L’editorial d’avui ve a ser la segona part del de la setmana passada : “Dues converses i una conclusió”. Que tenia dues parts: “Es feo querer ser diferente” i “No baixar del taxi”. Aquests dies la problemàtica catalana està dominada per les Rodalies i les infraestructures. Però no és un problema només de Rodalies. Ni d’infraestructures.

Llegir més

En la crisi de les infraestructures que arrosseguem des de fa uns mesos, l’actual Govern de la Generalitat ha trencat amb una llarga tradició del catalanisme. D’una manera implícita, el catalanisme sempre havia tingut l’objectiu que les institucions catalanes fossin la principal referència de govern per als ciutadans de Catalunya. Que quan als ciutadans de Catalunya els preguntessin “On és el teu govern?”, miressin cap al Palau de la Generalitat, seu en el seu moment també de la Mancomunitat.

Llegir més

En un dels seus llibres de memòries, José Luis de Vilallonga explica que Evita Perón rebia cada dia els ciutadans que volien demanar-li algun favor i quan, sovint, no sabia quina resposta donar als problemes que li plantejaven, obria el calaix de la taula on es trobava asseguda, en treia un feix de bitllets i el donava a qui havia fet la petició.

Llegir més

El catalanisme, des dels seus inicis i pràcticament al llarg de tot el segle XX, s’ha manifestat i s’ha comportat com un projecte amb una clara vocació de globalitat, amb voluntat de generar propostes i d’oferir respostes en totes les dimensions que configuren la vida d’un país i d’una societat amb personalitat pròpia.

Llegir més

El catalanisme és el centre? Potser estic equivocat, però en aquests moments en què s'està replantejant quins sons els nous objectius del moviment catalanista i es busca la seva refundació, trobo que aquesta és la millor definició.

Llegir més

L'ex ministre d'Educació francès, el filòsof i professor Luc Ferry, va afirmar a Barcelona que “cal anar en contra de la pedagogia lúdica” que impera a la major part de països europeus des de fa quaranta anys. Ferry va declarar que la revolució pedagògica que va esdevenir arreu d'Europa després del 68 francès “ha provocat una caiguda en picat del nivell de coneixement de les ciències per part dels alumnes actuals, del domini de la llengua i d'aspectes bàsics de civilitat”.

Llegir més

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

El futur de Catalunya. Un marc de reflexió
Òmnium va organitzar una jornada per reflexionar sobre Catalunya, l’horitzó nacional del país i el catalanisme. Va aplegar diverses plataformes de la societat civil i diferents partits, una experiència que els presents i els organitzadors van qualificar de reeixida, motiu pel qual es proposen repetir-la dos cops a l’any. L’obertura va anar a càrrec del president de l’Òmnium i dels professors Ferran Requejo i Josep Termes. Aquest últim va precisar que el que creu que caracteritza Catalunya en aquests moments és “l’autoindeterminació”. Els reunits van coincidir en la necessitat de sumar esforços per construir el futur de Catalunya, treballant-hi junts partits i societat civil.

Barcelona Design Week
S’ha celebrat aquests dies un congrés internacional de caràcter empresarial, amb l’objectiu de promoure Barcelona com una capital de la creativitat i el disseny, i alhora reforçar les relacions entre empreses i dissenyadors. Coincidint amb el congrés, un grup de dissenyadors ha creat el Club Design Managers, que pretén consolidar Barcelona com a inspiring city, un objectiu sempre present en la institució organitzadora de la setmana, el Barcelona Centre de Disseny, que presideix Pau Herrera i dirigeix Isabel Roig. La setmana ha aplegat importants dissenyadors, relacionats internacionalment amb les empreses que han destacat la importància dels catalans, des d’Òscar Tusquets a André Ricard, i la qualitat d’escoles com Elisava, Eina i l’Escola Massana. És especialment remarcable el disseny en el sector de l’automoció i, precisament, el 14 d’aquest mes, l’Escola Elisava celebra amb la realització d’unes jornades els deu anys de dedicació a la formació de professionals d’aquest sector.

Foment del Treball quantifica el dèficit d’inversions que rep Catalunya
El president de Foment va denunciar el dèficit d’inversions que pateix Catalunya per part de l’Estat. Catalunya rep un 28% menys de diners d’inversió per habitant que Madrid. I Rosell qualifica aquesta situació d’explosiva, àdhuc en el camp social. “Qui diu que Catalunya s’emporta els diners a cabassos menteix o és un indocumentat”, va explicar, i va afegir que en aquests dèficits “en alguns casos tindrà a veure la burocràcia de l’Estat”, perquè aquesta carència d’inversió –i ell es refereix als darrers onze anys– s’ha produït tant en governs del PP com socialistes. Referint-se concretament a la mitjana d’inversions executada, per habitant, des del 1991, Andalusia arriba als 149 €, Madrid als 169 €, la mitjana espanyola als 167 € i Catalunya als 138 €. Explicava que és com si, en relació amb Madrid, cada cinc anys Catalunya rebés una inversió zero.

