Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Revista VIA > VIA Núm. 10 / setembre'09

VIA Núm. 10 / setembre'09

Sumari

Recull de premsa VIA10

Oriol Pi de Cabanyes. Sobre la Setmana Tràgica. La Vanguardia (21/10/2209)

Editorial

Miquel Calsina

La publicació del desè número de VIA ens permet fer, amb modèstia, un balanç positiu dels objectius assolits. Però ens empeny igualment a seguir ampliant i millorant els nostres propòsits amb vista als propers temps.

Descarregar l'article complet (PDF, 57 KB).

El pluralisme de valors d’Isaiah Berlin. Refinar la teoria per millorar la pràctica democràtica

Ferran Requejo

El liberalisme humanista d’Isaiah Berlin segueix essent un referent i un antídot implacable contra l’extremisme i el fanatisme en totes les seves expressions. L’autor d’aquest article remarca que una de les aportacions més singulars d’aquest teòric nascut ara fa cent anys, consisteix a prendre consciència que en les societats plurals existeix una multiplicitat de valors que no poden ser reduïts a un principi únic o a una combinació universal i permanent de valors aplicable a tots els individus i casos pràctics. Tanmateix, la defensa del pluralisme de valors que fa Berlin no és, en cap cas, una concessió gratuïta al relativisme o a l’escepticisme. Hi ha, sense cap mena de dubte, un paper reservat a la raó en els conflictes morals. Però la discriminació «raonable» entre valors resulta molt més contextual, fins i tot a escala individual, que el que pressuposen les concepcions «racionalistes» de caràcter moral, polític o religiós.

Descarregar l'article complet (PDF, 82 KB).

La censura de l’article de Maragall. Prat de la Riba tenia raó

Agustí Pons

Aquest any s’està recordant que fa cent anys Barcelona va sofrir una setmana tràgica. L’efemèride s’ha commemorat amb exposicions, col·loquis i publicacions de llibres històrics, fins i tot amb novel·les inspirades en aquells fets calamitosos. A l’article següent, partint de l’assaig clàssic Maragall i la Setmana Tràgica, Agustí Pons reflexiona sobre la lectura que va proposar Josep Benet i planteja una interpretació distinta dels motius que portaren Prat de la Riba a censurar «La ciutat del perdó» de Joan Maragall. Si Benet va construir el seu relat des de la mirada de l’intel·lectual, Pons el capgira justificant l’actitud de Prat en tant que va actuar coherentment amb la seva opció política.

Descarregar l'article complet (PDF, 68 KB).

Estats Units i el multilateralisme necessari

Caterina García

La crisi econòmica i financera actual i el canvi presidencial als Estats Units han tornat a situar el «multilateralisme» al centre de la política internacional, del qual havia estat relegat en els últims anys. Podríem afirmar que la crisi ho ha provocat i l’arribada de Barack Obama ho ha facilitat. Aquests dos esdeveniments s’afegeixen a d’altres vinculats al paper de la superpotència nord-americana, a saber, la seva pèrdua de soft power, de credibilitat i legitimitat internacional pel seu abandonament del multilateralisme arran de la guerra d’Irak, i a d’altres relacionats amb la cerca de solucions als problemes globals. Partint d’aquest escenari tan complex i interdependent, l’autora reflexiona sobre l’abast real del multilateralisme, els seus avantatges i limitacions –tant des d’una perspectiva teòrica com històrica– les implicacions concretes d’aquesta política exterior per als Estats Units, i la necessària reforma dels organismes multilaterals, hereus de la segona postguerra, per tal d’assolir, d’acord amb els nous condicionaments, un ordre mundial més just i inclusiu per al s. XXI.

Descarregar l'article complet (PDF, 104 KB).

Debat

David Murillo

Els canvis en els valors, les idees i les actituds que es desprenen de la crisi actual, a hores d’ara, són encara un interrogant. Tanmateix, això no ens impedeix començar a albirar per on anirà el futur. En aquesta secció de «Debat », doncs, hem inclòs textos que considerem essencials per comprendre les noves tendències de fons.

Descarregar l'article complet (PDF, 28 KB).

El fracàs de l’economia i dels economistes

Benjamin Friedman

El reputat economista de Harvard Benjamin Friedman, se serveix de la responsabilitat del sector financer en la present crisi actual per subratllar les conseqüències de les dinàmiques especulatives en la nostra societat, fet que permet, com s’ha demostrat, que les pèrdues col·lectives superin els beneficis socials. Per a Friedman, l’error bàsic rau en el fet que l’economia pressuposa que els individus som racionals, mentre que la realitat que ens envolta fa cada cop més palès el pes enorme de la irracionalitat, els episodis d’eufòria, i la fe i la confiança en el sistema econòmic. L’autor sosté que cal repensar en profunditat l’economia tal i com l’ensenyem. El simplisme dels nostres models condueix a l’error, no explica la realitat que ens envolta ni ens permet predir situacions com l’actual. Segons l’autor, la incorporació d’elements psicològics i cognitius en l’economia permet reivindicar els nous models de l’economia conductual.

