Inici > Centre d'Estudis Jordi Pujol > Revista VIA > VIA Núm. 11 / desembre'09

VIA Núm. 11 / desembre'09

Sumari

Editorial

Descarregar l'article complet (PDF, 68 KB).

Lobbisme, governança o democràcia participativa en l’elaboració de polítiques de la UE?

Justin Greenwood

Per tal de donar resposta als nous desafiaments, articular la gran varietat de demandes i preferències ciutadanes i augmentar la legitimitat de les polítiques públiques, els sistemes polítics democràtics intenten combinar la «democràcia representativa» amb fórmules de «democràcia participativa». En el cas de la Unió Europea aquest objectiu és encara més necessari si es té en consideració el progressiu distanciament dels ciutadans vers les institucions europees i la baixa participació en les eleccions al Parlament europeu. És per aquest motiu que la UE ha anat dissenyant un marc estructurat de relacions i diàleg amb els lobbies o grups de pressió perquè puguin participar activament en el procés de presa de decisions. És més, segons l’opinió del professor Greenwood, aquests representants d’interessos s’han convertit en una peça clau de l’engranatge de la Unió Europea al convertir-se en agents de rendició de comptes i en una mena d’«oposició no oficial». No obstant això, seria un error concloure que els lobbies actuaran en nom de l’interès públic quan, en la majoria dels casos, defensen interessos particulars. D’aquí que, com a màxim, es pugui aspirar a una «governança participativa» però no a una autèntica «democràcia participativa».

Descarregar l'article complet (PDF, 144 KB).

Divagació a partir de 'Vida de Galileu' de Bertolt Brecht

Jordi Pujol

En la conferència inaugural de la temporada teatral d’enguany a Barcelona que transcrivim aquí, Jordi Pujol no només explica la seva relació personal amb l’obra de Bertolt Brecht. Començant amb Vida de Galileu, de la que considera –tant per la temàtica com per l’estructura teatral mateixa– «l’obra menys brechtiana de Brecht», no només s’endinsa en qüestions a les que ens remet el fil argumental de l’obra, com la relació entre la ciència i l’Església, sinó que apunta al context en el qual es troba Alemanya en el moment en que Brecht comença a escriure, i reflexiona sobre el comprimís polític de Brecht amb el comunisme. Ambdues qüestions cal tenir-les en compte en l’aproximació a l’obra d’aquesta utor. «El teatre –diu– sempre ha estat una arma política. I el de Brecht ho fou. Pero veig que el seu teatre descriu i ataca situacions d’injustícia més que no proposa una nova societat més justa».

Descarregar l'article complet (PDF, 138 KB).

La Diputació del General als segles medievals i moderns (1359-1714). Una institució clau en el model d’estat pactista català

Antoni Simon

Sis-cents cinquanta anys després del naixement de la Generalitat, hem demanat al professor Simon un article sobre la gènesi medieval i moderna de la principal institució política de Catalunya. El retrat sortint és el d’una institució arrelada al seu context social i nacional; plasmació d’una voluntat democratitzad ora i d’autogovern que al llarg dels segles toparà amb la puixant força centralista encarnada en la figura del monarca espanyol. Al llarg dels seus 350 anys d’història serem testimonis d’un progressiu procés de consolidació, reconeixement i identificació amb el país que es traduirà en un increment de poder, representativitat i legitimitat. La seva fi, resultant de la deriva política iniciada amb la Guerra dels Segadors i conclosa amb la de Guerra de Successió, caldrà veure-la alhora com una derrota de la tendència pactista de Catalunya però també com l’establiment d’una referència històrica i institucional de primer nivell que romandrà com a símbol fins a la seva recuperació, l’any 1931.

Descarregar l'article complet (PDF, 105 KB).

