|
|
La manifestació (últim capítol)
|
|
|
La manifestació del dia 10 pot ser que a alguns els hagi deixat un gust agredolç. I en part s’entén. Però ben mirades les coses, fins i tot amb criteri crític i exigent, la manifestació fou un gran èxit, que repercutirà en el temps. Haurà marcat una fita. En primer lloc pel volum. Segur que no vàrem ser un milió i mig. Ni un milió cent mil. Vàrem ser vuit-cents mil? O només set-cents mil? Encara que «només» haguéssim estat sis-cents mil.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 5 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Kosovo, independent de ple dret
|
|
|
Per primera vegada una instància màxima de Dret Internacional –en aquest cas, el Tribunal Internacional de l'Haia (TI)– ha reconegut a les minories ètniques i religioses el dret a independitzar-se dels estats nacionals centralistes. En la sentència de dijous passat, 22 de juliol, el TI ha fallat en contra de la querella sèrbia oposant-se a la proclamació d'independència feta per Kosovo el 17 de febrer del 2008.
Llegir més
|
Autor: Valentí Popescu
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
La mossegada del tauró Blanco
|
|
|
Dijous de la setmana passada el Ministeri de Fomento (MIFO) que dirigeix el número dos del PSOE, José Blanco, anunciava la retallada d’algunes infraestructures cabdals per a la competitivitat de l’economia catalana. S’escudaven en el dèficit públic ocasionat per la crisi econòmica i una mala política de despesa (Plan E, retorn dels 400€ de l’IRPF...) per passar de nou la tisora per les infraestructures de Catalunya, un país amb un greu dèficit històric en inversions de l’Estat i que necessita com l’aire que respira algunes de les infraestructures que ara s’han aturat. Normalment el MIFO ja ens pren el número i acostuma a no complir amb els compromisos adquirits (econòmics i de calendaris). Si ara ens avisen amb llums i taquígrafs, és que realment estem molt malament o que la valentia dels nostres dirigents polítics per combatre tanta irresponsabilitat i menyspreu és ínfima.
Llegir més
|
Autor: Manel Prat
Temps de lectura: 5 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Un estil desacomplexat en l’àmbit jurídic
|
|
|
El català no té carta de naturalitat en el sector del Dret. Persisteix la inèrcia històrica que deriva dels Decrets de Nova Planta, que el foragitaren de la Reial Audiència, i de normes decimonòniques que el van excloure de procediments judicials, documents notarials, actes municipals i del funcionament ordinari de les administracions. Els professionals s’acostumaren al castellà, fins i tot un cop eliminades pràcticament les limitacions legals per al català, a Catalunya sobretot per mitjà de les lleis de normalització i política lingüística de 1983 i 1998.
Llegir més
|
Autor: Ester Franquesa
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Bones vacances
|
|
|
El CEJP els desitja unes bones vacances alhora que els recorda que rebran el proper butlletí el 7 de setembre. Mentrestant, podran consultar a la home del nostre web alguns editorials publicats a d'altres butlletins anteriors en relació a l'"anomalia catalana" i la continuïtat de Catalunya com a poble.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
La independència de Kosovo
Sèrbia no ha volgut reconèixer la independència de Kosovo. Tampoc no ho ha fet l’Estat espanyol, malgrat que sí l’han reconegut els EUA i la majoria dels estats europeus. Ara, el Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU, amb seu a l'Haia, ha declarat que la proclamació d’independència de Kosovo no va violar el Dret Internacional. El president del tribunal, Hisashi Owado, va afirmar que «el dret internacional no estableix prohibicions sobre declaracions d’independència». És bo recordar que la consulta a l’alt tribunal la va formular el govern de Sèrbia. Més estudiants a les universitats catalanes
Quasi 50.000 estudiants s’han preinscrit a les universitats, la xifra més alta dels últims deu anys. D’aquests, 8.295 procedeixen de l'FP, acollint-se al nou sistema d’accés que fa possible que els que han cursat FP puguin passar a la universitat. Les carreres més sol•licitades són medicina, educació primària, infermeria i psicologia i les notes de tall més altes són física-matemàtiques a la UAB, enginyeria en tecnologia aeroespacial a la UPC i medicina la UB. Totes sobrepassen els dotze punts, sota una nota màxima de catorze. El 62,6% dels preinscrits tenen plaça al centre i carrera escollits. Aquest curs, les set universitats públiques han ofert 360 llocs més d’estudi que el curs passat i el número de títols de grau d’acord amb Bologna és de 464. Vinculació de l'FP amb la universitat
Els estudiants que han cursat l'FP superior tenen accés a les universitats, però al marge d’aquesta possibilitat, el Ministeri ha impulsat el desenvolupament de centres d'FP als campus d’excel•lència internacional (CEI). Les universitats aprofitaran els laboratoris adequats per a les pràctiques d'FP i aquests s’integraran als CEI. Se’n preveuen quatre a Catalunya: Barcelona Knowledge campus (UB-UPC), el Campus Internacional de l’Aigua H2G (Universitat de Girona), el Health University of Barcelona Campus (UB) i el Campus Energia (UPC). Els responsables de la UB expliquen que la vinculació amb centres formatius «tanca el cercle de l’educació que juntament amb l’empresa, la recerca i el clínic, per a l’àrea de la salut per exemple, conformen els eixos dels campus moderns». Es preveu que aquests projectes poden començar a aplicar-se l’any que ve. Els programes de ciència i innovació de la UE
