Molts de nosaltres tot just ara ens adonem de la importància essencial que té el crèdit, no només en les nostres vides, sinó en el conjunt del sistema econòmic. Les empreses catalanes, després d’anys d’afluència constant del crèdit internacional, pateixen dues crisis en una. D’una banda, els efectes de la crisi econòmica (atur, caiguda del consum, fre de les inversions) i, de l’altra, la crisi financera que arriba via sequera creditícia i problemes per finançar nòmines o exportacions. El crèdit, doncs, per a l’economia d’un país presenta característiques de bé públic: és imprescindible i, si més no, per al correcte funcionament de les nostres empreses, hauria d’estar garantit.

Llegir més

Una educació bàsica de qualitat, amb un baix índex de fracàs escolar, uns ensenyaments secundaris ben plantejats, amb uns batxillerats i una formació professional prestigiats, unes universitats i una recerca científica ben ajustades a les necessitats del sistema productiu, de l’economia en el seu conjunt, però també de les necessitats socials i culturals, són garantia, en temps de bonança, d’un progrés segur i, en temps de crisi, una de les causes que poden facilitar una recuperació més ràpida de l’economia i de les constants vitals de la societat.

Llegir més

Els poetes són homes i, doncs, la poesia és feta per homes. Però alguns poetes, justament per la pregonesa de la seva poesia, es converteixen en mestres espirituals. Hi ha un poeta català que ha esdevingut un mestre espiritual per a molta gent. Jo vaig tenir la joia de trobar-lo en una d’aquelles hores en què la vida se’t torna, com deia Rilke, esquívola. Això era l’any 1992, quan un sotrac de la salut em va fer veure la relativitat de moltes coses, per dir-ho curt i ras.

Llegir més

La conferència de la XII Tribuna d'Edu 21 porta per títol "Com el cervell, aprèn, recorda i oblida" i la pronunciarà el catedràtic de psicobiologia de la UAB, Ignacio Morgado. La sessió que seguirà aprofundint sobre els continguts iniciats en la VIII Tribuna "Com aprèn el cervell", servirà per conèixer la funció i el procés de les dues estratègies congitives del cervell -conscients i inconscients- així com les alteracions neuronals que ocasionen l'oblit. La inscripció és gratuita i pot formular-se enviant un correu a info@jordipujol.cat o bé trucant al 933 428 535.

Amb la intenció de treballar la temàtica del lideratge d’equips docents, EDU 21 planteja unes jornades d’entrenament professional intensiu per a docents. Les jornades, que combinaran el coaching grupal amb l'individual, prioritzaran la mirada sobre els processos de comunicació verbals i no verbals dels participants, les seves habilitats per a la planificació, l’organització i l’avaluació de la tasca directiva, la coordinació i la conducció d’equips i la generació de confiança. També s’analitzaran els punts forts i els febles de cada participant en aquests aspectes, a fi de proporcionarli instruments i estratègies per a potenciar els primers i amortir els segons. La jornada se celebrarà al CETEI de l'Hospitalet els propers dies 12 i 13 de febrer i 5 i 6 de març. La inscripció val 200 €. Per més informacíó podeu trucar al 933 428 535.

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

Ascó, un poble que diu «sí»
Ascó està molt implicat amb la central nuclear, els seus riscos i les seves seguretats. Ascó és un exemple de la cultura del sí i van decidir que, coneixent les garanties que se’ls oferien, podien optar a acollir el magatzem nuclear. Representa llocs de treball i riquesa per al poble i el seu entorn. L’alcalde i els regidors van votar a favor d’acollir el magatzem nuclear sense fer cas de les recomanacions dels seus partits i tampoc del Parlament català. Probablement va prevaldre el que consideraven més positiu per als ciutadans d’Ascó que no pas les decisions polítiques d’un context més general. Molts alcaldes de les poblacions veïnes els han expressat el seu suport. És políticament raonable comprendre les dues posicions, els que consideren els aspectes més generals i d'imatge general de País i els qui viuen la realitat quotidiana i més immediata dels eu poble.

Menys diners per als jubilats
El president del Govern central va regalar a molts espanyols 400 euros. Ho va fer ja fa uns quants mesos, explicant que formava part de la lluita contra la crisi i que serviria per estimular el consum. Moltes persones ho van valorar com una disbauxa absurda, excepte si es considerava com una decisió amb finalitats estrictament electorals. Ara, amb la crisi resulta que els jubilats cobren menys diners que l’any passat, ja que no ingressaran ni els 400 euros i les retencions superen el petit increment que se’ls havia anunciat. Diuen que els han enganyat i tenen raó.

