|
|
Amb l'Estatut no n'hi haurà prou
|
|
|
És el quart cop que escric un article amb aquest títol: a l’Avui de 6 de novembre de 2005, a l’editorial d’aquest mateix butlletí del 8 de febrer i al del 20 de juny. I ara aquest (els dos anteriors es poden trobar al web del CEJP).
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 5 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
Cobrar per ser-hi
|
|
|
Llegeixo que els funcionaris de la Generalitat cobraran 50 euros com a “plus” per l’únic concepte de no faltar a la feina. És a dir, cobrar per ser-hi. Es pretén d’aquesta manera desincentivar l’absentisme laboral, la qual cosa ja ens indica una determinada situació del funcionariat a casa nostra. La simple presa de la mesura, per si sola, mostra les mancances de motivació que tenen els treballadors públics en aquest país. No es tracta evidentment de posar més controls, ja que el control per si mateix no resol res, però sí que podria trobar-se una fórmula per implicar més el funcionari en la seva tasca: recol•locació, redefinició de feines, avaluació per competències o per resultats, treball en equip, canvi de cultura...
Llegir més
|
Autor: Jordi Cabré
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Política cultural i Departament de Cultura
|
|
|
Quan al nostre país es parla de política cultural s’adverteix, de seguida, la profunda divisió existent entre els qui creuen que la llengua catalana és l’expressió més significativa d’una societat –i d’una nació– i els qui, contràriament, opinen que la llengua només és un accident sense contingut representatiu.
Llegir més
|
Autor: Agustí Pons
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
El canvi climàtic, ciència o política?
|
|
|
Des de sempre hi ha hagut la sensació a l’opinió pública que la qüestió de l’escalfament de l’atmosfera degut a l’augment de la concentració del diòxid de carboni i d’altres gasos amb efecte hivernacle havia d’abordar-se des d’una perspectiva exclusivament científica.
Llegir més
|
Autor: Josep Enric Llevot
Temps de lectura: 2 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Sobre l'article "L'obstinació, valor de futur"
|
|
|
Al llegir l’article “L’obstinació, valor de futur”, m’ha vingut al cap un reguitzell de sentències. Estimar i entendre la llibertat, és no només acceptar les opinions divergents, sinó admetre que potser siguin els teus adversaris els que tinguin la raó. En un país en què la majoria del homes de la meva generació (1944) pensen d’acord amb la seva biografia més que raonant, cal recordar la sentència de Confuci: Els homes es distingeixen menys per les seves qualitats naturals que per la cultura que ells mateixos es proporcionen. Els únics que no canvien són els savis de primer ordre i els completament idiotes. Ja sé que molts pensen ser savis de primer ordre. Aquí vénen al cas dues frases: La gent no busca raons per a fer el que vol fer, busca excuses –Somerset Maugham–. Aquells que mai es retracten de les seves opinions, s’estimen més a ells mateixos que a la veritat. –J. Joubert–.
|
Autor: César Díaz |
|
|
|
|
El CEJP organitza el seminari “Canvi demogràfic i estat del benestar”
|
|
|
El dijous dia 14 de desembre se celebrarà un seminari per examinar i debatre les causes i les conseqüències de la caiguda de la natalitat i de l'envelliment de la població a les societats més avançades. La jornada portarà per títol “Canvi demografic i estat del benestar” i reunirà líders mundials en la matèria com l’exministra noruega Jane Haatland- Matlary, la demògrafa Alicia Adserà, el sociòleg alemany Hans Bertram, i l’economista especialitzat en temes laborals John Ermisch. Carles Boix n’és el coordinador. Durant el seminari, s’alternaran conferències i taules rodones amb col•loquis posteriors entre els assistents. Inscriu-te.
Dia: Dijous, 14 de desembre
Hora: 09: 45 h.
Lloc: Sala d'Actes de Caixa de Sabadell (Pl. Catalunya, 9. 6ena planta) Barcelona
Patrocinat per Obra Social Caixa de Sabadell
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
EduExcellence, una empresa contra el fracàs escolar EduExcellence és una empresa fundada per Luis Mulero i Joan Puebla, dos professors que van entrar l’any 2005 al trampolí tecnològic de La Salle amb l’objectiu de millorar el rendiment dels alumnes integrant els pares en el projecte pedagògic, a través del seu ordinador personal que els ofereix una visió del comportament i del nivell d’absentisme dels seus fills. El sistema és d’una gran senzillesa, el professor dóna una informació per escrit que s’escaneja i s’envia als pares per Internet, i que pot arribar a ser diària. El programa s’ha desenvolupat en funció dels suggeriments dels directors de centres educatius i de pedagogs de la Facultat de Pedagogia i de Ciències de la Informació Blanquerna. Segons expliquen els creadors del programa, funciona amb èxit a dotze escoles (10.000 alumnes) i s’ha comprovat que es duplica l’assistència a classe. Setanta propostes per millorar l’economia catalana La Cambra de Comerç de Barcelona ha elaborat un document amb el títol “Propostes de política econòmica per al nou govern de Catalunya”. En el document es demana un canvi de model de creixement econòmic, fent-lo més intensiu en capital: humà, físic, tecnològic i social, insistint en la formació i en les infraestructures de transport, energia, telecomunicacions, hidràuliques, sòl industrial... i en cada una d’aquestes el document aporta les actuacions que caldria fer. També reflexiona sobre el fracàs escolar i la internacionalització de l’economia. Afronta temes conflictius per al govern, com la necessitat de la construcció del quart cinturó, la interconnexió elèctrica amb França i el tercer carril fins a la frontera francesa. El document el va presentar el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, al