Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Revista VIA > VIA Núm. 1 / maig'06

VIA Núm. 1 / maig'06

Sumari

Descarregueu la revista en PDF (694 KB)

Editorial: Catalunya, societat responsable

Jordi Pujol

VIA. Revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol, neix amb la voluntat d'aprofundir i fomentar el debat sobre qüestions lligades a la responsabilitat, als drets i als deures, a les fonts substantives de la moral social, a l'exigència ètica de la política, als drets individuals i els drets col·lectius, al sentit del bé comú, a la dimissió del ciutadà envers l'administració i a la força moral de les idees generadores d'impuls que tot país necessita. De totes aquestes coses VIA, que vol dir ruta però que també és una altra manera d'agrupar les lletres d'IVA "Idees, Valors, Actituds" en vol fer la seva raó de ser, creant el màxim nombre possible de complicitats i des del rigor. Els països van endavant amb bona política, amb bona economia, amb bona tecnologia, amb bona organització. Però, a més, els cal tenir idees clares, valors sòlids i actituds positives. Confiem que aquest projecte que ara endeguem sigui l'inici d'una contribució positiva al creixement i a l'enfortiment moral i polític del nostre poble.

Descarregar l'article complet (PDF, 52 KB).

Per què la societat civil no és prou bona

Amitai Etzioni

Aquest interessantíssim -i inèdit- article d'Amitai Etzioni, un dels principals referents del pensament comunitarista actual, es basa en la ponència que l'autor va presentar en el X Congrés del CLAD sobre la reforma de l'Estat i l'Administració Pública, que va tenir lloc a Santiago de Xile del 18 al 21 d'octubre de 2005. Etzioni afronta, a partir d'un debat que va tenir lloc al Institute for American Values, les diferències de fons existents entre els conceptes de societat civil i el de societat bona, entesa aquesta última en el sentit de la societat que, a més d'impulsar i promoure un elevat grau d'associacionisme voluntari, el consens i el debat democràtic, enalteix també un conjunt limitat de valors centrals i que es basa més en la veu moral que no pas en mecanismes de coerció estatal. Més enllà de les concepcions -ben explicades en l'article- liberal i social conservadora, Etzioni explicita la seva aposta per una tercera opció que ell anomena també en aquest cas, comunitarista. Si bé rebutgen la regulació estatal del comportament moral, els comunitaristes defensen que la societat mateixa ha d'ésser l'agent responsable de promoure'l.

Descarregar l'article complet (PDF, 129 KB).

Bases per a un debat sobre la societat responsable

José Antonio Marina

Vivim en una societat responsable o en una societat irresponsable? Fomentem, segons l'autor, un sistema de responsabilitat «líquida» o transferida. Exigim que els altres siguin responsables mentre evitem de ser-ho nosaltres mateixos. Volem que els nostres fills siguin educats en responsabilitat, però tendim a desentendre'ns de la pesada càrrega que això comporta i transferim a l'Estat el fer-se'n càrrec. Paradoxalment, en un món que té una estructura liberal, l'Estat benefactor, que compta amb moltes coses positives i necessàries i un mal ús del concepte de llibertat, poden esdevenir coartades perfectes per evitar d'assumir totes aquelles responsabilitats de les que els individus pretenen deslliurar-se per transferència. D'altra banda, s'ha passat d'un sistema basat en la reciprocitat a un altre de basat en la reclamació o la queixa. Tot això, juntament amb l'anàlisi a fons dels diversos conceptes de responsabilitat, completen aquesta ponència.

Descarregar l'article complet (PDF, 94 KB).

Valors per a un món global. Cap a una nova ciutadania solidària i responsable

Michel Camdessus

La globalització configura un conjunt de riscos i oportunitats gens menyspreables. Partint de la base d'una més que acceptada definició de globalització, l'autor esbossa en aquesta ponència els eixos de les respostes que proposa per a combatre amb eficàcia les externalitats negatives d'aquesta. La responsabilitat, la solidaritat i les institucions mundials que són fruit d'una aliança entre tots els països, se'ns presenten com els únics mecanismes eficaços per evitar la confrontació, les asimetries i, en definitiva, la pervivència del sistema occidental. Però dins d'aquest context global, quin és el paper específic que pot jugar Europa?

Descarregar l'article complet (PDF, 84 KB).

Mort de la moral o resurrecció dels valors: quina ètica hem d'aplicar avui dia?