El Setè Programa Marc de la UE preveu destinar 6.400 milions d’euros a recerca científica i innovació tecnològica. És la partida pressupostària per a aquests objectius més gran de la seva història i un 12% més que l’any passat. La comissària, Máire Geoghegan-Quinn va afirmar que «invertir en innovació i recerca és l'única forma intel•ligent i segura de sortir de la crisi». Calcula que es crearan 165.000 llocs de treball, 2/3 dels quals són d’alta qualificació. A l’Estat espanyol, el 60% dels projectes de recerca que sol•liciten recursos de la UE procedeixen de Barcelona i Madrid. El pacte energètic
Es va celebrar a Barcelona la conferència de la Societat Nuclear Europea que té lloc cada dos anys. Enguany ha comptat amb un rècord de participants, que van afirmar que a Europa l’energia nuclear va en augment, ben entès que cada país europeu ha de definir el seu model energètic, ja que no existeix un model europeu. Actualment, a l’Estat espanyol, el govern i el PP intenten arribar a un acord i seria lògic esperar que s’arribés a un mixt energètic que satisfés les necessitats presents i futures. Es preveu que, fins a l’any 2020, la demana de consum elèctric augmentarà un 32,63%, partint de la base que se suposa un increment anual del PIB del 3,2%. Les energies renovables doblaran la producció, el gas natural mantindrà la seva posició com a primera font d’energia elèctrica i l’energia nuclear podria créixer un 5,4%. El consum de petroli cauria un 54,3%. L’increment de consum elèctric marca el creixement i l’eficiència de l’economia i Espanya s’ha compromès a Brussel•les a ser un 20% més eficient. Previsió de creixement de l’Àsia emergent
El Banc Asiàtic de Desenvolupament (BAD) ha revisat a l’alça la previsió de creixement dels països de l’Àsia oriental. A la presentació de l’informe, el director va explicar que la recuperació de l’economia mundial arribarà de l’orient asiàtic i que malgrat la crisi d’Europa la recuperació de les economies emergents està sòlidament assegurada. El conjunt dels països creixerà aquest any un 8,1%, malgrat que a primer d’any s’havia previst un 7,7%. Els tècnics del BAD recomanen adoptar mesures de contenció de la inflació i suggereixen a les autoritats de Beiging que apugin els tipus d’interès o augmentin la cotització del yuan.
|
|
|
|
|
|
|
La commonwealth catalanovalenciana
|
|
|
L’expressió en llengua anglesa «Commonwealth» en les seves accepcions de «riquesa compartida» i «beneficis mutus» serveix a l’autor per explicar de manera documentada determinats processos que, al llarg del segle XX, s’han donat entre les societats catalana i valenciana. Processos que han comportat articular una regió econòmica sòlida, aventures empresarials compartides, fluxos demogràfics i de mercaderies poderosos i, el més important, l’elaboració d’un discurs sobre acords i beneficis previsibles. Tot això –una commonwealth en la pràctica– s'ha fet sense tractat fundacional ni acord escrit. També sense la interferència de pugnes polítiques i debats interessats que periòdicament dilueixen les possibilitats d'entesa. El discurs de Josep Vicent Boira a La Commonwealth catalanovalenciana (Editorial Columna) conclou que aquesta confluència és el millor que li pot passar a Catalunya i a València, en el sentit que les seves relacions puguin ser objecte d’un debat franc, dut a terme d'una manera racional i pragmàtica. I augura l’adveniment d’una dècada –i seria la tercera després dels anys vint i trenta i seixanta i setanta– on l’assumpció de l’arc mediterrani i els acords en infraestructures i cooperació econòmica acabaran donant el màxim relleu a les relacions entre les societats catalana i valenciana.
|
Autor: Josep Vicent Boira. Editorial: Columna, 2010
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Institut d’Estudis de la Seguretat
|
|
|
El Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona i el Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya han creat conjuntament aquesta fundació dedicada a l’estudi de la cultura de la seguretat, a fi de prevenir els grans riscos futurs en clau civil i de saber com afrontar-los en cas que es produeixin. L’IDES entén la seguretat com una necessitat social que només es pot garantir si se’n coneixen les diverses dimensions. D’aquí que disposi d’una eina específica, l’Observatori del Risc, que observa, mesura, analitza i prospecta tota la diversitat de riscos que en els últims deu anys han acompanyat el desenvolupament de Catalunya: alimentaris, ambientals, tecnològics, industrials, viaris, energètics... L’increment del risc i els seus efectes no desitjats són inherents a la complexitat de les societats modernes i la globalització. D’aquí que la tasca de l’IDES, des que es va crear el 1998, cada any adquireixi més rellevància.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
