El filòsof Xavier Rubert de Ventós ha situat la immigració com un dels eixos centrals de l’Europa actual. Segons la seva opinió, a Europa la immigració continua ocupant “la mateixa zona fosca que van ocupar jueus i prostitutes en el passat. És una qüestió d’hipocresia social. L’immigrant –ha afegit- és la força de treball negra gràcies a la barreja de l’acció d’empresaris desaprensius, ONG’s i cossos repressius que els situa en una funcionalitat alegal”. Davant d’aquesta disfunció, el filòsof s’ha preguntat en veu alta si no fora millor explicitar a través de la legislació “el nivell de tolerància i de racisme de cada país”. Així mateix ha dit que “la característica de l’immigrant que ve a Europa és que cerca protecció, mentre que el que va a Amèrica vol projecció”.
Rubert de Ventós ha fet aquestes afirmacions en el decurs d’una trobada amb els mitjans informatius organitzada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol que tenia per objectiu reflexionar sobre la incidència de la moral i la immigració en els corrents ideològics europeus. A la trobada, presidida per Jordi Pujol, s’hi ha afegit espontàniament l’ex president Pasqual Maragall.
Segons Rubert de Ventós “utilitzem la força de treball de l’immigrant però deixem a banda el seu codi genètic i cultural”. També s’ha plantejat fins a quin punt el governant pot ser “millor que els ciutadans que l’han votat i anar més enllà i aplicar les seves idees més enllà de les situacions conjunturals”. En aquest sentit Jordi Pujol ha criticat el doble llenguatge de determinats moviments socials autòctons que aparentment defensen la solidaritat i en realitat són més proteccionistes que ningú.
L’herència del 68
Rubert de Ventós ha desmitificat la importància de la influència del Maig del 68 francès en els corrents ideològics europeus. “Va ser més un fi de festa que l’inici de grans festes. De la seva suposada influència només ens queda la revalorització del paper de la dona i el despertar de l’ecologisme”. Segons el filòsof, “els intel•lectuals, com Sartre, van anar a remolc de les revoltes i es van equivocar en la projecció i el sentit que tenia tot el moviment”. Per la seva banda Jodi Pujol ha afegit que el 68 “va agafar amb el peu canviat als partits polítics i als intel•lectuals, que encorats en la societat rica francesa de l’època no van copsar els canvis socials que s’esdevenien”.
Pujol i Rubert de Ventós han coincidit en que Europa necessita posar-se les piles doncs si ara hi hagués un nou 68 potser seria de signe contrari, ja que l’Europa del 68 era optimista i vivia bé gràcies a la protecció nordamericana. “Ara es detecten pors que no s’han d’ignorar -ha dit Pujol. Europa és una societat tova i això és dolent, perquè quan un tou recciona pot ser perillós”. Rubert de Ventós ha afegit parafrasejant a un amic seu americà que “el feixisme sempre ha sobrevolat Amèrica però acaba aterrant a Europa”.
Sobre les possibilitats d’un nou Maig del 68, Pasqual Maragall ha afirmat que en bona mesura el moviment generat al voltant d’Obama pot interpretar-se com “un nou 68 sense necessitat de revolució”.
Patrocinadors