Gilles Lipovetsky

L'autor observa un cert retorn a la preocupació pels valors tant en política com en els mitjans de comunicació i a les empreses, així com una multiplicació de les operacions caritatives i humanitàries. Tanmateix, afirma també, estem sumits alhora en una cultura individualista del benestar, de l'èxtasi del cos, de l'èxit i l'autonomia subjectius. Per tant, som en una situació insòlita: l'exigència ètica és cada vegada més present però, alhora, ja no es demana als individus que es consagrin a res, que es donin, que se sacrifiquin per la causa que sigui i visquin per als altres. És la paradoxa del que Lipovetsky anomena societat postmoralista -que no vol dir postmoral-, la tercera edat de la moral després de la fase teològica i de la laica moralista. Com més es manifesten els desigs d'autonomia individual, més s'impulsen i estimulen des de l'exterior les accions morals de generositat.

Descarregar l'article complet (PDF, 104 KB).

Tony Blair: el lideratge com a vocació

Montserrat Guibernau

Tony Blair s'ha configurat sens dubte com un dels líders més carismàtics des que el 1997 fou elegit per primera vegada després de l'espectacular victòria del nou laborisme. Els darrers deu anys Blair s'ha presentat com un líder capaç de ressorgir en moments crítics i amb visió de futur. Tanmateix, ara Blair afrontar el seu tercer -i com ha dit ell mateix, l'últim- mandat, amb una situació complexa. D'una banda, l'afer de la participació de Gran Bretanya en la gerra de l'Iraq, ha suposat un desgast important i una minva indiscutible de la seva credibilitat. D'un altre costat les tensions internes al si del partit laborista amb l'horitzó de la successió de Blair i la cessió del lideratge a Gordon Brown. I, finalment, la preocupació de Blair per assegurar un llegat polític fort, l'ha portat a definir per aquesta legislatura, un programa de transformació i redefinició radical del paper de l'Estat en el sector públic -amb importants reformes que preveuen un nou model de serveis públics-, per a les quals no li serà fàcil trobar el recolzament incondicional de sectors importants del seu propi partit.

Descarregar l'article complet (PDF, 104 KB).

Suècia: a la recerca d'un nou model de benestar

Mauricio Rojas

Mauricio Rojas, diputat liberal al Parlament suec d'origen xilè explica, en aquesta conferència, els canvis que s'han succeït, al llarg sobretot de la dècada dels anys noranta, en el sistema de benestar suec, que durant molts anys ha estat referent i paradigma en la construcció de la societat de benestar a molts països de dins i de fora d'Europa. El nucli de les reformes i de les transformacions que s'han aplicat a Suècia -especialment per part del governs socialdemòcrates- han tingut com a objectiu cercar fórmules de col·laboració entre els organismes públics i estatals per tal de compatibilitzar el seu potent model de benestar amb l'eficiència i, sobretot, amb la capacitat d'elecció i la llibertat dels ciutadans.

Descarregar l'article complet (PDF, 71 KB).

El frau del revisionisme

Paul Preston

Enguany se celebra el 70è aniversari de l'inici de la Guerra Civil espanyola. Ens trobem en un moment en el que, malgrat que tant la guerra com la postguerra encara generen discussions apassionades i, a vegades, amargues, és possible afrontar un debat seriós sobre les seves conseqüències. En aquest context, el prestigiós historiador de la London School of Economics, Paul Preston, realitza una acurada reflexió a l'entorn de l'aparició d'una corrent «revisionista» que, en la línia d'algunes narratives construïdes per la maquinària propagandística del règim vencedor a partir del 1939, al·leguen que els avenços historiogràfics dels darrers trenta anys de democràcia, en tota la seva varietat, són el resultat d'una conspiració sinistra. Les obres dels nous «revisionistes», en definitiva, ressusciten, segons l'autor, les tesis bàsiques de la propaganda franquista.

Descarregar l'article complet (PDF, 73 KB).

Una alternativa al políticament correcte

Vicenç Villatoro

Ens trobem davant d'un xoc de relats i en cap cas enfront d'una simple lluita entre interpretacions diverses d'un mateix relat. El debat en el que ens trobem en el context actual -assegura l'autor- és un debat ideològic, en el qual els mitjans de comunicació hi juguen un paper fonamental, i no simplement hermenèutic. És més: hi ha un relat hegemònic a cada societat. Hi ha una correcció política establerta que marca què es pot dir amb naturalitat, què no es pot dir i què s'ha de demanar disculpes per poder dir-ho. Al nostre país, a Catalunya, el relat hegemònic es pot definir, diu l'autor, com un còctel on conflueixen els darreres derivacions del marxisme intel·lectualment hegemònic dels darrers anys de la resistència antifranquista, un component de cristianisme social i reminiscències culturals del maig del 1968 revifades pels nous moviments antiglobalització.

