El fantasma de la crispació política portada als extrems es passeja des de fa mesos per la política espanyola. Ho fa a cavall de l’exabrupte i la desqualificació. Des de mitjans de comunicació, fòrums parlamentaris, partits polítics i associacions, s’utilitzen els grans temes no resolts en la nostra –curta o llarga?– democràcia, principalment relacionats amb Catalunya i el País Basc, amb una única finalitat política: l’arraconament de l’adversari –el PP o el PSOE– per a l’assalt o el manteniment en el poder.

Llegir més

Els últims mesos el món ha pres consciència de la cada cop més forta presència de la Xina a l’Àfrica i de les cada cop més estretes relacions de la Xina amb els països africans. L’octubre passat va tenir lloc, a Pequin, una cimera entre la Xina i els països africans: hi van assistir tots el països africans, la majoria representats pels seus caps d’Estat. Ni els Estats Units ni Europa tenen tant poder de convocatòria a l’Àfrica. El febrer d’aquest any, el cap d’Estat xinès, secretari general del PCX, Hu Jintao, va fer una gira per vuit països africans.

Llegir més

Un dels més importants assessors de màrqueting polític, Joe Napolitan, va idear un famós eslògan: “Domini el mitjà dominant”. La televisió, en aquest sentit, és el gran objectiu, tot i que avui en dia el fet d’apostar en exclusiva per aquest mitjà ja no es considera la millor solució. Cal pluralitzar la frase de Napolitan, ja que la combinació d’una successió de comunicacions en diferents mitjans és molt més eficaç que la simple utilització predominant del principal mitjà audiovisual. Menystenir aquesta premissa, menystenir Internet, pot comportar conseqüències nefastes per als responsables polítics.

Llegir més

És possible justificar l’existència de drets col•lectius o de drets nacionals a partir dels valors i els pressupòsits propis del liberalisme? Sí, perquè si bé és cert que històricament aquest corrent de pensament s’ha associat a la defensa d’un individualisme d’arrel universalista, cal matisar que existeix també un liberalisme de base humanista, que considera la dimensió col•lectiva de la persona com a quelcom consubstancial a l’ésser humà i una condició necessària per a la seva realització plena. Aquesta és una de les conclusions més destacables del seminari «Els drets dels pobles: drets individuals i drets col•lectius», organitzat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol el passat 8 de març a Barcelona i en el que van participar diversos experts com Josep Maria Colomer, Michael Keating, Neus Torbisco i Enrico Spolaore, entre d’altres.

Llegir més

L'ex-president de la Generalitat Jordi Pujol va manifestar durant la cloenda del seminari “Els drets del pobles: drets individuals i drets col•lectius” que ha organitzat el Centre d'Estudis que porta el seu nom, que “no hi ha llibertats individuals plenes ni drets individuals si no s’expressen a través de la col•lectivitat i els drets col•lectius”. Segons la seva opinió “aquests drets no contradiuen ni disminueixen els drets individuals, els complementen”. A tall de conclusió, Pujol va afirmar repetidament que “Catalunya té dret”, perquè representa molt més que “a ciutadans espanyols empadronats a Catalunya”.

Llegir més

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat els següents notícies:

Esbronc a la política espanyola
“Això és una vergonya”, va ser l’expressió del president del Senat, Javier Rojo, resumint la sessió del Ple de control a l’executiu en la qual compareix el president del Govern una vegada al mes. El president del Senat va interrompre la sessió 31 vegades en una hora, pels crits i els insults amb què els senadors del PP van acompanyar les explicacions del cap de l’executiu per la decisió d’atorgar presó atenuada a Iñaki de Juana Chaos. Dos dies més tard, el dissabte, el PP va convocar una manifestació a Madrid, multitudinària, tot i que les xifres oscil•len dels dos milions cent mil persones, segons els manifestants, a les tres-cents cinquanta mil persones, segons la Delegació del Govern. El motiu era, també, la disconformitat amb l’excarceració del membre d’ETA i, com va dir també el president del PP, la convocatòria era per defensar la nació espanyola.

Un de cada tres llocs de culte de Catalunya no és catòlic
Segons el mapa de les religions de Catalunya, les religions minoritàries disposen de 915 oratoris d’un total de 3.499. Els temples evangèlics han passat de 341 a 459 en els últims tres anys per l’arribada, principalment, d’immigrants llatinoamericans. El professor Joan Estruch, director de l’equip d’investigació en sociologia de les religions de la Universitat Autònoma de Barcelona, resumeix la situació expressant que “el pluralisme religiós de la societat catalana es consolida”. Un 67% de la població es declara catòlica, però es desconeix el percentatge de practicants. Hi han implantats arreu del territori 2.534 esglésies catòliques, 453 d’evangèliques i 169 temples de religió musulmana.

