|
|
Editorial del butlletí 200
|
|
|
El temps passa i el Centre d’Estudis Jordi Pujol compleix 5 anys des que va començar a caminar. I com un element central de la nostra activitat aquest butlletí setmanal arriba al seu número 200. Considerem, doncs, aprofitant aquesta efemèride, que és un moment oportú per fer una reflexió sobre què hem fet durant aquest temps i valorar-ne la incidència.
Llegir més
|
Autor: Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP)
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Cuba: navegant entre la dissidència i la passivitat regional
|
|
|
Els fonaments del castrisme s’han vist sacsejats per la mort, després d’una vaga de fam de vuitanta-cinc dies, del dissident polític Orlando Zapata. No era ni un líder opositor carismàtic ni una figura mediàtica, però el fet d’immolar-se el converteix en un dels símbols de la resistència al règim cubà. El sacrifici de Zapata ha posat de relleu, per un costat, la pèssima situació dels drets humans a l’illa i, per l’altra, la doble moral de la comunitat internacional.
Llegir més
|
Autor: Marc Bou
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
El debat a França sobre la identitat
|
|
|
“Sortida de cavall i parada de burro”. Amb aquesta popular frasse podem resumir com ha acabat el debat a França sobre la identitat nacional. Nicolas Sarkozy, que va voler presentar-se com el candidat de la ruptura en la llarga precampanya de les eleccions presidencials del 2007, i que a mesura que arribava la data de les eleccions va baixar les pretensions, esdevenint el candidat de les reformes, en el debat sobre la identitat francesa, ha acabat sortint de puntetes.
Llegir més
|
Autor: Joaquim Colominas
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Els videojocs: una aportació a la reflexió sobre valors
|
|
|
En primer lloc voldria considerar els estereotips que una part de la societat manté al voltant del propi concepte de joc, que crec que són perfectament extensibles si no ampliables al de videojoc. El joc seria considerada, en aquest conjunt de creences, com una activitat inútil que, a diferència del treball, no resoldria cap necessitat. Activitat pròpia dels nens, no seriosa. Pel fet de ser una activitat lliure i voluntària, s’inclouria, sovint, com a necessitat secundària, si no com a activitat perillosa que podria provocar addicció tant per la desconnexió amb la realitat com per l’estímul immediat seguit de la gratificació immediata.
Llegir més
|
Autor: Jordi Nomen
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Carmen Mur analitza la situació laboral a Catalunya en un esmorzar amb Jordi Pujol
|
|
|
En un moment de crisi com l’actual, en què l’atur frega els 600.000 desocupats a Catalunya i els 4,1 milions a l’Estat, i en què els agents socials estan immersos en un procés de negociació d’una reforma laboral, el Centre d’Estudis Jordi Pujol organitza un esmorzar per premsa amb Jordi Pujol per analitzar la situació laboral a Catalunya. En aquesta ocasió la convidada és Carmen Mur, presidenta executiva de Manpower. L'acte tindrà lloc el proper dijous 11 de març i serà a porta tancada.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Barcelona, seu de la Unió per la Mediterrània
La Unió per la Mediterrània és l’organisme internacional que aplega 43 països de la UE i la ribera sud i est del Mediterrani i té la seu oficial al Palau de Pedralbes. Va tenir lloc la inauguració oficial, amb la presa de possessió, com a secretari general, del diplomàtic jordà Ahmad Khalaf Massadeh, França i Egipte copresideixen la UpM. El secretari general va recordar que una de les finalitats de l’organisme és promoure “la cooperació i l’intercanvi, ja que són els millors mètodes per aconseguir la pau i la seguretat”. El president de la Generalitat, en el seu parlament fet en català, va puntualitzar que “per als catalans, el Mediterrani no és una frontera exterior, sinó que és una dimensió essencial de la nostra personalitat”. La Fira Bio-Europe Spring 2010 a Barcelona
Bio-Europe és la fira més important de partenaritat tecnològic d’Europa; hi participen 1.800 professionals, 967 empreses, 76 expositors i delegacions de 43 països. El president de Biocat, Manuel Balcells, va explicar que amb la Fira Catalunya vol reforçar la visibilitat internacional del sector biotecnològic i guanyar per a Catalunya per presentar la seva candidatura per ser la seu de la Comunitat de Ciències de la Vida de l’Institut Europeu d’Innovació Tecnològica. La Fira coincideix, com va explicar Balcells, amb un moment important per al sector, amb la posada en marxa del sincrotró, el Centre d’Ultraseqüenciació Genòmica del Parc Científic i un creixement sostingut del nombre de biotecnòlergs a Catalunya. Es pretén que la biotecnologia es converteixi en un factor important de l’economia catalana. Segons Biocat, les empreses del sector ja compten a Catalunya amb 800 investigadors dels 25.000 que treballen amb ciències de la vida. Joaquim Puyal, doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili
