Ara que tindrem el nou Estatut és oportú recordar la figura de Prat de la Riba. Recordar-la i recuperar-la perquè sembla que s’hagi perdut, o que no hagi existit. I en canvi la Catalunya d’avui no seria el que és sense la seva obra intel·lectual, política i institucional. I sense la seva manera de fer.

Llegir més

L’increment de la secularització a les nostres societats no és només una tendència consolidada des de fa anys. Si tenim en compte, posem pel cas, l’informe Joves 2005 de la Fundación Santa Maria, publicat recentment en base a una investigació sociològica realitzada a partir de més de 4.000 entrevistes a joves d’entre 15 i 24 anys del conjunt de l’Estat espanyol, es tracta d’un fenomen que segueix creixent de forma imparable.

Llegir més

La primera edició que va treure al carrer el diari torinès La Stampa després de les eleccions publicava un editorial amb el títol “Noi” (“Nosaltres”) i només aquest text: “Hem guanyat nosaltres, però en el moment en què estem escrivint encara no sabem qui som nosaltres”.

Llegir més

Catalunya, com moltes altres nacions d’Europa, té uns símbols propis. Uns símbols que la uneixen i la identifiquen. Que no són d’un partit ni d’un bàndol: són de tots i ningú no se’ls pot apropiar. Per això els hem considerat sempre com a símbols nacionals. I així els ha reconegut l’Estatut que estem debatent.

Llegir més

És cert, tal com assenyala Jordi Pujol a l'editorial La por (i les pors) que estem plens de pors, de pors concretes i també d’altres indefinides. Dóna la impressió que Europa està plena de dubtes i que encara no ha sabut trobar cap solució al tema més important, que és la immigració; tots els països van força perduts. Els ciutadans hem perdut la confiança en la classe política, aquests retrets que es disparen contínuament i, fins i tot, insults, palesen una manca de valors morals. El no saber posar-se al lloc de les persones perquè viuen en un món d’utopies dóna la impressió que els polítics sempre pensen en clau electoral i això cansa molt i molt, fins i tot als convençuts ens costa no caure en el desànim total. El més preocupant d’aquestes males actituds és la influència negativa cap als joves, els quals, veient aquesta mala maror passen totalment de la política. Això és greu perquè, si els nostres joves no agafen responsabilitats, què serà del nostre futur?

Vull expressar el meu total acord amb l'editorial La por (i les pors). Nosaltres som fabricants de maquinària i ens trobem que el Vell Continent, un mercat consolidat anteriorment, actua amb aquesta por enfront de les inversions i per extensió en l’adquisició de nous equips. És per això que ens els darrers dos anys el volum de vendes més important (a casa nostra el 99% és exportació) ha anat a països asiàtics i als Estats Units; el Vell Continent també traspua aquesta temença entre els empresaris i això els fabricants catalans ho notem de prop. D’acord també que Catalunya haurà d’encarar amb fermesa i decisió l’atzucac actual, doncs de l’eufòria desmesurada o el pessimisme endèmic no en traurem res del que les nostres generacions futures se’n pugin aprofitar, i és en aquest sentit que el seu article pren una intensitat especial a redós del recentment aprovat Estatut per al Principat. És aquest Estatut el que ens permet afrontar els anys venidors amb una Stimmung del tot positiva? Sense voler caure en pessimismes desmesurats, permeteu-me que us digui que sincerament penso que no, i el que cal és treure’ns la por de sobre de manera immediata si no volem excloure Catalunya de l’univers europeu del seu article.

El proper dilluns 24 d'abril, a les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, tindrà lloc a partir de les 19:30 h. la presentació del primer número de la revista de pensament del CEJP VIA (Valors, Idees i Actituds), en el qual hi han col·laborat Amitai Etzioni, Gilles Lipovetsky, Montserrat Guibernau, Andreu Claret, Agustí Colomines, Àlex Mitrani i Alfons Cornella, entre d'altres.

De l'actualitat de la darrera setmana hem triat les seguents notícies:

Tornen els metges jubilats

El departament de Salut de la Generalitat va jubilar obligatòriament tots els professionals de la Salut Pública que ja havien complert 65 anys. Pocs mesos després ha sol·licitat la reincorporació d’alguns d’aquests professionals per atendre les necessitats indispensables d’un país civilitzat.

