|
|
Dues reflexions a fer (II)
|
|
|
Vàrem fer la setmana passada una reflexió sobre Espanya. Sobre la crisi que hi ha a Espanya, que qualificàvem de greu econòmicament parlant, preocupant políticament i inquietant socialment. I vàrem comprometre’ns a fer avui una segona reflexió, aquesta sobre Catalunya. I la seva crisi. Que també n’hi ha.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 5 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
La tragèdia grega i la crisi a Espanya
|
|
|
El cicle econòmic dels darrers dos anys ha passat per tres fases: un període de màxim pànic en el sistema financer; una resposta keynesiana sobre la base d’avalar les institucions bancàries, abaixar els tipus d’interès i aprovar dèficits públics expansius; i, ara mateix, a causa d’una recuperació econòmica tímida o inexistent, una creixent preocupació dels mercats inversors per la solidesa de les finances dels estats. Naturalment, aquesta preocupació s’ha dirigit en primer lloc cap als membres més febles del sistema econòmic –Grècia, que amb un deute públic del 112% del PIB i un dèficit públic del 12,7%, podria ser incapaç de trobar els fons necessaris per fer front als pagaments del deute que s’acosten– i, atesa la seva atonia econòmica o la magnitud del deute públic, la resta dels països de l’arc mediterrani (Portugal, Espanya i Itàlia).
Llegir més
|
Autor: Carles Boix
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Exercicis laics per a governants
|
|
|
En aquests últims temps, la nostra societat –la catalana i l’espanyola– es troba en un moment en què els ciutadans s’han vist abocats a reaccionar davant el panorama que presenta el poder polític i l’econòmic. Empesa per la magnitud d’una crisi econòmica i financera d’abast global, molta gent ha pronunciat el seu veredicte justicier sense haver anat a les urnes. Suspens a l’acció dels governs espanyol i català, fracàs del sistema i afebliment de la democràcia. És a dir, el ciutadà de començament del 2010 es considera mal governat i demana responsabilitats a aquells en qui va confiar, perquè no han fet la feina encomanada.
Llegir més
|
Autor: Josep M. Puigjaner
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Vicens Vives, referent
|
|
|
Un poble, una nació, és un relleu generacional ben fet. Són paraules de l’expresident del Parlament, Joan Rigol, inspirades en la peculiaríssima petjada deixada per l’historiador Jaume Vicens Vives (Girona 1910 - Lió 1960). El mateix president Jordi Pujol, en el seu llibre mai reeditat Des dels turons a l’altra banda del riu, escrit amb 32 anys des de la presó, recorda que Vicens els va dir això i s’ho van creure: “Davant la desolació de la guerra i la postguerra, Catalunya necessita un grup de gent que se’n faci càrrec.” El grup de joves de l’edat del president, empesos per les paraules de Vicens Vives, van esdevenir un exèrcit de reserva, aquella nova joventut que tornava a fer realitat el títol simbòlic del llibre de Narcís Feliu de la Penya: Fènix de Catalunya (1683), generant per enèsima vegada una nova energia vital en un país agònic capaç de renéixer de les seves cendres.
Llegir més
|
Autor: Àngel Castiñeira
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
"Conèixer el cervell ens dóna pistes sobre què cal fer en el procés de l'aprenentatge"
|
|
|
El doctor Ignacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia a l'Institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha assegurat en el decurs d'una conferència que ha pronunciat a Barcelona que “conèixer el cervell ens dóna pistes, sobretot als professionals de l'educació, sobre què cal fer i què no cal fer en el procés de l'aprenentatge”. La conferència, que forma part del cicle Tribuna que promou el Centre d'Estudis Jordi Pujol en el marc del projecte educatiu Edu21, ha aplegat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) a unes 250 persones, majoritàriament del món de l'ensenyament.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Test per a Europa
Les dificultats econòmiques de Grècia per pagar el venciment del seu deute la pròxima primavera han fet sonar totes les alarmes d’Europa i, especialment, de la zona euro. Es tractaria de resoldre el problema intern sense recórrer a l’FMI. Grècia s’ha imposat una sèrie de mesures d’austeritat econòmica i de rigor contable que seran observades per la Comissió, especialment fins al mes d’abril. Alemanya i França han assumit el lideratge de tota l’operació amb l’objectiu de garantir l’estabilitat de la moneda, malgrat que els alemanys posen serioses reserves a l’aportació de diners del Banc Central Europeu. En tot cas, sembla garantit que s’actuarà si és necessari. La falta de disciplina i coordinació econòmica entre els països europeus que comparteixen la mateixa moneda és un dels principals problemes que afronta la Unió, especialment en moments de crisi com els actuals. Un acord de la CEOE i els sindicats
S’ha signat un acord entre la CEOE i els sindicats que marca les directrius pel desplegament dels convenis col•lectius durant els tres anys vinents. És un acord imprescindible però insuficient, ja que només encara la moderació salarial i no afronta els problemes dels aturats ni genera creació d’ocupació. Podria ser un primer acord, però s’ha d’anar molt més enllà en la reforma laboral i seria necessari fer-ho abans dels sis mesos en què el document signat preveu arribar-hi. En aquest sentit, són importants les mesures que proposa Artur Mas, el president de CiU, per fomentar la contractació indefinida, reduint a vint per any treballat els dies d’indemnització per acomiadament, enfront dels 45 actuals, deixant la porta oberta al fet que l’Estat completi la diferència quan es tracta d’una contractació indefinida. Impuls empresarial a l’Eix Mediterrani