El dia de la seva investidura va reclamar correcció lingüística, especialment a les persones públiques del món econòmic, social i polític: “Són persones capdavanteres a la societat que prescriuen comportaments però, en canvi, parlen la llengua plena d’incorreccions, amb un menyspreu que a mi em sembla impropi de la dignitat i el prestigi que una llengua ha de tenir per als seus parlants”. També va afirmar que per qui “s’estima el país, la llengua és un element troncal de la nostra cultura”. Amb referència a la seva professió, el periodisme, va demanar més rigor, més criteri i més protecció deontològica davant els interessos empresarials i polítics, i va deixar clar que l’èxit de la comunicació no és la llengua que s’utilitza, sigui la que sigui, sinó el missatge i la feina ben feta. Joaquim Puyal és també posseïdor de la Creu de Sant Jordi. Els ajuntaments reclamen competències
Diferents esdeveniments han provocat les reaccions d’alguns ajuntaments. Vic i Salt demanen comprensió, ajut i justícia per fenòmens que els poden superar, malgrat haver aconseguit, fins ara, bons nivells de convivència. També, l’Hospitalet de Llobregat vol disposar de més autoritat per poder aplicar sancions més exemplars a la seva lluita contra la inseguretat ciutadana provocada per l’ús excessiu d’alcohol de molts joves, i pretén exercir el dret de tancar els locals que incompleixin les normes. En definitiva, els ajuntaments demanen més atenció de la Generalitat per poder fer complir les normes que volen aplicar en benefici dels seus ciutadans. S’inaugura l’Any Maragall
Es va inaugurar amb solemnitat, al Palau de la Generalitat, l’Any Maragall, que commemora els 150 anys del naixement del poeta i els 100 anys de la seva mort. S’han programat exposicions, rutes, espectacles, actes acadèmics i l’edició de les obres completes. Maragall és el poeta modern que simbolitza el trànsit del modernisme al noucentisme. A l’acte inaugural, la professora Maria Casals va glossar la figura i l’obra del poeta i va reivindicar que aquest sigui el punt de partida per recuperar-ne el llegat. La UE autoritza un nou transgènic
Per primera vegada en 10 anys, la UE ha autoritzat el conreu d’un nou transgènic. Es tracta d’una patata genèticament modificada que es destina a usos industrials i a l’alimentació d’animals, encara que no al consum humà. Es tracta d’un canvi en la seva política, que coincideix amb la presa de possessió del nou comissari de Sanitat i Consum, John Galli, que va declarar que s’ha autoritzat el nou conreu després “d’un examen complet i profund dels seus possibles efectes sobre la salut i el medi ambient”. Fins ara, la UE només havia autoritzat el conreu d’un blat de moro de la companyia Monsanto. La nova autorització s’interpreta com un canvi de política, que suposarà més autoritzacions, però amb molta prudència en el compliment de les normes de seguretat.
|
|
|
|
|
|
|
França 1939
|
|
|
L’exili del 1939 va representar una veritable sagnia per a Catalunya. Junt amb les restes de l’exèrcit de la República van travessar els Pirineus cap al país veí centenars de milers de refugiats civils que temien les represàlies de Franco. Amb ells hi havia el gruix de la intel•lectualitat catalana que s’havia mantingut fidel al Govern de la Generalitat i compromesa amb la causa de la República. Amb l’èxode de desenes d’escriptors, artistes, professionals i, fins i tot, institucions senceres –com la de les Lletres Catalanes– tota la saba cultural d’un país es veia de cop abocada a sobreviure en condicions extremament difícils. La poetessa i escriptora Marta Pessarrodona ha dut a terme una tasca d’investigació que ha donat com a fruit França 1939. La cultura exiliada (Ara Llibres), un assaig apassionant la lectura del qual dóna la mida de les dificultats que l’exili cultural català va haver de superar per tal de mantenir vius, malgrat la derrota, els referents culturals que aquells homes i dones representaven.
|
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
La web dels castellers
|
|
|
Aquesta tardor la UNESCO proclamarà a Nairobi el veredicte sobre la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, candidatura presentada a iniciativa catalana. A Catalunya hi ha seixanta colles castelleres i fins ara el castell –o torre humana– més alt que s’ha carregat és de deu pisos. La gralla és l’instrument musical de vent que per antonomàsia acompanya les diades castelleres, que se celebren durant tot l’any i en dies festius a les places dels pobles. Tot això i molt més ho recull el web dels castellers, que de forma molt pedagògica i entenedora per a tots els públics ens apropa a la història i el llenguatge –folre, manilles, agulla, pinya, fer llenya, acotxador, enxaneta...– d’aquesta tradició, l’origen de la qual es remunta a les cercaviles ludicoreligioses de l’època medieval.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