Descarregar l'article complet (PDF, 115 KB).

El capitalisme més enllà de la crisi

Amartya Sen

El Premi Nobel d’Economia atribueix els problemes que estan a la base de la crisi financera actual a l’oblit i a la malversació de la càrrega social i de valors que es troba en els orígens del capitalisme. Amartya Sen es remunta a mitjan segle XVIII –quan el capitalisme encara no tenia nom– per mostrar com fins i tot pels pares de l’economia de mercat van posar fre a tot excés d’entusiasme en relació amb la capacitat d’autorecuperació del mercat. L’autor se serveix de les mateixes paraules d’Adam Smith per afirmar que l’autèntica naturalesa del capitalisme va més enllà del mercat lliure i la maximització de beneficis. La creença implícita en la capacitat d’autoregulació de l’economia de mercat, que és en bona mesura responsable de l’eliminació de les regulacions, ha donat una llibertat a les activitats de malversadors i especuladors que hauria espantat el mateix Adam Smith. Sen es refereix també a la conveniència d’analitzar les causes de la situació actual, no només tenint en compte els postulats de John Maynard Keynes sinó també de la psicologia econòmica d’un autor menys venerat però igualment rellevant com és Arthur Cecil Pigou. I és que –com afirma l’autor–, un dels problemes que cal afrontar, juntament amb les causes de la mala gestió financera, és el col·lapse psicològic i la manca de confiança a què han portat.

Descarregar l'article complet (PDF, 111 KB).

Economies sense friccions

Francis Fukuyama

En aquest capítol del llibre La confiança, el pensador nord-americà ens mostra una de les seves facetes més comunitaristes i a la vegada més pertinents a l’hora d’analitzar l’actual situació econòmica. Fukuyama parla dels elements morals que determinen el funcionament saludable d’una economia. Contra la visió estrictament individualista del sistema econòmic, l’autor ens parla del rol de la sociabilitat i la confiança com a actius socials però també econòmics d’un país. Aquests actius permeten disminuir els costos de transacció de les operacions econòmiques i esdevenen el lubricant intangible de l’engranatge capitalista. Al seu parer, una societat que no castiga els elements que minen la confiança erosiona les seves pròpies bases socials. Per contra, una societat que inverteix en els seus valors permet la generació de la confiança i fa previsible la conducta dels agents.

Descarregar l'article complet (PDF, 118 KB).

Crisi econòmica, globalització i corrupció

Manuel Villoria

Gairebé ningú qüestiona que l’actual crisi econòmica i financera troba les seves arrels en l’absència de valors i principis ètics i en la cobdícia d’uns pocs. Però, com s’ha pogut arribar fins aquest punt? El professor Villoria parteix de la hipòtesi que aquesta crisi mundial té molt a veure amb la captura de polítiques, és a dir, el fet que grups d’interès controlen, a través de la regulació, determinades àrees de polítiques. Al seu parer, amb la globalització, la confusió entre interessos públics i privats s’ha fet més evident. En el marc d’una competència global sense regles, els grans poders econòmics i financers s’han llançat sense escrúpols a una cursa per conquerir nous mercats. Davant d’això, els estats han tingut, en el millor dels casos, una actitud aquiescent, ja que han fet una lectura en clau interna: per protegir l’economia local convé no entorpir les estratègies de les empreses nacionals a l’exterior. Però l’impacte de la crisi i l’augment de les desigualtats i la corrupció globals recomanen el disseny d’unes regles del joc més justes i compromeses amb l’ètica pública.

Descarregar l'article complet (PDF, 105 KB).

La regulació financera en l’era del 'Credit Crunch'

Mark Scott

The Economist dedicava el passat mes de juliol una secció especial sobre la caiguda de la teoria econòmica contemporània a l’abisme del descrèdit. En aquest article, Scott fa referència a l’onada de reformes que afecten i afectaran un dels sectors que més mal ha fet a aquesta pèrdua de confiança cap a l’economia i els economistes: el sector financer. D’una manera ordenada, l’autor ens presenta el conjunt de tendències i mesures pràctiques que, a banda i banda de l’Atlàntic, configuraran les noves regles de joc del sector. Contra la proliferació d’armes financeres de destrucció massiva i contra la tendència del sector a alimentar bombolles especulatives, l’element principal de la reforma se centra en uns pocs elements: simplificar els instruments, controlar els agents i augmentar els mecanismes de supervisió.

