|
|
De motius de decepció n’hi ha. Però...
|
|
|
Cada cop és més evident que a Catalunya, i als catalans, les coses no ens han sortit bé durant els últims anys. I que ara estem en una situació pitjor que temps enrere, des del punt de vista del nostre autoprestigi i de la valoració de cara enfora i de la nostra moral col•lectiva. I ni sabem si finalment tindrem més autogovern.
Llegir més
|
Autor: Jordi Pujol
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
 |
|
|
L’extrema dreta al Parlament Europeu
|
|
|
Vint-i-tres milions d’electors pertanyents a Itàlia, la Gran Bretanya, França, Àustria, Bulgària i Romania han fet possible que, per primer cop al llarg de la seva història, al Parlament Europeu hagi estat viable formar un grup d’extrema dreta.
Llegir més
|
Autor: Agustí Pons
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Una qüestió de salut
|
|
|
Recordo perfectament un seminari de fa uns anys a la Universitat de Rabat, que vaig codirigir amb Aziza Bennani, aleshores ja exministra de cultura i avui representant del seu país, el Marroc, a la UNESCO. No es tracta ara d’explicar-lo. Potser sí que cal dir, però, que el títol del seminari era La dona a la transició espanyola i que en seguia un altre que s’havia celebrat a Barcelona i Madrid titulat La dona al Marroc, recollit en un llibre. Eren trobades de finals dels anys noranta i del 2000 respectivament, patrocinades per la Fundació Gas Natural, creada per Pere Duran Farell i que va morir amb ell, dissortadament.
Llegir més
|
Autor: Marta Pessarrodona
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
Confiança líquida
|
|
|
Un dels pilars sobre els quals se sustenta el bon funcionament d’una societat oberta – d’un règim democràtic i de llibertats– és la confiança. Confiança, sobretot, entre el conjunt d’actors institucionals i socials del sistema en què cadascun d’ells reeixirà a l’hora de desenvolupar el seu rol. Tot el contrari d’allò més propi d’un règim autoritari, que intenta assegurar la seva supervivència sobre la base de la desconfiança, la repressió, el control i la sospita permanents.
Llegir més
|
Autor: Miquel Calsina
Temps de lectura: 3 min.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
Sobre l'editorial "Limitacions i tares de la política (2)"
|
|
|
Respecte l'editorial "Limitacions i tares de la política (2)" crec que la causa de la percepció crítica o indiferent de la ciutadania respecte a la política i els polítics és conseqüència directa del sistema de llistes tancades. Aquest sistema fa ineludible que es voti un “marca”, un partit amb el que sovint és difícil identificar-se totalment. Això, afegit a certes obsessions que el ciutadà percep com allunyades del seus problemes quotidians: Estatut sí o no, memòries històriques doloroses però irrellevants per a la vida i el futur dels seus fills o néts, manifestacions que només poden ser llegides en clau electoral, crec que són, en gran mesura, les causes del desengany de la política, l’abstenció i el vot en blanc.
|
Autor: Cèsar Díaz |
|
|
|
|
Vicenç Villatoro: “El catalanisme ha actuat com a motor i desvetllament d'energies de la cultura catalana”
|
|
|
L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro ha afirmat que “el catalanisme ha actuat com a motor i desvetllament d'energies de la cultura catalana” i que seu el gran encert durant el segle passat fou “situar la llengua i la cultura en el centre de la identitat”. Villatoro va fer aquestes afirmacions en el decurs d'una conferència organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol amb l'objectiu d'analitzar la “Perspectiva cultural del catalanisme”.
Llegir més
|
Autor: CEJP |
|
Jordi Pujol analitzarà el moviment catalanista des del vessant polític
|
|
|
Amb motiu del centenari de "La nacionalitat catalana" de Prat de la Riba el CEJP ha organitzat un cicle de quatre conferències per repassar l'origen i l'evolució del catalanisme durant els darrers cent anys, conèixer en quin punt es troba i albirar cap on ha d'anar. La quarta i última conferència la impartirà Jordi Pujol dijous vinent, 15 de febrer. Després que les setmanes anteriors Cabana, Termes i Villatoro oferissin una visió econòmica, social i cultural respectivament del catalanisme, Pujol se centrarà en la seva vessant política i partirà del naixement del catalanisme fins arribar als nostres dies.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:
Una renuncia molt greu
El president Pujol denuncia, en un article publicat a La Vanguardia, que el Govern de la Generalitat accepta que li retallin competències que afecten, de manera molt greu, el poder polític institucional i el benestar dels ciutadans. Es referia, més concretament, al decret que estableix les hores de castellà a l’ensenyament primari i a la Llei de dependència, que vulnera l’Estatut i dóna al Govern central responsabilitats que correspondrien al Govern de Catalunya. Aquesta Llei impedeix que sigui la Generalitat la que atengui les necessitats dels col•lectius més desvalguts. Diu el president que és “un terreny de la major importància des del punt de vista social i de la cohesió i sentiment de pertinença a un país”. Dies després, el Govern central va presentar un avantprojecte de llei que estableix que serà l’Estat el que fixarà a les autonomies els criteris per adoptar nens, criteris que corresponen actualment a la Generalitat. Es tracta de complicitats de governs amics, el central i la Generalitat, per retallar competències als catalans i al seu govern. Les famílies nombroses i l’escola