Aquesta associació és la responsable de l’Estudi General de Mitjans i ha expulsat la COPE per infiltrar falsos enquestadors amb l’objectiu de falsejar els resultats. Desgraciadament, l’emissora de la Conferència Episcopal no és modèlica en gairebé cap de les seves actuacions.

El Tribunal Suprem espanyol ha reafirmat que el català i el valencià són la mateixa llengua. La sentència estableix que la unitat lingüística és reconeguda tant acadèmicament com científicament. Aquesta sentència anul·la una ordre de la conselleria de Cultura valenciana que suprimia la convalidació entre els certificats de català i de valencià.

La senyora Mercè García, presidenta de la Federació Catalana d’Esplais, insisteix en el seu oferiment als nois i noies d’entre 16 i 18 anys oferint-los una vida alternativa que els permeti implicar-se en un projecte social contrari als valors dominants, l’hiperconsumisme i l’hiperindividualisme. Es treballen valors com la solidaritat, el civisme, el compromís social, el respecte al medi ambient i l’amistat. A Catalunya hi ha 108 centres associats a la Federació i més de 3.000 persones entre joves i voluntaris que formen part del col·lectiu.

L’augment desmesurat del preu dels habitatges provoca un endeutament cada vegada més gran dels ciutadans per poder tenir una casa pròpia. En aquest sentit Jordi Gual, director del Servei d’Estudis de La Caixa, va demanar prudència als compradors que vulguin contractar una hipoteca, alertant de l’alt endeutament de les famílies en uns moments molt delicats de l’economia i amb la previsió de noves pujades del tipus d’interès.

Els avenços recents en els estudis genètics referits a l’alimentació (la Nutrigenòmica, la ciència que estudia les interaccions entre els aliments i l’ADN )  provocaran en el futur una modificació dels hàbits alimentaris i permetrà que les persones es puguin responsabilitzar de les eleccions dietètiques relacionant-les amb la seva salut. Així ho explica el doctor Palau, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de les Illes Balears i membre de l’Organització Nutrigenòmica Europea. A l’escollir una carta en un restaurant es llegirà el xip nutrigenètic i un sistema intel·ligent informarà dels aliments més recomanats perquè una persona disminueixi el risc de malalties cardiovasculars, de càncers o perquè augmenti la seva esperança de vida.

Naouri és un conegut pediatre francès de l’escola clàssica, contrari a la pedagogia de la permissivitat, importada dels Estats Units durant la dècada dels seixanta i àmpliament acceptada a Europa, que considera que ha contribuït a convertir els infants en unes criatures malcriades, després en uns adolescents conflictius i, finalment, en adults frustrats i desorientats, incapaços de fer front a les responsabilitats de la vida i que només reclamen els seus drets. L’autor fonamenta el seu diagnòstic en les teories de Freud, especialment de l’obra Totem i tabú, així com en experiments propis i en l’anàlisi de nombrosos casos clínics de la seva consulta pediàtrica. Amb un estil molt amè i divertidament provocador, exposa els papers diferents de la mare i del pare en l’educació dels fills, que ha de començar ja des del naixement, al bressol. Segons l’autor, si la satisfacció d’una necessitat es retarda, el bebè percebrà la mancança, i això l’ajudarà a configurar la seva pròpia percepció. Per exemple, la disciplina en l’alimentació és fonamental: ha de fer-se a hores fixes i en quantitats fixes, tot descartant la pràctica estesa d’atendre a demanda. Un llibre útil, ple de bon sentit, seriós i divulgador, per a futurs pares i mares.

El Policy Network és un think tank amb seu a Londres fundat al desembre 2000 amb el suport de Tony Blair, Gerhard Schröder, Giuliano Amato i Göran Persson. El seu objectiu és promoure i inculcar les idees polítiques progressistes com eix modernitzador de l’ala política centre-esquerra facilitant el diàleg entre els principals líders que influeixen en la presa de decisions polítiques a Europa i la resta de països democràtics del món. Els governs i els partits progressistes d'Europa es troben amb problemes semblants i, per tant, requereixen les mateixes mesures democràtiques, socials i modernes davant els temors per a reforçar la seguretat en tots els àmbits, superar les contradiccions entre l'estat benefactor tradicional i les polítiques d'ocupació i l’avenç sense precedents de la ciència i la tecnologia. Trobar aquestes respostes globals exigeix fomentar el compromís de tots els països per a treballar de forma consensuada, activitat de la qual s'ocupa el Policy Network. També organitza conferències temàtiques arreu d’Europa i edita una publicació especialitzada.

Obrir enllaç web