El Prat a la cua d’Europa en vols extracomunitaris
L’any passat van utilitzar l’aeroport trenta milions de persones, i malgrat ser el setè per volum de passatgers, és el setzè en moviment de persones cap a països de fora de la UE. Actualment 773.000 catalans fan escala per volar a Àsia i Amèrica Llatina. Aquestes xifres, demostren el potencial de Barcelona per atreure vols intercontinentals i confirmen les raons de les institucions catalanes per exigir fer d’El Prat un aeroport hub.

Catalunya, suspens en llengües estrangeres
Segons l’última enquesta de la UE, l’eurobaròmetre de setembre del 2005 confirma que els espanyols estan a la cua en el coneixement de llengües estrangeres, només per sobre d’Hongria i el Regne Unit, i catorze punts per sota de la mitjana europea. Encara és pitjor la situació de Catalunya pel que fa a l’anglès, un 21,7% diuen que són capaços de comunicar-se en aquesta llengua, mentre que la mitjana espanyola és del 27%, cinc punts per sobre de Catalunya. Carme Muñoz, vicerectora de política científica de la UB, diu: “Portem un retard generalitzat”, i dubta que aquesta generació acabi els seus estudis amb un coneixement suficient de l’anglès.

Nou model de carrera acadèmica del professorat de la UAB
El rector de la UAB i la vicerectora de personal acadèmic van explicar les línies d’un nou model de carrera docent que pretén acabar amb les pràctiques endogàmiques i millorar en investigació. Actualment, entre el 80 i el 85 del professorat, procedeixen de la mateixa universitat, i es té el propòsit d’obrir molt significativament el ventall de contractació de professors lectors i investigadors de tot el món. A partir del pròxim curs, la primera etapa de l’inici a la investigació (tesi doctoral) queda desvinculada de la carrera docent. I, un cop acabada la tesi, el postdoctorat, que dura dos anys, s’haurà de cursar en una altra universitat o centre de recerca aliè a la UAB. Amb aquest nou model el rector està convençut que la UAB mantindrà la seva capacitat docent i guanyarà en qualitat i investigació.

Oleguer i Thuram presentaran un manifest de suport al català a la Catalunya Nord
La xarxa d’escoles laiques i en català, la Bressola, promou un manifest i una recollida de signatures per defensar l’escola i la llengua catalana a la Catalunya Nord. L’objectiu és reivindicar que les famílies que volen escolaritzar els fills en català puguin fer-ho. La Bressola ha crescut un 280% en vuit anys, però la demanda és més alta. Els jugadors del FC Barcelona, Oleguer Preses i Lilian Thuram presentaran el manifest que té, entre d’altres, el suport de l’entrenador de la selecció francesa de futbol, Raymond Domenech, fill de catalans exiliats per la Guerra Civil, que té un gran prestigi a França.

Patrícia Gabancho és una periodista argentina, ben arrelada a Barcelona, que parla i escriu en català, i que ja el 1980 va fer un diagnòstic de la literatura catalana a Cultura rima amb confitura. Ara reprèn les seves preocupacions en un abrandat pamflet (així el qualifica), en què analitza en quina situació es troba la cultura catalana. És un recull de reflexions, flaixos i anècdotes sobre què és la identitat, sobre els límits de la cultura catalana i la coexistència –pacífica o conflictiva– amb la cultura castellana, sobre si pot existir una cultura catalana sense llengua catalana i si aquesta està condemnada a desaparèixer, sobre les polítiques culturals de les administracions públiques –Generalitat i Ajuntament de Barcelona– amb les que es manifesta molt crítica, i sobre l’activitat i comportament dels catalans davant la castellanització. Pot ser que no estem d’acord amb tot el que diu, però sí és cert que aquest llibre apassionat no deixarà indiferent ningú. L’autora és d’aquells estrangers, valedors de Catalunya, que coneixen, senten i defensen la cultura catalana millor que alguns catalans. Això sol ja hauria de ser motiu d’optimisme. Una lectura estimulant.

L’emergència dels països asiàtics en l’economia mundial ha generat la voluntat d’implicació d’aquests països en les polítiques públiques globals. Per això, ja no ens ha de sorprendre que els think tanks proliferin a llocs tan aparentment allunyats dels centres mundials de presa de decisions com Hong Kong. La SEPI (Social and Economic Policy Institute) n’és un exemple de creació recent. Acadèmics, investigadors universitaris, assessors externs, representants de les entitats civils, i les ONG, interactuen per estudiar i detectar l’impacte social i econòmic de les polítiques públiques que afecten molt especialment el mercat de treball: atur, societat del coneixement, conciliació laboral i ocupació juvenil.

Obrir enllaç web