A mi m’entusiasma Catalunya. I no m’ho vull quedar per mi. Vull dir-ho ben alt. A tothom que ho vulgui escoltar.

No és el primer cop que ho dic. De fet m’ha entusiasmat durant tota la meva vida i mai no ho he amagat. Ben al contrari. I durant els últims mesos he dedicat uns quants editorials d’aquest butlletí a dir-ho. El més recent, el mes de juny, amb aquest títol “Orgull de Catalunya”, i amb aquest començament, “Em sento orgullós de ser català i sento la necessitat de dir-ho”.

Llegir més

La línea governamental de l’alemanya Angela Merkel contrasta amb la del president francès Nicolas Sarkozy. Una ullada ràpida a l'entorn polític occidental pot induir a la creença que l'estabilitat es troba en les coalicions. Però una mirada més atenta obliga a fer distincions i a relativitzar les presumptes bondats dels pactismes governamentals, ja que, d'entrada, es nota que a la cancellera Merkel se la valora a Alemanya pel que no fa, mentre que el president Sarkozy és apreciat a França per tot el contrari: pel seu coherent i enèrgic activisme.

Llegir més

A finals de juny els nostres fills en edat escolar tenien per davant vuitanta-un dies de vacances. Com que el temps passa volant, resulta que aquestes més de quinze setmanes són a les acaballes, ja ens preparem per enfilar els dies de manera més ordenada i previsible i som a punt d’estrenar un nou curs amb la barreja d’eufòria, alegria, il•lusió, angoixa i una mica de mandra que sempre provoca aquest canvi. Els infants i adolescents hauran de repartir la majoria del temps dels mesos que vénen entre casa i l’escola. Ara, ells preparen les motxilles però entre tots els qui som al seu entorn més proper l’hem d’anar carregant de tot allò que els serà útil per a la seva vida d’ara i, sobretot, per a la de més endavant.

Llegir més

En un article recent, els professors d’ESADE Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano afirmaven que “proposar una visió i delimitar el terreny de les idees i dels valors forma part de l’acció política com a tal”. I tot seguit precisaven tanmateix que “entre la reiteració emfàtica de principis generals i un pragmatisme de vol gallinaci cal crear espais per al debat de les idees”. Llegint aquestes reflexions em venien al cap unes paraules de G. K. Chesterton a Heretges, en les que assegura que dir que un home té idees és com afirmar simplement que és un home o, dit d’una altra manera, que un home sense idees –i sense ideals, precisava–, no és ben bé un home.

Llegir més

Agraeixo que el president Jordi Pujol faci aquestes reflexions públiques tan interessants, amb les quals estic plenament d'acord. Solament una qüestió en què he pensat moltes vegades. Aquests punts són de la conferència a ESADE de febrer del 2005. Però ja fa uns quants anys enrere, al meu entendre entre deu o dotze anys ben bons, ja hi havia prou indicis racionals i clars que manifestaven la tendència en la que avui es troba la nostra societat i, especialment, tota una generació de joves.

Llegir més

Des del 1999, la Universitat Internacional de Gandia celebra unes Jornades de Psicologia i Identitats Nacionals. Aquest volum conté les ponències presentades a les de l’any 2005. En un món cada cop més interconnectat, el cosmopolitisme pretén imposar-se, i es fa difícil parlar d’identitats. Els autors, catalans i valencians, tracten el tema de les identitats des de disciplines diverses –psicologia, sociologia, filosofia i etologia humana– i ressalten la inconsistència del concepte “ciutadà del món”, així com la falsa contraposició entre localisme i cosmopolitisme. Cal que les persones i els grups trobin maneres acceptables de ser qui són, de viure la seva identitat. Evitar els conflictes no resol res, perquè el conflicte és un fenomen consubstancial a l’existència humana. És necessari aprendre a gestionar els conflictes de forma civilitzada, respectuosa i intel•ligent, i que una comunitat trobi el grau d’autoestima col•lectiva que li permeti avançar d’acord amb les seves ambicions. En definitiva, una identitat nacional es manté o es desenvolupa segons les estructures de poder de què disposa. Els ponents tracten també de la realitat identitària dels valencians i de les conductes de submissió lingüística dels catalanoparlants. Un llibre amb interessants propostes de reflexió sobre l’exercici de la nostra identitat personal i col•lectiva.

El PRB és un centre de recerca nord-americà que des de fa trenta anys té l’objectiu de millorar el benestar de la societat dels països en vies de desenvolupament, motiu pel qual estudia tot allò relacionat amb la demografia, l’envelliment, les migracions, la pobresa, els nens, la planificació familiar, la població, el medi ambient i la salut reproductiva. Per garantir la sensibilització social i obtenir suport respecte als programes internacionals que planifica treballa en coalició amb universitats, ONG i mitjans de comunicació. Anualment, per encàrrec d’empreses i institucions, edita el prestigiós informe sobre la població mundial.

Obrir enllaç web