|
|
|
Editorial |
Ànima, gent, país |
|
|
 |
Col·laboracions |
La relació (im)possible |
|
|
Sobre la deslocalització |
|
|
El Codi Da Vinci i una certa sensació de decadència |
|
|
|
Activitats del CEJP |
Segona Tribuna Edu 21: "Ensenyar i educar avui a Catalunya" |
|
|
|
Tria de notícies |
|
El professor de filosofia de la Universitat de Barcelona, Josep M. Esquirol, ha publicat un llibre –El respeto a la mirada atenta– que és una reflexió sobre el que anomena l’ètica del respecte, com “la necessitat de contrarestar una desmesura, l’excessiva tecnificació de la nostra societat que arriba a condicionar la nostra manera de funcionar i de veure el món”. Segons el professor “ens hem de treure de sobre una idea que tenim al cap des de fa molt temps, i és la del progrés. És una idea metafísica que ens reconforta, però que hauríem de rectificar”. Valentí Fuster i les qualitats per ser un bon científic El professor Fuster, que va rebre els premis científics de les quatre organitzacions de cardiologia més importants del món, va pronunciar una conferència a l’Hospital Clínic amb motiu del centenari del centre on explicava les condicions per ser un bon científic. No és imprescindible una intel·ligència desbordant però cal tenir la valentia del risc per explorar noves línies de recerca, altruisme i generositat per treballar en equip, passió per les coses a què cadascú ha decidit dedicar-se i treball, sobretot molt treball. L’expresidenta d’Irlanda, Mary Robinson, premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials La senyora Mary Robinson, la primera dona presidenta d’Irlanda i alta comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, va rebre el premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials. Segons la presidenta del Tribunal Constitucional i membre del jurat, la premiada és pionera en el desplegament del Dret Comunitari. Va impulsar la creació del Tribunal Penal Internacional i va ser la primera cap d’Estat que va arribar a Kigali en la seva visita a Ruanda després del genocidi. Al rebre el premi, la guardonada va valorar-lo com “un reconeixement a la important tasca de dotar a la globalització de perspectives més sòlides sobre els drets humans i la igualtat de sexes”. Amb més de quatre milions, Espanya ja és el segon país amb més immigrants de la Unió Europea Des de l’any 2001 han arribat a Espanya més de mig milió anual de persones, i el percentatge d’estrangers és avui del 8,4%, superior al de França i del Regne Unit. La immigració és el principal problema social dels països receptors, singularment Catalunya, per les diferents característiques dels nouvinguts i per la quantitat, que fan difícil una bona i adequada integració. La improvisació i els canvis de política han generat desconcert i provocat manca de capacitat d’articular les mesures necessàries, especialment pel que fa referència al mercat de treball, a l’atenció sanitària, a l’escolarització i a l’habitatge. Trobada al Pirineu de 550 empresaris És la dissetena trobada, que aquest any s’ha dedicat als models de creixement. Es va debatre com s’han de preparar les empreses davant el possible canvi de cicle econòmic. Tal com va explicar Josep Pont, copropietari del Grup Borges, cal trobar un recanvi al model actual, basat en la construcció i la immigració. També es va reclamar una millora de les infraestructures. El president Jordi Pujol va iniciar la trobada amb una conferència sobre la immigració compartint una taula rodona on hi van participar el diputat Mohammed Chaib, l’exministre Manuel Pimentel i Mauricio Rojas, diputat del Parlament suec. Un entorn més estable per l’empresa familiar Ramon Adell, president de l’Associació Espanyola de Directius, va demanar un entorn més estable per millorar el futur de les empreses familiars, assenyalant que hi han motius per a l’optimisme perquè Catalunya segueix sent el gran motor econòmic. Més de 400 directius es van reunir a Peralada per debatre sobre inversió i patrimoni per poder així enfortir i modernitzar l’empresa familiar. Miquel Roca, president de Roca Junyent advocats, va defensar que el repte més important d’aquestes empreses és mantenir l’equilibri entre les relacions familiars i de negoci. |
|
El llibre recomanat |
Grans imperis, petites nacions |
|
|
|
El web recomanat |
Centre d’Analyse Stratégique |
|
|
|
| Subscripció al butlletí |
A l’editorial del 14 de març ja parlàvem de com després de la guerra a Alemanya, sobretot a través de Habermas, es va crear la idea del patriotisme constitucional, segons el qual el patriotisme i la idea i la vivència de país només s’havien de basar en la Constitució. 
