|
|
La reacció no pot ser espasmòdica
|
|
|
Aquest editorial ha estat redactat abans de conèixer la sentència definitiva del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. En qualsevol cas, per l’interès del text i la seva vigència, els en recomanem la lectura.
Sembla molt probable que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya es dicti en un termini molt breu. De dies o potser d’hores. És també criteri molt general –tant a Catalunya com a tot l’Estat– que la sentència serà molt negativa. En general i, sobretot, en temes especialment sensibles com poden ser el finançament, la llengua, la realitat d’un poble català...
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 4 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Impostos i inspecció tributària
|
|
|
Des dels inicis de la difícil situació econòmica actual s'ha parlat molt d'impostos i de despesa pública.
I a les últimes setmanes el debat s'ha intensificat. El motiu tots el sabem. Com a conseqüència dels ajustos que la Unió Europea i el FMI han obligat a fer a l'Estat espanyol, els governs espanyol i català han considerat necessari llançar a l'opinió pública el missatge que l'esforç afectarà «aquells que més tenen».
Llegir més
|
Autor: Heribert Padrol
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
La pena capital o la regressió moral
|
|
|
El desenvolupament integral dels pobles no solament té una dimensió científica i tècnica, sinó que també inclou el progrés dels seus costums, dels seus hàbits socials i de les seves lleis. Aquest doble desenrotllament no sempre transcorre de manera paral·lela. Hi ha pobles molt desenvolupats des del punt de vista tecnològic que encara conserven lleis, costums i tendències socials premodernes, bàrbares, però també hi ha comunitats humanes, tecnològicament febles, que són exemplars en els seus costums i codis normatius.
Llegir més
|
Autor: Francesc Torralba
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Invitació a coronar la vida
|
|
|
Que avui, a l’any 2010, la vida de les persones, sobretot a les societats del món occidental, es va allargant, és una constatació que dóna lloc a nombroses reflexions i a un profund examen de la situació. El topall dels vuitanta anys, que era l’edat límit amb què s’especulava a mitjan segle XX, ara ha augmentat en deu o quinze anys.
Llegir més
|
Autor: Josep M. Puigjaner
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Comentari a l’editorial «Una reflexió sobre Hongria»
|
|
|
He llegit amb gran interès el seu editorial sobre Hongria el qual subscric enterament.
M’ha interessat especialment perquè la transformació de l’economia hongaresa va ser l’objecte de la meva Tesi Doctoral a la Universitat de Barcelona l’any 1994. I, precisament, vaig escollir aquest tema en aquells moments de canvi de sistema (1989-90) per investigar sobre les possibilitats que no passés el que realment ha passat –«pèrdua del món de vista»– i que vostè descriu.
Llegir més
|
Autor: Xavier Farriols |
|
|
|
|
Jordi Pujol pronunciarà la conferència "El llegat de Vicens Vives i perspectives de futur"
|
|
|
Amb motiu del centenari del naixement i el cinquantenari de la mort de l’historiador Jaume Vicens Vives, i coincidint amb l'actual conjuntura de crisi del model d'Estat, Unnim Obra Social, conjuntament amb el Centre d'Estudis Jordi Pujol, organitzen una conferència per reflexionar sobre la vigència –o no– de les tesis d’entesa entre Catalunya i Espanya pregonades per Vicens Vives. Jordi Pujol, que pronunciarà la conferència, també diseccionarà l'obra del qui ha estat un dels principals analistes de la història peninsular. La conferència se celebrarà el proper dimecres 30 de juny a l'Auditori_3 de la Obra Social Caixa de Sabadell (C. d'en Font, 25. Sabadell). Les inscripcions són gratuïes i poden formular-se per correu electrònic o bé trucant al 933 428 535.
|
|
|
|
Edu21 organitza les jornades "lideratge d'equips docents", basades en l'entrenament professional intensiu
|
|
|
Edu 21 organitza la segona edició del coaching sobre lideratge. Les jornades d'entrenament professional intensiu per a docents prioritzaran la mirada sobre els processos de comunicació verbals i no verbals dels participants, les seves habilitats per a la planificació, l’organització i l’avaluació de la tasca directiva, la coordinació i la conducció d’equips i la generació de confiança. També s’analitzaran els punts forts i els febles de cada participant en aquests aspectes, a fi de proporcionarli instruments i estratègies per a potenciar els primers i amortir els segons. Les jornades se celebraran a la Casa de Cultura de Sant Cugat els propers dies 5, 6 i 7 de juliol. La inscripció val 200 €. Per més informació podeu trucar al 933 428 535.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Obama i el G-20
La cimera del G-20 de fa un any es va comprometre a endegar importants reformes financeres. La crisi va posar en evidència que la compravenda d’actius molt arriscats havia desestabilitzat el sistema financer. El president Obama va a la reunió amb la feina feta. El Congrés dels EUA ha aprovat la més important reforma financera des de la Gran Depressió. Així, entre d’altres mesures, es limiten les operacions especulatives per compte propi, els bancs només podran invertir el 3% dels seus recursos en fons d’alt risc o de capital risc, també augmenta el control sobre operacions fora de mercat i es reforça la protecció dels consumidors. Els europeus veuen inconvenients algunes d’aquestes mesures, amb l’argument que podria incrementar-se la retallada de crèdit dels bancs a les empreses i particulars.
