Tornem a parlar de la immigració, i no serà l’últim cop que ho farem. I no ho serà perquè és una qüestió d’extrema importància a tot Europa.

A Catalunya ho és d’una manera especial. Però avui no parlarem de la immigració a Catalunya, sinó de com arreu d’Europa el tractament que es dóna a aquest tema confirma la tesi que des de Catalunya sempre hem defensat i hem procurat aplicar.

Llegir més

En el fons de la ideologia socialista la família és una institució secundària. La relació fonamental que els poders públics han de vetllar és la relació entre individu i Estat. És l’Estat qui, en definitiva, ha de tenir cura dels seus ciutadans des del seu naixement fins a la seva mort. I com que els Estats del benestar nòrdics s’han inspirat en models socialdemòcrates, el paper reservat a les famílies és formalment marginal.

Llegir més

El moviment okupa sorgeix a Holanda i Alemanya molt abans de la crisi de l’Estat de benestar i engloba dues dimensions. En primer lloc, una reivindicació del dret a un habitatge, fonamentat en la necessitat d’un sostre i d’un espai d’activitats lliures.

Llegir més

La participació en el procés electoral i en la vida política general –parlem sempre, és clar, d’una democràcia representativa- constitueix un dels elements essencials de la vida democràtica. Des d’un punt de vista normatiu, la literatura sobre el tema i la ciència política en general, han identificat la consecució d’un bon nivell de participació política i electoral com un dels requisits necessaris per a donar més legitimitat i eficàcia al sistema polític.

Llegir més

El passat dimecres, el CEJP va organitzar un nou esmorzar de Jordi Pujol amb premsa. El convidat fou l'economista i professor de l'IESE, Pedro Nueno, que va parlar sobre "L'economia catalana i la globalització".El proper Esmorzar amb Jordi Pujol tindrà lloc a Madrid el 8 de Setembre, amb el professor Joaquin Arango de convidat i el tema del col.loqui serà La relació Catalunya-Espanya.

Llegir més

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

Medicina, la carrera més sol·licitada

2.797 estudiants han sol·licitat realitzar els estudis de medicina, la carrera més demanada superant ciències empresarials (2.204), la segona, i magisteri (2.035), la tercera. D’aquests 2.797 només 860 hi podran accedir, donada la limitació de places a la carrera de medicina ja des de fa anys, tot i que Catalunya presenta un dèficit de professionals i ha de recórrer a la contractació d’estrangers. Fins avui, aquest seriós problema no ha obtingut cap solució.

La Bressola i la Catalunya Nord: unes escoles per a un país

Aquest és el tema de l’exposició que es pot veure a l’Institut d’Estudis Catalans. Joan Pere Le Bihan, director de la Bressola, explica que fa vuit anys eren 200 alumnes i avui en són 600. Actualment són set escoles bressol i un col·legi de secundària. L’acceptació és creixent, i el darrer curs van haver de rebutjar 200 sol·licituds. La Bressola és una opció respectada, real i de prestigi. La mostra també detalla altres iniciatives culturals, des de la presència a la Catalunya Nord d’escriptors, cantants i grups sardanistes fins al reconeixement, molt important a tot Catalunya, de l’equip de rugbi de Perpinyà.

Investigar la dignitat

L’Institut d’Estudis Catalans ha rebut un encàrrec de la Unió Acadèmica Internacional per orientar i coordinar un projecte per investigar la dignitat de la persona. L’estudi analitzarà les principals concepcions de l’home com a ésser intrínsicament portador de valors universals superiors i mereixedor sempre de respecte. El projecte el dirigirà l’israelià Guy Stroumsa i serà finançat per la Fundació Europea de la Ciència.

Activitats fora de l’horari escolar

Una enquesta realitzada als pares i nens de 43 escoles dels districtes de Gràcia, Sants i Nou Barris –i resposta per 43 centres– pretenia conèixer l’opinió que els mereixien les activitats realitzades per les escoles fora de l’horari lectiu. El 30% de les famílies desconeixien les activitats que fan a la seva escola i un 42% ignoren les que es fan al barri. Pel que fa als infants, un 60% practiquen esport i el 74,4% reconeixen practicar alguna activitat extraescolar.

Eleccions al Barça

La sorpresa de la setmana ha estat la sentència judicial que considera que el 30 de juny la Junta Directiva del Barça va acabar el seu mandat, fent imprescindible la convocatòria de noves eleccions. Després dels èxits esportius de l’últim curs i del prestigi que s’ha guanyat la Junta per la seva política esportiva i econòmica, no semblava previsible i no és coherent la denúncia presentada per algun soci que ha creat una crisi a la primera institució esportiva del país.

La productivitat del treball a Espanya

La Fundació BBVA ha donat a conèixer un informe que expressa "que més de la meitat del retard de la renda per càpita respecte Europa i els EUA es deu a la menor productivitat per hora treballada". Així mateix, dedueix que a Espanya es treballa un 13% més i es rendeix un 15% menys que a la UE. I no és que els espanyols siguin mals treballadors, sinó que els recursos s’han aplicat majoritàriament a la construcció d’habitatges en lloc de fer-ho en inversions industrials, cosa que implica una productivitat molt més baixa. L’estalvi de les famílies espanyoles aporta un 6% al PIB, però avui el deute per l’adquisició d’habitatges és el més gran del món i resta dos punts al PIB.

Les veus crítiques amb el sistema educatiu són feqüents i provenen de diverses ideologies polítiques i d’àmbits socials diferents. Alguna cosa, doncs, s’estarà fent malament en l’educació dels infants i joves, bé perquè no s’apliquen correctament els principis pedagògics, bé perquè aquests estan equivocats. El catedràtic d’institut Moreno Castillo ha escrit aquest apassionat pamflet contra la pedagogia aplicada a l’escola pública, avalada tant per la LOGSE com per la LOE. Considera que aquestes lleis són culpables del fet que els valors de la disciplina, l’esforç, el respecte als professors i la bona educació siguin cada cop més escassos a les aules, i, a més, que el nivell de coneixements i de preparació dels alumnes també baixi. No es pot negar que els arguments de l’autor, d’una lògica aclaparadora –malgrat que es pot no estar d’acord amb alguns postulats–, estan carregats de bon sentit i de raó. Potser encara podem tenir l’esperança que el desgavell de l’ensenyament es redreci algun dia.

Estem parlant d’una fundació britànica, al patronat de la qual figura Tony Blair, que treballa amb la voluntat d’assessorar, acompanyar i enfortir els partits polítics i les institucions públiques i privades –ONG’s, sindicats, mitjans de comunicació, moviments feministes i juvenils– en el procés de transició dels règims comunistes o dictatorials cap a la transició democràtica. Fundada el 1992 per construir la democràcia, centra la seva activitat a l’Europa de l’Est, el nord d’Àfrica i la zona subsahariana. Està subvencionada per la Commonwealth i la meitat dels seus beneficis es distribueixen equitativament entre els tres principals partits polítics britànics: conservadors, laboristes i liberal demòcrates.

Obrir enllaç web