El Departament d’Educació va presentar un esborrany de decret d’admissió d’alumnes als centres públics i concertats per al curs que ve. El Decret recull algunes propostes que li varen presentar el Consell Escolar de Catalunya i altres entitats, però fa desaparèixer els quinze punts per a famílies nombroses i els deu per a alumnes afectats per malalties cròniques. Només es fa constar que el fet de ser família nombrosa comptarà en cas d’empat. Aquest fet ha provocat la decepció de la Fanoc (Associació de Famílies Nombroses de Catalunya), que adverteix que recorreran el Decret si el Departament no modifica la mesura. Empresa, escola i escala de veïns, tres factors d’integració d’immigrants
Fa vint anys, quatre immigrants van proposar a CCOO la creació del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). Al 1987 a Catalunya hi havia 100.000 immigrants; al 2006, 900.000. El CITE té actualment 46 oficines que atenen 22.000 immigrants cada any, i s’ha convertit en un observatori privilegiat del fenomen immigratori. Proclamen que la integració i la inclusió es fonamenten en les tres e: empresa, escola i l’escala de veïns. L’economia va bé
Els ministres de Finances del grup dels 7 van reconèixer que el creixement de l’economia mundial és robust i estable. El ministre d’Economia alemany, Peer Steinbrueck, va resumir en una roda de premsa, “estem vivint una evolució còmoda, sense pressions inflacionistes, amb cinc anys seguits de creixement econòmic mundial i sense crisis financeres des de fa sis anys”. Pel que fa referència a Catalunya, el Club de Conjuntura, en una reunió celebrada al Col•legi d’Economistes de Catalunya, va concloure que la indústria catalana passa actualment pel millor moment dels últims sis anys, amb l’excepció de l’ocupació que va caure l’últim any un 2,3%. El 2007 les previsions apunten a un creixement entre el 2 i el 3%, amb tendència a un augment de les exportacions i a una moderació dels preus. Primera central solar que enllumena tot un poble
L’empresa concessionària Citelum ha construït una central d’energia solar fotovoltaica, en una superfície de 13.000 m2, que permet la xarxa integral d’enllumenat públic de Sant Fost de Campcentelles. El municipi ha renovat els 2.300 punts de llum dels seus carrers, la qual cosa permet un estalvi d’energia i de millora de la gestió, ja que es redueix el consum i la pèrdua de llum fora dels carrers i voreres. L’empresa considera que aquest projecte pot servir de referència internacional per a l’aprofitament energètic en municipis petits i mitjans. El diari més antic del món es converteix en digital
El Sweden’s Post-och Inrikes Tidningar és considerat el diari més antic del món. El va fundar l’any 1645 la reina Kristina de Suècia, i des del dia 1 de gener s’ha convertit només en un diari digital. Era propietat de l’Acadèmia Sueca, però recentment va vendre el dret de publicació a la Swedish Companies Registration Office, una agència governamental. Hans Holm, l’editor en cap del diari, ho considera un desastre cultural, malgrat que l’edició en paper només tenia una circulació d’unes mil copies. Els editors confien que ara atrauran més lectors.
|
|
|
|
|
|
|
La generación precaria
|
|
|
Es parla i s’escriu molt sobre la joventut. Marta García, una jove llicenciada de 27 anys i amb un llarg i variat currículum, ha escrit sobre la generació de joves espanyols, nascuts entre el 1970 i el 1985, i amb carrera universitària. La seva anàlisi, entre la ironia, l’humor o el sarcasme, lleugera i amena, és finalment lúcida, madura, intel•ligent i documentada. Es basa en estudis, enquestes, cinc casos de joves, a més de la seva experiència, i ens explica com ha crescut i s’ha format aquesta generació, des de la infància, l’adolescència i la universitat, amb màsters i cursets, així com la relació amb els pares, l’oci, les drogues i el fet de formar una família o tenir fills. L’emancipació, que els hauria d’obrir les portes cap a l’edat adulta, es va posposant a causa de la volatilitat laboral –entre beques, pràctiques i contractes temporals, autèntics sistemes d’explotació–, i la impossibilitat d’accedir a un habitatge. L’autora, encara que reconeix que cada generació ha tingut els seus problemes, afirma que la novetat d’aquesta generació precària –que, de vegades, no arriba ni a mileurista–, és que la incertesa no és passatgera, sinó crònica. També explica les solucions que han sabut trobar altres països europeus. Un llibre recomanable per als joves i per als adults; tots hi trobaran molts motius de reflexió.
|
Autor: Marta García Aller. Editorial. Espejo de Tinta, 2006.
Fes-nos arribar els teus comentaris |
|
|
|
|
German Institut of Global and Area Studies
|
|
|
L’emergència econòmica d’Àsia ha portat la proliferació de think tanks especialitzats en la investigació del mercat i la societat asiàtica, fet que converteix el GIGA en un dels centres pioners en la matèria. Des de fa cinquanta anys concentra la seva activitat en quatre grans regions mundials: l’esmentada Àsia, Àfrica, Llatinoamèrica i Orient Mitjà. Disposa de la biblioteca no universitària més gran del món especialitzada en el comportament humà en aquestes zones i en l’impacte d’aquests països sobre Europa. Està finançat amb fons públic i, al marge de potenciar joves investigadors, assessora el govern i els líders polítics.
|
Obrir enllaç web
|
|
|
