Un dels problemes que la nostra societat ha d’afrontar amb urgència és el de la desmotivació política. La democràcia de la que gaudim, des de fa trenta anys, ens serà d’utilitat sempre que sapiguem adaptar-la als canvis en la composició i consciència de la societat a qui, en definitiva, la democràcia ha de servir i emparar. Correm el perill que elements d’amplis sectors d’aquesta societat quedin al marge dels usos democràtics dels qui ens vam dotar en la Transició. Determinades limitacions a l’exercici d’elements del que es coneix com a democràcia directa varen ser introduïts en la Constitució –com en el cas de la convocatòria de referèndums– i potser en aquella època, amb els hàbits democràtics a punt d’estrenar, tenien algun sentit. Avui ja no és així. I aquestes limitacions ja no troben justificació.

Llegir més

Al Gore ha guanyat el Premi Nobel de la Pau del 2007 per la seva lluita contra el canvi climàtic. Ho ha fet conjuntament amb l’International Panel on Climate Change, la xarxa científica creada per l’ONU per estudiar aquest mateix fenomen. Tots dos han tingut un paper decisiu per sensibilitzar la gent sobre un dels grans reptes que té plantejats la humanitat.

Llegir més

Corresponsals estrangers de diaris com Il Sole 24 ore, Finacial Times, Los Angeles Times o Frankfurter Allegmaine han publicat cròniques gens favorables a Catalunya, amb alguns arguments que recorden els de la COPE i dels diaris de Madrid més hostils al nacionalisme i a les demandes polítiques i econòmiques dels catalans.

Llegir més

Amb motiu del meu article “L’envelliment no és cap problema” vaig rebre un correu molt afectuós de l’escriptora i antiga amiga Victòria Cardona, autora del llibre –que no deixo de recomanar– Ensenyar a viure, en el que reivindicava per a la gent gran la saviesa derivada de l’acumulació de vivències. Efectivament, la velocitat dels canvis de tot tipus de la vida actual i la ràpida obsolescència en la que cauen tecnologies, metodologies, oficis, modes i fins i tot paradigmes mantinguts com a immutables ha fet que sembli que l’experiència com a tal no sols no serveix per a res, sinó que més aviat és un destorb que obstaculitza una de les habilitats bàsiques modernes, com és la capacitat de desaprendre.

Llegir més

El darrer editorial transmet la idea que el catalanisme ha deixat de ser el motor del nostre país, o ho és menys del que ho fou en períodes que avaluem com a reeixits de la nostra història contemporània. De resultes d'això, idees com "rellevància" o "identitat" estan presents amb menys força a la nostra societat i a les institucions que la representen.

Llegir més

He trobat rellevant la reflexió del President Jordi Pujol, i li ho agraeixo. Després del debat de política general, a propòsit dels peatges, vaig escriure a el proposant de l'alliberament el que resumiré en aquest comentari:

"Alliberar peatges pot fer que determinats aspectes funcionin millor, tant de bo que el fet de funcionar millor ens porti a ser millors. Ser (identitat) i funcionar (mecanismes?) caminen amb prou harmonia entre nosaltres? I si ens obrim més a alliberar el fet de ser que no només el fet de funcionar?"

Llegir més

El filòsof, escriptor i director del Nexus Institute d'Holanda, Rob Riemen, especialitzat en l'estudi de l' herència cultural europea en un context social, filosòfic i artístic és el convidat del proper esmorzar per premsa que organitza el CEJP. Com és habitual, l'esmorzar per premsa serà a porta tancada i tindrà lloc el proper dilluns 22 d'octubre.

Com ha de ser l'educació del futur? Quin és el paper dels diferents actors corresponsables de l'educació? La inclusió és compatible amb l'excel·lència? Quins reptes te la recerca en educació a Catalunya? Per analitzar i debatre sobre aquestes i d'altres qüestions, Edu 21 ha organitzat pel proper dimecres 24 d'octubre un seminari obert al voltant d'aquestes i d'altres qüestions.

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

La recerca no és prioritària a Catalunya
El professor Andreu Mas-Colell, quan va ésser conseller d’Universitats i Recerca en el Govern de Jordi Pujol, va impulsar de manera significativa els centres d’investigació d’excel•lència de Catalunya. S’havia dit tantes vegades que la investigació era fonamental per al futur del país que el conseller va crear i estructurar parcs de recerca en disciplines adequades per situar el país a nivells homologables internacionalment, i hi va incorporar, així mateix, científics de primer nivell. Aquest any, s’ha comunicat als directors dels centres que el pressupost d’inversions per al proper any creixerà només un 2%, percentatge per sota de l’IPC. En l’opinió dels directors, és un increment totalment insuficient per als projectes en curs, i l’IDIBAPS, l’Institut d’Investigació de l’Hospital Clínic, el primer centre d’investigació biomèdica d’Espanya en nombre de publicacions, ha rebutjat el contracte programa que li proposava el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, per considerar-lo inadequat. L’explicació del Govern és que el creixement és el mateix que el del pressupost de la Generalitat. És a dir, no hi ha prioritat per a la recerca.

La inflació a Catalunya
L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya ja ha pronosticat que aquest hivern les famílies de classe mitjana aniran curtes de diners. A l’increment de les hipoteques se suma una marcada pujada de preus. Així ja ho han fet la llet, els ous, la carn d’au, el pa i, significativament, la benzina. L’augment de l’IPC se situarà per sobre de les previsions del Govern central i, en el cas de Catalunya, per sobre de la mitjana espanyola i 8 dècimes superior a l’europea. La inflació afecta la competitivitat, que seguirà estant per sota dels països desenvolupats. I, en opinió de la PIME, l’organització empresarial, aquest descontrol perjudica, una vegada més, l’economia catalana.

