És una història que no té res a veure amb Catalunya. Ni amb Espanya. Sembla.

Malàisia és un estat multiètnic que té un 50% de població pròpiament malaia, un 35% de xinesos, un 8% d’hindús i algunes petites ètnies més, i que havia estat colònia britànica fins fa cinquanta anys. Tot i que els xinesos i els hindús havien tingut políticament sempre una posició marginal, econòmicament es varen desenvolupar més que els malais. Per això, l’any 1969, poc després d’esdevenir independent, Malàisia va instaurar una política de discriminació positiva a favor dels malais.

Llegir més

“Si vol entendre el cas de Kosovo, pensi en Xipre, on els turcoxipriotes volen la unificació, i els grecoxipriotes la rebutgen”. La frase –d'un periodista britànic– conté, a més de la ironia cínica, una gran dosi de veritat. I és que, en ambdós casos, l'essència del problema és el conflicte de voluntats, i queden en segon terme les dificultats objectives.

Llegir més

Què és una democràcia? La proximitat d’unes noves eleccions –en aquest cas unes generals– sempre és una bona ocasió per anar una mica més enllà del debat polític del dia a dia i reflexionar –encara que sigui amb poques ratlles– sobre el que podem entendre avui per democràcia. Seria ingenu –per no dir esgarrifosament pretensiós– pensar que es pot arribar a tenir la resposta definitiva a una de les qüestions que han suscitat més debat i més controvèrsies en la politologia i en la teoria política contemporànies.

Llegir més

Mentre vam passar amb un silenci oficial absolut el centenari de la publicació de Solitud (1905), de Caterina Albert, hem entrat al 2008 amb un gran programa Any Rodoreda 1908-2008. Ja va començar fins i tot abans, amb l’estrena de la versió teatral de La plaça del Diamant el novembre del 2007, a la sala gran del TNC; o amb una trobada de traductors de la seva obra, per posar uns exemples. Molt bé.

Llegir més

A més d'un debat especial sobre els "Territoris en transició" i una nova secció de reflexió anomenada "Miradors", que s'inclourà a partir d'ara a la revista, el darrer exemplar de VIA conté una entrevista al sociòleg Thomas Luckmann, una crítica sobre la carta de Nicolas Sarkozy als educadors francesos i un apartat d'anàlisi amb articles diversos sobre lideratge de Henry Mintzberg; el catalanisme a Europa, de Joan Francesc Mira; la religió durant el 1936 a casa nostra, de Jordi Albertí; la idea de respecte, de Josep M. Esquirol; la segona Guerra freda, de Vicenç Villatoro, l'eix Teheran-Caracas, de Marc Bou i el projecte cívic de Simone Weil, de Josep Otón.

El catedràtic d'Educació Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ferran Ferrer va declarar que “recuperar la cultura de l'esforç no és incompatible amb el plaer d'aprendre” dels estudiants. Ferrer, un dels experts més acreditats en el coneixement i anàlisi dels informes que medeixen la salut educativa dels països, va realitzar aquestes manifestacions en el decurs d'una conferència del cicle Tribuna del projecte educatiu Edu21 que promou el Centre d'Estudis Jordi Pujol.

Llegir més

De l'actualitat de la darrera setmana, hem triat les següents notícies:

El nivell de vida dels catalans

La Funcas (Fundació Espanyola de les Caixes d’Estalvi) publica en el seu últim balanç econòmic regional les xifres corresponents a l’any 2006 pel que fa a la distribució regional de la riquesa a Espanya. Pel que fa a Catalunya, les seves quatre demarcacions estan entre les deu més cares d’Espanya. Barcelona és la més alta en preus al consum, seguida de Girona, en segon lloc, i Lleida i Tarragona ocupen el novè i desè lloc. La mitjana espanyola és de 100, i la de Barcelona, 109,13. El contrast es produeix en el rànquing de renda familiar ajustada, aquí Barcelona ocupa el vint-i-quatrè lloc, Tarragona el quaranta-tresè, Lleida el vint-i-dosè i Girona el cinquè. La més alta és Biscaia, amb 132,2, en referència a la mitjana espanyola que és 100. Madrid és setena, 116,3, i Sòria sisena, 116,9. Els autors del treball, Julio i Pablo Alcalde, assenyalen com els considerats territoris més desenvolupats de l’Estat, Catalunya i Balears, cauen a les posicions vuitena i desena en renda familiar real. Expliquen que cal reconèixer que hi ha un “desfasament negatiu de Catalunya”, que no es produeix en el País Basc, que té concert. La conclusió és que és evident que cal revisar la formulació dels anys pretèrits que els catalans tenien l'obligació de ser solidaris, cal fer-ho atenent a les dades de nivell de riquesa.