La conversió catalanista de José Luis L. Aranguren. Cartes amb Maurici Serrahima

Josep Poca

Maurici Serrahima, advocat, crític literari, escriptor, intel•lectual catòlic catalanista, mantingué una extensa correspondència amb José Luis L. Aranguren, filòsof, sociòleg, un dels pensadors més reconeguts internacionalment, i de gran influència en el moviment estudiantil dels anys seixanta a l’Estat espanyol. Un recorregut per les seves cartes ens mostra la mútua influència en la revisió del seu pensament de laics catòlics i l’acostament de posicions en la comprensió dels dos pobles, el castellà i el català, fet que s’analitza de manera especial.

Descarregar l'article complet (PDF, 157 KB).

Francesc Maspons i Anglasell. Jurista i home d’acció

Ferran Armengol

Aquest article ens presenta un complet apunt biogràfic de qui es pot considerar un dels juristes catalans més destacats de la primera meitat del segle XX. Figura poc estudiada encara, Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966) destaca per la seva àmplia i diversificada activitat acadèmica, política, social i cultural, que li va permetre obtenir una notorietat considerable en la societat catalana i barcelonina de principis del segle passat. Maspons i Anglasell compta també amb una extensa obra publicada. Vinculat originàriament a la constel•lació d’idees i plantejaments propis de l’humanisme cristià, qui és objecte d’aquest assaig va ser un actiu defensor del dret civil català i de la personalitat jurídica pròpia de Catalunya. Personatge amb una dimensió internacional també destacada, va participar en els procediments de la Societat de Nacions relatius a minories nacionals, en plena sintonia amb el principi d’autodeterminació.

Descarregar l'article complet (PDF, 121 KB).

Debat. L'estat de la cultura

Jordi Amat

Descarregar l'article complet (PDF, 33 KB).

Clàssics, art i kitsch. Noves notes per definir la cultura occidental

Rob Riemen

Mentre que Nietzsche descrivia la seva experiència de l’Herbst der Kultur, Steiner descriu la seva experiència de «postcultura». Posa de manifest que un coneixement dels clàssics i de la virtuositat clàssica, s’ha tornat gairebé irrellevant en el món actual. «Le dur désir de durer» (Paul Éluard), l’ànsia de crear alguna cosa que perduri, s’ha esvaït. El silenci sense el que la vita contemplativa no pot existir, s’ha convertit en una mercaderia més aviat escassa en un món que bàsicament conrea soroll. Riemen segueix en aquest text la línia marcada pel seu mestre Steiner: ha emergit una nova contracultura perquè no hi ha cap resposta a una qüestió crucial: per què hauríem d’esforçar-nos a refinar i difondre la cultura quan aquesta mateixa cultura sovint –al llarg del segle XX, per exemple- ha estat tan poc eficaç contra la inhumanitat i la barbàrie?

Descarregar l'article complet (PDF, 107 KB).

Una fórmula per esdevenir català. L’estratègia de fonamentar la identitat en la cultura i la llengua

Vicenç Villatoro

L’escriptor Vicenç Villatoro reflexiona sobre el paper que la cultura pot tenir com a mecanisme d’integració en la Catalunya del futur. La seva tesi, però, s’apuntala mirant fórmules exitoses del passat. Si la identitat dels catalans s’ha fonamentat tradicionalment en la llengua i la cultura, permetent així la integració dels migrants que s’han anat instal·lant successivament al país, llengua i cultura, en temps de transformació i fragmentació d’identitats, poden esdevenir altra vegada els mecanismes a través dels quals s’evitin els conflictes que sorgeixen de la convivència de bombolles identitàries no poroses les unes amb les altres en un mateix territori.

Descarregar l'article complet (PDF, 97 KB).

La paraula

Joan Solà

El professor Joan Solà exposa en aquest discurs el seu diagnòstic sobre la situació de la llengua catalana i descriu els motius pels quals considera que la seva salud no és bona des d’un triple punt de vista: polític, social i filològic. Per revertir aquesta situació, sorgida d’un mal acord subscrit durant la Transició i fruit dels prejudicis instal·lats a bona part d’Espanya, defensa una actitud de fermesa dels catalanoparlants per tal de normalitzar la relació íntima que s’estableix entre els individus que formen una comunitat i la seva llengua.