L’Associació Valenciana d’Empresaris va celebrar el seu 4t encontre i tant el president de la patronal, Francisco Pons, com Salvador Alemany, president del Cercle d’Economia, van coincidir amb la necessitat d’impulsar el corredor mediterrani que, en paraules d’Alemany, “és fonamental per al nostre futur”. Pons va presidir el debat “L’espai públic com a element de relació i de promoció econòmics. Reptes i oportunitats per tres ciutats de l’Eix: València-Barcelona-Lió”. Es va insistir que cal construir espais de col•laboració superant vells greuges. El professor Vicent Boira insisteix a “crear la Commonwealth valencianocatalana” i el director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, explicava com la crisi econòmica serveix per “despullar les carències i necessitats entre Catalunya i València”. Arrenca l’any Vicens Vives
Aquest any, en fa 50 de la mort de Jaume Vicens Vives i 100 del seu naixement. L’acte inaugural es va celebrar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, presidit pel president de la Generalitat, amb la presència dels presidents Pujol i Maragall i Joan Rigol, del Parlament, de la ministra de Cultura i de la vídua i fills de l’historiador. El coordinador dels actes que se celebraran durant tot l’any és el professor Borja de Riquer. La conferència inaugural la va pronunciar l’historiador britànic Sir John H. Elliot, que va ser deixeble, amic i col•laborador de Jaume Vicens i que va insistir en el caràcter revisionista de la història de Catalunya de Vicens Vives i la seva dimensió científica i humana, “magnètic, iconoclasta, optimista, vital i eclèctic”. La crisi afecta més els joves
L’Observatori Català de la Joventut va presentar l’estudi “La joventut catalana al segle XXI”. Un dels aspectes del treball és com la crisi està perjudicant més els joves que els adults, així l’atur, que havia baixat per als joves de 16 a 29 anys del 13,4% l’any 2000 fins al 9,3% al 2007 i ara, només en dos anys, arriba al 28,1% i duplica la taxa dels adults, que se situa en el 14%. Segons l’estudi, les noies aguanten millor que els nois, tant per la seva millor formació, com per les especialitats laborals. També és greu la temporalitat, del 33,9% en el cas dels joves i del 13% dels adults. El control dels mitjans de comunicació del president de Veneçuela
Chávez ha estat denunciat per la Comissió Interamericana de Drets Humans que considera les mesures controladores i impositives del president electe de Veneçuela una vulneració de les garanties constitucionals. També, el Bloc de Premsa Veneçolà, una agrupació constituïda per 36 diaris i revistes, l’acusa de pretendre silenciar la llibertat d’expressió i insisteixen que el passat 24 de gener va ordenar tallar el senyal de la cadena RCTVI per haver-se negat a emetre el seu discurs. Hugo Chávez explica que lluita contra el control dels mitjans per part de l’oligarquia i per aquest motiu ha creat “l’artilleria del pensament”, que pretén obligar a totes les cadenes de ràdio i TV, tant públiques com privades, a transmetre el senyal de la TV estatal Venezolana de Televisión, durant les seves al•locucions, prescindint que duren de mitjana entre quatre i sis hores, així com, entre d’altres, un nombre de programes de ràdio “De repente con Chávez”, que pot ser emès en qualsevol moment del dia. Al mateix temps, el país, tant ric en petroli, pateix una de les pitjors crisis econòmiques de la seva història.
|
|
|
|
|
|
|
Catalunya i el País Valencià
|
|
|
L’existència, o no, d’un constant i progressiu allunyament, desafecció, distanciament o senzillament un anar perdent el pas entre Catalunya i el País Valencià centra el contingut dels escrits d’una vintena d’intel•lectuals catalans al llibre Sud enllà. El País Valencià vist des de Catalunya. El recull és fruit de l’impuls i el treball del professor Martí Domínguez, de la Universitat de València, i ha estat publicat a la col•lecció “Quaderns d’Orientació Valencianista” d’aquella universitat. De Jaume Sobrequés a Enric Juliana, de Miquel Barceló a Xavier Folch, passant per Salvador Cardús i Francesc Roca –i així fins a comptar-ne vint– exposen les seves opinions sobre un debat que periòdicament qüestiona la possibilitat real d’estrènyer llaços entre Catalunya i el País Valencià amb la vista posada en un horitzó comú. En la presentació el coordinador, Martí Domínguez, fa esment d’aquest distanciament: “Hi ha voluntat –diu– però sempre es deixa per a l’endemà: sempre hi ha coses més urgents”. El volum inclou, com a cloenda, una entrevista a l’escriptor i editor Josep Maria Castellet feta pel mateix Domínguez. El veterà editor qualifica la situació actual de “confosa” en haver creat les institucions valencianes “una barrera hostil contra la qual no et pots oposar”.
|
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Institute for Advanced Studies
|
|
|
L’IAS és un centre independent americà d’investigació i estudi per a intel•lectuals de prestigi mundial. Fundat el 1930, l’integren diverses escoles: Estudis Històrics, Matemàtiques, Ciències Naturals, Ciències Socials i la més recent, Biologia Teòrica. Com que explora les àrees fonamentals del coneixement a partir del pensament modern, plàstic i especulatiu –és a dir que no busca resultats immediats, sinó a llarg termini–, no té cap programa formal, ni cursos convencionals ni les instal•lacions típiques de la universitat. Aquí s’hi ha desenvolupat des d’un dels primers ordinadors amb memòria fins a la base teòrica de la meteorologia moderna. Més de dotze Nobels, inclòs Albert Einstein, n’han estat membres.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