Els mileuristes catalans
Catalunya és la segona comunitat espanyola en nombre de mileuristes, amb 1,78 milions, la primera és Andalusia amb 2,19 milions, però cal tenir present que té més habitants que Catalunya. L’Associació de Tècnics d’Hisenda, GESTHA, conclou que el 50,1% dels assalariats catalans té un salari brut inferior a 1.100 euros mensuals. En millor situació que Catalunya estan Madrid, Aragó, Ceuta i Melilla, i per sota el conjunt de comunitats, especialment Extremadura i Andalusia. La mitjana espanyola d’assalariats que guanyen menys de 13.400 euros bruts a l’any és del 56,85%.

L’anglès a Barcelona
El grup Océano Idiomas va presentar un estudi en què s’analitzava el coneixement de l’anglès entre la població de 16 a 64 anys a tot l’Estat, però amb especial referència a Barcelona i Madrid. El 70% de la població de Barcelona diu no entendre correctament l’anglès, però fins a un 78% afirma que el parla amb moltes dificultats. Un 90% coincideix a destacar la importància del seu coneixement, i aquest percentatge és més nombrós entre els més grans de 24 anys. Només un 11% dels enquestats rep algun tipus de formació i un 13% té alguna titulació. A Madrid és el doble que a Barcelona el percentatge de persones que cursen estudis d’anglès.

La Fira de Maquinaria Tèxtil
S’ha celebrat a Munic la Fira Internacional ITMA, la més gran del món de maquinària tèxtil. I Catalunya, amb Espanya, s’ha qualificat al quart lloc en el rànquing d’aquest sector. Per sobre, hi ha Itàlia, Alemanya i Suïssa. El ram comprèn 86 empreses, el 81% de les quals estan ubicades a Catalunya, majoritàriament PIMES de capital familiar que exporten el 70% de la producció. Segons el president de l’Associació Espanyola de Constructors de Maquinària Tèxtil, Joan Marty, el sector és molt optimista, ja que s’han tancat moltes vendes, i se sent molt sòlid i consolidat i amb un alt nivell de competitivitat. Prova d’això és que la propera edició de la Fira es farà a Barcelona, que ha guanyat la designació en concurrència amb Hannover, París i Milà.

Doris Lessing, Premi Nobel de Literatura
L’Acadèmia Sueca ha argumentat l’adjudicació del Premi explicant que és “una narradora èpica d’experiència femenina que, amb escepticisme, vigor i força visionària, descriu una civilització dividida”, i afegeix que “ha aconseguit plasmar amb mestratge les experiències viscudes, tant a Sud-àfrica, on va passar els anys d’infantesa, com a Anglaterra, on resideix des de 1949. Cap altre escriptor del segle XX ha aconseguit influir tant com ella en la manera que la literatura afronta el tema de les relacions home-dona”. Marta Pessarrodona, amiga, traductora i especialista de Doris Lessing, afirma que res en narrativa és aliè a Doris Lessing: novel•la, narració curta, viatges, assaig, memòries, etc. La Generalitat li va atorgar el Premi Internacional Catalunya 1999, i moltes de les seves obres estan traduïdes al català i castellà.Destino, Edicions 62, La Magrana i Empúries són les tres editorials catalanes que tenen els drets de les obres de la premi Nobel.

Sami Naïr, algerià nacionalitzat francès, catedràtic de Ciències Polítiques a París, especialista en immigració, ha escrit un llibre clar i valent sobre un tema que les societats occidentals perceben, cada cop més, com un problema greu. L’immigrant és considerat una amenaça per al benestar i la pròpia identitat, i alguns manipulen les pors i els prejudicis de forma demagògica. Naïr descriu els moviments migratoris als Estats Units i, sobretot, als països europeus, n’analitza les causes i fa una reflexió crítica sobre les polítiques que apliquen els estats i la Unió Europea, així com la problemàtica específica de les diferents formes d’immigració: la legal, la il•legal i la dels refugiats i sol•licitants d’asil. També estudia els mètodes d’integració i es refereix, en particular, a la integració dels musulmans. Naïr creu que els desplaçaments de població del sud cap al nord no han fet més que començar i no s’aturaran. Proposa una estratègia global de codesenvolupament per tal d’organitzar els fluxos migratoris, mitjançant acords amb els estats de procedència, així com l’aplicació de polítiques clares de drets i deures dels immigrants a les societats d’acollida. Un llibre molt útil, amb una visió global d’aquest fenomen tan complex que està condicionant el nostre futur.

Enron, Worldcom, Roldán, etc., són alguns dels casos de corrupció més flagrants dels últims temps. Evitar que es repeteixin a nivell estatal i en les relacions mundials és la raó de ser de TI. La principal eina que utilitza l’organització per denunciar la corrupció col•lectiva –la denuncia de la individual es confia als mitjans de comunicació– és l’accés a la informació, motiu pel qual centra els seus esforços a enfortir els sistemes d’integritat, garantir la transparència i la rendició global de comptes. Treballa en coalició amb governs i entitats civils. Va fundar-se a Alemanya només fa catorze anys, set anys després s’instal•lava a l’Estat espanyol –país sobre el qual, per cert, denunciava els alts índexs d’aquesta mala pràctica– i avui ja té presència a tots els continents.

Obrir enllaç web