president Montilla. Rànquing mundial de les regions metropolitanes Un estudi de l’OCDE sobre la “competitivitat de les ciutats en l’economia global” situa en els deu primers llocs ciutats nord-americanes i les deu següents són també ciutats dels EUA, amb l’excepció de Londres i París, que ocupen el tretzè i divuitè lloc respectivament. Segons l’informe, és en aquest context metropolità que es lliuren les batalles econòmiques dels països desenvolupats i emergents. Madrid, Barcelona i València estan entre les grans regions metropolitanes –ocupen els llocs 50, 58 i 64– per sota de Dublín, Milà, Lió i Roma. Han millorat amb el canvi de segle, i el seu ritme de creixement està entre els 25 millors del món. La situació actual encara és molt baixa pel que fa a la competitivitat. Les tres primeres són San Francisco, Washington i Boston. La successió de les empreses familiars Uns quants professors d’ESADE, en col·laboració amb el BBVA, la consultora Family Business Knowledge i l’Institut de l’Empresa Familiar han estudiat la problemàtica de la successió en aquestes empreses. Del treball se’n desprèn que el 41% de les empreses familiars manifesten que no cal realitzar cap planificació successòria, mentre el 21% considera que té el problema resolt i el 37% han pensat i tenen algunes idees amb relació a la successió. L’estudi explica que la successió, en general, està insuficientment preparada i un dels motius és que les dues generacions conviuen a l’empresa molt de temps, de fet, una generació només està sola el 13% del temps sense compartir la gestió amb l’anterior o la posterior. El professor d’ESADE Alberto Gimeno diu que el que accelera el relleu no és l’edat de l’amo sinó la capacitat i l’empenta dels fills. Quan aquests tenen projectes i realitzen un treball eficaç s’estimula la preparació de la successió. Barcelona, capital de l’okupació Els okupes controlen més de 300 cases de l’àrea de Barcelona, les més molestes per als veïns estan a Gràcia, Sant Martí, Horta-Guinardó i Sants. La major part de les cases són de propietat privada, tot i que algunes es troben en situació d’indefinició legal. Només tres són propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Algunes d’aquestes cases okupades funcionen com a centres socials o ateneus, amb activitats que els seus promotors qualifiquen d’interès cultural, i en altres es realitzen festes. En definitiva, Barcelona s’ha convertit en un centre mundial de l’okupació, amb persones arribades de diferents països del món, que consideren que a la capital de Catalunya existeix un nivell de tolerància superior a altres ciutats europees. Antoni Tàpies: “vull ser original” Recentment ha estat guardonat amb la Legió d’Honor del govern francès. El dia 13 d’aquest mes farà 83 anys, i l’artista segueix treballant i creant amb tota la vitalitat, energia i originalitat. Com cada estiu, ha elaborat una cinquantena d’obres que s’exposen a la Galeria Toni Tàpies de Barcelona, Lelong de París i Soledad Lorenzo de Madrid. Com explica l’artista, “quan em poso a treballar en una tela, tinc molt clar que no puc repetir res del que he fet abans. Procuro evitar repeticions. És un truc per continuar impressionant l’espectador, el que vull és ser original. És curiós, perquè de jove, això em costava molt de fer perquè m’alimentava més dels grans mestres”. El 21 de desembre s’inaugurarà una exposició dels seus cartells a la Fundació Tàpies, una activitat que va començar als anys seixanta en plena dictadura franquista: “sempre he triat els cartells que he volgut fer. Alguns eren molt compromesos i va arribar un moment en què em vaig sentir vigilat per la policia”. Antoni Tàpies, per molts anys!
|
|
|
|
|
|
|
Família i treball
|
|
|
En aquest llibre la demògrafa Anna Cabré i el secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Joan Coscubiela, estableixen un diàleg, conduït pel periodista Josep M. Ureta, sobre problemes ben actuals i candents que afecten les famílies a Catalunya. De manera molt viva, els interlocutors van analitzant el mateix concepte de família, les causes de la baixa natalitat, la compatibilitat de la vida familiar i l’activitat laboral de la dona, la situació de la dona en el món del treball, les característiques de l’adopció i la significació de la immigració, la durada del període laboral i les condicions de jubilació, el sistema de pensions, el paper del patrimoni familiar i de les herències, la situació dels joves i les seves perspectives de futur. Gràcies a les experiències i als coneixements que cadascun dels participants té del món sindical i de les polítiques laborals –Coscubiela–, de l’evolució de l’estructura demogràfica de Catalunya i de la situació de la dona –Cabré– i del món econòmic –Ureta–, les reflexions sorgides de la conversa –de vegades amb fortes controvèrsies, però sempre amb un to amable i amè– són molt interessants i originals.
|
Autor: Anna Cabré, Joan Coscubiela i Josep M. Ureta. Editorial: Dèria
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Carnegie Council
|
|
|
Carnegie Council és una institució creada després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial per esdevenir la veu mundial a favor de la pau entre les nacions, l’ètica política i la justícia global. Avui ja és el primer fòrum de recerca mundial especialitzat en dilemes ètics, com poden ser l’eutanàsia, la violació dels drets humans, la protecció del medi ambient i les desigualtats socials globals. Està ubicat a Nova York i serveix d’espai de debat entre persones de perfils diversos, però que comparteixen inquietuds morals similars. Si bé forma part d’una xarxa d’institucions sense ànim de lucre fundada per un antic milionari escocès, disposa d’estructura i finançament propis.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