Descarregar l'article complet (PDF, 91 KB).

És realment sostenible l’impuls per a una recuperació econòmica «verda» a Europa?

Martin Porter i Rositsa Petrova

Els autors d’aquest article destaquen que la recessió econòmica actual hauria d’esdevenir una oportunitat i un estímul per a la implementació de mesures «verdes». Aposten per afrontar el sotrac econòmic actual amb una mirada més àmplia, que permeti l’aplicació de mesures que vagin més enllà de la resolució dels problemes més immediats, atès que existeixen amenaces importants per a l’economia global molt lligades a problemes ambientals de llarg abast. Argumenten, per exemple, que hauria arribat el moment favorable d’afrontar amb decisió les causes del canvi climàtic per tal de garantir una solució duradora a la crisi financera i establir els fonaments per a un nou tipus d’economia, allunyada de les pràctiques econòmiques habituals i de l’anomenat creixement alt en carboni. Si es gira l’esquena a aquesta qüestió de fons, tot fa preveure que, una vegada que l’economia mundial es recuperi, els preus creixents de l’energia provocaran desacceleracions subsegüents.

Descarregar l'article complet (PDF, 99 KB).

Entrevista a Anthony Giddens

Toni Cruanyes

Anthony Giddens és una eminència en el món de la sociologia. És un luxe tenir-lo al davant i escoltar-lo aplicar els seus coneixements teòrics als raonaments de l’actualitat política i econòmica. Giddens va assolir el reconeixement acadèmic internacional amb les seves teories sobre l’estructura social i les seves aportacions als mètodes d’estudi de la sociologia. Se’l compara en aquest sentit amb Max Weber o fins i tot amb Karl Marx en les seves vessants d’estudiosos de la sociologia. Però l’impacte més gran en la política el va aconseguir amb la famosa tercera via que Tony Blair va convertir en referència del laborisme britànic dels anys noranta. Aleshores Giddens era director de la influent London School of Economics (de 1997 a 2003), on ara és professor emèrit. Anthony Giddens va participar en un debat a Barcelona, convidat pel Centre d’Estudis Jordi Pujol. L’entrevista va tenir lloc poc després de la victòria del Barça a la final de la Champions, i com que Giddens és un conegut seguidor del Manchester United, era irresistible la temptació de començar parlant de futbol. La pregunta no era gratuïta, ja que en diversos articles Giddens ha posat el futbol com a exemple d’actor polític menystingut per la majoria de teòrics.

Descarregar l'article complet (PDF, 85 KB).

Mounier en el context polític i intel·lectual català dels anys cinquanta

Jordi Pujol

Conferència sobre Emmanuel Mounier, filòsof francès que ha influenciat en el pensament polític de Jordi Pujol. «Jo sóc una mica un intrús en una conferència sobre Mounier. Jo, el que he estat és una persona a qui estimulen coses d’aquest i de l’altre i del de més enllà, i amb tot això he fet el meu propi pensament; és a dir, a Mounier en un cert sentit l’he utilitzat. He dit: mira, doncs això de Mounier em sembla important i alguna de les coses que he utilitzat de Mounier, alguna de les arrels, alguna de les pedres que he extret de la doctrina de Mounier per fer la meva pròpia casa han estat arrels realment molt importants. Han estat arrels fonamentals en la definició del meu projecte i en aquest sentit jo sóc un deutor de Mounier».

Descarregar l'article complet (PDF, 107 KB).

Discurs del president Obama a la Universitat de Notre Dame

Barack Obama

Discurs del president Barack Obama en la cerimònia de graduació de la Universitat de Notre Dame, a South Bend (Indiana), tal com va ser pronunciat i transcrit per la Casa Blanca. De les personalitats que s’hi esmenten, el reverend John Jenkins és el rector de la institució, i el reverend Theodore Hesburgh és el predecessor de Jenkins. Brennan Bollman és el millor alumne de la promoció.

Descarregar l'article complet (PDF, 91 KB).

Ressenyes de llibres

Nacionalisme i autogovern. Catalunya 1980-2003 de Paola Lo Cascio Ed. Afers, 2008; Un retrat del pujolisme al govern per Joan B. Culla, professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. La filosofia Nudge de Richard Thaler i Cass Sunstein Ed. Columna, 2009 per David Murillo, professor d’Esade i membre del consell de redacció de VIA. El retorno de la economía de la depresión y la crisis actual de Paul Krugman Ed. Crítica, 2009 per Xavier Mena, catedràtic d’Economia d’Esade – Universitat Ramon Llull.

Descarregar l'article complet (PDF, 400 KB).

Descarregueu la revista sencera en PDF

Descarregar l'article complet (PDF, 1307 KB).