logotip del Centre d'Estudis Jordi Pujol

Centre d'Estudis Jordi Pujol

http://www.jordipujol.cat

 

 
a la home del Centre d'Estudis Jordi Pujol
façana del Centre d'Estudis
Català  |  Castellano     
Mida del text: A+  A-    
façana del Centre d'Estudis
 
    jordi pujolcentre d'estudis jordi pujol
   
     

Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Activitats > Conferències > No hi ha una crisi global de valors, però hi ha valors en crisi que incideixen en el fracàs escolar

No hi ha una crisi global de valors, però hi ha valors en crisi que incideixen en el fracàs escolar

La crisi de valors, quina part de responsabilitat té aquesta crisi en el fracàs escolar i quins valors han de transmetre els docents són els tres grans temes que han centrat l'atenció del darrer debat del cicle Tribuna organitzat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol (CEJP) en el marc del projecte educatiu Edu21. El debat, que ahir va omplir de gom a gom la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, va comptar amb la participació de Victòria Camps, catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UAB; Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada de la URL i Gregorio Luri, mestre, pedagog i professor de filosofia. En finalitzar el debat, Jordi Pujol va lliurar el tercer Premi d'Educació Edu21.

El debat va girar a l'entorn de tres preguntes clau: hi ha crisi de valors? els valors en crisi incideixen en el fracàs escolar? què han de fer els docents per educar en valors? Sobre la primera qüestió, l'opinió generalitzada dels tres convidats al debat és que globalment no existeix una crisi de valors, però sí que hi han valors en crisi. Segons Gregorio Luri, que va reivindicar l'objectivitat del saber com un valor fonamental i la disciplina com a valor bàsic per a l'aprenentatge, “més que una crisi de valors, el que hi ha actualment és una crisi de criteris, i això sí que és greu”.

Per Victòria Camps, els valors que més pateixen la “crisi” són els ètics i el sentit de l'autoritat, de la disciplina i del compliment de les normes. El motiu de la decadència d'aquests valors cal cercar-lo, sobretot en matèria educativa, en el retorn a Rousseau: pensar que en l'infant tot és bo i que s'ha de preservar la seva naturalitat “anul•la la tasca educativa, doncs complica la possibilitat d'extreure-li allò que porta a dintre i, alhora, transmetre-li totes les coses que tenen valor i que s'han de preservar”. Camps també va assenyalar que la família, l'escola i els mitjans de comunicació, “han abdicat a l'hora de transmetre determinats valors”, degut, sobretot, “a que educar en la laïcitat és més difícil que fer-ho des d'una doctrina o una ideologia”, com es feia abans.

Sobre la crisi de valors Francesc Torralba opina que “globalment no existeix, doncs l'eclipsi de determinats valors es compensa amb l'emergència de nous, com la sensibilitat ecològica”. La veritable crisi, segons el filòsof, és la de les transmissions, la dels valors a transmetre. “Els processos de transmissió que fins ara funcionaven bé ja no quallen. Això significa que el transmissor no fa bé la seva feina o que el receptor no l'escolta, o que entre tots dos es produeixen interferències o sorolls que dificulten el procés”.

Respecte a la relació entre fracàs escolar i valors, Torralba va assenyalar que la reiteració del fracàs escolar s'explica “per la mala digestió dels fracassos, per culpar sempre als altres dels fracassos propis”. Segons la seva opinió, en l'àmbit educatiu hi han determinats valors que es troben en crisi, “com l'esforç, la constància, la perseverança o la tenacitat” que incideixen directament en el fracàs escolar. Camps, per la seva part, va relativitzar la magnitud del fracàs escolar: “no és tant real i greu com sembla”, va dir. El motiu: “en poc temps hem universalitzat l'educació obligatòria i hem canviat un munt de vegades la legislació. Tot això dificulta i entorpeix enormement la tasca educativa”. La catedràtica va indicar que tot i la universalització de l'educació, aquesta encara no és equitativa, doncs “el dret a escollir escola encara no el té tothom i això incideix en el fracàs escolar”. També va indicar que tot i viure en la societat del coneixement, “el coneixement també és un valor vulnerable”. Això s'explica, en opinió de Luri, perquè “confonem el coneixement amb el procés de recollida d'informació”. Segons aquest pedagog “la psicologia està guanyant la partida a la pedagogia en l'àmbit educatiu i això en certa manera pot negar el fracàs, que realment existeix”. Per combatre el fracàs escolar va receptar defensar amb més èmfasi valors com l'esforç, la disciplina, la confiança i la dignitat del treball.

Respecte a què han de fer els docents per educar en valors Gregorio Luri va assegurar que els docents “sempre estem educant en valors, ja sigui transmetent les nostres conviccions o la nostra manca de conviccions”. El professor també va indicar que “cal inculcar el deure moral a ser intel•ligents, a ser millors” i que parlar de valors no els fa més valuosos: “el que fa valuosos als valors és la virtut, la convicció portada a la pràctica de que convé treure de nosaltres el millor”. En aquesta línia, Torralba va defensar que l'exemplaritat dels docents “també ajuda a transmetre valors” i que “ens calen arquetips, models de referència, doncs aquests són l'encarnació dels valors”. Camps, per la seva part, va reivindicar el reciclatge del professorat com a bàsic “per reflexionar, per pensar en allò que estem fent, i per tenir clar com s'han de transmetre els ensenyaments instrumentals i també els valors”. Transmetre valors, va acabar dient, “és una forma de fer les coses”.

Detalls de l'activitat

Dia: 11 de novembre de 2009

Hora: 19:00h

Lloc: Sala cotxeres del Palau Robert (Passeig de Gràcia 107, Barcelona)

Galeria d'imatges

Els ponents de la tribuna durant l'acte Els ponents de la tribuna durant l'acte

Vista general de la sala