Estudiar català a Màlaga
La Escuela Oficial de Idiomas de Málaga no pot atendre les sol•licituds que des de fa anys li demanen pel que fa a l’ensenyament del català, i explica que “hay otras prioridades”, seguint les indicacions de la Consejería de Educación de la Junta de Andalucía. A Andalusia només es pot estudiar català a la Universitat de Granada. I pel que fa a Màlaga, el sindicat CCOO es planteja organitzar cursos de català per als seus afiliats. La subdirectora de l’escola de Màlaga reconeix que podria formar tres grups de vint-i-cinc alumnes, i la directora explica que rep peticions insistents per introduir-hi el català. En definitiva, és més fàcil estudiar català a Alemanya, a Buenos Aires o al Camerun que no pas a Màlaga.

Nous empresaris llatinoamericans
A Catalunya hi han empadronades 800.000 persones d’origen llatinoamericà. Els més nombrosos són els equatorians, seguits dels bolivians i colombians. Més de la meitat dels qui arriben, un 54%, pretenen els propers anys crear un negoci a Catalunya o al seu país d’origen. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi Emprenedoria i immigració, que ha dut a terme la Fundació Un Sol Món, de Caixa de Catalunya, conclusió que ratifica el Departament de Treball en afirmar que el 5,3% de les 75.000 empreses creades l’any passat a Catalunya, és a dir, 4.250, pertanyen a immigrants. El director de la Fundació, Àngel Font, explica que quan una persona estrangera pren la decisió de crear un negoci, inicia un camí d’integració. Li cal establir bones relacions, aprendre la llengua, i moure’s àgilment en el món dels proveïdors, clients i l’Administració. Molts dels immigrants són persones amb iniciativa i voluntat d’integració al país que els acull, com explica Javier Bonomi, president de Fedelatina, l’entitat que aplega llatinoamericans que resideixen a Catalunya.

Dissetena Cimera Iberoamericana
Es va celebrar a Santiago de Xile, amb la presència del rei d’Espanya, el president del Govern espanyol i molts presidents de països de la zona. La Declaració de Santiago conclou amb el compromís de “progressar cap a la inclusió, la justícia, l’assistència social i la solidaritat”, i es vol crear un sistema iberoamericà de Seguretat Social. Espanya ha promès aportar 1.100 milions d’euros per a programes d’aigua i sanitat. La notícia de la cimera ha estat l’enfrontament del rei i del president Zapatero amb el de Veneçuela, Hugo Chávez, que va qualificar José María Aznar de feixista, i amb el president de Nicaragua, Daniel Ortega, que va criticar empreses espanyoles. Es van posar en evidència els blocs que divideixen Amèrica Llatina, Veneçuela, Cuba, Equador, Nicaragua i Bolívia, i la resta de països que, davant els atacs i crítiques al capitalisme i a les empreses, que va provocar la defensa de Zapatero a les empreses espanyoles, la resta de països participants a la cimera van optar per una neutralitat distant.

Enguany, que fa mig segle del Tractat de Roma, el sociòleg britànic Anthony Giddens es planteja el futur de la Unió Europea, tenint en compte el poc interès dels europeus per la proposta de la nova Constitució. Giddens, renovador de la socialdemocràcia, creu que l’any 1989, amb la caiguda del mur de Berlín, significà una ruptura que ha deixat obsolets les finalitats i els principis per als quals es creà la Comunitat Europea. L’escenari mundial ha canviat radicalment i Europa ha de reconsiderar la seva missió i definir nous objectius que li permetin fer front als nous reptes: la immigració, l’equilibri mediambiental, el terrorisme i, sobretot, el manteniment del model social. L’autor descriu les polítiques econòmiques i socials reformadores de l’estat del benestar, aplicades amb èxit en alguns països europeus, i pensa que Europa ha d’actuar més de manera unitària que no pas país per país. Per això, opina que la Constitució rebutjada fou mal plantejada i ha de ser redefinida, de manera que la Unió Europea hi aparegui com un autèntic projecte polític, que consolidi el seu model social, millori la competitivitat i afirmi la unitat d’acció davant dels tercers països, tot creant formes sòlides de poder, amb una política exterior comuna i capacitat militar. Giddens confia en el futur de la Unió Europea i creu que ara és el moment oportú per fer el canvi.

Estem davant d’un espai de reflexió crítica i innovació creativa, fundat per iniciativa d'un grup heterogeni de professionals de la societat civil, procedents de tots els sectors econòmics, sensibilitats culturals i edats, però amb una inquietud comuna: el convenciment que en l’actual societat del coneixement el desenvolupament i el progrés humà només són possibles des de l'equilibri entre la societat civil, l’Administració i el mercat. Per això, busquen les millors fórmules per optimitzar el progrés social i materialitzar-lo en forma de PIB, telecomunicacions, infraestructures, etc. L’altra tasca és difondre aquest projecte polític i social de la Catalunya del coneixement al món. Per als interessats en la matèria, els avancem que el proper acte que organitzarà l’associació és una jornada a Barcelona sobre la recerca, la innovació i la col•laboració universitat-empresa.

Obrir enllaç web