La saturació a urgències dels hospitals catalans

La consellera de salut afirma que l’epidèmia de grip encara no ha arribat, però es demostra que els plans de reforç aplicats no són suficients per fer front a l’augment que es va produint a causa de les urgències als hospitals. Sebastià Gallardo, secretari adjunt de Metges de Catalunya, afirma que el servei està al límit del col•lapse, “la situació és molt greu i s’està convertint en un problema crònic”, i qualifica de fracàs el sistema actual. La mitjana d’espera de diversos hospitals justifiquen plenament aquesta alarma. Al Clínic, la mitjana d’espera està entre tres i cinc hores, a l’Hospital del Mar, entre dotze i quinze, i a la Vall d’Hebron l’espera augmenta de quatre a cinc hores si el pacient necessita proves complementàries.

L’alimentació dels escolars a Barcelona

La Fundació Dieta Mediterrània (FDN) ha fet una enquesta entre més de 2.500 alumnes de vuit a onze anys d’escoles de Barcelona. Els resultats són sorprenents, el 23% afirma que no ha tastat mai un tomàquet, un 32% els espinacs, el 16,3% la ceba, un 16,2% la pastanaga i un 14,5% una taronja sencera. Només un 9% dels enquestats havien tastat tots els ingredients de l’amanida. La FDN insisteix en la necessitat de desenvolupar un millor coneixement de la dieta mediterrània entre la població de Catalunya, i insisteix en la utilització de l’oli d’oliva i en un consum més gran de vegetals, cereals i làctics, alhora que reclama que les fruites fresques siguin les postres habituals.
En un altre ordre de coses, un estudi de l’Organització Mundial de la Salut publica que el 87% de les nenes i el 77% dels nens europeus d’onze i dotze anys no fan ni dues hores a la setmana d’activitat física d’intensitat moderada a vigorosa. Cal recordar que el Parlament Europeu va aprovar l’informe que reclama tres hores setmanals. Com una conseqüència del dèficit d’educació física, el 30% dels nens espanyols de set a onze anys pateixen sobrepès o obesitat. A Catalunya, els professionals d’educació física van enviar un comunicat als departaments d’Educació i Salut de la Generalitat protestant per la reducció d’hores d’EF a primària, secundària i batxillerat, que han passat de dues hores a una a la setmana. L’educació física és la gran perjudicada pels nous horaris de la LOE.

Dues molècules que eviten la metàstasi

L’equip que dirigeix el professor Joan Massagué al Memorial Sloan Kettering de Nova York ha descobert dues molècules que impedeixen que les cèl•lules de tumors al càncer de mama s’estenguin a ossos i pulmons. El treball es va publicar a la revista Nature, i explica que una de les molècules redueix el creixement del volum del tumor de mama i l’altra evita la metàstasi de les cèl•lules cancerígenes a altres teixits. La descoberta permetrà els tractaments que evitin la metàstasi, ja sigui introduint les dues cèl•lules als tumors on en faltin o desenvolupant fàrmacs contra els gens que augmenten l’activitat quan no n’hi ha prou que les cèl•lules ho evitin.

Hàbits que allarguen la vida

La revista electrònica PLoS Medicine publica un estudi del Consell d’Investigació Mèdica de la Universitat de Cambridge que explica que hi han quatre hàbits sans: no fumar, una vida no sedentària, un consum moderat d’alcohol i una dieta d’almenys cinc racions de fruita i verdura al dia. Aquests hàbits, si es duen a terme, poden allargar la vida catorze anys. No seguir-ne un augmenta el risc de mortalitat un 39%, dos el duplica, tres l’augmenta un 152% i no complir els quatre augmenta el risc quatre vegades. L’estudi de la universitat anglesa afirma que el 21% dels homes estudiats i el 39% de les dones compleixen les quatre condicions. L’estudi forma part d’un treball europeu sobre càncer i dieta i analitza especialment la mortalitat, no la incidència d’una vida sana sobre la qualitat de vida.