Descarregar l'article complet (PDF, 79 KB).

Tres escenaris per la Mediterrània

Andreu Claret

El deteriorament de la situació que ha experimentat l'espai mediterrani en els últims mesos posa de manifest l'existència de tres escenaris que ja es van insinuar entorn de la Cimera de Barcelona de novembre del 2005. El de la continuïtat i l'statu quo, cada cop més inviable. El d'una involució populista del món àrab, portadora de riscos i tensions difícils de gestionar per part de la Unió Europea, que insinuen els darrers esdeveniments. I el de la construcció d'un projecte comú, basat en un aprofundiment decidit del Procés de Barcelona, les reformes, el diàleg i la democratització.

Descarregar l'article complet (PDF, 72 KB).

Elogi de la diversitat

Agustí Colomines

En la nostra època de globalització i augment de les noves tecnologies, el nou repte que es planteja és el de la preservació de la diversitat cultural. Avui dia, encara es parlen unes sis mil llengües arreu del món, però és possible que aquest nombre quedi reduït a la meitat d'aquí a finals del segle XXI. Un risc idèntic amenaça el patrimoni cultural i immaterial, que hem de mirar de conèixer millor a fi de preservar-lo en qualitat de bé comú del conjunt de la humanitat. Davant de l'erosió de la diversitat cultural, el nostre deure és elaborar una ètica de la responsabilitat a fi de garantir a totes les cultures condicions viables per a la seva existència i la seva transmissió de valors a les generacions futures.

Descarregar l'article complet (PDF, 86 KB).

Imperi i llibertat

Josep M. Colomer

Europa és avui un sistema democràtic «imperial» de múltiples nivells en el qual els poders estan dividits i compartits i cap d'ells té una sobirania real i efectiva. La difuminació de les fronteres, les oportunitats creades pels béns públics i les xarxes de comunicació d'àmbit europeu o el redescobriment dels avantatges democràtics dels petits països, són alguns dels fets que justifiquen la dispersió de la sobirania i la tendència a la descentralització. Aquesta és la principal conclusió d'un article en el què l'autor esposa algunes de les idees del seu darrer llibre Grans imperis, petites nacions (2006). L'article situa en el context descrit alguns elements històrics que són claus per entendre la crisi de l'Estat-nació i, més específicament, el fracàs de històric en l'intent de construir un Estat espanyol nacional i uniforme de tipus westfalià o francès.

Descarregar l'article complet (PDF, 69 KB).

Planificar el relleu generacional

Alfons Cornella

Cal planificar el relleu generacional a tots els nivells per tal de garantir el futur del nostre país. En aquest sentit, la reflexió de l'autor apunta com a mínim a quatre grans àmbits en els quals cal actuar de forma premeditada i amb celeritat. En l'àmbit polític cal una renovació encara més profunda i un relleu generacional més agosarat, així com és necessari també establir mecanismes adequats per a la formació de professionals de la política més competents, com ja fan molts altres països. En l'àmbit econòmic i de l'empresa cal també una renovació més profunda dels càrrecs de direcció i un major protagonisme dels joves emprenedors. En l'àmbit social i educatiu és necessària una major presència de referents joves en els mitjans de comunicació; i apostar -en definitiva- per una planificació de la renovació generacional en els principals àmbits de la societat a partir d'ajudes i suports diversos.

Descarregar l'article complet (PDF, 75 KB).

Lluitar, crear i jugar: Antoni Clavé, artista del segle XX

Àlex Mitrani

Antoni Clavé va néixer a Barcelona l'any 1913 i inicia la seva formació pictòrica el 1926. Fins a l'inici de la Guerra Civil diversifica de forma progressiva la seva activitat artística. El 1939 es veu obligat a establir la seva residència a França de forma definitiva. Aquest article és un breu homenatge biogràfic a una de les figures més rellevants de l'art contemporani, que va morir l'1 de setembre de 2005 a Saint-Tropez.

Descarregar l'article complet (PDF, 82 KB).

Entrevista: Enrique Iglesias

Joan Oliver

El 28 de maig de 2005 va celebrar-se a Guimarães, Portugal, una reunió extraordinària de ministres de Relacions Exteriors d'Iberoamèrica. Per indicació dels caps d'Estat i de Govern, els cancellers Iberoamericans van designar a l'Uruguaià Enrique V. Iglesias per al càrrec de Secretari General Iberoamericà.

Descarregar l'article complet (PDF, 208 KB).