Fòrum de Davos 2010
Se celebra un any més aquest Fòrum, amb la presència de polítics, empresaris, economistes i molts mitjans de comunicació. Sarkozy va presidir la sessió inaugural, expressant el seu suport a la posició del president Obama, de regular el sistema financer. Aquesta qüestió, que implica una nova ordenació del sistema financer, serà probablement un dels principals temes del Fòrum. En el seu discurs, Sarkozy va insistir que el seu propòsit no era, evidentment, trobar un sistema alternatiu al capitalisme, però sí aportar propostes per a un capitalisme més controlat i més sostenible. També va afirmar que urgirà la reforma del sistema monetari internacional en el si del G-8 i G-20 l’any 2011, quan seran presidits per França.

Sense brots verds a l’economia espanyola
El president del Govern central ha hagut de sentir a Davos que l’economia espanyola està molt malalta, que és un perill per al bon funcionament de l’economia europea i que no s’estan aplicant les mesures de correcció i d’estímul suficients per redreçar la situació. L’FMI reclama més flexibilitat laboral, al mateix temps que adverteix que Espanya serà l’única de les grans economies que registrarà una caiguda del PIB aquest any. Zapatero a Davos ha promès més austeritat de la despesa pública i més mesures estructurals.

Les obres d’art de Lleida són del Bisbat
La singular i extravagant divisió del Bisbat de Lleida, que separa les poblacions de la Franja i les porta a un bisbat aleshores gairebé inexistent, el de Barbastre-Montsó, va comportar també una reclamació de les obres d’art sacre propietat del Bisbat de Lleida i que formen part del Museu Diocesà de Lleida. La via canònica està esgotada, el Vaticà ha expressat que les obres són de Barbastre-Montsó. Ara depèn de la via judicial, ja que la Generalitat, moltes institucions lleidatanes i ara, també, el Bisbat de Lleida, expressen que són propietat del Bisbat, comprades legalment i documentadament l’any 1898 pel bisbe Josep Messeguer, creador del Museu Diocesà de Lleida que les va adquirir “complint amb les instruccions vaticanes de Lleó XIII per evitar l’espoli a les seves parròquies”.

Recordant Auschwitz
Entre 1940 i 1945, els nazis van assassinar 1,5 milions de persones a Auschwitz-Birkenau. La majoria jueus, però també gitanos, homosexuals, comunistes i presoners de guerra soviètics i polonesos. Només van sobreviure 8.000 persones. Es commemora el 65è aniversari de l’alliberament d’aquest camp d’extermini per l’Exèrcit Roig. Van participar a la cerimònia inaugural supervivents, ministres, eurodiputats, veterans de l’exèrcit soviètic i grups religiosos i laics que van insistir en la necessitat de no oblidar aquells crims. “L’oblit seria un crim”. El president Obama, a través d’una videoconferència va reclamar “resistir contra l’antisemitisme i la ignorància”. També, el reclam serveix per al nostre país.

La creativitat humana és un recurs pràcticament inesgotable. I cada cop més en el món hi ha més persones que cobren per dedicar-se, essencialment, a crear. El que pot generar aquesta activitat pot esdevenir un recurs econòmic definitiu, ja que la capacitat de generar noves idees i formes millors de fer les coses és el que fa augmentar la productivitat i, en conseqüència, el nivell de vida. Així s’expressa Richard Florida a “La classe creativa” (Paidós-Empresa) una obra de referència –i culte– als EUA en què analitza els viaranys per on pot transitar la cultura del treball i l’oci al segle XXI i augura la seva transformació en la cultura de la intel•ligència, el coneixement i la creativitat. Segons Florida, aquest fenomen no estarà absent de tensions i períodes de grans turbulències socials i comportarà en la pràctica el naixement d’una nova classe social: la classe creativa.

Promoure l’eix ferroviari de mercaderies entre Escandinava, el Rhin-Roine i el Mediterrani occidental, zones que concentren la major activitat econòmica i logística de la UE, constitueix la raó de ser d’aquesta megaassociació empresarial i multisectorial. El projecte, en el qual hi treballa des que es va fundar, fa quatre anys, es coneix amb el nom de “Gran Eix Ferrmed” i també preveu la implementació dels mateixos estàndards de línia ferroviària a la Unió, la millora de les connexions dels ports i aeroports amb els seus respectius hinterlands, la liberalització del sector ferroviari a través de la gestió compartida del sistema de transport, i una major contribució al desenvolupament sostenible gràcies a la reducció de les emissions de pol•lució. Si es fa realitat, el tren acumularà el 35% de tot el tràfic terrestre de llarga distància. El català Joan Amorós n’ostenta la secretaria general.

Obrir enllaç web