Perpinyà, Capital de la Cultura Catalana 2008. Liverpool, Capital Europea de la Cultura

Perpinyà succeeix Lleida com a Capital de la Cultura Catalana i, en paraules del conseller de Cultura, és una bona ocasió per aconseguir estendre els vincles culturals als àmbits econòmics i empresarials. Durant l’any s’han previst més d’un centenar d’actes, i com explica la directora de l’Acció Cultural de l’ajuntament: “Durant tot aquest any volem que Perpinyà es converteixi en una festa totalment popular que doni, al mateix temps, una imatge d’obertura de la nostra ciutat i del seu arrelament a la cultura catalana”. Un dels primers actes programats és una exposició al Centre d’Art Contemporani de dotze artistes residents a la Catalunya Nord. La programació serà majoritàriament bilingüe en català i francès.

El port de Liverpool va ser, al segle XIX, un dels més importants del món, i ara, i després de molts anys de decadència, ha recuperat la seva importància, i és el primer port en comerç amb països de fora de la Unió Europea. La ciutat dels Beatles vol demostrar la seva recuperació i ensenyar els seus nous museus i els més de dos mil edificis protegits com a patrimoni cultural arquitectònic. També pretén explicar que la seva recuperació consisteix en generar diner privat, i substitueix el finançament actual de moltes persones de la ciutat amb diners públics. Liverpool és una de les ciutats més pobres d’Europa, amb un atur del 8% per sobre de la mitjana anglesa. La ciutat vol diversificar les seves activitats i creu que la seva designació com a capital cultural pot representar un pas significatiu.

El professor de Ciència Política de la UA de Madrid, Carlos Taibo, ha coordinat aquesta obra col•lectiva, que és una aportació important a l’escassa bibliografia sobre el nacionalisme espanyol. Segons confessa el professor Taibo, que és gallec, no li va ser fàcil trobar-li editorial. El nacionalisme espanyol sembla que està justificat i no mereix cap reflexió, ni intel•lectual ni crítica, o potser no interessa parlar-ne. Ben al contrari del que passa amb els nacionalismes dits perifèrics, que se’n parla molt i malament. Després de la introducció al tema i d’estudiar-ne els orígens històrics, s’analitzen les manifestacions, d’intensitat diversa, del nacionalisme hispànic a la Guerra Civil, a la postguerra i a la Constitució del 1978, la presència a les ideologies de la dreta i de l’esquerra, a les forces armades, a l’Església catòlica, a la història que s’ensenya a les escoles i a l’esport; les relacions amb l’Islam, els llocs de la memòria i de l’imaginari nacionals i, també, el nacionalisme lingüístic. Es tracta del nacionalisme banal dels estats, que diu Billig (vegeu butlletí núm. 57) i que a Espanya és molt poc tolerant, és dominant, excloent, gens integrador i molt altiu. Ja entrat el segle XXI, també podríem dir que és tronat, si no fos que resulta tan eficaçment molest.

Aprofitant el bon moment de reputació internacional del qual gaudeix la cuina catalana i la recent restauració del monestir de Sant Benet en un complex ludicocultural, la Fundació Alícia –acrònim d’Alimentació i Ciència–, en marxa des del 2004, s’ha traslladat a la Catalunya central per continuar amb la recerca culinària, difondre el nostre patrimoni agroalimentari i educar la societat en uns hàbits alimentaris més saludables. Així, d’una banda, estudia noves formes de manipular i processar els aliments per elaborar nous gustos, olors i textures, i de l’altra, contribueix a la prevenció de malalties, gràcies a la pedagogia culinària. La Fundació compta amb l’assessorament directe del xef Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster, i treballa en col•laboració amb restaurants, cuiners, universitats, centres d’R+D i empreses del sector agroalimentari. Entre les activitats que desenvolupa, destaquen la trobada científica internacional amb especialistes del sector, rutes turístiques per promocionar productes, tallers pedagògics i el suport culinari a pacients oncològics.

Obrir enllaç web