Obama, comandant en cap de les forces armades dels EUA
El president Obama va recordar en un discurs la preeminència constitucional dels civils sobre els militars i va reivindicar la seva condició de comandant en cap. El motiu va ser l’acceptació de la dimissió del general Stanley McChrystal com a comandant dels EUA i de l’OTAN a l’Afganistan. Va justificar el relleu per motius d’indisciplina, no per diferències polítiques ni militars, ja que va nomenar per a succeir-lo al general David Petraeus, prestigiós militar fins ara cap del Comandament Central Militar, que seguirà la mateixa política que el cessat. McChrystal havia expressat en un article crítiques seves i dels seus col·laboradors en relació amb el govern i alguns diplomàtics dels EUA.
El govern britànic pretén reduir el dèficit públic
El ministre d’Economia ha presentat un pressupost «dur però just» per tal d’arribar a estalviar 47.000 milions d’euros. A partir del 4 de gener, augmentarà l’IVA del 17% al 20%, dos anys de congelació de salaris del sector públic i dels sous superiors a 25.000 euros i, entre altres mesures, una retallada del 25% a la majoria dels departaments. També inclou un impost als bancs de 2.400 milions. David Cameron va explicar que «tots estem junts en aquest afer [la retallada del dèficit públic]». També congela el pressupost de la reina. L’objectiu és eliminar el dèficit públic en cinc anys.
Cau la natalitat a Catalunya
No ho feia des de l’any 1995, any en què es va iniciar una recuperació de la natalitat atribuïble, en bona part, a la nova immigració que aportava tasses de naixements molt altes. El nombre de fills de les dones estrangeres ha passat del 2,05 l’any 2002 a 1,69 l’any passat. La caiguda de l’últim any ha estat del 4,85%. És atribuïble, en part, a la crisi, però també, segons el Dr. Albert Esteve, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, a la reducció de dones en edat fèrtil i a la disminució de la fecunditat de les dones de nacionalitat estrangera. El nombre de matrimonis també ha baixat un 10,8%. Els demògrafs preveuen que el descens es mantindrà durant quinze anys.
Nova unitat de recerca a l’Hospital Vall d’Hebron
S’ha inaugurat a l’Hospital una unitat de teràpia molecular, dirigida pel Dr. Baselga, amb l’objectiu de convertir-se en líder mundial en assaigs clínics. La recerca s’orienta a teràpies específiques per a diferents tumors i fàrmacs experimentals per a pacients per als quals no existeixen altres teràpies. El Dr. Baselga explica que «necessitem les empreses farmacèutiques, elles tenen la capacitat de finançar el desenvolupament de fàrmacs, de produir-los a gran escala i de distribuir-los perquè arribin als pacients». La col·laboració entre metges i empreses farmacèutiques és positiva i indispensable. Bona prova d’això és que directius d’indústries farmacèutiques de tot el món van anar a Barcelona per assistir a la sessió inaugural de la Unitat.
Revetlla tràgica
La revetlla de Sant Joan d’aquest any passarà a la història per la mort dramàtica de dotze joves que anaven a la platja de Castelldefels a celebrar-hi la festa. Van travessar la via del tren de manera imprudent i un altre tren que anava en direcció contrària al tren del qual acabaven de baixar els va atropellar. Revetlla tràgica per a tothom, especialment per als familiars i amics d’aquests joves llatinoamericans, residents a Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|
Un liberal a la Xina
|
|
|
Aquest és un recull d’experiències vitals i reflexions íntimes a l'entorn de la Xina. Roger Albiñana s'ha entrevistat en els darrers cinc anys amb polítics, acadèmics, periodistes i diplomàtics d'aquest país, i de Taiwan i Singapur, països que ha conegut abastament. Albiñana destaca en aquest llibre com la Xina ha arribat a posar en marxa una emergència dinàmica. «La Xina moderna –diu– ha sabut reinventar-se i trobar la manera d'encaixar econòmicament en un món mutant i altament competitiu». Tot i assenyalar els dèficits en llibertats democràtiques, l'autor fa una anàlisi profunda del gegant asiàtic i la confronta amb les pors d'una Europa que ha perdut visibilitat i pes en l'escena mundial.
|
Autor: Roger Albinyana. Edicions DAU
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Nuclear Threat Initiative
|
|
|
Fruit de la iniciativa civil neix una organització benèfica amb l’objectiu de reforçar la seguretat global mitjançant la lluita contra la proliferació d’armes químico-nuclears i crear consciència sobre aquesta amenaça. Es dedica a promoure el bon ús de l’energia nuclear i de les ciències biomèdiques a fi de prevenir el bioterrorisme, de vetllar per la seguretat del material nuclear i de detectar possibles malalties locals derivades del mal ús de l’urani. El seu intens activisme és possible gràcies al filantropisme de populars magnats nord-americans, com Ted Turner, el seu fundador, i Warren Buffet. De fet, l’any de la seva fundació, el 2002, ja va adquirir notorietat pública en aportar 5 milions de dòlars per facilitar el trasllat d’urani enriquit en situació vulnerable procedent de Sèrbia cap a Rússia, on va ser usat com a combustible nuclear. Disposa d’un detallat perfil públic del programa nuclear d’alguns estats i ha editat publicacions i documentals.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