Deia Gaziel que Catalunya podria sentir-se plenament espanyola dins d’una Espanya que «s’assemblés a Suïssa: treballadora, menestral, burgesa, ordenada, pacífica, casolana i de composició políticament federativa». Amb tot –advertia tot seguit- el dramàtic de l’assumpte rau precisament en el fet que «una Espanya semblant no ha existit mai». 
El fenomen de la deslocalització, que vivim a Catalunya i que pot definir-se com el tancament de centres industrials a casa nostra i el seu trasllat a altres zones del món, presenta dues cares ben diverses: l’econòmica i la social. 
En una de les campanyes electorals a favor de la reelecció del president De Gaulle, del qual era ministre de Cultura i confident, André Malraux va aconseguir escalfar els ànims dels mestres. Amb la ingenuïtat típica de la mentalitat moderna –el progrés material que va de la mà del progrés moral, etcètera...– Malraux va dir, en un discurs, que el paper dels mestres seria cada cop menys rellevant perquè el seu rol seria ocupat per la televisió, un aparell l’ús del qual aleshores començava a generalitzar-se. 
Jaume Cela i Pere Pena, experts del món de l'educació, van protagonitzar ahir a Barcelona un diàleg-col·loqui en el marc de la segona Tribuna Edu 21, que va portar per títol "Ensenyar i educar avui a Catalunya”. L’acte va estar introduït pel Dr. Jordi Riera, consultor principal del projecte edu21. 
De l'actualitat de la darrera setmana, hem sel·lecionat les següents notícies: 
El món actual ofereix a les nacions petites oportunitats per autogovernar-se sense ser una Estat sobirà –sense exèrcit, moneda ni fronteres pròpies–, sempre que estiguin vinculades a grans imperis democràtics com, per exemple, els Estats Units o la Unió Europea, que les proveeixen de béns públics de gran escala. Aquest és el tema del llibre del professor Colomer. Un assaig molt ben documentat d’història política i econòmica, que es llegeix amb comoditat, tal com es proposa l’autor. És especialment interessant la part dedicada a l’anàlisi del cas d’Espanya i de les petites nacions, Catalunya i Euskadi. Per Colomer, Espanya es pot considerar el cas més clar d’intent fallit en la construcció d’un Estat nacional a l’estil dels desenvolupats a l’Europa occidental, un model en gran part fracassat a la resta del món. I arriba a la conclusió que, perquè Catalunya pugui enfortir el seu autogovern democràtic, de manera viable, cal que afermi el seu europeisme, el seu atlantisme i l’ús de llengües franques com l’anglès. El llibre ha estat guardonat amb el Premi d’Assaig de la Fundació Trias Fargas 2005. 
El Centre d'anàlisi estratègica és un organisme creat recentment a França per decret i vinculat al seu primer ministre. Té per missió assessorar el govern en la definició i la posada en marxa de les seves polítiques públiques en matèria econòmica, social, mediambiental o cultural, per la qual cosa treballa en coordinació amb els diferents organismes adscrits al ministeri. Per tal d’acotar les polítiques governamentals d’acord amb les directrius europees treballa en estreta relació amb la Secretaria General d’Afers Europeus (SGAE) i en la presa de decisions s’orienta tant pels informes que elabora com pel full de ruta comunitari definit a l’“estratègia de Lisboa”.