Descarregar l'article complet (PDF, 90 KB).

Entre la resignació i la frustració

Jaume Vidal

Partint de la constatació que els artistes d’avui estan dialogant amb els seus col•legues d’arreu del món i creant en l’àmbit del veïnatge universal, el profesor i crític Jaume Vidal reflexiona sobre els mecanismes d’institucionalització de l’art contemporani a Catalunya. L’article, lluny dels tòpics i la complaença, denuncia amb contundència algunes de les mancances d’un procés que ha acabat desdibuixant el projecte cultural i evidencia les falles d’una política museística que ha fet que la puixant vitalitat de l’art a Barcelona s’hagi transformat en resignació i frustració.

Descarregar l'article complet (PDF, 96 KB).

Una diplomàcia cultural paradoxal?

Carles Torner

L’autor d’aquest assaig, que fou director del programa literari de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira de Frankfurt el 2007, fa una valoració positiva del procés d’internacionalització de la literatura i la cultura catalanes els darrers anys. En aquest sentit, considera que una política activa de suport a la traducció de la literatura catalana –enunciada en forma de decàleg en aquestes pàgines–, ha estat un encert. Torner ens parla de la traducció no pas com un principi estàtic, d’autoconcentració i autosuficiència sinó com un procés dinàmic: a través de la traducció, les literatures es transformen recíprocament. Hi ha –diu–, en aquest procés universal, un procés de reconfiguració recíproca de les cultures en el context internacional i europeu. Catalunya i la cultura catalana viuen una gran paradoxa: la de comptar amb una diplomàcia cultural sense embaixades. La de comptar, malgrat les limitacions, amb una puixança considerable d’una literatura en diàleg amb altres literatures europees.

Descarregar l'article complet (PDF, 135 KB).

Marca Barcelona. Una modernitat prêt-à-porter

Joan Ramon Resina

Barcelona resta molt per sota de les seves possibilitats d’esdevenir un centre d’irradiació cultural i urbana envejables, quelcom que no es pot concebre al marge de la seva capitalitat de país. Estem lluny de l’ideal i els objectius més ambiciosos de la menestralia i la burgesia catalana i barcelonina del segle XIX. Les dèries i els prejudicis del progressisme cultural imperant en el discurs oficial de la ciutat durant les darreres dècades, s’han materialitzat en un no-projecte al voltant d’un conjunt de «mites» prou identificables com els llocs comuns més propis de l’universalisme abstracte –multiculturalisme, cosmopolitisme desarrelat, avantguardisme vacil·lant dels anys vuitanta i noranta, una manera errònia d’entendre la mediterraneïtat, etc.–, que no han tingut cap altre objectiu que el de mantenir un determinat status quo intel·lectual. Barcelona –diu l’autor– ha acabat assemblant-se a Nàpols, ciutat ultramediterrània sempre a mig fer o a mig desfer.

Descarregar l'article complet (PDF, 123 KB).

La naturalesa del compromís

Àngel Castiñeira, Josep M. Lozano i Raimon Ribera

Descarregar l'article complet (PDF, 74 KB).

Entrevista amb Avishai Margalit

Joan Vergés

Avishai Margalit (Afula, Israel, 1939) és professor jubilat de la Universitat Hebrea de Jerusalem, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional, i actualment, és professor de filosofia a l’Institute for Advanced Study de la Universitat de Princeton (EUA). A banda d’escriure un gran nombre d’articles sobre temes de filosofia moral i política, Margalit és autor de cinc llibres.

Descarregar l'article complet (PDF, 120 KB).

La poésie catalane. Antologia aplegada per Xavier Folch. "La Nouvelle Revue Française"

Jaume Subirana

Descarregar l'article complet (PDF, 121 KB).

CULLA, Joan B. La dreta espanyola a Catalunya. Ed. La Campana

Manuel Milián Mestre

Descarregar l'article complet (PDF, 111 KB).

Revista completa

Descarregar l'article complet (PDF, 924 KB).